Polac mig
| {{{nom}}} język polski | |
|---|---|
| Región | Europa central i Europa oriental |
| Família | {{{familia}}} |
| Estatus oficial | |
| Oficial en | Ningún país |
| Regulat por | No està regulat |
| Códigos | |
| ISO 639-1 | ningú |
| ISO 639-2 | |
| ISO 639-3 | |
El polac mig (en polac modern język średniopolski) és el periodo en l'història del idioma polac entre els sigles XVI i XVIII.[1] Va evolucionar del polac antic i va donar orige al polac modern.[2]
Ortografia
Es varen propondre moltes ortografia diferents per a estandardisar l'escritura del polac, incloent la de Stanisław Zaborowski en 1514, la de Jan Seklucjan en 1549, la de Stanisław Murzynowski en 1551 i les gramàtiques d'Onufry Kopczyński de 1778 i 1785, totes en distints graus d'èxit.[3][4][5][6][7]
Fonologia
La fonologia del polac mig diferix tant de la del polac antic com de la del polac modern, principalment en les vocals, pero també en certa mida en les consonants.
Consonante
El sistema consonàntic del polac mig diferix poc del polac antic.
Els grups anar/irz/yr/yrz es varen reduir a ér/érz i finalment a er/erz.
- czyrwony > czérwony > czerwony [8]
De manera similar, els grups il/ił/yl/ił es varen reduir esporàdica i no permanentment a el/ił.
- był > beł [8]
També va haver una tendència al ascens prenasal.[9]
- lepiánka > lepionka
- tam > tąm
- dom > dóm
- nasienie > nasinie
O, inversamente, a voltes les vocals varen baixar.
- słońce > słońce
Un canvi important va ser la despalatalisació de les consonant /t͡sʲ/, /d͡zʲ/, /t͡ʃ/, /d͡ʒ/, /ʃ/ i /ʒ/ a /t͡s/, /d͡z/, /t͡ʂ/, /d͡ʐ/, /ʂ/ i /ʐ/ respectivament.
La consonant /rʲ/ també va sofrir despalatalisació, passant de /rʲ/ a /rʐ/ i després a /ʐ/ a finals del XVI.[10]
Les labials es despalatalizaron en posició de coda.[10]
A principis del XVII va començar la vocalisació de L, que finalment es va completar en l'era del polac modern.[11]
També va haver vacilació sobre la suavitat de les sibilants.
- ślak/szlak
- prozno/prożno
- snicerz/sznicerz
- synogarlica/sinogarlica[11]
El sistema consonàntic final al final del periodo del polac mig va ser el següent:
| Labial | Coronal | Post- alveolar |
Palatal | Velar | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| dura | suau | dura | suau | suau | suau | suau | dura | |
| Nassal | m | mʲ | n | ɲ | ||||
| Oclusiva | p b | pʲ bʲ | t d | [kʲ] [ɡʲ] | k ɡ | |||
| Africada | t͡s d͡z | t͡ʂ d͡ʐ | t͡ɕ d͡ʑ | |||||
| Fricativa | f v | fʲ vʲ | s z | ʂ ʐ | ɕ ʑ | x | ||
| Aproximante | ɫw | lʲ | j | |||||
| Vibrant múltiple | r | |||||||
Vocals
El polac mig va heretar el sistema vocàlic tardà del polac antic.[12]
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | [ɨ] | o |
| Mija | ɛ i | ɔ o | |
| Oberta | æ̃ɛ̃ | a | ɒ ɒ̃ɔ̃ |
Inicialment hi havia dos grups de vocals, les cridades vocals "clares" (en polac "jasny") (transcritas /a, ɛ, i, ɔ, o, ɨ/) i les cridades vocals "inclinades" (en polac "pochylony") (transcritas /ɒ, i, o/), que varen sorgir de les vocals llargues del polac antic.
Va haver una tendència a que les vocals inclinades es fusionaren en alguna vocal veïna no inclinada.
- é > i/i/i rzékę > rzekę, dobrémi > dobrymi[13]
- á > a mám > mam[14]
- o > o (encara escrita o) skóra > skóra (usada en poesia per a rimar en dziura)[15]
La nassal /æ̃ɛ̃/ es va elevar i va alvançar a /ɛ̃/, mentres que /ɒ̃ɔ̃/ es va elevar i va retraure a /ɔ̃/, encara que va haver alguns canvis irregulars en les vocals nassals, com les variacions de ciążić/ciężić, aixina com nasalisació espontànea, per eixemple, czestować > częstować.[16]
El sistema vocàlic final va ser més o menys similar al sistema vocàlic del polac modern.[12]
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | [ɨ] | o |
| Mija | ɛ ɛ̃ | ɔ ɔ̃ | |
| Oberta | aɒ |
Accent
Ya en el XV es poden trobar tendències a fixar l'accent en la penúltima sílaba, consolidant-se finalment en el sistema d'accentuació modern del polac. Entre els sigles XVI i XVII, també va haver una tendència a incloure enclítics en el patró accentual, per eixemple, bo'ję się, moż'na by, que no va continuar.[17] Mentres açò ocorria, es va produir síncopa en paraules terminades en -yja i -ija, exclusivament préstams llatins, a on es va eliminar la -i- o -i-.[18] A voltes estes formes encara poden vore's en vores llitúrgiques o oracions, com "Zdrowaś Maryjo".
- Maryja > Maria
- historyja > història
Morfologia
La flexión del polac mig es caracterisa per una estandardisació de les desinències.[19] U dels canvis principals va ser la pèrdua gradual del dual, que finalment solament va permanéixer en certs sustantius com ucho, oko i ręka.[20]
Sustantius
Els plurals masculins es varen separar encara més per animacidad, donant lloc a un sistema més estable de tres nivells d'animacidad: inanimado, animat i viril. El canvi més gran va ser la separació entre animat i viril. Abans, es podia vore el plural viril psi (gossos), mentres que psy era el plural animat. Els sustantius varen canviar el seu nivell d'animacidad durant este periodo en certa mida, per eixemple, el nominatiu i acusatiu plural animat filozofy (filòsofs) en lloc de l'actual nominatiu plural viril filozofowie i el genitiu i acusatiu plural viril filozofów, establint-se finalment en el XVI.[21]
Este canvi finalment va afectar a la recció d'adjectius, verps, pronoms, numerals i participis, que varen començar a canviar les seues terminacions segons el nivell d'animacidad del sustantiu donat.[22]
Per als sustantius masculins en genitiu singular, s'observa vacilació entre -o i -a, que persistix fins a hui. De manera similar, hi ha cert canvi en el datiu singular entre -o i -owi, en -owi tornant-se finalment més popular i -o quedant com datiu singular solament per a uns pocs sustantius.[23] En el plural, es veu -ów o -i/-i per a sustantius terminats en -rz o -ż, lo que continua fins a hui.[24]
La terminació locativa singular masculina suau -i despuix de velares va canviar a -o, conservant-se fins a hui.[25]
- człowiek > człowiece > człowieku
- bóg > bodze > bogu
- grzech > grzesze > grzechu
A finals del XVI, s'observa la pèrdua de la terminació -i/-i per a l'instrumental plural i una generalisació de la terminació -la meua, aixina com la prescrita -ami, usada originalment solament per a sustantius femenins en instrumental plural.[22] Hui en dia, les terminacions -i/-i solament es veuen en frases fosilisades com "ostatnimi czasy" i "innymi słowy".
Els sustantius masculins i neutres també varen sofrir una generalisació, terminant originalment en el sufix -ech, o en el dialecte de Menuda Polònia -och, ara terminant en -ách, que després va canviar a -ach.[26]
Els sustantius femenins en nominatiu originalment a voltes terminaven en -a per a raïls dures i -á per a raïls suaus, en -á desapareixent finalment per canvis fonètics, analogia o abdós. Els sustantius terminats en la -a clara prenien -ę en acusatiu singular, mentres que els terminats en -á prenien -ą. Quan -á es va fusionar en -a, les dos terminacions d'acusatiu es varen mantindre per un temps, pero finalment -ę es va convertir en la terminació estàndar per l'analogia.[27]
La terminació original de genitiu per a raïls femenines suaus era -i, canviant a -i/-i. També es podia trobar ocasionalment -ej per a esta declinació, aixina com per a datius femenins de raïls suaus, pero no va perdurar.[28]
Els sustantius femenins en datiu plural varen canviar de -am/-ám a -om, coincidint en la terminació de datiu plural masculí i neutre. No obstant, va haver alguns casos de sustantius masculins prenent les terminacions femenines -am/-ám, encara que varen ser rars.[29]
Els sustantius neutres terminats en -é inclinada tenien una terminació instrumental singular -im que després va canviar a -em.[23]
Pronoms possessius i adjectius
En el XVIII, la terminació -ą per a acusatiu singular femení de pronoms possessius va començar a reemplaçar a la terminació -ę.
- twoję > twoją
També va haver variació en la terminació instrumental i locativa singular masculina entre -emi i -ymi, que va persistir inclús en l'ortografia fins a la reforma ortogràfica de 1936.
En el XVI, s'observa la tongada de -i/-i per -i per al plural masculí i acusatiu no viril.
- ty (de tingues) słowa > et słowa
- wszystki > wszystkie
També en el XVI, -ej va reemplaçar a -i per a genitiu singular femení.
- sługa wieczne mądrości > sługa wiecznej mądrości[31]
Verps
El sistema verbal del polac mig no diferix massa del sistema verbal del polac antic o del modern, encara que no és idèntic. Alguns canvis inclouen: 1. Pèrdua de la terminació -ęcy com a participi adjectival actiu per a subjectes femenins, reemplaçada per -ący 2. Tongada de l'antiga terminació imperativa -i/i per -ij/-yj o un morfema nula
- zamkni > zamknij
- zetrzy > zetrzyj
- weźel meu > weź
3. Pèrdua del passat analític aixina com del aoristo en favor de noves morfemes. No obstant, el aoristo es va conservar en el silesio
- robił jestem/robiłech > robiłem
4. El modo condicional, originalment format en terminacions d'aoristo, va ser reemplaçat per formes dels participis del protoeslavo, influenciat pel seu us com a formes de passat.
- bych > bym[32]
Referències
- ↑ Jan Grzenia. «pwn. pl/poradnia/haslo/etapy-w-rozwoju-polszczyzny;6181. html etapy w rozwoju polszczyzny». Uniwersytet Śląski: PWN. «W epoce piśmiennej wyróżnia się zwykle 3 doby: staropolską (do przełomu XV i XVI w.), średniopolską (od XVI do ostatnich dziesięcioleci XVIII w.) i nowopolską (od końca XVIII w. do dziś).»
- ↑ Glanville Price. google. com/books? id=29BAeKHwvuoC&pg=PA360 Encyclopedia of the languages of Europe, Wiley-Blackwell, p. 360. ISBN 978-0-631-22039-8.
- ↑ Seroczyński, Grzegorz. uw. edu. pl/book/3? lang=en Jakub Parkoszowic Traktat o ortografii polskiej, Uniwersytet Warszawski. ISBN 978-83-64006-99-9.
- ↑ Winiarska-Górska, Izabela. uw. edu. pl/book/451? lang=en%20Jan%20Seklucjan Jan Seklucjan (Joannis Seclvcianus) Krótka a prosta nauka czytania i pisania języka polskiego, Uniwersytet Warszawski. ISBN 978-83-64006-99-9.
- ↑ Winiarska-Górska, Izabela. uw. edu. pl/book/170? lang=en#:~:text=To%20protestancki%20pisarz%2C%20t%C5%82umacz%20pierwszego,bodaj%20najm%C5%82odszym%20t%C5%82umaczem%20Pisma%20%C5%9Awi%C4%99tego Stanisław Murzynowski z Suszyc Ortografija polská. To jest nauka pisániá i czytaniá języka polskié(go), ilé Polákowi potrzebá, niewielem słów dostatecznie wypisaná, Uniwersytet Warszawski. ISBN 978-83-64006-99-9.
- ↑ Kresa, Monika. uw. edu. pl/book/162? lang=en Onufry Kopczyński Grammatyka dla szkół narodowych, Uniwersytet Warszawski. ISBN 978-83-64006-99-9.
- ↑ Wanda, Decyk-Zięba. uw. edu. pl/book/2? lang=en Stanisław Zaborowski Orthographia seu modus recte scribendi et legendi Polonicum idioma quam utilissimus1 Ortografia, czyli sposób poprawnego pisania i czytania języka polskiego jak najużyteczniejszy, Uniwersytet Warszawski. ISBN 978-83-64006-99-9.
- ↑ 8,0 8,1 Klemensiewicz, 1999, pp. 293.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 294.
- ↑ 10,0 10,1 Klemensiewicz, 1999, pp. 295.
- ↑ 11,0 11,1 Klemensiewicz, 1999, pp. 296.
- ↑ 12,0 12,1 Klemensiewicz, 1999, pp. 285.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 285–287.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 287–288.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 288–290.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 290–292.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 292.
- ↑ Rospond, Stanisław. Gramatyka historyczna języka polskiego z ćwiczeniami (en pl), Varsòvia/Wrocław: Państwowe Wydawnictwo Naukowe. ISBN 978-83-01-13992-6.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 296–297.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 304.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 297–298.
- ↑ 22,0 22,1 Klemensiewicz, 1999, pp. 298.
- ↑ 23,0 23,1 Klemensiewicz, 1999, pp. 300.
- ↑ 24,0 24,1 Klemensiewicz, 1999, pp. 301.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 297.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 298–299.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 299–301.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 299.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 299–300.
- ↑ “cyfrowemazowsze. pl/dlibra/plain-content? id=15299 o wprowadzeniu w szkołach nowej ortogfaji” . Dziennik Urzędowy Ministerstwa Wyznań Religijnych i Oświecenia Publicznego 19 (4 10 VI): 70–72.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 301–302.
- ↑ Klemensiewicz, 1999, pp. 303–304.
Bibliografia principal
- Klemensiewicz, Zenon. Història języka polskiego (en pl), Warszawa: Państwowe Wydawnictwo Naukowe. ISBN 83-01-12760-0.
Bibliografia adicional
- Walczak, Bogdan (1995). Zarys dziejów języka polskiego, Poznań: Kantor Wydawniczy SAWW. ISBN 83-85954-51-1.
- Wanda Decyk-Zięba (ed.). uw. edu. pl/ Dawne ortografie, gramatyki i podręczniki języka polskiego: Internetowe kompendium edukacyjne, Uniwersytet Warszawski. ISBN 978-83-64006-99-9.
- «edu. pl/ Słownik Polszczyzny XVI Wieku» (2010–2022).
- «pl/ Elektroniczny Słownik Języka Polskiego XVII i XVIII Wieku» (2004–2023).
- Samuel Bogumił Linde (1807–1814). umk. pl/dlibra/publication/8173? language=pl#structure Słownik języka polskiego, Drukarnia XX. Piiarów.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polaco medio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.