Participi

El participi és, en gramàtica, la forma no personal del verp que este pren per a funcionar com adjectiu sense perdre del tot la seua naturalea verbal. Esta condició de participar d'abdós naturalea és la que dona orige al seu nom, tal com afirmava el Diccionari de la llengua espanyola de la RAER en algunes de les seues edicions anteriors. En moltes llengües indoeuropeas, com el llatí, existix més d'un participi.

Classes

• En espanyol existix una classe de participi reconegut actualment com a forma verbal, al que es denomina simplement participi. Fins a recents edicions de la RAER , se li denominava com «participi passiu», o de «pretérito», per indicar una acció passada o immediatament passada, en sentit gramatical (eixemples: pensat, absentat, dormit). Este també és diferent al copretérito.

• S'ha denominat tradicionalment «participi actiu», o participi de «present», a la paraula acabada en -"nte", que denota la acció del verp, en sentit gramatical. Molts procedixen de participis de present llatins i hui s'integren, en la seua major part, en la classe dels adjectius, (alarmant, permanent, balbuciente...), o dels sustantius, (cantant, estudiant, president...); alguns s'han convertit en preposicions, (durant, per mig de...), o en adverbis, (prou, no obstante...).

El «participi futur» existix en algunes llengües, (es mostren més avall les versions activa i passiva del llatí). En castellà, la pròpia paraula «futur» és l'únic adjectiu en us regular que, derivat d'un participi de futur llatí, (actiu), mantinga actualment un sentit semblant al que tenia en llatí. Té també valor de sustantiu, i procedix de fut-urus: «que va a ser, que va a succeir», del tema fut del verp sum. Un atre seria «venturo», que procedix de venturus.

• També existix la denominació de «participi absolut» per a referir-se a la construcció subordinada, dins d'una atra oració, en la que el participi té el seu propi subjecte, en el que únicament concorda. Este subjecte no eixercita cap atra funció en l'oració principal, en la que la construcció es troba enclavada (eixemple: Els jugadors, trencat l'empat, varen despertar de la seua letàrgia).

Participi de l'espanyol

La forma verbal de participi en castellà procedix del participi de passat llatí; es varen perdre com a formes verbals, les corresponents al participi de present i de futur, encara que va haver algun intent d'introduir el de present en la llengua culta del X. Actualment el participi és sempre passiu en castellà i no posseïx formes compostes; com és passiu, pot dur complements agents, ('amat per algú ', per eixemple). Denota sempre temps passat i aspecte perfectivo, i servix per a formar els temps composts o perfectes de la conjugació regular en castellà, ('he cantat una cançó', 'hi havia vingut ', 'hauré temut '...), per a conjugar la veu passiva, ('la cançó ha segut cantada per mi'), per a formar oracions subordinades ('dit açò, es va morir', per eixemple) absolutes o no, i per a calificar a sustantius, ('el llibre prestat era bo').

Per la seua construcció, existixen dos tipos de participis en castellà: els regulars i els irregulars:

• Els regulars es construïxen de la següent manera: lexema del verp + vocal inductora + vocal temàtica + morfema de participi + morfema de gènero + morfema de número. Els de la primera conjugació terminen en -ado/a i els de la segona i tercera en -anat/a: de cantar, cantat; de témer, temut; de partir, partit.
• Els participis irregulars veuen desfigurado el lexema i, en ser més pròxims de les formes llatines, oculten el morfema de participi: de fer, fet; de vore, vist; de escriure, escrit.
• Existixen verps que posseïxen abdós formes: una per a formar els temps composts (he fregit la carn; ixcà haja imprimit el treball, per eixemple), i una atra que té funció adjetiva (l'ou fregit; el llibre imprés), i proveir (proveït/proveït), en els seus respectius derivats. Els dos participis poden utilisar-se indistintament en la formació dels temps composts i de la passiva perifràstica:
  • Hem imprimit vint eixemplars / Hem imprés vint eixemplars
  • S'havia proveït d'víveres / S'hi havia proveït d'víveres
  • Mai havia fregit un ou / Mai h

abía fregit un ou.

Eixemples de participis terminats en "-ado" (els verps infinitiu de primera conjugació, que terminen en -ar):

• Cantar: Cantat
• Ballar: Ballat
• Amar: Amat
• Desijar: Desijat
• Netejar: Netejat

Eixemples de participis terminats en "-anat" (els verps infinitius de segona conjugació, en -er i -anar):

• Anar: Anat
• Viure: Vixcut
• Riure: Rigut
• Beure: Begut
• Creure: Cregut
• Llegir: Llegit

Teixir: Teixit

Algunes excepcions

Eixemples de participis terminats en "-to"

Verp infinitiu	Participi
Obrir	Obert
Absoldre	Absolt
Cobrir <br />(i derivats: descobrir, encobrir, recobrir)	Cobert
Dissoldre	Dissolt
Escriure (i derivats: reescriure, sobrescribir, transcribir)	Escrit
Morir	Mort
Posar <br />(i derivats: antepondre, compondre, contrapondre, <br />depondre, descompondre, dispondre, expondre, <br />impondre, indisponer, interpondre, opondre, pospondre, <br />presupondre, propondre, repondre, sobrepondre, supondre, <br />trasponer, yuxtapondre)	Lloc
Resoldre	Resolt
Trencar <br />(el derivat corromper és regular, <br />en participi en corrompido)	Trencat
Vore <br />(i derivats: entrevore, prevore)	Vist
Tornar <br />(i derivats: tornar, envoldre, regirar)	Tornat

Eixemples de participis terminats en "-cho"

Verp infinitiu	Participi
fer (antic facer)<br />(i derivats: contrahacer, desfer, refer, satisfer)	fet (o -date)
dir <br />(i derivats: contradir, desdir, predir... <br />els derivats beneir i maldir són regulars,<br />en participi en beneït i maldit)	dit

Participis en dos formes

Verp infinitiu	Forma irregular	Forma regular
Fregir	Fregit	Fregit
Imprimir	Imprés	Imprimit
Proveir	Proveït	Proveït

No deu assimilar-se el cas d'estos participis verbals irregulars en el del nutrit grup d'adjectius procedents de participis llatins, com abstracte, atent, beneït, conclús, confés, confús, converso, correcte, corrupte, despert, difuso, electe, enjuto, excluso, exent, expresse, extint, fix, fart, inclús, invers, junt, malaït, manifest, nat, poseso, pres, presunt, reclús, llevat, solt, subjecte, suspens, tinto, etc. Algunes d'estes formes poden haver funcionat com a participis verbals en époques passades de l'idioma, pero hui funcionen solament com a adjectius i, per lo tant, no s'usen en la formació dels temps composts ni de la veu passiva dels verps corresponents (no es diu *Han contracto matrimoni o *Són correctes pel professor, sino Han contret matrimoni o Són corregits pel professor). Per lo tant, la consideració d'estos verps com "verps en doble participi" carix de justificació.

El participi en atres llengües

Llatí

En llatí existixen quatre participis, dos actius i dos passius.

• El participi actiu de present equival al gerundi espanyol i, menys freqüentment, al participi actiu. Es diu aixina perque es forma sobre el tema de present dels verps, al que s'afigen les desinències corresponents als distints casos. Els participis de present llatins s'enuncien en les terminacions -ns i -ntis, i es declinen com a sustantius de la tercera declinació en tema en -i: amans, amantis.
• El participi actiu de futur té un valor d'adjectiu d'acció futura, terminat en -urus, -ura o -urum; per eixemple: laudaturus, ‘que lloarà’. Es declinen com els sustantius de la primera i segona declinació.
• El participi passiu de passat correspon al participi pròpiament dit de l'espanyol: laudatus, ‘[el que ha segut] lloat’.
• El participi passiu de futur termina en -ndus, -nda o -ndum i expressa una acció passiva del futur: laudandus, ‘per a ser lloat’ o ‘el que ha de ser lloat’. També s'usa esta forma junt a la conjugació del verp sum per a indicar obligació d'una acció en el futur: consilium capiendum est mihi, ‘tinc que prendre la decisió’; delenda est, ‘ella ha de ser destruïda’.

Inglés

Vore també: Diferències gramaticals entre l'anglés americà i l'anglés britànic

En l'idioma anglés existixen dos participis:

1.- El participi present (present participle), equivalent al gerundi en castellà, i que es forma agregant el sufix -ing a la raïl del verp, podent modificar-la o no. Eixemples:

• to make (fer) → making (fent)
• to do (fer) → doing (fent)

2.- El participi passat (past participle), igual al participi passat castellà, i que en els verps regulars es forma en l'adició del sufix -ed a la raïl verbal, modificada o no. Sobre els irregulars, estos presenten la seua pròpia variació cada u. Eixemples:

• Verps regulars
  • to work (treballar) → worked (treballat)
  • to live (viure) → lived (vixcut)
• Verps irregulars
  • to go (anar) → gone (anat)
  • to drink (beure) → drunk (begut)
  • to make (fer) → made (fet)
  • to do (fer) → done (fet)

Esperanto

En l'esperanto existixen sis participis, tres actius i tres passius. Cada u d'ells es pot adaptar als 3 temps verbals bàsics, donant la possibilitat d'expressar un verp en 18 formes distintes.

Veu activa

• Participi Present Actiu: Es canvia la terminació -i de l'infinitiu per -anta.

Eixemple:

el meu estes amanta → "yo estic amant"

el meu estis amanta → "yo vaig estar amant"

el meu estos amanta → "yo estaré amant"

• Participi Passat Actiu: Es canvia la terminació -i de l'infinitiu per -inta.

Eixemple:

el meu estes aminta → "yo he amat"

el meu estis aminta → "yo vaig haver amat"

el meu estos aminta → "yo hauré amat"

• Participi Futur Actiu: Es canvia la terminació -i de l'infinitiu per -onta.

Eixemple:

el meu estes amonta → "yo estaré amant"

el meu estis amonta → "yo anava a amar"

el meu estos amonta → "yo seré algú que amarà"

Veu passiva

Participi Present Passiu: Es canvia la terminació -i de l'infinitiu per -nuga.

Eixemple:

el meu estes amata → "Yo soc amat" / "yo estic sent amat"

el meu estis amata → "yo vaig ser amat"

el meu estos amata → "yo seré amat"

Participi Passat Passiu: Es canvia la terminació -i de l'infinitiu per -ita.

Eixemple:

el meu estes amita → "yo he segut amat"

el meu estis amita → "yo vaig haver segut amat"

el meu estos amita → "yo hauré segut amat"

Participi Futur Passiu: Es canvia la terminació -i de l'infinitiu per -ota.

Eixemple:

el meu estes amota → "yo seré amat"

el meu estis amota → "yo anava a ser amat"

el meu estos amota → "yo hauré de ser amat"

Enllaços externs

• «participi». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).