Anar al contingut

Poble albanés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Poble albanés
Chiquets albanesos en l'escola.

El poble albanés o poble albano (Plantilla:Lang-sq) és un grup ètnic natiu d'Albània i de zones circumdants en eixe país; també són els ciutadans de la República d'Albània, independentment del seu orige ètnic.[1] Els albanés ètnics parlen l'idioma albanés i més de la mitat d'ells viuen en Albània i Kosovo. Existix també una diàspora albanesa en varis països.

Els albanés tenen orígens paleo-balcànics. Atribuir exclusivament estos orígens als ilirios, tracios o atres pobles paleo-balcànics seguix sent un tema de debat entre historiadors i etnólogos.

La primera menció del etnónimo Albanoi va ocórrer en el II per Ptolomeo que descrivia una tribu iliria que vivia en l'actual Albània central. La primera referència segura als albanés com a grup ètnic prové de Miguel Ataliates, un croniste grec de el XI, qui els descriu com vivint en el tema de Dyrrhachium.

El riu Shkumbin delimita aproximadament l'idioma albanés entre els dialectes Gheg i Tosk. El cristianisme en Albània va estar baix la jurisdicció del bisbe de Roma fins a el VIII Després, les diòcesis en Albània varen ser transferides al patriarcat de Constantinopla. En 1054, despuix del Gran Cisma, el nort es va identificar gradualment en el catolicisme romà i el sur en l'ortodòxia oriental. En 1190 els albanés varen establir el Principat de Arbanon en el centre d'Albània en la capital en Krujë.

La diàspora albanesa té les seues raïls en la migració de l'Edat Mija, inicialment a través del sur d'Europa i, finalment, a través de tota Europa i el Nou Món. Entre els sigles XIII i XVIII, un número considerable va emigrar per a escapar de diverses dificultats socials, econòmiques o polítiques. Una població, els arbanitas, es varen assentar en el sur de Grècia entre els sigles XIII i XVI. Una atra població, els arbëreshë, també coneguts com a albanés d'Itàlia, es varen assentar en Sicília i el sur d'Itàlia entre els sigles XI i XVI. Poblacions més chicotetes com els arbanasi es varen assentar en el sur de Croàcia i bolsones del sur d'Ucrània en el XVIII.


En el XV, l'Imperi otomà en expansió va dominar la península dels Balcans, pero va enfrontar una rebelió exitosa i la resistència de la Lliga de Lezhë, una unió de principats albanesos dirigida per Gjergj Kastrioti Skanderbeg. Durant els sigles XVII i XVIII, un número considerable d'albanés es va convertir al islam, lo que els va oferir igualtat d'oportunitats i progrés dins del Imperi Otomà. A partir de llavors, els albanés varen alcançar posicions importants i varen contribuir culturalment al món musulmà en general. Innumerables funcionaris i soldats de l'Estat otomà varen ser d'orige albanés, inclosos més de 40 grans visirs, i baixe els Köprülü, en particular, l'Imperi Otomà va alcançar la seua major extensió territorial. Entre la segona mitat de el XVIII i la primera mitat de el XIX, els pashaliks albanesos varen ser establits per Kara Mahmud Pashá de Scutari, Alí Pashá de Yánina i Ahmet Kurt Pashá de Berat, mentres que el general i wālī otomà d'orige albanés Muhammad Ali va establir un dinastia que va governar Egipte i Sudan fins a mediats de el XX, un periodo en el que els albanés varen formar una comunitat important en Egipte.

Durant el XIX, els desenrolls culturals, àmpliament atribuïts a que els albanés havien reunit força tant espiritual com a intelectual, varen conduir de manera concloent al Renaixença albanesa. En 1912, durant les guerres dels Balcans, els albanés varen declarar l'independència del seu país. La demarcació del nou estat albanés es va establir despuix del Tractat de Bucarest i va deixar aproximadament a la mitat de la població d'ètnia albanesa fora de les seues fronteres, dividida entre Grècia, Montenegro i Sèrbia. Despuix de la Segona Guerra Mundial fins a les revolucions de 1991, Albània va ser governada per un governe comunista baix Enver Hoxha, a on Albània es va aïllar en gran mida del restant d'Europa. En la veïna Yugoslàvia, els albanés varen travessar periodos de discriminació i opressió sistemàtica que varen concloure en la guerra de Kosovo i, finalment, en l'independència de Kosovo.

Etnónimo

[editar | editar còdic]

Els albanés (albanés: Shqiptarët) i el seu país Albània (albanés: Shqipëria) han segut identificats per molts etnónimos. El etnónimo natiu més comú és "Shqiptar", plural "Shqiptarë"; el nom "albanesos" (grec bizantí: Albanoi/Arbanitai/Arbanites; llatí: Albanenses/Arbanenses) es va usar en documents medievals i gradualment va entrar en els idiomes europeus dels que varen sorgir atres noms derivats similars, molts dels quals estaven o encara estan en us, com en anglés "Albanians"; en italià "Albanesi"; alemà "Albaner"; en grec "Arvanites", "Alvanitis" (Αλβανίτης) plural: "Alvanites" (Αλβανίτες), "Alvanos" (Αλβανός) plural: "Alvanoi" (Αλβανοί); en turc "Arnaut", "Arnavut"; en els Idiomes eslaus del sur "Arbanasi" (Арбанаси), "Albanci" (Албанци); en arrumano "Arbinesh" i aixina successivament.


El terme "Albanoi" (Αλβανοί) es troba per primera volta en les obres de Ptolomeo (200-118 a. C.) també es troba dos voltes en les obres de l'historiador bizantí Miguel Ataliates, i el terme "Arvanitai" (Αρβανίται) s'usa una volta pel mateix autor. Es va referir als "Albanoi" per haver pres part en un tumult contra l'Imperi bizantí en 1043, i als "Arbanitai" com a súbdits del duc de Dyrrachium (actual Durrës). Estes referències han segut discutides sobre si es referixen al poble d'Albània. L'historiador E. Vranoussi creu que estos "Albanoi" eren normandos de Sicília. També senyala que el mateix terme (com "Albani") en llatí medieval significava "estrangers".

La referència a "Arvanitai" de Attaliates sobre la participació dels albanés en una rebelió al voltant de 1078 és indiscutible. En l'us bizantí posterior, els térmens "Arbanitai" i "Albanoi" en una varietat de variants es varen usar indistintament, mentres que a voltes els mateixos grups també varen ser cridats pel nom clàssic de ilirios. La primera referència a l'idioma albanés data de finals de el XIII (al voltant de 1285).

El etnónimo nacional albanés i les seues variants es deriven de Albanoi, mencionada per primera volta com una tribu iliria en el II per Ptolomeo en el seu centre en la ciutat d'Albanopolis, ubicada en l'actual Albània central, en algun lloc de l'interior de Durrës. Els llingüistes creuen que la part alb en la raïl de la paraula s'origina en un terme indoeuropeo per a un tipo de topografia montanyosa, del com es deriven atres paraules com alps. derivat. A través de la raïl de la paraula albany els seus equivalents en rotació arban, albar i arbar, el terme en albanés es va traduir com Arbëneshë/Arbëreshë per al poble i Arbënia/Arbëria per al país. L'idioma albanés es coneix com Arbnisht i Arbërisht. Si ben l'exónimo Albània per a la regió general habitada pels albanés té connotacions de l'Antiguetat clàssica, l'idioma albanés ampra un etnónimo diferent, i els albanés moderns es referixen a sí mateixos com Shqip(ë)tarë i al seu país com Shqipëria. S'han propost dos etimologies per a este etnónimo: una, derivada de l'etimologia de la paraula albanesa per a àguila (shqipe, var., shqiponjë). En l'etimologia popular albanesa, esta paraula denota un tòtem de pardal, que data de l'época de Skanderbeg, com es mostra en la bandera albanesa. L'atre està dins de la erudición que ho conecta en el verp 'parlar' (em shqiptue) del llatí excipere. En este cas, el endónimo albanés com eslau i uns atres hauria segut originalment un terme que connotaba "aquells que parlen inteligiblement, el mateix idioma". Les paraules Shqipëri i Shqiptar estan atestades des de el XIV en avant, pero va anar solament a fins de el XVII i principis de el XVIII quan el nom del lloc Shqipëria i el gentilici ètnic Shqiptarë varen reemplaçar gradualment a Arbëria i Arbëreshë entre els parlants albanesos. Eixa era va dur canvis religiosos i atres canvis sociopolítics. Com a resposta nova i generalisada dels albanés basada en la consciència ètnica i llingüística a este nou i diferent món otomà emergint al seu entorn va ser un canvi en el etnónimo.

Registres històrics

[editar | editar còdic]

Poc se sap sobre el poble albanés abans de el XI, encara que un text compilado a principis de el XI en idioma búlgar conté una possible referència a ells. Es conserva en un manuscrit escrit en idioma serbocroata que data de el XVII pero publicat en el XX per Radoslav Grujic. És un fragment d'un text que alguna volta va ser més llarc i que intenta explicar els orígens dels pobles i les llengües en una forma de preguntes i respostes similar a un catecisme.


El manuscrit fragmentat va diferenciar el món en 72 idiomes i tres categories religioses, inclosos cristians, semicreyentes i no creents. Grujic ho va datar a principis de el XI i, si açò i l'identificació dels arbanasi com a albanés són correctes, seria el document escrit més antic que es referix als albanés balcànics com a poble o grup llingüístic.

Es pot vore que hi ha varis idiomes en la terra. D'ells, hi ha cinc idiomes ortodoxos: búlgar , grec , siri, ibèric ( georgiano ) i rus. Tres d'estos tenen alfabets ortodoxos: grec, búlgar i ibèric (georgiano). Hi ha dotze llengües de semicreyentes: alamanes, francs, magiares (hongaresos), indis, jacobites, armenis, sajones, lechs (polacs), arbanasi (albanés), croates, hizi i alemans.

Michael Attaleiates (1022-1080) menciona el terme Albanoi dos voltes i el terme Arbanitai una volta. El terme Albanoi s'usa primer per a descriure els grups que es varen rebelar en el sur d'Itàlia i Sicília contra els bizantino en 1038-1040. El segon us del terme Albanoi està relacionat en els grups que varen recolzar el tumult de George Maniakes en 1042 i varen marchar en ell pels Balcans contra la capital bizantina, Constantinopla . El terme Arvanitai s'usa per a descriure un tumult de búlgars (Boulgaroi) i Arbanitai en el tema de Dyrrhachiumen 1078-1079. En general, s'accepta que Arbanitai es referix al etnónimo dels albanés medievals. Com a tal, es considera que és el primer testimoni dels albanés com a grup ètnic en l'historiografia bizantina. L'us del terme Albanoi en 1038–49 i 1042 com etnónimo relacionat en els albanés ha segut objecte de debat. En lo que s'ha denominat el "debat Vranoussi-Ducellier", Alain Ducellier va propondre que abdós usos del terme es referien als albanés medievals. Era Vranoussi contra-va sugerir que el primer us es referia als normandos, mentres que el segon no tenia necessàriament una connotació ètnica i podria ser una referència als normandos com "estrangers" (aubain) en Epiro .que varen travessar Maniakes i el seu eixèrcit. Este debat mai ha segut resolt. Una síntesis més recent sobre el segon us del terme Albanoi per part de Pëllumb Xhufi sugerix que el terme Albanoi pot haver-se referit als albanés del districte específic de Arbanon , mentres que Arbanitai als albanés en general, independentment de la regió específica en la que habitaven.

Albanés destacats

[editar | editar còdic]

Plantilla:CP

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Gëzim Krasniqi. «Citizenship in an emigrant nation-state: the case of Albània». University of Edinburgh. Archivat des d'el original, el 2 de juny de 2013. Consultat el 7 d'agost de 2012.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poble_albanés&oldid=818980»