Anar al contingut

Idioma arrumano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El arrumano (limba armãneascã; també cridat arromúnico, arromuno, macedorrumano, valaco) és un idioma del conjunt de les llengües balcorrumanas parlat en els Balcans per 250 000 arrumanos.

Compartix similituts en el rumà o dacorrumano, pero a diferència d'este que va tindre influències de les llengües eslaves, el arrumano va tindre influència del grec. Alguns filòlecs no ho consideren un idioma separat, sino solament un dialecte arcaic del rumà. Una de les seues característiques fonètica peculiars és la pèrdua de la f- inicial llatina (de la mateixa manera que en espanyol): ferrum → her, «ferro», encara que esta mateixa traça ho compartix també en el meglenorrumano.

Este idioma (del conjunt balcanorrománico) actualment es parla en comunitats desperdigolades entre els següents Estats: Grècia, Bulgària, Romania, Macedònia del Nort, Albània, Sèrbia, Estats Units, França, Austràlia i Alemània. Tal dispersió s'explica perque durant sigles la major part dels arrumanos (cridats otrora pels eslaus "kutzovalacos") es va vore forçada un modo de vida transhumant en carromatos, seguint circuits dins del sur de la península dels Balcans.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Mapa detallat en les àrees de parla meglenorrumana en el sur dels balcanes.

L'idioma és semblat al rumà o dacorrumano, la seua major diferència es troba en el vocabulari. Hi ha moltes menys paraules d'orige eslau en el arrumano i més d'orige grec, un reflex de l'estret contacte dels arrumanos en els grecs a lo llarc de la seua història.[1]

Se sol considerar que entre l'any 800 i el 1200 el llatí vulgar parlat en les províncies balcàniques de l'Imperi Romà es va dividir en quatre llengües: dacorrumano, arrumano, meglenorrumano i istrorrumano.

Una possibilitat per a l'orige del arrumano és que, de la mateixa manera que el rumà estàndar es creu que prové del llatí parlat pels getas, els dacios i els colon romans de l'actual Romania, el arrumano descendix del llatí parlat per tracios i ilirios que vivien en el sur dels Balcans (nort d'Epiro, Macedònia i Tracia).

Les influències gregues són més fortes que en qualsevol atra llengua romanç oriental, especialment perque el arrumano usa paraules gregues per a formar neologismes, mentres que el rumà els obté en la seua majoria del francés.

En l'arribada dels turcs als Balcans, el arrumano va rebre també algunes paraules turques. La composició lèxica encara es manté romanç en la seua majoria.

Mostra textual

[editar | editar còdic]

Eixemple d'un text en arrumano comparat en el rumà i l'espanyol:

Arrumano Rumà Espanyol
Vocala easti unã sò dit zburãrea omului, faptu cu tritsearea sonorã, libirã sh'fãrã cheadicã, a vimtului prit canalu sonor (adrat vaig donar coardili vocali shi ntreaga gurã) icã un semnu grafic cari aspuni un ahtari són. Ashi bunãoarã, avem shasili vocali tsi s'fac cu vimtul tsi treatsi prit gurã, iu limba poati si s'aflã la teua un loc icã altu shi budzãli pot si sta dishcljisi unã soe icã altã. Vocalili pot s'hibã pronuntsati singuri icã deadun cu semivocali i consoani. Vocala est un sunet din vorbirea omului, făcut cu trecerea sonoră, liberă și fără piedică, aerului prin canalul sonor (compus din coardele vocale și întreaga gură) sau un semn grafic care reprezintă un nugar sunet. Așa, avem șagarra vocale ce es fac cu aerul ce tretze prin gură, unde limba poate să es afle într-un loc sau altul și buzele pot să stea deschise într-un soi sau altul. Vocalele pot să fie pronunțnugue singure sau împreună cu semivocale sau consoane. La vocal és un sò en el parla humana, format pel pas sonor, lliure i sense traves de l'aire a través del canal sonor (compost per les cordes vocals i tota la boca) o un símbol gràfic corresponent a eixe sò. D'esta forma, tenim sis vocals que són produïdes per l'aire que passa per la boca, a on la llengua pot estar en un lloc o un atre i els llavis poden obrir-se d'una forma o una atra. Les vocals es poden pronunciar soles o junt en semivocals o consonant.

Padrenuestro

[editar | editar còdic]

Text del padrenuestro en arrumano comparat en el rumà, el istrorrumano i l'espanyol:

Arrumano Rumà Istrorrumano Espanyol
Tatã-a nostru cai eshci el teu tserlu, s-ayisescã a numã-a ta. S-yinã vãsilia-a ta. S-featse vreare-a ta, cum la teua tserlu shi sh-la teua tutlu loc. Pãne-a nostrã vaig donar cathe dzua, dã-nã-o azã. Shi ljartã-nã amãrtiile a noshci, ashi cum-lji ljirtãm a tsilor cai nã-amãrturisescu. Sh-nu nã-ducã noi la teua pirazmo, ma apurã-nã vaig donar arão. Amin. Tatăl nostru care iștu în ceruri, sființească-es numele tăo. Vie regatul tăo. Facă-es voia ta, precum în cer, așa și pe pământ. Pâinea noastră cea de toate zilele dă-ne-o nouă astăzi. Și ne iartă nouă păcatele noastre, precum și noi iertăm greșiților noștri. Și nu ne duce pe noi în ispită, ci ne izbăveuște de cel răo. Amin. Ciace nostru car li ștu en cer, neca es sveta nomelu teu. Neca venire craliestvo to. Neca fie volia ta, cum en cer, așa și pre pemânt. Pena nostre trau zi de nam astez. Odproste nam dutzan, ca și noi odprostim a lu nostri dutznici. Neca nu na el teu vezi en napastovanie, neca na zbăveuște de zvaca slabe. Amin. Pare nostre que estàs en el cel, santificado siga el teu nom. Que venja el teu regne. Faça's la teua voluntat en el cel aixina com en la terra. Dona-nos hui el nostre pa quotidià. I perdona els nostres deutes, com nosatres perdonem als nostres deutors. I no nos deixes caure en la tentació, mes liberanos del mal. Amén.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • BARA, Mariana: Li lexique latin hérité en aroumain dans unix perspective romane (231 págs.). Munich: LincomEuropa, 2004; ISBN 3-89586-980-5.
  • BARA, Mariana: "Limba armãneascã. Vocabular şi stil" (204 págs.). Bucarest: Editura Cartea Universitară, 2007; ISBN 978-973-731-551-9.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:InterWiki