Anar al contingut

Dinastia de Mehmet Alí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La dinastia de Mehmet Alí o Casa Real de Mehmet Alí va ser l'última casa reinante en Egipte, ocupant el tro des de principis d'el XIX fins a mediats d'el XX.

El seu fundador va ser Mehmet Alí Pacha Originari d'Albània (llavors territori otomà), era un dels oficials de l'eixèrcit otomà enviat a Egipte per a lluitar contra l'expedició napoleònica. Una volta allí, va aprofitar l'anarquia que regnava en el bajalato per a accedir al poder i finalment ser reconegut com vaig valdre (governador) d'Egipte en 1805.

Durant molts anys Egipte va ser un protectorat britànic. En 1922 el Regne Unit va tindre que reconéixer l'independència d'Egipte i el sultà Fu'ad I, va canviar el seu títul pel de rei, i el seu fill, que va anar l'últim governant de la dinastia, destronat en 1952, va ser conegut en el tracte de La seua Majestad Faruq, per gràcia de Deu del Regne d'Egipte i Sudan.

El govern de Faruq va fer molt poc per a calmar els ànims de canvis i llibertats que demanava el poble. La família real cometia malbarats de diners increibles, mentres el poble se sumergia en la pobrea. En 1952, va triumfar la revolució i Faruq i la seua família varen ser forçats a abandonar Egipte.

La dinastia Mehmet Alí va ser l'última dinastia gobernant d'Egipte i Sudan, entre la segona mitat d'el XIX i la primera mitat del XX. Du el nom del seu progenitor, Mehmet Alí Pasha, considerat com el fundador del Egipte modern. També va ser coneguda més formalment com la dinastia Alawiyya o, com la majoria dels governants d'esta dinastia duya el títul de Jedive (Khedive), també era referida a sovint pels contemporàneus com la "Dinastia Khedival".

Fundació

[editar | editar còdic]

Mehmet Alí era comandant albanés de l'eixèrcit otomà que va ser enviat per a conduir a les forces de Napoléon fora d'Egipte, despuix de la retirada francesa, va prendre el poder per a sí mateix i va obligar al sultà otomà Mahmud II a reconéixer-ho com a Wāli, o governador d'Egipte en 1805. Demostrant les seues ambicions grandioses, va prendre el títul de Jedive; no obstant, açò no va ser sancionat per la Sublim Porta.

Mehmet Alí va transformar Egipte en una potència regional, la que ho va vore com el successor natural del decadent Imperi Otomà. Va resumir la seua visió d'Egipte d'esta manera:

"Soc molt conscient de que l'Imperi (otomà) es dirigix cada dia a la destrucció... Sobre les seues ruïnes construiré un vast regne... fins al Éufrates i el Tigris".[1]

En l'apogeu del seu poder, Mehmet Alí i les forces militars del seu fill Ibrahim Pasha efectivament varen posar en perill l'existència mateixa de l'Imperi Otomà quan ell va tractar de suplantar a la dinastia d'Osman en els seus. En última instància, l'intervenció de les grans potències va impedir que les forces egipcíaques marcharen sobre Constantinopla i, en avant, el govern de la seua dinastia es llimitaria a Àfrica i el Sinaí. Mehmet Alí havia conquistat Sudan en la primera mitat del seu regnat i el control d'Egipte seria consolidat i expandit baix els seus successors, sobretot el fill d'Ibrahim Pasha, Ismai'l I.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Royal Ark
  • ʻAbbās, and Amira El Azhary Sonbol. 1998. The Last Khedive of Egypt: Memoirs of Abbas Hilmi II. Reading, UK: Ithaca Press. ISBN 9780863722080.
  • Daly, M. W. 1998. The Cambridge History of Egypt. Volume 2, Modern Egypt, from 1517 to the End of the Twentieth Century. Cambridge, UK: Cambridge University Press. ISBN 9780511004223.
  • Fromkin, David. 1989. A Peace to End All Peace: Creating the Modern Middle East, 1914-1922. New York, NY: H. Holt. ISBN 9780805008579.
  • Hassan, Hassan. 2000. In the House of Mehmet Alí: A Family Album, 1805-1952. Cairo, EG: American University in Cairo Press. ISBN 9789774245541.
  • Pakenham, Thomas. 1992. The Scramble for Africa: White Man's Conquest of the Dark Continent from 1876 to 1912. New York, UK: Avon Books. ISBN 9780380719990.