L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Periodo postalayótico

El periodo postalayótico,[1][2] talayótico final,[3][4] o periodo baleárico[5] és l'última fase cronològica, ya corresponent a la protohistòria, de la cultura talayótica, que es desenrolla en Menorca i Mallorca. La seua cronologia ocupa bona part de l'Edat del Ferro, ya que va des del 600-500 a. C., moment en que sembla que s'escomencen a abandonar alguns talayots, fins al 123 a. C., quan es produïx la conquista romana de les illes.[6]

Hondero balear del periodo postalayótico

Sembla que en les dos illes esta etapa es caracterisa pel final de l'us de, com a mínim, alguns talayots. Este fet es documenta, per eixemple, en Són Fornés (Mallorca)[7] i en Cornia Nou (Menorca).[8] Una atra de les característiques d'este periodo és la creixent influència de la cultura púnica. A partir de el V està documentat que els honderos balearicos lluiten com mercenaris per als púnicos. Gràcies a esta activitat, aplegaran a les illes grans cantitats de materials d'importació, especialment vi, que es transportava dins d'ánforas, pero també grans cantitats de recipients ceràmics, ornaments de pasta de vidre, metals i persones. A pesar de tot, esta arribada de materials d'importació solament es documenta de forma massiva, a nivell arqueològic, a partir de el III:

A nivell social, estos materials d'importació, de gran valor i controlats per les èlits locals, actuarien com bens de prestigi que servirien per a expressar el poder de les classes dominants, en un context d'accés diferenciat als recursos.[9] En molts casos, estos bens de prestigi s'incorporen als aixovar funeraris.


En esta etapa, a les senyes proporcionades per l'arqueologia es tenen que afegir les fonts escrites gregues i romanes. A través d'elles, se sap que els habitants de les illes utilisaven un ungüent fet en oli de lentisco (en esta época, no s'havia generalisat encara l'oli d'oliva) i séu de porc, en el que s'untaven el cos. Estos autors expliquen també que els isleños anaven nuets, durant l'estiu, mentres que en hivern es cobrien en pells, segons alguns autors, o en un corfoll curt, segons uns atres. Els baleáricos disponien de mules que exportaven, potser, a atres regions, perque també apareixen citades en les fonts com una de les peculiaritats de les illes.[10]

A pesar de l'influència de la cultura púnica, molts de les traces culturals d'esta fase entroncan en l'etapa anterior. Aixina, per eixemple, el torne alfarero i els molins rotatius no s'introduïxen fins al II, de manera que durant bona part del periodo els cereals es molen en els antics "molons" talayóticos (molí de mà)[11] i les ceràmiques es fabriquen a mà. Les bases econòmiques, igual que a la fase anterior, semblen ser el cultiu de cereals i la ganaderia de cabres i ovelles, en una menor importància de les vaques i els porcs. L'aprofitament dels recursos marins (peixos, crustacis i moluscs) continua sent extremadament minoritària, a pesar de que aumenta llaugerament respecte a la fase anterior, possiblement per l'influència púnica.[12]

Igual que en el periodo anterior, s'observen diferències entre el periodo posttalaiòtic en Menorca i en Mallorca.

Un dels primers autors que es va ocupar dels restants materials d'esta cultura va ser Juan Ramis, en 1818, en la seua obra Antiguetats cèltiques de l'illa de Menorca, que és el primer llibre en castellà íntegrament dedicat a la prehistòria.

Periodo postalayótico en Menorca

 
Taula del poblat talaiòtic de Torretrencada, Menorca

Ademés de les traces ya mencionades, esta fase es caracterisa en Menorca pel creiximent dels núcleus de població i l'aparició de nous models arquitectònics. En este sentit es tenen que destacar els recints de tula i els círculs de habitació posttalaiòtics, com els que es troben en Torre d'en Galmés.[13]

Cronologia

Sembla que en este periodo cultural és a on hi ha més consens entre els investigadors posat que la majoria senyala el VI. com l'inici de l'etapa del talayótico final per la creixent relació en el món púnic. El final d'esta etapa se situa en la conquista romana de les Balears per Q. Cecilio Metelo en 123 a. C.; data que es troba en varis texts i per lo tant no ha creat cap tipo de discussió.

Aspectes socials del talayótico final en Menorca

· Economia

La base de l'economia en el Talayótico Final seguia sent l'agricultura dels cereals i la ganaderia (seguint en el model de l'etapa anterior). Ademés es deuen destacar dos elements; en primer lloc l'explotació dels recursos marins i el consum de vi. Arqueológicamente parlant és el primer moment de la cultura talayótica a on s'han documentat alguns escassos útils de peixca, com per eixemple hams, junt en restants de peix dins d'alguns círculs talayóticos. També el vi entra a formar part de la dieta dels habitants talayóticos en este moment, influenciats en gran part pel món púnico, en el qual mantenen una estreta relació de comerç des d'Eivissa.

· Religiositat

És a partir de el VI. quan apareixen els recints de Taula els quals permeten conéixer alguns aspectes sobre la religiositat d'esta cultura. Els rituals que es feyen en estos recints es completaven en fòc (s'han documentat grans llars en l'interior del recint), va vindre (restants de grans concentracions de fragments de ánforas) i convits llitúrgics (presència de gran cantitat de restants òsseus de caprino domèstics).

En relació en l'element central del recint, la Taula, existixen vàries propostes sobre el significat i al mateix temps del tipo de cult d'esta época. Alguns investigadors proponen que la taula està relacionada en una divinitat lligada al bou i per lo tant representa esquemáticament la seua forma.[14] uns atres veuen en el recint un edifici de clara influència púnica i en la taula un altar, lloc de cult cap a les divinitats.[15]

Dins d'estos recints s'han documentat algunes figurillas de divinitats, algunes d'elles importades d'atres llocs del Mediterràneu, entre les quals destaca la d'un Imhotep egipcíac en Torre d'en Galmés. A banda també s'han documentat, en diferents recints, cremadors d'incens que representen la divinitat púnica Tanit. Per últim mencionar la troballa de tres epígrafs en el recint de Són Catlar que fan referència a tres divinitats: Baal, Caelestis i el deu del Plenilunio. Tots estos elements fan pensar en una religiositat talayótica prou permeable i molt influenciada per cultures pròximes, pero que mantenia a la seua volta unes fortes peculiaritats.

· El món dels morts

Erro al crear miniatura:
Necròpolis de Calescoves

És a partir del 600-550 aC quan apareixen les grans necròpolis de hipogeus de planta complexa que coneixem actualment com les de Cales Coves, Cala Morell, etc.A pesar de l'abundant localisació d'estos llocs, resulta exigua l'informació que tenim sobre els rituals funeraris d'esta época, per l'ocupació reiterada de les coves a lo llarc de l'història com a lloc per a guardar ganado, com a lloc d'estiueig, etc ha provocat que els materials arqueològics desapareguen. Un dels llocs que nos permetrà entendre part dels rituals funeraris d'esta época són els dos hipogeus excavats fa pocs anys en el canal dels horts de Ciutadella, junt al port a on es varen documentar gran cantitat de materials

L'arquitectura del talayótico final en Menorca

· Els hàbitats

És a partir del 600 a. C. que apareixen les característiques cases de planta circular cridades círculs les quals estan prou documentades pel treball d'excavació dels últims anys en el poblat de Torre d'en Galmés.[16] Estes cases tenen un gran pati exterior tancada a on s'han documentat restants de vàries activitats que es portaven a terme, relacionades en la producció i processat d'aliments, fabricació de varis utilies, ampara de la rabera, etc[17]

· Els recints de taula

Es tracta d'un tipo d'estructura exclusiva de Menorca, existent en alguns poblats de l'illa i que sembla es documenta a partir de el VI. Consistix en un gran edifici de planta en forma de ferradura en murs ciclópeos de doble parament, en una cara exterior de grans lloses i una cara interna de pedres mijanes. En l'interior del recint es localisen toda una serie de pilars laterals adossats al mur perimetral i casi en el centre la Taula. Esta està formada per dos grans blocs de pedra colocats un sobre l'atre formant una T (en alguns casos sobrepassa els 4 metros d'altura). La seua construcció a dia de hui encara és un misteri a pesar de que han sorgit una série de hipòtesis de cóm varen colocar estes dos pedres.

El caràcter religiós del complex sembla ser admés per tots els investigadors, ara be, hi ha toda una serie de elements que resten en discussió entre els experts, com per eixemple si era un edifici cobert o descobert i sobretot el paper que jugava la Taula en el seu interior; era senzillament un pilar que sostenia el possible sostre, es tracta d'un element simbòlic o representa a una divinitat tauromórfica cóm afirmen alguns investigadors?

· Les muralles

Erro al crear miniatura:
Muralla de Sò Catlar

Es tracta de l'element defensiu per antonomàsia, que es detecta encara en alguns dels poblats talayóticos de l'illa de Menorca. Es tracta d'una construcció de característiques ciclópeas de doble parament, en una cara exterior construïda a partir de grans pedres colocades sobre un zócalo, una cara interna de pedres mijanes i el emplecton format per farcidura de pedres i terra. Actualment, el millor eixemple d'estos tipos de muralla es pot observar en el poblat talayótico de Sò Catlar, a on es conserva casi tot el seu perímetro.

Els treballs arqueològics realisats en els últims anys en este jaciment per part del Proyecte Modular,[18] han permés documentar que l'orige constructiu d'esta estructura se situaria al voltant de el V. i que posteriorment va sofrir toda una serie de remodelacions, com l'adosamiento de torres de planta quadrangular, la modificació de parts del perímetro o l'obertura de portes seguint nous models poliorcètics.

Periodo postalayótico en Mallorca

 
Necròpolis de Sò Real, Mallorca

En Mallorca també s'observa un creiximent dels núcleus de població. En esta illa no es troben recints de taula, i les vivendes no presenten l'estandardisació que es troben en Menorca. Per un atre costat, en esta illa és més evident el pas dels rituals funeraris colectius a les inhumacions individuals, com s'observa per eixemple a la necròpolis de Sò Real. Per un atre costat, en Mallorca es detecta un canvi en la tecnologia de producció ceràmica, que substituïx els desgreixants minerals pels desgrasantes vegetals, fet que no s'observa en Menorca.

Vore també

Referències

  1. ↑ WALDREN, W. H. (1986): The Balearic Pentapartite Division of Prehistory. Radiocarbon and other age determination inventories. Oxford.
  2. ↑ MICÓ, R. (2005): Cronologia Absoluta i Periodisació de la Prehistòria de les Illes Balears. BAR International Séries, 1373. Oxford.
  3. ↑ ROSSELLÓ, G. (1973): La cultura talayótica en Mallorca. Palma de Mallorca.
  4. ↑ PLANTALAMOR, LL. (1991): L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca, 12. Maó.
  5. ↑ SALVÀ, B.; HERNÁNDEZ-GASCH, J. (2007): Els espais domèstics en les Illes Balears durant les Edats del Bronze i del Ferro. De la Societat Naviforme a la Talayótica, a M. C. BELARTE (coord.): L'espai domèstic i l'organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (1er mil·lenni aC): actes de la IV Va reunir internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell-Tarragona, 6 al 9 de març de 2007), 299-322.
  6. ↑ Dumenge Hernández Jiménez. «L'época postalayótica de les Illes Balears». ArtyHum, Revista d'Arts i Humanitats. Consultat el 21 d'agost de 2020.
  7. ↑ LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., & RISCH, R. (2001). La Prehistòria de les Illes Balears i el jaciment arqueològic de Sò Fornés (Montuiri, Mallorca). Edició Fundació Són Fornés, Barcelona.
  8. ↑ ANGLADA, M.; FERRER, A.; PLANTALAMOR, Ll.; RAMIS, D.; VAN STRYDONCK, M. ; DE MULDER, G. (2014): “Chronological framework for the early talayotic period in Menorca: the settlement of Cornia Nou”. Radiocarbon, Vol 56, Nr 2.
  9. ↑ GUERRERO, V. M., CALVO, M., & GORNÉS, S. (2006): Mallorca i Menorca en l'Edat del Ferro. La cultura talayótica i postalayótica. Història de les Illes Balears, 2. Palma de Mallorca.
  10. ↑ BLANES, C., BONET, J., FONT, A., ROSSELLÓ, A. (1990): Els illes als fonts clàssiques. Miquel Font Editor. Palma de Mallorca
  11. ↑ PORTILLO, M.; LLERGO Y.; FERRER, A.; ANGLADA, M.; PLANTALAMOR, LL.; ALBERT, R. M. (2014): “Activitats domèstiques i molienda en l'assentament talayótico de Cornia Nou (Menorca, Illes Balears): resultats de l'estudi de microfósiles vegetals”. Revista d’Arqueologia de Ponent, 24, 265-275.
  12. ↑ SINTES, E.; ISBERT, F. (2009): “Investigació arqueològica i posada en valor del Recint Cartailhac: una unitat domèstica del sigle II ANE en el poblat talayótico de Torre d’en Galmés”. Patrimoni cultural d'Espanya, 1, 251-260.
  13. ↑ FERRER, A.; JUAN, G.; LARA, C.; PONS, J. (2011): “El jaciment de Torre d'en Galmés (Alaior, Menorca). Els intervencions d'Amics del Museu de Menorca: Cercle 7” a III Jornades d'Arqueologia dels Illes Balears. Llibres del Patrimoni Històric i Cultural. Maó.
  14. ↑ GORNÉS, J.S. 1997. Reflexions entorn al simbolisme tauromorfo en la prehistòria de Menorca. Meloussa 4: 57-64.
  15. ↑ DE NICOLÁS, J.C. 2015. Aproximació als cults púnicos en les taulas menorquinas. In Andreu, C.; Ferrando, C. & Pons, O. (eds.), L’Entreteixit del Temps. Miscel·lània d’Estudis en Homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma: Conselleria de Participació, Transparència i Cultura del Govern dels Illes Balears: 265-284.
  16. ↑ CARBONELL, M. [et al.] (2012). “El Círcul 7 de Torre d’en Galmés: posada en valor d'una Casa Talayótica del sigle III a.c.”. A: Actes del Primer Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mundial: Arqueologia (pàg. 687-702). Congrés. Madrit: Universitat Complutense de Madrit.
  17. ↑ FERRER, A, RIUDAVETS, I. (2015): “Els fusaioles i els pesos de teler del Cercle 7 de Torre d’en Galmés: un exemple de la producció de teixits a Menorca durant la segona edat del ferro” a C. Andreu, C. Ferrando i O. Pons (ed.): L’entreteixit del temps. Miscel·lània d’estudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Govern dels Illes Balears, Palma de Mallorca
  18. ↑ «Projecte Modular [1] archivat en Wayback Machine.».


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Periodo_postalayótico&oldid=1443579»