Anar al contingut

Cornia Nou

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Cornia Nou

Cornia Nou és un jaciment arqueològic de Menorca, que conserva diversos restants corresponents a un poblat talayótico. Va estar ocupat sobretot durant l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro, pero també en época medieval. El jaciment rep el seu nom de la finca agrícola en la que s'ubica.

És un dels jaciments prehistòrics menorquines part de la «Menorca talayótica», des de 2023 Patrimoni de l'Humanitat de l'UNESCO.[1]

Situació i extensió

[editar | editar còdic]

El conjunt arqueològic de Cornia Nou està situat al nort del km 2,5 de la carretera de Maó - Sant Clemente, entre l'actual polígon industrial i la carretera de l'aeroport.

S'alça sobre un roquedal de calcàrea miocénica, que ha segut objecte d'explotació per a l'elaboració de sellars per a la construcció, a lo llarc dels últims sigles.

El jaciment s'estén entre dos parceles, a on es distinguixen els restants d'una série de construccions diferents.

Descripció

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Talayot est de Cornia Nou

L'element més significatiu d'este jaciment és un gran talayot troncocónico, de més de 10 metros d'altura, construït en grans pedres de forma més o menys aplanada, en tècnica ciclópea. S'observa, en la part superior del costat sur, una gran escala monumental. En este edifici s'adossen, pels costats sur i oest, dos construccions de frontera llaugerament cóncava, que recorden, per la forma externa de la seua planta, als recints de taula. Un d'estos edificis ha segut excavat entre els anys 2008 i 2011, per part d'un equip d'arqueòlecs vinculats al Museu de Menorca. En l'interior s'han trobat un gran número de ferramentes relacionades en el processament d'aliments (molins manuals, percutores) i atres productes (punzones, espátulas). També es va poder recuperar una gran cantitat de restants òsseus d'animals domèstics (cabra, ovella, porc i vaca) i cereals carbonizados. Les datacions radiocarbónicas han permés establir diverses fases d'ocupació en l'interior d'este edifici, la més antiga de les que se situaria al voltant de l'any 1000 abans de nostra era, durant la fase final de l'Edat del Bronze. L'edifici hauria segut abandonat cap a l'any 600 abans de nostra era, encara que algunes zones de l'exterior varen ser reaprovechadas fins a época romana. L'acumulació de ferramentes correspondria sobretot a l'etapa compresa entre els anys 800 i 600 abans de la nostra era. Els investigadors consideren que este edifici podria constituir un lloc a on se centralisaren les tasques de transformació i almagasenament de les matèries primeres. La comunitat que ho va utilisar, per tant, mostraria certa complexitat social i, potser, una incipient estratificació.

Erro al crear miniatura:
Vista frontal del talayot oest i l'edifici sur de Cornia Nou.

Una miqueta més cap a l'est s'alça un atre talayot, més menut, travessat de part a part per un corredor i que, segons pareix, s'adossa a una muralla preexistente. Esta muralla delimita un recint fortificado situat en la part alta d'un chicotet tossal, que podria constituir el núcleu original del poblat.[2] Al costat d'este talayot hi ha dos grans cisternes intercomunicadas, excavades en la roca, que semblen ser també d'época talayótica . Esta part del poblat va ser objecte d'excavacions durant els anys 2007 i 2008, lo que va permetre documentar una reocupaació dels espais durant els sigles IV-III a. C.[3][4]

Aparte d'estos dos talayots, el jaciment conta també en dos coves funeràries artificials, que correspondrien potser el primer moment d'ocupació del lloc.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. http://www.menorcatalayotica.info/portal.aspx?IDIOMA=2
  2. Plantalamor Massanet, Lluís (1991) «El conjunt de Curnia (Maó) i l’evolució cultural a Menorca oriental a el II mil·lenari A. C.», Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 47. Palma de Mallorca.
  3. «Excavació arqueològica a Curnia», Imhotep, n.º 22, juliol 2008, pp. 13-14.
  4. «El talaiótic i l'excavació de Curnia, a la fira de la Ciència», Imhotep, n.º 23, giner 2010, p. 3.


Referències

[editar | editar còdic]