Taula (construcció talayótica)

Taula (construcció talayótica)

Taula de Torralba d'en Salort (Alayor, Menorca). Davant de la Taula s'aprecia en la superfície un semicírcul format per pedres i que servia per a realisar fogueres

La taula és, en arqueologia, un tipo de construcció de la cultura talayótica, exclusiva de l'illa de Menorca (Espanya).

El nom de Taula fa referència a l'element central del recint en forma de T, i deu el seu nom a la similitut que té en una taula, ya que açò és lo que significa en català. Este element central està construït en dos grans pedres colocades una damunt d'una atra, a la vertical li la denomina pedra soporte i a el horisontal, pedra capitel.

Estos recints es documenten en la majoria dels grans poblats talayóticos cap al 600 a. C. i alguns es varen mantindre en us fins a l'época romana. Al contrari de lo que passa en els talayots, solament apareix un recint de Taula per poblat.

El primer autor que es va ocupar d'estes estructures va ser Juan Ramis, en 1818, en la seua obra Antiguetats cèltiques de l'illa de Menorca, que és el primer llibre en castellà íntegrament dedicat a la prehistòria.

Descripció del recint

Taula de Talatí de Dalt (Maó, Menorca), en el pilar dret caigut sobre ella. I forma el seu taula.

El recint de taula és un edifici de planta absidial en una frontera generalment cóncava en un accés en el mig i construït seguint la tècnica ciclópea. El mur perimetral és de doble parament i a lo llarc de la seua cara interior es localisen toda una serie de pilars adossats que marquen lo que alguns investigadors han cridat "capelles". Es tracta d'un edifici que sembla mantindre un model estandardisat a lo llarc del territori menorquín encara que es puguen trobar diferències de tamany, de morfologia de la taula, etc.

Objectes culturals trobats dins del recint

Els investigadors semblen estar d'acort en la funció religiosa d'este tipo de recints i aixina sembla confirmar-ho el fet de haver trobat diferents figurillas i elements culturals en varis recints.

Lo primer que cal destacar són algunes de les figurillas de bronze com l'Imhotep de Torre d'en Galmés o el bou de Torralba. Atres objectes destacats són els pebeteros de rostre femení representant a divinitats com Tanit o Demeter que han segut trobats en varis recints, com els de Torralba, Biniparratx Petit, Sa Torreta de Tramuntana, Són Catlar, etc.

En últim lloc es deu mencionar el descobriment de tres epígrafs en tres teónimos documentats en el recint de Sò Catlar, es tracta de tres inscripcions de caràcter local a on apareixen les divinitats Baal (divinitat suprema púnica), Caelestis (latinización de Tanit) i Lacese (deu del plenilunio).

Vore també

• Guerrero ibero
• Periodo talayótico en Menorca.
• Talayot.
• Naveta.
• Periodo posttalayótico.
• Círcul de habitació talayótico.
• Mars balearicus.
• Ceràmica prehistòrica de Menorca.
• Poblat talayótico.
• Sala hipóstila talayótica.
• Romanización de Menorca.
• Construcció ciclópea.
• Hondero balear.

Bibliografia

• Talatí de Dalt 1997-2001. Gustau Juan Benejam; Joaquín Pons Tacat. 2005. Treballs del Museu de Menorca, 29. 267 p. ISBN 84-96430-48-0
• Hochsiedler P. Y. i Knösel D.: Els Taules de Menorca, un estudi arqueoastronòmic. 1995
• Walkowitz J. E.: Dones Megalithsyndrom. 2003. ISBN 3-930036-70-3
• Plantalamor Massanet, L.: Algunes Consideracions sobre els sepulcros Megalítics de Menorca, en Treballs del Museu de Menorca - separata de Sautuola II, Maó, 1981.