Torre d'en Galmés
El poblat talayótico de Torre d'en Gaumés (o Galmés), situat en Menorca, és un dels jaciments arqueològics més grans de les Illes Balears. Està situat sobre un tossal des de la qual s'observa gran part del sur de l'illa. S'accedix a ell per la carretera que va des del poble d'Alayor a la plaja de Són Bou. Cronològicament, va perdurar des de l'época pretalayótica (abans del 1400 a. C.) fins a l'época romana, encara que també s'han trobat alguns restants d'época migeval. No obstant, la majoria de les estructures visibles en l'actualitat corresponen a l'Edat del Ferro.
És un dels jaciments prehistòrics menorquines part de la «Menorca talayótica», des de 2023 patrimoni de l'humanitat de l'UNESCO.[1]
Localisació
La Torre d'en Galmés és un poblat que es troba en un tossal propenc a la carretera de Alayor-Són Bou; s'aplega a partir d'un camí situat a l'esquerra de la carretera, degudament senyalisat. Des del poblat es pot vore part del sur de Menorca i, a voltes, les borrosas cims de les montanyes de Mallorca.
Descripció
Es tracta del poblat prehistòric més gran de les Illes Balears, en una extensió de 62 000 m² (el 2.º es troba en Mallorca en 17 000 m²). Oferix monumentalitat i varietat de restants: tres talayotes, un sistema de recollida d'aigües pluvials, tres sales hipóstilas, un recint de taula, 27 vivendes documentades i diverses coves excavades en la roca.[2]
El poblat està dominat per tres talayotes, que ocupen la part més alta com correspon a la seua funció d'atalayes de vigilància i control del territori. Molt prop dels talayotes es troba un espai de caràcter religiós cridat recint de taula. Per tot el poblat es poden observar edificacions circulares destinades a la vida domèstica, algunes d'elles excavades i restaurades durant les últimes décades.
En la part baixa del tossal es troben algunes vivendes en sala hipóstila, o sala en columnes, estructura adossada que servia com a almagasén o habitació auxiliar. Una atra característica a destacar del poblat talayótico és el mig d'aprofitament de l'aigua de pluja, per mig de filtres naturals excavats en la roca i canalisacions que la conduïen fins a grans depòsits.
En l'assentament s'observen estructures que poden ser interpretades com a espais públics i unes atres com a espais privats. Respecte als primers, descollen els tres talayotes i el santuari o recint de taula. L'element central d'este santuari, en planta en forma de ferradura, era originalment una gran "T" de pedra formada per dos lloses superpostes, encara que actualment la llosa vertical es troba trencada. Esta presenta unes dimensions d'1,95 m d'altura, 1,50-1,60 m de llarc, 0,40 m de gruixa. La pedra capitel, d'1,18-1,25 m d'altura, 2,32 m de llongitut i 0,65 m de gruixa, es troba tombada davant la pedra soporte; es va reutilisar com a sepultura en poca tarde-romana o migeval.
En la segona categoria es trobarien les cases circulares, en l'entrada orientada al sur i construïdes per mig de tècnica ciclópea, com és habitual en l'arquitectura talayótica. Les habitacions de les cases estaven separades entre sí per murs que sorgien de modo radial des del pati central de la vivenda.
Pel que fa als materials arqueològics recuperats en este jaciment, destaca una figurita de bronze del deu egipcíac Imhotep, trobada en el recint de taula. Es tracta de l'única figura d'estes característiques trobada en context arqueològic, fòra d'Egipte. Els objectes que l'acompanyaven permeten propondre que en Torre d'en Galmés va viure algú que coneixia els rituals vinculats al cult a Imhotep.[3]
En Torre d'en Galmés treballen de modo regular, actualment, equips d'arqueòlecs vinculats al Museu de Menorca i a l'Universitat de Boston. El jaciment es troba museizado i obert al públic, disponent d'un centre d'interpretació per a ajudar al visitant a interpretar els restants.
Prop del poblat es troba un dolmen i les ruïnes d'un edifici talayótico conegut com “Sa Comerma de sa Garita”.
Vore també
- Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Espanya
- Anex:Llocs megalítics inscrits en el Patrimoni de l'Humanitat
Referències
- ↑ http://www.menorcatalayotica.info/portal.aspx?IDIOMA=2
- ↑ ROSSELLÓ-BORDOY, G. (1986): El poblat prehistòric de Torre d’en Gaumes (Alaior), Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics
- ↑ http://www.cime.es/webeditor/pagines/file/ambit/setembre2012/LafiguretadImhotepdeTorredenGalmés.pdf
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torre d'en Galmés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.