Anar al contingut

Torralba donen Salord

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Torralba donen Salord
Taula de Torralba donen Salord

Torralba donen Salord és un poblat prehistòric d'época talayótica localisat en l'illa de Menorca (Balears, Espanya) en el municipi d'Alayor. Cronològicament se situa entre l'any 1300 a. C. i l'época romana, i va perdurar fins a l'Edat Mija. Torralba donen Salord és el jaciment per excelència de Menorca per la perfecció de la seua taula i el seu recint. És un dels jaciments prehistòrics menorquines part de la «Menorca talayótica», des de 2023 Patrimoni de l'Humanitat de l'UNESCO.[1]

Parts del poblat

Taula i Talayot de Torralba donen Salort

Aparte de la taula, es conserven els elements característics dels assentaments prehistòrics menorquines tals com els talayots o la sala hipóstila. També es poden vore algunes coves excavades en el subsol i atres restants constructius que conformaven els llocs de hàbitat.

Lo que destaca a primera vista és el talayot principal. En els seus orígens tenia forma troncocónica, encara que actualment s'observa només la part superior, de planta circular. La base està coberta per blocs despresos. En el seu cim sembla insinuar-se un cos massiç rodejant la columna. Este talayot encara no ha segut objecte de cap excavació arqueològica.

El segon talayot es troba darrere del recint de la taula i està construït damunt d'una casa pretalayótica de planta ovalada, en murs construïts en pedres de chicotet tamany. En el seu interior es va trobar un recipient de ceràmica que contenia cereals carbonizados d'al voltant del 1300 a. C., d'acort en la datació per radiocarbono realisada. En acabant de que el talayot entrara en desús, part de les pedres es varen utilisar per a construir el recint de la taula. S'estima que hi ha un tercer talayot amagat per la vegetació.[2]

La part més espectacular de Torralba la constituïx sense lloc a dubtes el seu recint de Taula, la peça central del qual s'ha convertit en un dels símbols de la Prehistòria menorquina. La Taula, de gran elegància, alcança els 5 m d'alt per 2 i mig d'ample aproximadament, i demostra a la perfecció cóm els hòmens talayóticos varen saber combinar en ella el pes i la rotunditat de la pedra en una noció casi aérea de les formes. Entre els anys 70 i 80 de el XX, Manuel Fernández-Miranda i William Waldren varen excavar el recint. En ell es va trobar un altar de pedra que en la seua part superior conservava els restants d'una esculturita de bronze que representava un cavall. Al costat d'este altar es va trobar una atra escultura en forma de bou fosa en bronze, al que se li va donar el nom de Bou de Torralba i que es pot contemplar en el Museu de Menorca. Durant l'excavació es va poder documentar també una capa de cendres en restants óseoas d'animals domèstics, especialment cabres i/o ovelles.[2] Tant els murs interns com els externs que formen el recint en forma de ferradura del santuari, com la taula en sí mateixa, estan construïts en pedres molt ben tallades.

La sala hipóstila de Torralba, sustentada per columnes, és l'única de l'illa que conserva la capa de terra, molt ben delimitada, sobre la seua coberta de pedra. És una de les millor conservades de l'illa i manté íntegra la coberta.[3]

Sala hipóstila de Torralba donen Salort


En este jaciment es troba també toda una serie de hipogeus, coves naturals i cisternes. En la part este del poblat es troba un conjunt de possibles vivendes talayóticas. Rodejant l'assentament es poden contemplar alguns fragments de muralla, sobretot en la part més pròxima a la carretera.

Pou de na Patarrà

Prop del poblat es troba el Pou de na Patarrà, casi invisible des de l'exterior degut una de gran higuera que creix en la seua boca. Té casi 50 metros de profunditat, en 8 trams de 199 escalons.[4] Servia possiblement per a arreplegar l'aigua de les capes freàtiques. Prop del pou, es troba una necròpolis de hipogeus postalayótica a on es troba la coneguda cova dels Cinc Portals.

Vore també

Referències

  1. ↑ http://www.menorcatalayotica.info/portal.aspx?IDIOMA=2
  2. ↑ 2,0 2,1 (2009) El poblat de Torralba d'en Salort (Alaior, Menorca), Maó: Consell insular de Menorca. ISBN 978-8495992161.
  3. ↑ «La Sala Hipostila. Torralba d'en Salord (Alayor, Menorca)».Noticiari arqueològic hispànic.(10)
    137-182.Consultat el 5 de maig de 2025.
  4. ↑ «Aportació a l'estudi de na Patarrà».Endins: publicació d'espeleologia.(7)
    63-67.Consultat el 5 de maig de 2025.

Bibliografia

  • FERNANDEZ-MIRANDA, M. Torralba d'en Salord (Alayor, Menorca). Universitat de Saragossa. CNA XII. 1982.
  • FERNANDEZ-MIRANDA, M. et al.; Funció i significat de les taulas: el cas de Torralba d'en Salort. Tempvs Repartvm. BAR 611. 1995.
  • GOMILA SIREROL, A.; Na Patarrá. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1950.
  • GORNES HACHERO, J. S.; Torralba d’en Salort: Alaior, Menorca. Arqueomenorca, 2003.
  • PLANTALAMOR, Ll. L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear. Treballs del Museu de Menorca, 12. 1991.
  • SERRA BELABRE, M. L. Pedreres i pous prehistòrics en Menorca. Diputació de Barcelona. Empúries 25. 1963. CNA IX. 1966.
  • SERRA BELABRE, M. Ll. Torrauba d’en Salort i el pou de na Patarra. Universitat de Saragossa. CNA X. 1967.

Vore també


Referències