Mars balearicus

Mars balearicus de Sò Gall. Museu de Menorca

Mars Balearicus (o divinitats Bèliques) és el nom en el que l'arqueòlec A. García-Bellido va batejar el conjunt de estatuillas documentades en Mallorca i Menorca entre el XIX i XX i que corresponen al periodo postalayótico o talayótico final. Estes es caracterisen per representar a un home nuet abillat en un caixco i, segons pareix. una llança i un escut.

Història de les investigacions

La primera notícia sobre este tipo de estatuillas es deu al croniste mallorquí Buenaventura Serray Ferragut que descriu en un dels volums de la seua obra una figurilla que segons ell representava a Mart.

Anys més vesprada, Juan Ramis va resenyar en la seua obra dedicada a les inscripcions de Menorca (1833) una atra figurilla que anys més vesprada va tornar a resenyar Hernández Sanz en la seua Compendio de Geografia i Història (1908).

L'orige i el significat d'este grup d'escultures localisades en Menorca i Mallorca no està res clar i ha generat gran cantitat de publicacions i discussions entre els investigadors. Les primeres interpretacions proponien que estes estatuillas varen deure ser dutes a les illes pels honderos balearicos que varen lluitar com a tropes auxiliars de l'eixèrcit cartaginés en tot el Mediterràneu, pero sembla que en els llocs a on estos varen lluitar no es troben paralels d'estes representacions.

En els anys 1980 va prendre força la proposta de considerar-los smiting gods, representacions del deu fenicio de la guerra, pero les imàgens d'esta divinitat estan en una posició diferent a la dels guerrers menorquines i solen estar coberts en un faldellín. A banda fa falta mencionar que en el lloc en més aculturación púnica de l'archipèlec, Eivissa, no s'ha documentat cap eixemplar.

Hui en dia, seguix l'incògnita de cual era el paper que jugaven estes figures dins de la cultura postalayótica. El fet de no trobar paralels fòra de les illes fa plantejar a alguns investigadors que anaren fabricats en l'archipèlec, pero no hi ha cap evidència arqueològica. La totalitat de les peces menorquinas han segut descobertes fòra de context arqueològic. Hi ha investigadors que creuen poder assegurar que estes estatuillas varen sorgir a raïl de la demanda per part de les poblacions talayóticas. Les últimes investigacions realisades per l'especialiste Santiago Moreno nos accentuen la relació d'estes figurillas en la religió romana.

Els eixemplars menorquines

En Menorca s'han documentat un total de 7 figurillas que es poden englobar dins d'esta categoria a pesar de que cóm es pot observar hi ha diferències remarcables.

• L'eixemplar de Biniedrís (Alayor). Tan solament es coneix a partir d'una referència de Oleo i Quadrado de 1876. No hi ha cap una atra senya.

  

  Mars Balearicus de Binicalaf

• L'eixemplar de Binicalaf (Maó). Es va trobar en 1910 i actualment pertany a la Colecció dels hereus de J. Flaquer i Fàbregues. Es tracta d'una estatuilla de 9 cm que solament conserva el tors, part de les cames i la major part del braç dret, no conserva el cap. La posició del cos sembla estar en posició d'atac, a pesar de que és una miqueta estàtica, en el braç dret doblat i alçat cóm si sostinguera una llança o algun atre tipo d'arma. El treball de la musculatura de la peça és poc significatiu i al no conservar la veta i per lo tant el possible cas, és difícil donar una cronologia per a esta peça.
• L'eixemplar de Biniatram (Ciutadella). Es conserva actualment al museu de l'Hispanic Society (Nova York). Es va trobar en 1866 en el talayot del poblat. Es tracta d'una figura masculina de 12 cm d'altura, despulla abillada en un caixco d'estil pilos o itálico en la vora doblada cap a dalt. La posició del cos, de front, mostra el braç dret alçat en posició d'atac i l'esquerre baixat, flexionado sembla que podria sostindre algun objecte. El rostre és d'un home madur, en barba i la musculatura a pesar de no estar molt treballada podria representar un model arcaizante.
• L'eixemplar de Torelló (Maó). Actualment es troba en la colecció Olives. Es tracta d'una figura masculina de 10,5 cm d'altura, despulla abillada en caixco de cim alt possiblement d'estil suritálico. La musculatura del cos està molt treballada de la mateixa manera que el rostre a on es pot observar el cincelado de la barba, els ulls de forma almendrada i fins a les celles evocant la serietat del rostre. La posició del cos sembla estàtica, en el braç esquerre alçat en l'intenció de sostindre una llança i el braç dret doblat cap a avall que sembla també podria sostindre algun objecte.

Mars Balearicus de Biniatram. Hispanic Society de Nova York

• L'eixemplar de Sa Cavalleria (Mercadal). Actualment es troba a la Colecció Olivar. Es tracta de la figura més treballada i de major definició de tot el conjunt. Una figura masculina de 20 cm, despulla abillada en un caixco. La seua posició recorda a la curva praxiteliana (alguna cosa més accentuada) en moviment. En el braç esquerre sosté una espasa trencada. La cara està molt treballada, de la mateixa manera que el restant del cos i la musculatura.

• L'eixemplar 1 de Sò Gall (Alayor). Va ser descobert abans del 1968. Es tracta d'una figura masculina nueta, en una musculatura molt definida, a pesar de que les faccions són prou esquemàtiques. Du un caixco corintio alçat per damunt del rostre. El braç dret ho té alçat en àngul recte cóm si fòra a llançar una llança i l'esquerre esta trencat.
• L'eixemplar 2 de Sò Gall (Alayor). Este eixemplar va ser donado per la família Vaig seguir Vidal al Consell Insular de Menorca. Es tracta d'una de les figurillas millor conservades. Representa un home en posició de moviment. Du un caixco frigio en cim i lo que queda dels braços sembla respondre a que en la dreta sostenia una llança i en l'esquerra un escut. La musculatura es troba poc treballada i sobre les cames sembla que du una espinilleras.

Bibliografia

LAGARDA, (2023). Mars Balearicus. El déu dels talaiòtics. Alfajarín, 2023. ISBN: 9788496810839