Paloma

Els paloma[1](Lepidoptera, del grec λεπίς, lepís, 'escama', i πτερόν, pteron, 'ala') són un orde d'insectes holometàbols, casi sempre voladores, coneguts comunament com palometes; les més conegudes són les palometes diürnes, pero la majoria de les espècies són d'hàbits nocturns (arnes, esfinges, pavones, etc.) i passen molt inadvertides. El seu larves es coneixen com orugues i són un element destacat dels ecosistemes terrestres, s'alimenten típicament de matèria vegetal, són polinisadors i preses, en lo que algunes espècies poden ser plagues molt amoladores per a l'agricultura.[2] Muchas especies cumplen el papel de polinizadoras de plantas y cultivos. Quien recolecta o estudia este orden se denomina lepidopterólogo.
Este tàxon representa el segon orde en més espècies entre els insectes (sent superat solament per l'orde Coleoptera);[3] de fet, conta en més de 157 000 espècies[2][4] (i un número provablement similar d'espècies no descrites),[3] classificades en 127 famílies i 46 superfamilias.[5] La palometa diürna més gra nde que existix és la femella de la cridada "ales de pardal de la reina Alexandra", que pot aplegar a tindre 31 cm d'envergadura, el macho és una miqueta més menut, viu al surest de Nova Guinea. Uns atres dels lepidòpters més grans que la ciència ha descobert inclouen la coneguda palometa Atles o arna Atles (Attacus atles), originària de les zones tropicals del Surest Asiàtic i és un heterocero (arnes o palometes nocturnes) encara que és d'hàbits diürns i la palometa emperador, també cridada "diable blanc".
Els lepidòpters tenen intrincadas relacions en les seues plantes hospedantes que han proporcionat als biòlecs evolutius des de fa molt temps una base empírica per a investigar la dinàmica coevolutiva. No obstant, els factors que varen dur al seu èxit evolutiu encara no estan clars, ya que la seua història evolutiva permaneix incerta en dos nivells fonamentals: les relacions filogenètic de la majoria de les superfamilias no han segut aclarides i, en conseqüència, es desconeix el moment dels principals events de diversificació.[3]
Evolució
Els lepidòpters varen aparéixer per primera volta en el registre fòssil en el llímit Triàsic-Juràssic i han coevolucionado en les plantes en flors des de l'auge de les angiosperma en el Cretàceu Mig/Tardà. Presenten numeroses variacions en l'estructura corporal bàsica que han evolucionat per a obtindre ventages en el seu estil de vida i distribució. A lo llarc de millons d'anys, han desenrollat una àmplia gama de patrons d'ales i coloració, que van des de les arnes d'aspecte apagat, similars a l'orde relacionat Trichoptera, fins a les palometes de colors lluents i patrons complexos. Per tant, est és l'orde d'insectes més reconegut i popular, en moltes persones involucrades en la seua observació, estudi, recolecció, crío i comercialisació.
Sistemàtica
Les relacions filogenètic dels principals clados del megadiverso orde de lepidòpters s'han estudiat en detall recentment, començant en la publicació emblemàtica de Kristensen en 1998,[6] basada en la morfologia, seguida d'estudis moleculars independents. Tots estos estudis tenen en comú l'existència de clados en un ampli respal que poden definir-se com superfamilias, pero un respal molt llimitat per a les relacions entre elles. És especialment evident en Ditrysia, que conté el 98% de totes les espècies de lepidòpters.[2] Resulta especialment sorprenent la preponderància de branques internes extremadament curtes que donen lloc als clados de les superfamilias en els estudis moleculars.[3]
Taxonomia
Hi ha unes cent vintisset famílies dins de l'orde Lepidoptera, pero les opinions de quins són estes canvien en freqüència entre els científics. El tractament que es dona ací és l'adoptat per la base de senyes del Museu d'Història Natural de Londres.
Durant molts anys, l'orde dels lepidòpters va ser subdividido en dos suborden, els ropalóceros, o palometes diürnes, i els heteróceros, arnes o palometes nocturnes. La cladística moderna ha demostrat que esta antiga classificació és artificial i, en l'actualitat s'admeten els suborden Aglossata, Heterobathmiina, Zeugloptera i Glossata. Els tres primers contenen unes poques espècies, mentres que Glossata inclou el 99 % dels lepidòpters actuals.[7]
- Suborden Zeugloptera
- Suborden Aglossata
- Suborden Heterobathmi
- Suborden Glossata
- Infraorden Heteroneura
- Divisió Ditrysia
- Divisió Monotrysia
- Infraorden Dacnonypha
- Infraorden Lophocoronina
- Infraorden Exoporia
- Infraorden Neopseustina
- Infraorden Heteroneura
Filogènia
Les relacions filogenètic dels quatre suborden són les següents:[7]



Lepidòpters fòssils
Hi ha molt pocs fòssils de palometes quan li'ls compara en atres grups d'insectes. La distribució i abundància dels fòssils més comuns indiquen que deu haver hagut grans migracions de palometes durant el Paleogen en el Mar del Nort, que és a on es troben molts fòssils d'este grup.[8] També es troben alguns fòssils en àmbar i en alguns sediment fins. Els restants deixats per larves de minadores de fulls poden ser valiosos, pero la seua interpretació no és fàcil.[9]
Vore també
- Diferències entre palometes diürnes i nocturnes
- Palometes de la península ibèrica
- Fisiologia (insectes)
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Regier, Jerome C; Zwick, Andreas; Cummings, Michael P; Kawahara, Akito Y(2009-12).«Toward reconstructing the evolution of advanced moths and butterflies (Lepidoptera: Ditrysia): an initial molecular study».BMC Evolutionary Biology.9(1)ISSN 1471-2148.doi:10.1186/1471-2148-9-280.Consultat el 2025-08-26.(en en)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Wahlberg, Niklas; Wheat, Christopher W.; Peña, Carlos(2013-11-25).«Timing and Patterns in the Taxonomic Diversification of Lepidoptera (Butterflies and Moths)».PLOS ONE.8(11): e80875.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.pone.0080875.Consultat el 2025-08-26.(en en)
- ↑ «¿Cuántos insectos existen en la península Ibérica?». Consultat el 21 de octubre de 2016.
- ↑ de Viedma, M. G., Baragaño, J. R. & Notario, A. 1985. Introducción a la entomología. Ed. Alhambra. ISBN 84-205-1031-9
- ↑ Kristensen, Niels P.; Schmidt-Rhaesa, Andreas (1998-12-03). Volume 1: Evolution, Systematics, and Biogeography (en en), Walter de Gruyter. ISBN 978-3-11-015704-8. Consultat el 2025-08-26.
- ↑ 7,0 7,1 Scoble, M. J. (1995). The Lepidoptera, form, function and diversity. London: The Natural history Museum & Oxford University Press. ISBN 0-19-854952-0
- ↑ Rust, Jest(2000).«Palaeontology: Fossil recort of mass moth migration».Nature.405(6786): 530–531.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/35014733.
- ↑ Grimaldi, D.; Engel, M. S. (2005). Evolution of the Insects, Cambridge University Press. ISBN 0-521-82149-5.