Palau de Valsaín
El palau de Valsaín o Balsaín[1] és un antic palau real espanyol situat al nort de la serra de Guadarrama, en terrenys de Valsaín, terme municipal de Real Lloc de Sant Ildefons, en la província de Segòvia (Castella i Lleó). Va ser el primer palau de tots els Reals Llocs espanyols. Actualment es troba en estat ruïnós despuix d'un incendi.
En 1931 va ser declarat Monuments històric-artístic. Per tant, és be d'interés cultural en categoria de monument.
Història
.JPG)
Originalment va deure ser un pabelló de caça utilisat per la casa Trastámara, en temps d'Enrique III i Enrique IV. La seua denominació original sembla que va ser Casa del Bosc; s'utilisava encara en temps de Felipe II, principal impulsor de les seues millors estructures.
De 1552 a 1556, per orde de dit monarca l'arquitecte Gaspar de Vega va realisar sobre el primitiu pabelló una edificació palatina en influències flamenques. Gaspar de Vega, nebot de Luis de Vega que ya havia segut arquitecte real en Carlos I, compartia en atres arquitectes de la cort com Juan Batiste de Toledo, Juan de Herrera i Alonso de Covarrubias les seues actuacions en diverses construccions vinculades a la Casa Real (Alcázar de Madrit, Monasteri de l'Escorial, Palau Real del Pardo, Real Alcasser de Sevilla, etc.) pero sembla que va ser el principal responsable de la nova configuració de la casa de Valsaín.
L'edificació s'organisava, com era tradicional en aquells temps, al voltant d'un gran pati i es flanquejava per torres en els cantons, existint atres estructures adicionals que complementaven a la principal (provablement realisades cap a 1558). Les imàgens realisades per l'artiste flamenc Anton van donen Wyngaerde en 1562 poden donar idea del seu aspecte en els moments en que finalisava la seua construcció. Es pot apreciar en ells l'influència de les formes flamenques[2] que l'arquitecte va dur a Espanya despuix dels viages que, per orde del monarca, va realisar a Flandes, França i Anglaterra. Si les cobertes[3] recorden les formes de construir flamenques, l'importància dels fumerals ben varen poder tindre relació en les que l'arquitecte va poder vore en el Castell de Chambord que va visitar en 1556.
En este lloc va nàixer el 12 d'agost de 1566 Isabel Clara Eugenia,[4] frut del matrimoni de Felipe II en Isabel de Valois, que més vesprada rebria del seu pare la sobirania dels Països Baixos a on va regnar fins al seu decés en Brusseles en l'any 1633. En la capella del Palau va ser batejada pel Nuncio del Papa.
També en 1570 es varen realisar en el lloc de Valsaín els festejos de les nupcias de Felipe II en Ana d'Àustria que es varen portar a terme en el propenc Alcázar de Segòvia.
El viage al palau es realisava per mig del pas del port de la Fuenfría, que incloïa en ocasions passar la nit o descansar en la llavors cridada Casa Real de la Fuenfría, una antiga alberguería migeval de peregrins i posterior convent reinaugurado per Felipe II en 1571.[5][6][7]
Estat actual
El magnífic palau va sofrir un gran incendi el 22 d'octubre de 1682. Assunts d'Estat varen distraure al rei Carlos II de Habsburgo dels plans de reconstrucció. En eixos moments el rei i Espanya es trobaven en una difícil situació política, sense successió en el tro i en mig de les ambicions dels veïns europeus. El següent rei, Felipe V, de la nova dinastia Borbón, aplega a Madrit en 1701, pero no seria sino despuix d'una guerra de successió que finalment en 1713, en el tractat de Utrecht, consolidarà el seu poder. Inicialment, el nou monarca es mostra interessat en la reconstrucció de l'edifici flamenc, pero finalment decidix construir en La Granja de Sant Ildefons un nou palau a l'usanza francesa de les seues ancestros, quedant tot en l'abandó. Des de fa uns anys, s'han alçat plans i prospectes virtuals, els quals es troben a l'espera d'una decisió per a poder mamprendre la total restauració del palau.[quàn?]
Referències
Bibliografia
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- «El Real palau de Valsain».Universitat de Valladolit.Consultat el 2020-11-06.
- «Un inventari del Palau de Valsaín».Estudis segovianos.2(4)
- 161–162.ISSN 0210-7260.Consultat el 6 de novembre de 2020.
- Sancho, José Luis (1996). «Capítul V. Real Lloc de la Granja de Sant Ildefons.», L'arquitectura dels Llocs Reals: catàlec històric dels palaus, jardins i patronats reals del Patrimoni Nacional (en és), Patrimoni Nacional, p. 547. ISBN 978-84-7120-186-7.
Individuals
- ↑ Manuel, González Herrero (1997). Vida i mort del ric Clamor: una biografia del riu de Segòvia, Diputació Provincial de Segòvia. OCLC 1257010727. ISBN 84-86789-57-5.
- ↑ ‘… hame semblat que serà millor fer les teulades agros, a la manera dels d'estos estats…’. Carta de Felipe II a Gaspar Vega, Brusseles 15 de febrer de 1559.
- ↑ Esta coberta va ser la primera en utilisar pissarra a la manera flamenca en Espanya, procedent de la pedrera de Bernardos, propenca a la localitat de Valsaín
- ↑ ‘… ací van les dos cartes per a adereçar el camí de la Fuenfria (…) advirtiendolos que per yr la reina tan prenyada ho adrecen i aplanen tot en més precís i particular cuydado’. Billet de Felipe II a Gaspar Vega, maig de 1566.
- ↑ «La Casa Eraso (Casaràs) del Port de la Fuenfría.».Anals de l'Institut d'Estudis Madrilenys.
- ↑ Índex Històric Espanyol (en és), Edicions Universitat Barcelona.
- ↑ Castro (1675). Lliure Historico-Politico, Solament Madrit És Tall, I El Cortesano En Madrit. Tercera Impression, en diferents Adició (etc.) (en és), Roque Pique de Miranda.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio de Valsaín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.