Pachyramphus validus
L'anambé gran[1] (en Uruguai, Argentina i Paraguai) o cabezón gran (en Perú) (Pachyramphus validus),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tityridae pertanyent al numerós gènero Pachyramphus. És natiu d'Amèrica del Sur
Distribució i hàbitat
Es distribuïx per una immensa àrea que comprén des del norest fins al centre oest i sur de Brasil, surest de Perú, noroest, centre i sur de Bolívia, Paraguai, fins al noroest i norest d'Argentina, en una chicoteta població aïllada en l'extrem surest d'Equador. Està absent de la major part de la conca de l'Amazones.[3] Més recentment registrat en el norest d'Uruguai.[4]
Esta espècie és considerada de poc comú a comú, pero rara en Perú, en les seues hàbitats naturals: el dosel i les vores de boscs arborats o montanos (especialment bassa) i ales arbolades de quebrades humides en zones semiáridas a semihúmedas. Des de terres baixes fins als 2000 m d'altitut, pero registrada a 3500 m en Perú (per damunt del Urubamba, en Cuzco).[3]
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie P. validus va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Martin Lichtenstein en 1823 baix el nom científic Lanius validus; el seu localitat tipo és: «São Paulo, Brasil».[2]
Etimologia
El nom genèric masculí «Pachyramphus» es compon de la paraules del grec «pakhus» que significa ‘robust’, ‘gros’, i «ramphos» que significa ‘pico’; i el nom de l'espècie «validus» en llatí significa ‘fort’, ‘poderós’.[5]
Taxonomia
Ya va ser colocada en un gènero Platypsaris. La població aïllada d'Equador es coloca tentativamente en la subespècie audax, pero podria ser un tàxon no descrit.[3]
Subespècies
Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[6] es reconeixen dos subespècies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Pachyramphus validus audax (Cabanis), 1873 – extrem surest d'Equador (sur de Zamora Chinchipe), surest de Perú (abdós vertents dels Andes al sur des d'Ayacucho i Cuzco), noroest, centre i sur de Bolívia (La Pau al sur fins a Tarija) and noroest d'Argentina (Bota, Tucumán, Catamarca, La Rioja, Còrdova).
- Pachyramphus validus validus (Lichtenstein), 1823 – del norest al sur de Brasil (illa Marajó a l'est fins a Rio Gran do Nort, al sur fins a Mate Grosso i Rio Grande do Sul), este de Bolívia (Chiquitos), Paraguai i norest d'Argentina (al sur fins a Santa Fe).
Referències
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 4 d'abril de 2013. P. 496.
- ↑ 2,0 2,1 «Anambé gran Pachyramphus validus (Lichtenstein, 1823)». Avibase. Consultat el 6 de novembre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Pachyramphus validus en Birds of the World.
- ↑ Claramunt, S.; Coll, J.P.(2004).«Diversitat de la biota uruguayana. Aus.».Anals del Museu d'Història Natural i Antropologia.10(6): 1-76.
- ↑ Jobling, J.A. (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Pachyramphus p. 288; validus p. 398»
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.