Organització de les Nacions Unides
La Organisació de les Nacions Unides (ONU), també coneguda simplement com a Nacions Unides[nota 1](NN.Plantilla:NbspUU.), és l'organisació intergovernamental mundial establida per mig de la firma de la Carta de les Nacions Unides el 26 de juny de 1945 en el propòsit declarat de mantindre la pau i la seguritat internacionals, fomentar les relaciones amistoses entre estats, promoure la cooperació internacional i servir de centre per a harmonisar les accions dels estats en el guany de dits objectius.
La sèu de les Nacions Unides es troba en la Ciutat de Nova York, en atres oficines en Ginebra, Nairobi, Viena i L'Haya. L'ONU està composta per sis organisacions principals: l'Assamblea General, el Consell de Seguritat, el Consell Econòmic i Social, la Secretaria General, el Consell d'Administració Fiduciaria i la Cort Internacional de Justícia, que, junt en varis organismes especialisats i organismes conexos, conformen el Sistema de les Nacions Unides. En total, conta en 193 Estats membres i 2 observadors permanents.
L'ONU s'ha centrat principalment en el desenroll econòmic i social, en particular durant l'ona de descolonización de mitan de el XX. L'ONU ha segut elogiada com a líder en matèria de pau i desenroll humà i molts funcionaris i agències han rebut el Premi Nobel de la Pau, pero també ha segut criticada per la seua percepció d'ineficàcia, parcialitat i corrupció.
Història
[editar | editar còdic]L'ONU va reemplaçar a la Societat de Nacions (SDN), fundada en 1919, ya que dita organisació havia fallat en el seu propòsit d'evitar un atre conflicte internacional.
El terme «Nacions Unides» es va pronunciar per primera volta en plena Segona Guerra Mundial pel llavors president dels Estats Units Franklin Roosevelt, en la Declaració de les Nacions Unides, l'1 de giner de 1942 com una aliança de 26 països en la que els seus representants es varen comprometre a defendre la Carta de l'Atlàntic i per a amprar els seus recursos en la guerra contra l'Eix Roma-Berlín-Tòquio.
L'idea de l'ONU va ser elaborada en la declaració emesa en la conferència de Yalta celebrada pels aliats en febrer de 1945. Allí Roosevelt va sugerir el nom de Nacions Unides.
Encara que inspirada en la Societat de Nacions, l'ONU es diferencia d'esta tant en la seua composició com en la seua estructura i funcionalitat. Per un costat, va a aumentar la seua universalisació, lo que va a permetre l'ampliació de l'organisació per mig de les grans potències, dels nous Estats sorgits despuix de la descolonización, o dels que sorgiran despuix del desmembramiento de l'Unió Soviètica, Yugoslàvia i Checoslovàquia en Europa oriental. La Societat de Nacions no contava en les grans potències com a Estats membres dificultant aixina el respecte mateix a la seua autoritat. L'ONU en contar en dites nacions recalca la seua pròpia universalitat i autoritat obligant aixina als Estats membres respectar les lleis establides per la mateixa organisació, evitant repercussions importants.
D'agost a octubre de 1944, representants de França, la República de China, el Regne Unit, els Estats Units i l'Unió Soviètica varen celebrar la conferència de Dumbarton Oaks per a esbossar els propòsits de l'organisació, els seus membres, els organismes, i les disposicions per a mantindre la pau, seguritat i cooperació internacional. L'actual organisació reflectix parcialment esta conferència, ya que els cinc membres permanents del Consell de Seguritat (que tenen poder de vet en qualsevol resolució d'eixe Consell) són dits Estats, o els seus successors (la República Popular China que va reemplaçar a la República de China en Taiwan i la Federació de Rússia que va succeir a l'Unió Soviètica).
El 25 d'abril de 1945 es va celebrar la conferència de Sant Francisco (la Conferència de les Nacions Unides sobre Organisació Internacional). Ademés dels governs, varen ser invitades organisacions no governamentals. El 26 de juny les cinquanta nacions representades en la conferència varen firmar la Carta de les Nacions Unides. Polònia, que no hi havia estat representada en la conferència, va afegir el seu nom més tart entre els signatarios fundadors, per a un total de 51 Estats.
L'ONU va començar la seua existència despuix de la ratificació de la Carta per la República de China, França, l'Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units i la gran majoria dels atres 46 membres. El primer periodo de sessions de l'Assamblea General es va celebrar el 10 de giner de 1946 en Central Hall Westminster (Londres). La Societat de Nacions es va dissoldre oficialment el 18 d'abril de 1946 i va cedir la seua missió a les Nacions Unides.
En 1948 es proclama de la Declaració Universal dels Drets Humans, un dels guanys més destacats de l'ONU.
Els fundadors de l'ONU varen manifestar tindre esperances en que esta nova organisació servira per a previndre noves guerres. Estos desijos no s'han fet realitat en molts casos. Des de 1947 fins a 1991, la divisió del món en zones hostils durant la cridada Guerra Freda va fer molt difícil este objectiu, pel sistema de vet en el Consell de Seguritat. Des de 1991 les missions de pau de l'ONU s'han fet més complexes comprenent aspectes no militars que asseguraren un adequat funcionament de les institucions civils, com en les eleccions.
En l'actualitat, no permaneixen les condicions internacionals que varen impulsar la gestació de l'ONU; degut a que, el sistema internacional està en constant canvi, els problemes han pres noves formes, han sorgit noves amenaces, entre les més sobreixents estan: narcotràfic, terrorisme, armes biològiques i químiques, proliferació d'armes nuclears, degradació de mig ambient i les #pandèmia (Valdés, 2007: 09); aixina com, noves formes de cooperació internacional i temes de rellevància social tals com la brecha digital. Ajustar a l'ONU a la nova realitat internacional ha segut la principal raó de la comunitat internacional i d'eixa manera evitar que l'ONU es convertixca en un organisme internacional obsolet.
Recentment hi ha hagut numeroses cridades per a la reforma de l'ONU.[2] Alguns desigen que esta jugue un paper major o més efectiu en els assunts mundials, uns atres desigen que el seu paper es reduïxca a la llabor humanitària. Hi ha hagut també numeroses crides a ampliar la composició del Consell de Seguritat per a reflectir la situació geopolítica actual (açò és, més membres d'Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia) i per a que es modifique el procediment d'elecció del secretari general.
Estats membres
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anexe:Estats membres de les Nacions Unides.
Des de l'adheriment de Sudan del Sur en 2011, el número d'Estats membres és de 193. Estan inclosos tots els Estats reconeguts internacionalment, menys:
- l'Estat de la Ciutat del Vaticà —la Santa Sèu, com subjecte de dret internacional, és considerat membre observador—,
- l'Orde de Malta —en sèu en Roma, és un subjecte de dret internacional i és membre observador—,
- Palestina —l'Autoritat Nacional Palestina eixercix com a membre observador—.
- La República de China en Taiwan —l'assent de la qual en l'ONU va ser transferit a la República Popular China en 1971—,
- El Sahara Occidental —de iure, territori no autònom d'administració espanyola, com indica el document S/2002/161—.
L'últim país en ser admés va ser la República de Sudan del Sur, el 14 de juliol de 2011.
Els cridats «casos especials», únics territoris no membres, sense calitat de membre observador i en govern propi són:
Abdós territoris estan actualment en lliure associació en Nova Zelanda. No obstant, cada u podria declarar la seua independència solicitant el seu ingrés a l'ONU. Açò ya ha succeït, per eixemple, en els Estados Federados de Micronesia, les Islas Marshall i Palaos, tots Estats en lliure associació en Estats Units i membres de les Nacions Unides.
L'artícul 4, del capítul 2 de la Carta de les Nacions Unides establix els requisits per a ser Estat membre:
Conflicte pels escans de la República de China i la República Popular Chinenca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Estatus polític de Taiwan.
China, representada pel govern de la República de China (ROC), va ser un dels cinc membres fundadors de l'ONU en 1945 i va formar part de l'ONU com a membre original el 24 d'octubre de 1945. No obstant, com a resultat de la guerra civil chinenca, el govern de la ROC controlat pel Kuomintang va fugir a l'illa de Taiwan en 1949, i el govern comuniste de la República Popular China (RPC), declarada l'1 d'octubre de 1949, va prendre el control de la major part del territori de China. Representants del govern de la ROC varen continuar representant a China en l'ONU, a pesar del chicotet tamany de la jurisdicció en Taiwan de la ROC (i atres illes no considerades part de la província de Taiwan) comparat en la jurisdicció en China continental de la RPC, fins que el 25 d'octubre de 1971, quan l'Assamblea General va aprovar la resolució 2758, reconeixent al Govern de la RPC com l'únic representant llegítim de China en l'ONU, expulsant al representant de Chiang Kai-shek com a representant llegítim de China i reconeixent en canvi a la RPC. Açò, en efecte, va transferir l'escan de China en l'ONU (incloent el seu assent permanent en el Consell de Seguritat) de la ROC a la RPC.
Des de 1991, la ROC ha solicitat repetidament tornar a participar en l'ONU, únicament com a representant del poble de Taiwan, i no com a representant de tota China, utilisant la designació de «República de China en Taiwan», «República de China (Taiwan)» o simplement «Taiwan». No obstant, en 2007 un comité clau de l'ONU va rebujar per quinzena volta consecutiva la solicitut de la ROC. En consultar-li al secretari general Ban Ki-moon sobre els motius del rebuig va dir que era llegalment impossible, per la resolució de l'assamblea que va expulsar als nacionalistes chinencs en 1971.[3]
En l'actualitat, 14 Estats membres de l'ONU, ademés de la Santa Sèu, mantenen relacions diplomàtiques en la ROC. La República Popular China, que considera Taiwan com una província rebel,[4] s'opon a que l'illa-estat siga membre de l'ONU.
El cas de l'Unió Europea
[editar | editar còdic]Tots els Estats membres de l'Unió Europea (UE) formen part a la seua volta de l'ONU. L'UE, a pesar de ser membre d'atres organisacions internacionals, com la OMC, no forma part de l'ONU. No obstant, ha desenrollat missions per encàrrec de l'ONU en diferents parts del món. Tal és el cas de l'EUFOR.
En ratificar-se el Tractat de Lisboa, l'UE té personalitat jurídica única en la societat internacional, des de decembre de 2009.[5] El tractat especifica referent a la seua acció en l'escena internacional i les relacions en l'ONU:[6]
Sèu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sede de l'Organisació de les Nacions Unides.
El règim jurídic de la sèu de l'ONU està regit per un tractat entre esta i els Estats Units d'Amèrica (Acort relatiu a la sèu de les Nacions Unides, del 31 d'octubre de 1947), i la Convenció sobre Prerrogatives i Immunitats de les Nacions Unides, de 1946.
Per raons de seguritat, tot correu rebut és esterilisat. L'Administració Postal de les Nacions Unides emet sagells, en els que deuen ser afranquits tots els artículs enviats des de l'edifici. Els periodistes acreditats, quan informen des del complex, no deuen utilisar «Nova York» com a identificació de la seua localisació en reconeiximent del seu estatus d'extraterritorialidad.
El complex dissenyat per un equip internacional d'arquitectes inclou els següents edificis: la Secretaria (una torre de 39 pisos), l'Assamblea General, la Biblioteca Dag Hammarskjöld i l'àrea de conferències. També hi ha jardins i escultures exteriors.
Encara que la sèu principal està en el complex sobre sol neoyorquí, l'ONU i els seus organismes especialisats i regionals tenen atres sèus, com en Ginebra, Suïssa; L'Haya, Països Baixos; Viena, Àustria; Montreal, Canadà; Copenhague, Dinamarca; Bonn, Alemània; Nairobi, Kènia; París, França; Santiago, Chile; Adís Abeba, Etiopia; Valéncia, Espanya; Sant Josep, Costa Rica, Buenos Aires, Argentina i Bogotà, Colòmbia.
Idiomes oficials
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Idiomes oficials de l'ONU.
L'ONU té com a idiomes de treball al àrap, chinenc mandarín, espanyol, francés, anglés i rus.
El Servici de Radi de Nacions Unides emet, ademés dels sis idiomes oficials, en bengalí, portugués i suajili.
-
Espanyol
-
Inglés
-
Francés
-
Rus
-
Mandarín
-
Àrap
Personal i personal associat
[editar | editar còdic]El personal i personal associat de l'ONU es troba protegit per la Convenció sobre la Seguritat del Personal de les Nacions Unides i del Personal Associat, aprovada el dia 9 de decembre de 1994 per l'Assamblea General de l'ONU.[7][8]
Finançació
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
La finançació de les Nacions Unides i d'algunes de les seues agències especialisades està assegurada per les contribucions obligatòries dels Estats membres. En el cas d'algunes agències especialisades, la seua finançació prové de contribucions voluntàries d'Estats membres, organisacions, empreses o particulars.
L'Assamblea General establix en el presupost ordinari les contribucions obligatòries durant dos anys (1 924 840 250 USD en 2006)[20] i determina l'aportació de cada membre basant-se en la capacitat de pagament dels països, calculat de l'ingrés nacional per habitant; no obstant, per a mantindre un nivell d'independència, el nivell màxim de contribució està fixat en el 22 % (el nivell mínim és un 0,01 % del total). És important senyalar que les contribucions obligatòries no sempre són satisfetes pels països i conforme a l'artícul 19 de la Carta de les Nacions Unides se li pot llevar el dret al vot en l'Assamblea General a l'Estat membre els retarts del qual de pagament igualen o superen la cantitat que deguera haver contribuït en els dos anys anteriors.[21]
Funcions
[editar | editar còdic]Events internacionals
[editar | editar còdic]Les celebracions de l'ONU tenen com a objectiu contribuir, en tot lo món, al compliment dels objectius de la Carta de les Nacions Unides i sensibilisar al públic sobre temes polítics, socials, culturals, humanitaris, o relacionats en els drets de l'home. Són ocasions per a promoure accions nacionals i internacionals i despertar l'interés sobre els programes i activitats de les Nacions Unides.
Es realisa una reunió cada any i quan un tema és considerat particularment important de tractar en eixe moment, l'Assamblea General pot recomanar al Consell de Seguritat una conferència internacional i el Consell de Seguritat decidix si es deu fer o no per a centrar atenció global i construir un consens per a una acció unificada es realisa una reunió cada any. Un eixemple seria la Conferència de Nacions Unides sobre el Mig ambient i el Desenroll (Cim de la Terra), del 3 al 14 de juny de 1992, els acorts del qual varen donar lloc a l'adopció del programa Agenda 21 per 179 països.
En este mateix sentit de centrar l'atenció en temes importants d'interés internacional, l'ONU declara celebracions internacionals, com a dies, mesos, anys, etc., per a promoure, movilisar i coordinar events en tot lo món.
Control d'armes i desarmament
[editar | editar còdic]La Carta de les Nacions Unides en el seu artícul 26, va concebre la possibilitat d'un sistema de regulació dels #armament que asseguraria «la menor desviació possible dels recursos humans i econòmics del món cap als #armament». L'aparició de les armes nuclears va ocórrer semanes despuix de la firma de la Carta i açò va supondre un impuls immediat en el desenroll de la noció de control d'armament i de desarmament. De fet, l'Assamblea General de l'ONU va adoptar en la seua primera resolució (febrer de 1946), es referia als usos pacífics de l'energia atòmica i a l'eliminació d'armes atòmiques de destrucció massiva.
L'ONU ha establit varis fòrums per a dirigir els temes del desarmament. El principal és el Primer Comité de l'Assamblea General de Nacions Unides sobre Desarmament i Seguritat internacional,[22][23] en l'agenda del qual s'ha pres en conte la prohibició completa dels ensajos nuclears, la prohibició d'armes químiques, la no proliferació de les armes nuclears, l'establiment de zones lliures d'armes nuclears, el previndre, combatre i erradicar el tràfic ilícit d'armes chicotetes i llaugeres en tots els seus aspectes, l'exploració i utilisació de l'espai ultraterrestre en fins pacífics, el manteniment de la seguritat internacional…
En juny de 1978, el primer periodo extraordinari de sessions de l'Assamblea General dedicat al desarmament va establir una Comissió de Desarmament com un orgue subsidiari de l'Assamblea, compost per tots els Estats membres de les Nacions Unides. Va ser creat com un orgue de delliberació, en la funció de considerar diferents problemes en l'esfera del desarmament i fer recomanacions al respecte i en la de donar seguiment a les decisions i recomanacions pertinents del periodo extraordinari de sessions. Des de l'any 2000 la seua agenda s'ocupa solament de dos temes substantius. Esta Comissió presenta un informe anual a l'Assamblea General.
Manteniment de la pau
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llistade missions de pau de Nacions Unides.
Les Forces de pau de les Nacions Unides (els «caixcos blaus») són enviades a vàries regions a on han cessat recentment conflictes armats, per a d'esta manera, fer complir els acorts de pau i dissuadir als combatents de recomençar les hostilitats. Degut a que l'ONU no manté un eixèrcit independent, els efectius són suministrats pels Estats membres, i la seua participació és opcional. L'autoritat per a enviar o retirar als contingents de manteniment de la pau està en mans del govern que els aporta, de la mateixa manera que la responsabilitat en relació en la paga i qüestions disciplinàries i de personal.
Des de la seua creació en 1948. S'ha reconegut que el primer propòsit de les Missions de Pau de les Nacions Unides «els caixcos blaus», és mantindre la pau i la seguritat internacional, i con este fin es faculta per a prendre mides colectives eficaces per a previndre i eliminar amenaces a la pau i conseguir que les #controvèrsia sorgides entre diferents Estats es conseguixquen solucionar per mig dels canals diplomàtics i de justícia internacional que para tal fi s'establixquen. No obstant, per a tindre una millor comprensió de la finalitat, funcionament i alcanç de les Missions de Pau, és necessari entendre el seu orige, els seus principis i el context en que es desenrollen.
Les operacions del manteniment de pau són establides pel consell de seguritat de l'ONU i contribuïxen recolzar la vigilància i resoldre conflictes entre països o en comunitats hostils dins d'un mateix país, els artífexs està operacions de manteniment de la pau són popular ment coneguts com a caixcos blaus, les operacions de manteniment de pau,[24] són especialment útils per a recordar a les parts en conflicte que la comunitat internacional està pendent dels seus actes i de la llegalitat dels mateixos, els seus principis no es basen en l'enviament de forces que lluiten per a la culminació d'un conflicte si no en fer que les parts involucrades procuren arreglar d'una manera pacífica i negociada les seues #controvèrsia, les tropes de les nacions unides porten armament llauger i poden fer us de la força solament en casos de defensa pròpia o en cas en que elements armats tracten d'impedir-los que acaten les órdens dels seus comandants, les operacions de manteniment de la pau deuen contar en el consentiment del govern del país en el que es despleguen i de ser posible en l'autorisació dels països involucrats.
La primera operació de manteniment de la pau, va ser la UNSCOB (United Nations Commission for the Balkans), disposta per l'Assamblea General de les Nacions Unides, per Resolució Nro.109(II)del 21 d'octubre de 1947. Es va portar a terme en Grècia entre octubre de 1947 i febrer de 1952[25]
Tots els Estats membres tenen l'obligació llegal de pagar la part que els correspon del cost de les activitats de manteniment de la pau en el marc d'una fòrmula complexa que ells mateixos varen establir, que inclou una sobrecàrrega per als cinc membres permanents de Consell de Seguritat. Els països que aporten voluntàriament personal uniformat a les operacions de manteniment de la pau són reembossats per les Nacions Unides a una taxa fixa d'una miqueta més de 1000 USD per soldat per més. Les Nacions Unides també reembossen als països per l'equip que aporten.
L'ONU concedix les Medalles de les Nacions Unides als membres del servici militar que fan complir els acorts de l'Organisació.[26]
La seua primera missió va consistir en supervisar la cessació de la guerra entre iranís i àraps en 1948 des de llavors s'han posat en marcha més de 71 operacions de pau en les que han intervingut més de 110.000[27] mil persones de 120 països entre, observadors, soldats experts, personal civil i policies de les quals més de 3.326 llamentablement han perdut la vida al servici de l'ONU[28] entre les operacions de manteniment de la pau en la que han participat es troben la crisis de canal de Suez en 1956 en el Congo 1961, Ruanda 1994 els de Somàlia Bòsnia i Hercegovina entre 1992 i 1995 aixina com Timor Oriental 2000 al 2001[29] entre uns atres, el reconeixent a la seua llabor pacífica els caixcos blaus es varen fer acreedors, durant el segon mandat de Javier Pérez de Cuéllar com a secretari general, les Forces de Pau de l'ONU varen rebre en 1988 el premie Nobel de la Pau.[30] En 2001, l'ONU i el seu secretari general Kofi Annan varen guanyar el premi Nobel de la Pau «pel seu treball per un millor món organisat i més pacífic», en l'actualitat els integrants de les operacions del manteniment de la pau realisen una gran varietat de tasques complexes com ajudar a establir institucions de gobernanza sostenibles aixina com vigilar la situació dels drets humans la seguritat el desarmament, la desmovilización i el reintegrament dels excombatientes.
Principis bàsics que rigen el manteniment de la pau
[editar | editar còdic]L'orige i inici de l'implementació dels principis es va donar en la FENU I que va ser la 1.ª Força d'Emergència de les Nacions Unides operada per l'Assamblea General durant la Crisis de Suez (1956) la qual va anar la primera en dispondre de forces armades, ya que les primeres i anteriors Operacions de Manteniment a la Pau (OMP) varen ser missions tan sol d'obtenció d'informació i observació. Estos principis es modificarien després en resposta de la Crisis del Congo, regint en una mínima variació fins als anys huitanta. La doctrina que és d'a on es desprenen els principis junt en la busca d'unanimitat en el modo de accionar en cas d'una situació difícil, troba que es adecuan en tindre una afinitat en comuna en totes les operacions[31]
- Cooperació consentiment de les parts[32]':' El consentiment de les parts d'acort en l'artícul 2 numeral 7 de la Carta de les Nacions Unides,[33] a on dispon la no intervenció en assunts que són únicament de la jurisdicció interna dels Estats, fa imprescindible jurídicament que les operacions dels involucrats en el conflicte, acorden compromisos en el procés de pacificació per a obtindre alvanços baix la necessària llibertat d'actuació, tant física, com a política per a alcançar les metes prèviament establides. De lo contrari es voria afectat el seu rol principal que és mantindre la pau, veent-se fracturat el principi d'imparcialitat. El compromís que deuen tindre les parts en conflicte deu ser clar, ya que es pot presentar incertitut per falta de confiança partint del principi de la bona fe i en manifest un consentiment formal i material de les parts front a les operacions de manteniment i soport del procés de pau. El garantisar confiança entre les parts deu ser fonamental com a soport i estratègia en el procés de pau, a la seua volta deuen ser soportades per les operacions de manteniment de la pau garantisant un treball ordenat per a que no es vegen amenaçades les parts en conflicte i la finalitat en el procés.
- Imparcialitat:[33] L'imparcialitat és essencial en la negociació política que es recolza en conservar l'aprovació i l'aportació de les parts principals; Les operacions de manteniment de la pau no deuen inclinar-se per cap de les parts en conflicte més quan no existix un alt al fòc real, deuen mantindre una postura passiva i neutral, des del punt de vista d'objectivitat l'operació del procés de pau de les Nacions Unides; deu tindre imparcialitat en el seu comportament en les parts involucrades, actuant conseqüentment en els principis establits en la carta. Per a que les parts no apleguen a una guerra és necessari un compromís tant de la missió de l'operació com també per part dels actors en conflicte tenint voluntat com a solució pacífica i manifestant una acció decidida, per a que en fonaments importants l'operació del manteniment de la pau de les Nacions Unides, obligue a les parts en conflicte a desistir de l'enfrontament, conseguint l'objectiu principal que és la concertació d'acorts per a conseguir la pau. Si no existix voluntat per a desistir en este tipo d'acció és indispensable com ho afirma SÁNCHEZ “reconéixer que fer la pau és determinar quí mana”[34] Una missió per prevenció a una mala justificació o, a una represàlia, no deu deixar de costat el principi d'imparcialitat fer-ho posaria en risc la llegalitat i fiabilitat de l'operació de manteniment de pau i com a conseqüència durà a que una o vàries parts retiren la seua aprovació. Com vullga que siga de la necessitat d'instituir i conservar les bones relacions en les parts i l'eixecució de manteniment de la pau deu impedir rigorosament les activitats que puguen empañar a les parts en conflicte la seua imparcialitat.
- Us Excepcional i Llimitat de la Força: En este principi es deuen diferenciar i tindre en conte dos aspectes molt precisos ya que es poden aplegar a confondre en necessitar els dos d'una prèvia autorisació del Consell de Seguritat per a la seua accionar, el primer d'ells el manteniment robust de la pau en a on la precisió, la tàctica per a fer us de la força en la mínima mida possible i en pro de mantindre a la població civil lo més alluntada possible d'atacs junt en la conservació d'un orde públic. En segon lloc l'imposició de la pau a on l'estratègia deu ser molt ben evaluada i proporcionada buscant el no resultat de situacions que no estiguen presupostades, ademés que a nivell polític i internacional poden causar conflictes. Cada moviment o determinació que comporte us de força es deu saber que esta és una última instància actuant sobre la llegítima defensa.[35]
- Respecte al Dret Internacional Humanitari De la mà de l'us llimitat de la força es troba el respecte al Dret Internacional Humanitari, conegut també com el dret de guerra o dels conflictes armats, justament perque llimita l'actuació en aquelles postures en a on s'usa la força armada. Este dret aixina com tractats i convencions salvaguarden a les víctimes durant el conflicte, protegint la vida i la dignitat de les persones que no participen i no estan involucrades en estos acontenyiments que lo únic que causen és por, destrucció i sofriment. Dins de les operacions del manteniment de la pau, és vital importància la protecció dels drets fonamentals de les víctimes, els civils, militars i no combatents degut a que estes es desenrollen en situacions de postconflicto o en el qual el conflicte pot recomenzar esta particularitat va lligada a l'us llimitat de la força. Les operacions de Manteniment de la pau recorren a l'utilisació de la força en casos específics com en defensa pròpia o per a fer respectar la pau en cas contrari es tenen que cenyir en uns supòsits de fet o llímits preestablits i tant les parts en conflicte com l'organisme internacional deuen sempre respectar-ho.[31]
La seguritat internacional i les seues característiques
[editar | editar còdic]D'acort en la Carta de les Nacions Unides nos establix que el Consell de Seguritat és l'encarregat de mantindre la pau i seguritat en el món con relación a qualsevol tipo de conflicte. Este mateix Consell de Seguritat és conformat per 15 membres dels quals 5 són permanents en dret de vet que són Regne Unit, Estats Units, República Francesa, Federació Russa i la República Popular de China, mentres que els atres 10 no són permanents que estos no permanents són elegits de 5 en 5 cada any per l'Assamblea General de l'ONU i per un periodo de duració de 2 anys, i la presidència del consell es trencada mensualment en orde alfabètic.[36] El Consell de Seguritat pot prendre decisions més be conegudes com a resolucions i obligar als membres a complir-les ya que són els que s'encarreguen del manteniment de la pau i seguritat i com abans mencionat està establit per la Carta de les Nacions Unides.[37]
D'acort en l'artícul 27 de la Carta de les Nacions Unides podem vore el fonament del vot
[editar | editar còdic]- Cada membre del Consell de Seguritat tindrà un vot.
- Les decisions del Consell de Seguritat sobre qüestions de procediment seran preses pel vot afirmatiu de nou membres.
- Les decisions del Consell de Seguritat sobre totes les demés qüestions seran preses pel vot afirmatiu de nou membres, inclús els vots afirmatius de tots els membres permanents; pero en les decisions preses en virtut del Capítul VI i del paràgraf 3 de l'Artícul 52, la part en una controvèrsia s'abstindrà de votar.[38]
Quan en cas que aplegue haver una controvèrsia la primera acció que pren este Consell de Seguritat és que tracten d'aplegar a un acort de les formes més pacífiques que puguen haver, aixina no fent un problema gran i tindre que aplegar a prendre mides més dramàtiques o de major mida. Algunes d'estes atres mides més severes que pot aplegar a impondre este Consell són; embargaments, sancions econòmiques, autorisar l'us de la força per a fer complir els mandats, ya açò en cas extrem o que no hi haja remei. L'Organisació de les Nacions Unides és l'organisació més gran per a mantindre la pau i seguritat internacional que es du a càrrec pel Consell de Seguritat. Té la seua sèu en Nova York, Estats Units i esta sèu és un àrea de extraterritorialidad, sent est un lloc sense jurisdicció alguna o s'atinga als reglaments d'este mateix país a on es troba, com els consulats, bucs o bases militars.[39]
Dins d'este Consell de Seguritat existixen diferents llocs o organisacions al voltant del món a on estos conflictes apleguen a ser resolts, per eixemple; existix el Tribunal Penal Internacional Per a l'ex Yugoslàvia i el Tribunal Penal Internacional per a la Runda, a on estos dos llocs es porten a terme juïns de genocidi. A l'igual trobem la Comissió de Consolidació de Pau, el Comité Contra el Terrorisme, Comissió de les Nacions Unides de Vigilància, Verificació i Inspecció, entre uns atres.
Funcions i poders en l'artícul 24
[editar | editar còdic]- A fi d'assegurar acció ràpida i eficaç per part de les Nacions Unides, els seus membres conferixen al Consell de Seguritat la responsabilitat primordial de mantindre la pau i la seguritat internacionals, i reconeixen que el Consell de Seguritat actua a nom d'ells en eixercitar les funcions que li impon aquella responsabilitat.
- En l'eixercite d'estes funcions, el Consell de Seguritat procedirà d'acort en els Propòsits i Principis de les Nacions Unides. Els poders otorgats al Consell de Seguritat per a l'eixercite de dites funcions queden definits en els Capítuls VI, VII, VIII i XII.
- El Consell de Seguritat presentarà a l'Assamblea General per a la seua consideració informes anuals i, quan anara necessari, informes especials.[38]
A l'igual és un artícul molt important que cal resaltar és l'artícul 33 de la Carta de les Nacions Unides ya que nos establix “la prevenció dels conflictes i l'apany pacífic de #controvèrsia. Les parts en una controvèrsia internacional tenen accés a diverses mides i mecanismes per a la solució de les #controvèrsia, entre elles la negociació, l'investigació, la mediació, la conciliació, l'arbitrage, l'apany judicial i el recurs a organismes o acorts regionals.” Açò és per a aixina poder tindre una solució més ràpida, més eficient i mantenint la pau entre les parts involucrades sense tindre que aplegar a mides més estrictes i severes.[40]
Drets humans
[editar | editar còdic]La preocupació pels drets humans va ser una de les raons principals per a la creació de les Nacions Unides. Les atrocitats i el genocidi de la Segona Guerra Mundial varen contribuir a un consens per a que la nova organisació deguera treballar per a previndre tragèdies similars en el futur. En este sentit es va crear un marc jurídic per a considerar i actuava sobre queixes referides a violacions dels drets humans.
La Carta de l'ONU (arts. 55 i 56) obliga a tots els seus membres a promoure "el respecte universal als drets humans i a les llibertats fonamentals de tots" i per a prendre "mides conjunta o separadament, en cooperació en l'Organisació" per a tal fi. La Declaració Universal dels Drets Humans, encara que no llegalment vinculant, va ser adoptada per l'Assamblea General en 1948 com un patró de realisació per a tots; i conseqüentment, l'Assamblea s'ocupa regularment de les qüestions referides als drets humans. Aixina el 15 de març de 2006 l'Assamblea General de l'ONU va votar de forma marejant per a substituir la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides (UNCHR) pel Consell de Drets Humans de l'ONU.[41] El seu propòsit és tractar violacions dels drets humans. El UNCHR havia segut criticat en vàries ocasions pels membres que la componien, concretament, varis dels seus membres, com Sudan o Líbia, posseïen un dubtós historial de respecte dels drets humans, incloent als representants elegits per a presidir la comissió.
La Carta Internacional de Drets Humans, va dispondre la creació de sèt organismes entre els que es destaquen el Comité de Drets Humans (HRC) i al Comité per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dòna (CEDAW). El soport de la Secretaria General es proporciona a través de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OHCHR), llevat del CEDAW, que ho rep de la Divisió per a la Bestreta de la Dòna (DAW).
Les Nacions Unides i les seues agències són fonamentals en mantindre i aplicar els principis en emanats de la Declaració universal dels Drets Humans; per eixemple, el respal de l'ONU per als països en transició a la democràcia ha contribuït significativament a la democratisació per tot lo món, i s'ha manifestat en l'assistència tècnica per a possibilitar eleccions lliures i justes, en millorar les estructures judicials, en redactar constitucions, en formar funcionaris, o en transformar els moviments armats en partits polítics. Açò s'ha vist recentment en Afganistan i Timor Oriental.
Nacions Unides és també un fòrum per a recolzar els drets de la dòna per a participar plenament en la vida política, econòmica i social dels seus països. L'ONU contribuïx a elevar el significat del concepte de drets humans a través dels seus tractats i la seua atenció als abusos específics en les seues resolucions de l'Assamblea General o del Consell de Seguritat o els fallos de la Cort Internacional de Justícia (ICJ).
Assistència humanitària
[editar | editar còdic]| Agències i departaments per al foment del desenroll humà |
| Organisació Mundial de la Salut (OMS): va eliminar la pigota en 1977, i està prop d'eliminar la poliomielitis.[42] |
| Banc Mundial / Fondo Monetari Internacional (FMI) |
| Agències especialisades i independents, que són observadors en l'entramat de l'ONU: |
L'ONU conjuntament en atres organisacions com la Creu Roja, proporciona menjar, aigua potable, refugi i atres servicis humanitaris a les poblacions que els necessiten, siguen desplaçats per guerra, o afectats per atres desastres. Les agències humanitàries més importants de l'ONU són la Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assunts Humanitaris (OCAH): Organisme pertanyent al Secretariat General d'ONU, encarregat de realisar accions de coordinació humanitària. Recolza organismes com el Comité Permanent Interagencial (IASC per les seues sigles en anglés), els Equips Humanitaris Nacionals o locals; fa la secretaria tècnica a INSARAG, grup especialisat en assessorar grups de busca i rescat; administra els fondos CERF i ERF; realisa accions d'incidència pels afectats i afectades, i propon polítiques d'atenció a estos afectats, aixina com de prevenció. Adicionalment suministra servicis i recursos d'informació per a enfortir la presa de decisions. El Programa Mundial d'Aliments (PMA), que en 2004 va repartir menjar a uns 100 millons de persones,[43] el Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), que fins a 2001 havia contribuït a reasentar a per lo manco 25 millons de persones en diferents països.[44] També es destaquen el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (UNDP) que és la major organisació internacional per a garantisar assistència tècnica en el món, les organisacions com ONUSIDA, OMS i el Fondo Mundial de Lluita contra el sida, la #Tuberculosis i la Malaria[45] (també cridat Fondo Mundial), que combaten les malalties en el món, especialment en països pobres, i que han ajudat a reduir la mortalitat infantil i maternal. Seguint estes iniciatives, en decembre de 2005, l'Assamblea General va crear el Fondo de resposta a emergències (CERF), administrat per OCAH, com un sistema que millorara la coordinació de l'ajuda humanitària, fent-la més oportuna i responsable de les víctimes de desastres naturals o fets per l'home.
Nacions Unides publica anualment l'índex de desenroll humà (IDH), com una forma d'ordenar comparativament els països per la seua pobrea, l'instrucció, l'educació, l'esperança de vida, i atres factors com la despesa militar.
Objectius de Desenroll del Mileni
[editar | editar còdic]Els Objectius de Desenroll del Mileni ya apareixen en la Declaració del Mileni, adoptada per l'Assamblea General i firmada per 192 països membres de l'ONU el 8 de setembre de 2000, despuix de la Cim del Mileni; i en este sentit, en la Cim mundial de 2005 (14-16 de setembre de 2005), els representants dels llavors 191 membres de l'ONU, els varen reafirmar com huit objectius a alcançar per a l'any 2015.[46]
Objectiu 1: Erradicar la pobrea extrema i la fam:
- Reduir a la mitat el percentage de persones els ingressos de les quals siguen inferiors a 1 dólar per dia.
- Reduir a la mitat el percentage de persones que patixen fam
Objectiu 2: Conseguir l'ensenyança primària universal.
- Velar perque tots els chiquets poden terminar un cicle complet d'ensenyança primària.
Objectiu 3: Promoure l'igualtat entre els gèneros i l'autonomia de la dòna.
- Eliminar les desigualtats entre els gèneros en l'ensenyança primària i secundària, preferiblement per a l'any 2005, i en tots els nivells de l'ensenyança per a 2015
Objectiu 4: Reduir la mortalitat infantil.
- Reduir en dos terceres parts la taxa de mortalitat dels chiquets menors de 5 anys.
Objectiu 5: Millorar la salut materna.
- Reduir la taxa de mortalitat materna en tres quartes parts.
Objectiu 6: Combatre l'VIH/sida, el paludisme i atres malalties.
- Detindre i començar a reduir la propagació de l'VIH/sida.
- Detindre i començar a reduir l'incidència del paludisme i atres malalties greus.
Objectiu 7: Garantisar la sostenibilitat del mig ambient.
- Incorporar els principis de desenroll sostenible en les polítiques i els programes nacionals; invertir la pèrdua de recursos del mig ambient.
- Reduir a la mitat el percentage de persones que carixen d'accés a l'aigua potable.
- Millorar considerablement la vida de per lo manco 100 millons d'habitants de tugurios per a l'any 2020.
Objectiu 8: Fomentar una associació mundial per al desenroll.
- Desenrollar encara més un sistema comercial i financer obert, basat en normes, previsible i no discriminatori. Això inclou el compromís de conseguir una bona gestió dels assunts públics i la reducció de la pobrea, en cada país i en el pla internacional.
- Atendre les necessitats especials dels països menys alvançats. Això inclou l'accés lliure de #aranzel i cupos per a les exportacions dels països menys alvançats, el programa millorat de consol del deute dels països pobres molt endeutats i la cancelació del deute bilateral oficial i la concessió d'una assistència oficial per al desenroll més generosa als països que hagen mostrat la seua determinació de reduir la pobrea.
- Atendre a les necessitats especials dels països en desenroll sense llitoral i dels menuts Estats insulars en desenroll.
- Encarar de manera general els problemes del deute dels països en desenroll en mides nacionals i internacionals a fi de fer el deute sostenible a llarc determini.
- En cooperació en els països en desenroll, elaborar i aplicar estratègies que proporcionen als jóvens un treball digne i productiu.
- En cooperació en les empreses farmacèutiques, proporcionar accés als medicaments essencials en els països en desenroll.
- En colaboració en el sector privat, velar perque es poden aprofitar els beneficis de les noves tecnologies, en particular, els de les tecnologies de l'informació i de les comunicacions. Aixina com també els fins de l'organisació de les Nacions Unides (ONU).
Objectius del Nou Mileni: una evaluació en Amèrica Llatina
[editar | editar còdic]Segons una investigació feta pel Centre d'Estudis llatinoamericans, publicada en la Revista Electrònica Iberoamericana (Vol. 1 n. 1) expon que Amèrica Llatina, en la primera conclusió de l'examen, no és positiva, perque si be s'han conseguit alvanços significatius en els punts 4, 5 i 6 encara falta molt camí per recórrer per a aplegar al fi desijat.
La realitat es veu accentuada per una Amèrica Llatina plena d'un sinnúmero de contrasts, en a on es tenen als hòmens més rics del món, per un costat, pero també es troben zones en a on la gent no rep els servicis més bàsics, dits àmbits, en els que es va fer un major émfasis, varen anar: Pobrea extrema, Mortalitat materna, educació primària universal i cobertura de sanejament. No obstant no tot és desilusió, ya que hi ha hagut grans alvanços, açò per una reducció de la mortalitat infantil.
Dita investigació conclou fent una advertència per a que els governs en Amèrica Llatina presten major per a que d'una manera colaborativa, es conseguixquen les estratègies necessàries per a la reducció de les sifres negatives, aixina mateix es demana no deixar de costat als drets humans, estos, per ser uns dels majors guanys alcançats per l'home, és la seua lluita per alcançar la felicitat de tots els ciutadans.
Sistema de les Nacions Unides
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Organismes de les Nacions Unides.
L'artícul 7 de la Carta de les Nacions Unides indicava que els òrguens principals de l'organisació eren:
- l'Assamblea General
- El Consell de Seguritat
- El Consell Econòmic i Social
- El Consell d'Administració Fiduciaria
- La Cort Internacional de Justícia
- La Secretaria
Ademés la Carta possibilitava que cada orgue del poder poguera establir els organismes subsidiaris que estimara necessaris per a l'eixercite de les seues funcions.
Una de les característiques singulars del sistema de l'ONU és la duplicació de la responsabilitat. Per eixemple, la UNODC (Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte) informa a la Secretaria General, l'Assamblea General supervisa el UNICRI (Institut Interregional de les Nacions Unides per a l'Investigació de la Delinqüència i la Justícia), pero el Comité Econòmic i Social té dos comissions orgàniques distintes, la d'estupefaents per un costat, i la de prevenció del delicte i justícia penal per l'atre.
El Sistema de les Nacions Unides està organisat de la següent manera (encara que les sigles varien segons els idiomes oficials d'este organisme internacional):
Òrguens depenents de l'Assamblea General[editar | editar còdic]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Òrguens depenents del Consell Econòmic i Social (ECOSOC)[editar | editar còdic]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Òrguens depenents del Consell de Seguritat[editar | editar còdic]
Òrguens depenents de la Secretaria General[editar | editar còdic]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Organismes conexos[editar | editar còdic]
|
Accions
[editar | editar còdic]Diplomàcia
[editar | editar còdic]En 1950, el Consell de Seguritat, en absència de l'Unió Soviètica, apela per mig d'una resolució als Estats membres a que ajuden a la partix sur de Coreja a evitar de manera pacífica l'invasió procedent del nort del país. El 27 de juny de 1953, el comando de l'ONU i el comando chinenc–nortcoreà varen firmar l'Acort d'Armistici de Corea.[47] En 1956 s'adopten una série de resolucions sobre la guerra del Sinaí. L'ONU decreta un alt al fòc. El 5 de novembre s'establix la primera Missió de Manteniment de la Pau: la Força d'Emergència de les Nacions Unides (FENU).[48] Va contribuir a desactivar la crisis dels missils en Cuba.[49] El 4 de març de 1964 el Consell de Seguritat aprova, per mig d'una resolució, l'enviament de forces per al manteniment de la pau a Chipre.[50] El 27 d'octubre de 1966, l'Assamblea General adopta una resolució que despulla a Suràfrica del seu mandat per a governar Namíbia.[50] El Consell de Seguritat impon sancions obligatòries a Rhodèsia (Zimbabue), en 1966.[50] Despuix de la guerra dels Sis Dies de 1967, el Consell de Seguritat aprova la resolució 242, en l'objectiu de mantindre la pau en Orient Pròxim.[50] En 1968, l'Assamblea General aprova el Tractat sobre la no Proliferació de les Armes Nuclears i flama a la seua ratificació.[50] Va contribuir a desactivar la crisis d'Orient Pròxim de 1973,[49] adoptant la resolució 338.[51] El 13 de novembre de 1974, l'Assamblea General reconeix l'Organisació de Lliberació de Palestina com el «únic representant llegítim del poble palestí».[52]
En 1988, gràcies a un apany de pau patrocinat per les Nacions Unides, va finalisar la guerra entre Iran i Iraq.[49] En 1989, les negociacions patrocinades per les Nacions Unides varen assentar les bases per a la retirada de les tropes soviètiques d'Afganistan.[49] En 1991, es negocia un alt al fòc en Angola.[53] El 31 de decembre del mateix any, i per mediació del secretari general, es firma un acort en la sèu de les Nacions Unides entre el Govern d'El Salvador i el #Front de Lliberació Nacional.[53] En 1992, el secretari general Boutros Boutros–Ghali publica el Programa de Pau, un informe sobre la diplomàcia preventiva i l'establiment, manteniment i consolidació de la pau.[53] En 1993, es declara l'independència d'Eritrea.[53] Del 14 al 16 de setembre, se celebra la Cim Mundial 2005.[54] També en 2005, l'Assamblea General, actuant simultàneament en el Consell de Seguritat, establix la Comissió de Consolidació de la Pau de les Nacions Unides.[54]
Drets humans i lluita contra la discriminació
[editar | editar còdic]El 10 de decembre de 1948, l'Assamblea General adopta la Declaració Universal dels Drets Humans. En 1950, l'Assamblea va adoptar la resolució 423 (V), invitant a tot els Estats i organisacions interessades a que observen el 10 de decembre de cada any com Dia dels Drets Humans.[55] En 1963, l'Assamblea General proclama la declaració sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial. En 1965, l'Assamblea General adopta la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial, i entra en vigor el 4 de giner de 1969. En 1966, es proclama el 21 de març com el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial. En 1976, entra en vigor el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. En 1979, es firma la Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dòna. En 1977, l'Assamblea General invita, en la resolució 32/142, als Estats membres a que proclamaren un dia com "Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dòna i la Pau Internacional". En 1989, es firma la Convenció sobre els Drets del Chiquet. En 1993, l'Assamblea General va aprovar la declaració sobre l'eliminació de la violència contra la dòna. El 13 de decembre de 2006, l'Assamblea General va aprovar la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones en Discapacitat. El 30 de març de 2007, va quedar oberta per a firmes. En 2008, es presenta davant l'Assamblea General la declaració sobre orientació sexual i identitat de gènero, i la repercussió que causa genera una declaració contrària. Abdós estan obertes a nous firmants.
Salut
[editar | editar còdic]El 7 d'abril de 1948, es funda l'Organisació Mundial de la Salut (OMS). En 1958, Víktor Zhdánov, l'viceministro de Salut de l'Unió Soviètica, va propondre a l'Assamblea Mundial de la Salut una iniciativa global conjunta per a erradicar la pigota, que és aprovada en 1959.
En 1980, l'OMS considera erradicada la pigota.[56] En 1990, la homosexualitat és eliminada de la llista de trastorns mentals.[57] En 1993, l'OMS declara que la #tuberculosis representa una «emergència mundial»[58] En 2016, es declara al virus del Zika com una emergència de salut pública d'importància internacional.[59] En 2018, la transexualidad també és remoguda de la llista de trastorns mentals, i s'agrega com a trastorn l'adicció als videojocs.[60]
Crítiques
[editar | editar còdic]Des de la seua fundació, hi ha hagut molts cridats per a la reforma de les Nacions Unides pero poc consens sobre cóm fer-ho. Alguns volen que l'ONU eixercite un major paper o més eficaç en els assunts mundials, mentres que uns atres volen que el seu paper es reduïxca al treball humanitari. També s'han fet numerosos cridats per a que s'incremente la composició del Consell de Seguritat de l'ONU, les diferents formes d'elegir al secretari general de l'ONU i una Assamblea Parlamentària de les Nacions Unides. Jacques Fomerand afirma que la divisió més duradora en les opinions de l'ONU és la «divisió Nort-Sur» entre les nacions riques del Nort i les nacions pobres del Sur. Les nacions del sur tendixen a favorir una ONU més potenciada en una Assamblea General més forta, permetent-los una major veu en els assunts mundials, mentres que les nacions del Nort preferixen una ONU econòmicament laissez-faire que se centre en amenaces transnacionals com el terrorisme.[61] Alguns crítics perceben que les Nacions Unides solament estan al servici dels governs dels seus països membres (especialment els més poderosos) i no dels ciutadans del comú.[62]
Despuix de la Segona Guerra Mundial, el Comité Francés de Lliberació Nacional va ser tardíamente reconegut per Estats Units com el govern de França, per lo que el país va ser exclós inicialment de les conferències que varen crear la nova organisació. El futur president francés, Charres de Gaulle, va criticar a l'ONU, considerant-la una machin (artilugio), i no estava convençut de que una aliança de seguritat global ajudaria a mantindre la pau mundial, preferint tractats de defensa directa entre països.[63] Durant la Guerra Freda, tant Estats Units com l'Unió Soviètica varen acusar repetidament a l'ONU de favorir a l'atra superpotencia. En 1953, l'Unió Soviètica va obligar a renunciar al secretari general Trygve Lie, per la seua negativa a tractar en ell, mentres que en els anys cinquanta i xixanta un popular adhesiu de parachoques nortamericà dia: "No es pot escriure comunisme sense l'ONU"[64] En una declaració a voltes mal citada, el president nortamericà George W. Bush va declarar en febrer de 2003 (referint-se a l'incertitut de l'ONU davant les provocacions iraquí baix el règim de Sadam Huseín) que "les nacions lliures no permetran que les Nacions Unides es desvanixquen en l'història com una societat de debat inefectiva i irrellevant".[65][66][67] En canvi, el president francés, François Hollande, va declarar en 2012 que "França confia en les Nacions Unides i sap que cap Estat, per poderós que siga, pot resoldre problemes urgents, la lluita pel desenroll i posar fi a totes les crisis... França vol que
les Nacions Unides siguen el centre de la gobernanza mundial".[68] També han sorgit crítiques cap a l'atenció de l'ONU al tractament dels palestins per part d'Israel, el qual és considerat biaixat en contra d'Israel.[69] En setembre de 2015, Faisal bin Hassan Trad, d'Aràbia Saudita, ha segut elegit president del panel del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides que nomena a experts independents,[70] una mida criticada per grups de drets humans.[71][72]
Els crítics també han acusat a l'ONU d'ineficiència burocràtica, desperdici i corrupció. També s'ha acusat a l'ONU de problemes en la planificació de les seues operacions i la contractació i maneig del personal.[73] En 1976, l'Assamblea General va crear l'Unitat Conjunta d'Inspecció per a buscar ineficiències dins del sistema de les Nacions Unides. Durant els anys noranta, Estats Units va retindre les quotes citant l'ineficiència i solament va començar a pagar en la condició de que s'introduïra una important iniciativa de reformes. En 1994, l'Oficina de Servicis de Supervisió Interna (OSSI) va ser establida per l'Assamblea General per a actuar com a organisme de control de l'eficiència.[74] En 1994 el exrepresentante especial del secretari general de les Nacions Unides en Somàlia, Mohamed Sahnoun, va publicar "Somàlia: The Missed Opportunities", un llibre en el que analisa les raons del fracàs de l'intervenció de les Nacions Unides en Somàlia en 1992, mostrant que entre el començ de la guerra civil somalí en 1988 i la caiguda del règim de Siad Agrana en giner de 1991, l'ONU va perdre per lo manco tres oportunitats per a evitar grans tragèdies humanitàries; Quan les Nacions Unides varen tractar de prestar assistència humanitària, varen anar totalment superades per les ONG, la competència de la qual i dedicació contrastaven marcadament en l'excessiva cautela de l'ONU i les ineficiències burocràtiques. Si no es mamprenguera una reforma radical, va advertir Mohamed Sahnoun, llavors l'ONU seguiria responent a eixa crisis en improvisació inepta.[75] En 2004, l'ONU es va enfrontar a acusacions de que la seua recent terminat Programa Petròleu per Aliments -en el qual a Iraq se li va permetre comercialisar petròleu per necessitats bàsiques per a aliviar la pressió de les sancions- havia sofrit corrupció generalisada, incloent mils de millons de dólars en soborns. Una investigació independent creada per l'ONU va trobar que molts dels seus funcionaris havien estat involucrats, ademés de plantejar preguntes "importants" sobre el paper de Kojo Annan, el fill de Kofi Annan.[76]
També s'han fet crítiques a varis organismes de l'ONU. Una font de crítiques radica en el poder de vet dels 5 membres permanents del Consell de Seguritat, el qual ha segut utilisat per a protegir els interessos geopolítics de dits països, impedint l'acció de l'ONU per a salvaguardar la pau i seguritat internacional. Aixina mateix, s'han fet reproches al fet de que l'Assamblea General tinga un poder llimitat i al fet que les llabors del secretari general no estiguen clarament definides.[62]
Reconeiximents
[editar | editar còdic]Varis organismes i individus associats en l'ONU han guanyat el Premi Nobel de la Pau en reconeiximent al seu treball. Dos secretaris generals, Dag Hammarskjöld i Kofi Annan, varen rebre cada u el premi (en 1961 i 2001, respectivament), de la mateixa manera que Ralph Bunche (1950), un negociador de l'ONU; René Cassin (1968), contribuent a la Declaració Universal de Drets Humans; i el secretari d'Estat nortamericà Cordell Hull (1945) pel seu paper en la fundació de l'organisació. Lester B. Pearson, ministre d'Assunts Exteriors de Canadà, va rebre el premi en 1957 pel seu paper en l'organisació de la primera força de pau de l'ONU per a resoldre la crisis de Suez. UNICEF va guanyar el premi en 1965, l'Organisació Internacional del Treball en 1969, les Forces de Manteniment de la Pau de les Nacions Unides en 1988, l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (que depén de l'ONU) en 2005 i l'Organisació per a la Prohibició d'Armes Químiques en 2013. L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats va ser guardonat en 1954 i 1981, convertint-se en un dels dos únics recipients que va guanyar el premi dos voltes. L'ONU en el seu conjunt va rebre el premi en 2001, compartint-ho en Annan.[77]
Vore també
[editar | editar còdic]- Portal:Nacions Unides
- Estat membre de les Nacions Unides
- Creiximent de les Nacions Unides
- Carta de les Nacions Unides
- Caixcos blaus
- Crisis sanitària
- Grup dels 77
- Inteligència sanitària
- Llei de contes inversos
- Model de Nacions Unides
- Organisació Mundial de la Salut (OMS)
- Política sanitària
- Programes d'Ajuda Unicef en Espanya
- Tractat Antàrtic
- Us de la força
- ONU Dònes
- Televisió de Nacions Unides
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Nacions Unides, concordancia». Fundéu. Consultat el 31 de giner de 2026.
- ↑ «ONU: una reforma tan necessària com a lluntana». Deutsche Welle 26.09.2007. Consultat el 28 de decembre de 2007.
- ↑ «ONU rebuja petició de Taiwan». BBC 19.09.2007. Consultat el 28 de decembre de 2007.
- ↑ «Taiwan davant l'amenaça militar chinenca». Deutsche Welle 18.11.2005. Consultat el 28 de decembre de 2007.
- ↑ «Cerimònia de Firma del Tractat de Lisboa (13 de decembre de 2007)». diplomatie.gouv.fr 03.12.2007. Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2008. Consultat el 28 de decembre de 2007.
- ↑ «Tractat de Lisboa pel que es modifiquen el Tractat de l'Unió Europea i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea». diplomatie.gouv.fr 03.12.2007. Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2009. Consultat el 28 de decembre de 2007.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2012. Consultat el 19 d'octubre de 2011.
- ↑ Protocol Facultatiu de 2006 de la Convenció sobre la Seguritat del Personal de les Nacions Unides i el Personal Associat [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Pàgina oficial de les Nacions Unides
- ↑ «¿Quant aporta l'UE a l'ONU? / Servici Europeu d'Acció Exterior (SEAE)».
- ↑ Finançació conjunta de l'administració de l'Unió Europea i els seus Estats membres.[10]
- ↑ Partix de la finançació total de l'Unió Europea
- ↑ Partix de la finançació total de l'Unió Europea
- ↑ Partix de la finançació total de l'Unió Europea
- ↑ Partix de la finançació total de l'Unió Europea
- ↑ Partix de la finançació total de l'Unió Europea
- ↑ Partix de la finançació total de l'Unió Europea
- ↑ Partix de la finançació total de l'Unió Europea
- ↑ Partix de la finançació total de l'Unió Europea
- ↑ «All about the United Nations Budget June 2006» (en anglés). Pàgina oficial de l'ONU en els Estats Units. Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2007. Consultat el 26 de decembre de 2007.
- ↑ «Countries in Arrears in the Payment of Their Financial Contributions Under the Terms of Article 19 of the UN Charter» (en anglés). United Nations General Assembly. Consultat el 28 de decembre de 2007.
- ↑ Reaching Critical Will
- ↑ Subsecretària d'assunts multilaterals i drets humans
- ↑ «consell de seguritat».
- ↑ «La UNSCOB, primera operació de pau de les Nacions Unides: Una operació oblidada». José Gabriel Pau. Consultat el 28 de decembre de 2007.
- ↑ «MEDALLES DE LES NACIONS UNIDES» (en anglés). Nacions Unides. Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2012. Consultat el 28 de decembre de 2007.
- ↑ «Peacekeeping operations since».
- ↑ «Història de les operacions de manteniment de la pau» (en és). Organisació de les Nacions Unides. Consultat el 2020-11-20.
- ↑ «La situació en Timor-Leste-Leste».
- ↑ «Forces de Manteniment de la Pau» (en és). www.un.org. Consultat el 2020-11-20.
- ↑ 31,0 31,1 Sánchez Cano, Javier (2009). Generalitat de Catalunya (ed.). Les operacions de manteniment i construcció de la pau en el marc de les Nacions Unides i dels organismes regionals: situació, tendències i potencial futur de colaboració..
- ↑ «Principis del manteniment de la Pau» (en és). Nacions Unides Manteniment de la pau. Consultat el 2020-11-20.
- ↑ 33,0 33,1 «Carta de les Nacions Unides» (en és). www.un.org. Consultat el 2020-11-22.
- ↑ (2009) Les operacions de manteniment i construcció de la pau en el marc de les Nacions Unides i dels organismes regionals, Barcelona.
- ↑ «Principis del manteniment de la Pau» (en és). Nacions Unides Manteniment de la pau. Consultat el 2020-11-22.
- ↑ «Membres actuals | CONSELL DE SEGURITAT DE L'ONU». www.un.org. Consultat el 2020-11-22.
- ↑ «CONSELL DE SEGURITAT DE L'ONU |». www.un.org. Consultat el 2020-11-22.
- ↑ 38,0 38,1 «Capítul V» (en és). www.un.org. Consultat el 2020-11-22.
- ↑ «On treballem» (en és). www.un.org. Consultat el 2020-11-22.
- ↑ «Arregle pacífic de #controvèrsia (Capítul VI de la Carta de les Nacions Unides) | CONSELL DE SEGURITAT DE L'ONU». www.un.org. Consultat el 2020-11-22.
- ↑ «Ple de la 60ª Assamblea General de Nacions Unides» (en anglés). Nacions Unides. Consultat el 28 de decembre de 2007.
- ↑ «OMS vacunarà contra el polio». BBC 07.05.2006. Consultat el 28 de decembre de 2007.
- ↑ «Videojoc contra la fam». BBC 14.04.2005. Consultat el 28 de decembre de 2007.
- ↑ «En busca de solucions: ACNUR». BBC 21.06.2001. Consultat el 28 de decembre de 2007.
- ↑ «Fondo Mundial de Lluita contra el sida, la #Tuberculosis i la Malaria». Fondo Mundial de Lluita contra el sida, la #Tuberculosis i la Malaria. Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2007. Consultat el 28 de decembre de 2007.
- ↑ «Declaració final en el Cim de l'ONU: un consens mínim». Deutsche Welle 17.09.2005. Consultat el 28 de decembre de 2007.
- ↑ «1941 – 1950 | 70 Aniversari de les Nacions Unides en Colòmbia» (en és-és). nacionesunidas.org.co. Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2018. Consultat el 19 d'agost de 2018.
- ↑ «1951 – 1960 | 70 Aniversari de les Nacions Unides en Colòmbia» (en és-és). nacionesunidas.org.co. Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2018. Consultat el 19 d'agost de 2018.
- ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 «Qué fan les Nacions Unides en favor de la pau» (en és). www.un.org. Consultat el 19 d'agost de 2018.
- ↑ 50,0 50,1 50,2 50,3 50,4 «1961 – 1970 | 70 Aniversari de les Nacions Unides en Colòmbia» (en és-és). nacionesunidas.org.co. Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2018. Consultat el 19 d'agost de 2018.
- ↑ «[2]». Consultat el 19 d'agost de 2018 (en és).
- ↑ «1971 – 1980 | 70 Aniversari de les Nacions Unides en Colòmbia» (en és-és). nacionesunidas.org.co. Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2018. Consultat el 23 d'agost de 2018.
- ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 «1991 – 2000 | 70 Aniversari de les Nacions Unides en Colòmbia» (en és-és). nacionesunidas.org.co. Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2018. Consultat el 23 d'agost de 2018.
- ↑ 54,0 54,1 «2001 – 2010 | 70 Aniversari de les Nacions Unides en Colòmbia» (en és-és). nacionesunidas.org.co. Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2018. Consultat el 23 d'agost de 2018.
- ↑ «Dia dels Drets Humans». Organisació de les Nacions Unides.
- ↑ «OMS | El Programa d'Erradicació de la Pigota (1966-1980)». www.who.int. Consultat el 27 d'agost de 2018.
- ↑ «Els sicòlecs neguen que l'homosexualitat siga una malaltia > elmundo.és salut». www.elmundo.es. Consultat el 27 d'agost de 2018.
- ↑ «OMS | Dèu anys despuix de declarar la #tuberculosis emergència mundial, l'OMS senyala que 10 millons d'afectats per la malaltia han segut tractats satisfactòriament en DOTS». www.who.int. Consultat el 27 d'agost de 2018.
- ↑ «[3]». Consultat el 27 d'agost de 2018 (en és).
- ↑ «[4]». Consultat el 27 d'agost de 2018 (en és).
- ↑ Fomerand, Jacques (2009). The A to Z of the United Nations (en anglés), Lanham: Scarecrow Press. ISBN 978-0-8108-5547-2.
- ↑ 62,0 62,1 «The United Nations Explained: Its Purpose, Power and Problems» (en anglés). The New York Claves. The New York Claves Company. Consultat el 9 de febrer de 2017.
- ↑ «Naissance dones Nations Unies» (en francés). Fundació Charres de Gaulle. Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2009. Consultat el 9 de febrer de 2017.
- ↑ Meisler, Stanley (2011). «Dag Hammarskjöld», United Nations: A History (en anglés), Nova York: Grove Press, p. 82. ISBN 978-0-8021-4529-1.
- ↑ «Bush implores O.N. to show 'backbone'» (en anglés). The Baltimore Sun. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2014. Consultat el 9 de febrer de 2017.
- ↑ Singh, Jasvir (2008). «Limitations and constraints on United Nations for action in Kosovo», Problem of Ethicity: Role of United Nations in Kosovo Crisis (en anglés), Ludhiana: Unistar Books, p. 150. ISBN 978-8-171-42701-7.
- ↑ (2008) Human Rights at the UN: The Political History of Universal Justice (en anglés), Bloomington i Indianápolis: Indiana University Press, p. 455. ISBN 978-0-253-34935-4.
- ↑ «Intervenció de François Hollande davant la 67ª Assamblea General de les Nacions Unides». Ret Voltaire. Consultat el 9 de febrer de 2017.
- ↑ «ADL: UN Human Rights Council Resolution Reveals "Cancerous Bias" Against Israel» (en anglés). Lliga Antidifamación. Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2017. Consultat el 9 de febrer de 2017.
- ↑ «UK helped Saudi Aràbia get UN human rights role through 'secret deal' to exchange votes, leaked documents suggest» (en anglés). The Independent. Consultat el 9 de febrer de 2017.
- ↑ «O.N. Watchdog Eslams 'Scandalous' Choice of Saudi Aràbia to Head Human Rights Panel» (en anglés). Newsweek. Consultat el 9 de febrer de 2017.
- ↑ «When Beheading Won’t Do the Job, the Saudis Resort to Crucifixion» (en anglés). The Atlantic. The Atlantic Monthly Group. Consultat el 9 de febrer de 2017.
- ↑ «70 years and half a trillion dollars later: what has the UN achieved?» (en anglés). The Guardian. Guardian News and Mija Limited. Consultat el 9 de febrer de 2017.
- ↑ «Watchdog Organization Struggles to Decrease UN Bureaucracy» (en anglés). Global Policy Forum. Consultat el 9 de febrer de 2017.
- ↑ «Somàlia: The Missed Opportunities» (en anglés). Foreign Affairs. Council on Foreign Relations. Consultat el 9 de febrer de 2017.
- ↑ «Claus: "Petròleu per Aliments"». BBC. Consultat el 9 de febrer de 2017.
- ↑ «All Nobel Peace Prizes» (en anglés). Nobel Mija. Consultat el 9 de febrer de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- 15px|link=|alt= Wikisource contiene un portal en documents de la Organització de les Nacions Unides.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Organització de les Nacions Unides.
Organització de les Nacions Unides en Viquidites.
- 20px|link=|alt= Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Organització de les Nacions Unides.
- Pàgina oficial de les Nacions Unides
- Carta de les Nacions Unides
- Organismes especialisats, organisacions relacionades, fondos, i atres organismes de les Nacions Unides
- Busca de documents de Nacions Unides [5] archivat en Wayback Machine.
- Servici Internacional de Radi de l'ONU
- Campanya per a l'Assamblea Parlamentària de l'ONU
- SIPI - Sistema d'Informació sobre la Primera Infància en Amèrica Llatina del IIPE UNESCO i UNICEF [6] archivat en Wayback Machine..
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Organización de las Naciones Unidas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>