Navío mercants de l'antiga Grècia

Archiu:Kyrenia ship.jpg

Derelicte d'antic navío mercant grec trobat en Kyrenia (Chipre).

Els navío mercants eixercitaven un paper essencial en el comerç en l'Antiga Grècia, ya que la forta fragmentació del relleu de la Hélade encorajava als comerciants a desplaçar-se més per via marítima que terrestre, especialment en miges i llargues distàncies.

Les representacions d'estos barcos són escasses, pero en combinar-les en els restants trobats pels arqueòlecs, els historiadors de hui en dia tenen una idea prou precisa de les característiques d'estos barcos. A sovint li les coneix com a naus «redones» per oposició a les naus de guerra, o naus «llargues»" (en latín: navis longa).

No obstant, donada la documentació disponible, és difícil per als historiadors identificar una tipologia satisfactòria d'embarcacions comercials en l'Antiga Grècia. La diversitat sembla que era la regla, en térmens de tamany, tonellage i inclús propulsió. No obstant, les evolucions tècniques no semblen particularment marcades.

Característiques tècniques

Equipament

Barcos redons a vela

Els derelictes descoberts en les últimes décades han complementat l'informació proporcionada sobretot per Teofrasto, qui en el llibre V del seu Història de les plantes va fer un llarc desenroll sobre la fusta, especialment en matèria naval. Sembla que els barcos mercants varen ser construïts principalment en ciprer o pi (pi d'Alep, pi marítim o pi selvat), les fustes del qual eren apreciades pel seu imputrescibilitat. Treballar en els restants del derelicte de Kyrenia front a la costa de Chipre va ajudar a reconstruir el barco i demostrar que en la seua majoria estava fet de pi d'Alep.

Archiu:Turkey.Bodrum091.jpg

Rèplica a tamany real del Derelicte de Uluburun. Museu d'arqueologia submarina de Bodrum, Turquia

Estos navío eren pesats i redons: Homero evoca un «gran barco mercant»" d'este tipo, datable el seu naufragi en el XIII, que el seu derelicte va ser descobert en Uluburun, al suroest de l'actual Turquia. Tenien cobertes i eren alts per damunt de la llínea de flotació. Estes característiques els conferien una notable estabilitat inclús en mar grossa i, a diferència dels barcos de guerra llarcs, els permetien transportar grans càrregues a llargues distàncies i sense tindre que varar, ya que no era necessari traure-les de l'aigua cada nit, com els trirremes atenienses per eixemple. Per la llarga immersió del caixco, no obstant, va ser usual cobrir-los en làmines primes de plom per a protegir-los de la broma (molusc marí xilófago).

Navegaven en l'ajuda d'una vés-la quadrada de lli: una copa de finals de el VI, exhibida en el Museu Britànic mostra un barco mercant redó en una vela quadrada. El lli permetia que estes vés-les combinaren llaugerea i resistència. D'una sola peça en barcos menuts, coser en vàries peces en les més grans, la vela era arremangada com un estor en l'ajuda de brioless (terthrioi) sobre la verga, (un tipo de vetes), que passaven per unes alfardós (krikoi) fixades sobre la tela, sense que esta maniobra requerira escalar a la verga, d'ahí la falta d'escala de cordes en les representacions disponibles. En el periodo helenístico, les costures de les veles grans es reforçaven en tires de tela sobre les que es fixaven anelles de bronze que guiaven les drizas, lo que feya que la vela fora més forta i més manejable.

La vela s'issava en un únic màstil, que a sovint consistia en vàries peces de fusta subjectes per mig d'obenques. En el derelicte de Kyrenia, les peces del acastillaje i les anelles trobades de les cargaderas indiquen que allí es va plantar un sol màstil en una vela quadrada. També estava equipat en una cabina ubicada en la part posterior i una chicoteta cambusa (cuina d'a bordo) en la part davantera.

Rems i navegació comercial

Archiu:Model of a greek trireme.jpg

Model en fusta de trirreme grec.

Els barcos mercants també podien ocasionalment usar rems, encara que la seua forma redonejada els distinguia dels navíos de guerra, com els trirremes. Aixina, en Odissea, Homero menciona un barco «en vint bancs de rems que creua l'immensitat de les mars». Estos bucs comercials de vint (eikosoroi) o trenta (triakontores) rems encara es podien utilisar en la Grècia clàssica. Aixina, en el discurs de Demóstenes Contra Lácrito es menciona un «barco de vint rems comandado per Hiblesio » que viaja des d'Atenes fins al Ponto Euxino per a transportar tres mil ánforas de vi. Es pot supondre que la presència de rems se suponia que ajudaria a Hiblesio a navegar contra la força del vent i les corrents cap al Ponto, sense ser necessaris per al viage de tornada en setembre, quan els vents favorables serien suficients per a impeler un barco fins a Grècia.

Archiu:Bronze penteconter, an ancient Greek galley in use since the archaic period, on a marble base. I named it Argo. (8380375759).jpg

Pentecóntera de bronze (miniatura moderna).

Recolzant-se en Heródoto, alguns historiadors actuals, com Sarah C. Humphreys i Anthony Snodgrass, consideren que els fenicios varen usar pentecónteras per al transport de mercaderies a llarga distància i que els samios de el VI varen utilisar un tipo de pentecóntera adaptat específicament per al transport pesat. No obstant, Heródoto solament diu que els fenicios varen realisar llarcs viages en estos barcos i no necessàriament sugerixen un us comercial. En el seu llibre Ancient Greek France, Trevor Hodge mostra les desventages d'este barco en el comerç, ya que necessiten una gran tripulació de cinquanta remeros.

Per lo tant, sembla que, per a fins comercials, l'us de bucs que requerixen molts remeros no era la regla sino l'excepció. Ademés, en les representacions dels barcos mercants no veem rems. Devien ser utilisats en cas de necessitat, en cas de falta de vent o per a remontar una corrent contrària.

Ancores

Sembla que a lo manco dos tipos d'ancores es varen utilisar en el periodo clàssic. L'ancora piramidal de pedra perforada en un forat per a passar el cable tenia la desventaja de no poder enganchar-se al fondo. És per açò que sembla que en l'época clàssica es desenrolla un nou tipo d'ancora, més pareguda a les modernes. Estes ancores de ham de fusta eren llastrades en plom (est és el cas de la que es va trobar en el derelicte de Porticello) o en pedra revestida de metal en les parts allargades. Més vesprada varen aparéixer ancores la part superior de la qual era completament metàlica, com és el cas del derelicte de Mahdía en el I Este últim, com a barcos a sovint més antics, estava equipat en vàries ancores per a aumentar la seguritat.

• Ancores de pedra, El Pireo.
  Ancores de pedra, El Pireo.
• Una de les ancores del derelicte de Mahdía, sigle I a. C.
  Una de les ancores del derelicte de Mahdía, sigle I a. C.

Tamany, tonellage i velocitat dels navío

Eslora i tonellage

La majoria dels derelictes de l'época clàssica trobats en el Mediterràneu estan en molt mal estat; el caixco a sovint està esclafat, i en moltes ocasions en els restants escampats; ademés de molt deformat despuix de sigles baix l'aigua. Per tant, a sovint és difícil reconstruir el pla exacte del barco. No obstant, es dispon de vàries estimacions relativament precises gràcies a derelictes millor conservats: per eixemple, el tamany del derelicte de Kyrenia s'ha estimat en 14,50 m d'eslora i 4 m de mànega, en una capacitat de càrrega d'al voltant de vint tonellades. La majoria dels barcos mercants provablement estaven més prop de les dimensions d'este barco de cabotaje, que és menys gran que el derelicte de Porticello, l'eslora del qual s'estima en uns 20 m i que posseïa d'una capacitat de càrrega de trenta tonellades. S'han trobat navío mercants més grans, com per eixemple en Alónnisos, un barco en una capacitat de càrrega d'al voltant de 120 tonellades.

Les fonts lliteràries també poden contribuir a calcular la capacitat de càrrega d'un barco mercant. Aixina, en el passage del Contra Lácrito mencionat anteriorment, Demóstenes parla d'un barco que transportava tres mil ánforas, parangonable al derelicte de Alónnisos, que albergava en el seu interior entre tres i quatre mil ánforas. Si un ánfora pesava un promig de 26,5 litros, el càlcul tira un resultat de 105 tonellades. Ya que els bucs transportaven no solament ánforas sino també atres productes, ademés de persones, és raonable concloure que les naus mercants de més de cent tonellades de tonellage podrien solcar la mar en l'época clàssica. Aixina i tot, la majoria dels barcos mercants que navegaven en el mar Egeo eren barcos de cabotaje, en un tonellage com el de derelicte de Kyrenia, o una miqueta més gran; llevat en casos excepcionals com el barco mercant Siracusia construïda a iniciativa del tirà Hierón II de Siracusa, que podia transportar una càrrega de 2000 tonellades i era tan gran que tenia que ser remolcat, este barco va poder navegar en una única ocasió des de Siracusa a Aleixandria.

Velocitat

La reconstrucció a tamany real dels restants de naus en Kyrenia va posar a prova les qualitats nàutiques d'este tipo de bucs mercants. En esta ocasió, es va averiguar que podien navegar a 70° contra el vent, «verificació empírica de la tesis de Jean Rougé sobre la capacitat dels antics barcos de càrrega per a navegar contra el vent». Esta experiència d'arqueologia experimental també va mostrar una velocitat promig de quatre nucs, més o menys segons lo que semblen indicar fonts lliteràries antigues: Segons Tucídides, eren necessaris quatre dies i quatre nits de navegació per a que un barco mercant recorreguera, pel camí més curt i tenint sempre el vent de popa, una travessia d'Abdera  a la desembocadura del Istro (Danubio), en el Ponto Euxino (Mar Negra), de lo que resultava una velocitat de 5,2 nucs, per a una distància d'una miqueta més de 900 km. Segons Diodoro Sículo, la travessia de Rodas a Aleixandria durava tres dies i mig per a un recorregut de 325 milles marines, i la del Mar de Azov a Rodas, nou dies i mig per a una distància de 880 milles; en abdós casos, la velocitat corresponent s'ha estimat en 3,9 nucs.

• Plinio el Vell menciona una travessia d'Ostia a Àfrica en dos dies per a una distància de 270 milles (a una velocitat de sis nucs), i nou dies per cada mil milles, de Mesina a Aleixandria, resultant una velocitat de 4,6 nucs.

• Jenofonte de Éfeso parla d'un barco pirata que havia fet el viage de 400 milles des de Rodas a Tir (en la costa Fenicia) en quatre dies, lo que tira un resultat de 100 milles per dia o una velocitat de 4 nucs. Afig que este barco es va retardar per condicions adverses, lo que podria significar que el viage podria fer-se més ràpidament.

Vore també

Vore també

• Economia en l'antiga Grècia
• Arqueologia submarina
• Navegació en l'Antiguetat
• Port antic
• Far antic
• Nauclero

Bibliografia

• (2008) Els Grecs et la Mer (en francés), Pariu: Belles Lettres. ISBN 978-2-251-33828-6.
• (1995 isbn= 2-13-047152-8) La Marine dans l'Antiquité (en francés), Pariu: Presses Universitaires de France.
• Reed, Charres (2003). Maritime Traders in the Ancient Greek World, primera edició (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-26848-6.
• (1975) La Marine dans l'Antiquité (en francés), Presses Universitaires de France. ISBN 2130336523.
• Vélissaropoulos, Julie (1980). Els Nauclères grecs. Recherches sur els institutions maritimes en Grèce et dans l'Orient hellénisé (en francés), Ginebra: Droz. OCLC 263577569.