Xilofagia
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |

Xilofagia és un terme usat en ecologia per a descriure els hàbits d'un consumidor primari la dieta del qual consistix principalment (a sovint exclusivament) de fusta. La paraula deriva del grec ξυλοφάγος [xylofagos] ‘menjar fusta’, de ξύλον (xylon) ‘fusta’ i φάγειν (fáguein) ‘menjar’, i era l'antic nom grec usat per a denominar un tipo de cuc.[1]
Insectes xilófagos
[editar | editar còdic]Molts d'estos animals són artròpodes, principalment insectes de diferents tipos, en els que este comportament és prou comú, i pertanyen a molts órdens. No és rar que alguns insectes s'especialisen a varis nivells; en alguns casos, es llimiten a certs grups de plantes (especialisació taxonómica) i, en uns atres, són les característiques físiques de la pròpia fusta (per eixemple, estat de putrefacció, durea, si encara hi ha vida en la fusta, o l'elecció entre les seues capes).
Molts insectes xilófagos tenen protozoarios o bactèrias simbiòtiques en la seua sistema digestiu que els ajuden a processar la celulosa, mentres que uns atres (per eixemple, la família Termitidae de les termitas) posseïxen la seua pròpia celulasa. Uns atres, especialment entre els grups que s'alimenten de fusta en estat de descomposició, aparentment deriven molts dels seus nutrients de la digestió de varis fongos que creixen entre les fibres de fusta. Tals insectes, en freqüència transporten les esporas dels fongos en estructures especials en el seu cos (cridades micangios), infectant ells mateixos a l'arbre hoste en depositar els seus ous.
Eixemples d'animals consumidors de fusta
[editar | editar còdic]- Corcó descortezador
- Gose colla
- Avespes de la fusta
- Termites
- Panaque (peix siluriforme)
- Castor
- Teredos
- Escarabat Guitarrero
- Algunes espècies de Curculionidae (corcó)
- Corcons
- Cochinilla de humitat
- Escarabat de banyes llargues dels cítrics
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xilofagia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.