Museu de Història de Suècia
El Museu Històric Suec (), o Museu Estatal de Història de Suècia (Statens historiska museum), és un museu històric i arqueològic d'Estocolm, Suècia.[1] El museu, que cobrix el desenroll històric i cultural de Suècia des del Mesolítico fins a l'actualitat, conta en una série d'exposicions permanents i alberga anualment exhibicions especials que vinculen el història en temes de l'actualitat.
Fundat en 1866 com a institució pública, el Museu de Història Suec té els seus orígens en les colecciones d'art i objectes històrics reunits per la monarquia sueca a partir de el xvi. Tenint la condició d'agència estatal, el seu objectiu és coleccionar i preservar objectes de l'història local i regional, i assegurar que el coneiximent adquirit entorn a ells estiga disponible al públic a través de les seues exhibicions i events públics.
El museu forma part de l'entitat pública Museus Històrics Nacionals (Statens historiska museer), de la que formen part la majoria d'institucions culturals més importants del país, com el Real Gabinet de Monedes, el Museu de la Fàbrica de Paper i la Comissió d'Arqueologia Sueca.[2] El museu és també un de cinc Ansvarsmuseum (museus de categoria major), és dir, té la responsabilitat de coordinar activitats entre museus, recolzar a atres museus i contribuir al desenroll de les relacions entre els museus i la societat sueca.
Descripció
L'espaciosa superfície interior del museu oferix suficient lloc per a poder oferir àmplies exposicions, tant permanents com a especials. Les exposicions permanents estan ordenades cronològicament en sales que donen al pati interior, en les coleccions precristianas en la planta baixa i les coleccions a partir de finals de el viii en les plantes superiors. Les sales s'actualisen constantment tant tecnològicament com en espai i distribució per a acomodar noves exposicions.
El vestíbul va ser renovat en 1994 per a conferir una impressió moderna d'una sala de cavallers migeval. El sol es va confeccionar de pedra i els voltons sobreixents del sostre estan fetes de formigó.[3]
La Sala d'Or
Penetrant el llit de roca baix del pati central es troba una volta de formigó de 700 m² coneguda com la Sala d'Or, célebre per la gran cantitat d'objectes d'or i argent albergades i exhibides en ella. Va ser construïda en 1994, sent finançada per la Fundació Knut i Alice Wallenberg.
La sala d'Or alberga al voltant de 3000 objectes –alguns molt rars– fets d'un total de 52 kg d'or i més de 200 kg d'argent. Va ser dissenyada com un lloc de cult místic, en una representació del Manantial de Mimir en el seu centre. El sol i els pilars de la sala són de pedra calcàrea i granit negre, i la decoració és de ferro forjat. L'accés a la sala passa per un passage subterràneu des del vestíbul.[3]
L'exhibició de les peces al públic general solament va ser permesa una volta implantades unes estrictes medides de seguritat, que actualment conten en les últimes tecnologies.
-
El bol de Blekinge fet de paper d'or fi, datat entre 1100-900 a. C. -
El collar d'or de cinc anells de Färjestadens, Öland -
El collar d'or de sèt anells de Mönekragen, Vestrogotia -
El Tesor de Timboholm -
Coleccions
El Museu Històric és un dels museus més grans de Suècia, que conta en més de 10 millons de peces, registrades en al voltant de 34 000 números d'inventari, sent una de les majors coleccions d'antiguetats d'Europa. Prop de 6200 objectes estan en exhibició en cada moment.[3]
La colecció dels vikingos comprén objectes dels anys de 800-1050, incloent armes i armadura, el rem de Söderala, el cofre de Mästermyr, troballes arqueològiques de Birka —centre comercial de l'illa de Björkö en l'época vikinga, declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco—, artículs religiosos de l'época, objectes rars duts dels viages i incursions en atres parts del món, aixina com mils de troballes relacionades en la vida quotidiana durant eixe periodo.[4]
Els objectes més destacats de la Sala d'Or són una série de collars que daten d'al voltant de 350-500, fabricats en or molejat a partir de monedes romanes, i atres objectes com a joyes vikingas d'argent,[4] relicarios enjoyados de l'Edat Mija, monedes, espases ceremoniales i botins de guerra.
La gran cantitat d'objectes fets de metals preciosos conservats en el museu es deu a una llei de el xvii, encara vigent a dia de hui, que establix que totes les troballes d'este tipo que tinguen cent anys o més i sense amo, devien ser «rescatats» pel govern i enviats al Museu de Història.[5]
La colecció d'art eclesiàstic suec és molt extensa, tenint els seus orígens des de el xii fins al periodo posterior a la Reforma. Conté objectes com a escultures de fusta, retaules i crucifixos, entre els que es troben el Relicario de Santa Isabel (Elisabethrelikvariet) i la Verge de Viklau (Viklaumadonnan), una de les escultures de fusta millor conservades de l'Europa de el xii.
La colecció d'obres de textil de l'Edat Mija es guarda en la Cambra del Textil. Es tracta principalment de penyores usades en les iglésies o per sacerdots i bisbes. L'objecte més antic i conegut d'esta colecció és el tapís de Skog, un tapís de el xiii de l'iglésia de Skog. Va ser trobat en 1912 envolt en torno d'una corona nupcial. Una atra peça destacada és el tapís de Grödinge.
Base de senyes i accés per Internet
El museu conta en una àmplia base de senyes en llínea. En 2011 es va poder accedir per internet a l'informació sobre 480 000 objectes, dels que 65 000 contaven en entrades ilustrades en dibuixos o fotografies. Ademés, s'han catalogat aproximadament 267 300 troballes d'ossos, en un pes total d'unes 111 tonellades. També s'arreplega informació sobre 55 900 jaciments arqueològics i atres llocs en Suècia a on es varen realisar les troballes.
La base de senyes s'amplia i actualisa constantment.[6]
Història
Para mediats de el xvi, el rei Gustavo Vasa havia acumulat un autèntic tesor d'objectes i obres d'art en el castell de Gripsholm.[3] Aquella colecció seguiria creixent a través d'adquisicions, obsequios i botins de guerra durant l'época del Imperi suec, encara que també va sofrir alguns contratemps, com durant el gran incendi del castell Tre Kronor en maig de 1697.[7]
Cap a finals de el xiii, numerosos objectes d'art i antiguetats varen ser adquirits per embaixadors i membres de la família real sueca, sent guardats en el Palau Real d'Estocolm. Despuix de la mort del rei Gustavo III en 1792, les coleccions varen ser cedides al governe suec, encara que físicament seguien en el palau, a on eixe mateix any es va inaugurar el Museu Real (Statens historiska museum) – dels primers museus públics del món.[8] En 1846-1847, el museu es va mudar a la Casa Ridderstolpe, en Skeppsbron, a on va permanéixer fins a 1865,[9] any en que es va efectuar el seu trasllat al Museo Histórico Sueco (el Museu Nacional de Suècia), en Estocolm.[10]
L'actual Museu de Història es va fundar el següent any, en 1866, de la mà de Bror Emil Hildebrand, qui havia segut director del seu predecessor –el Museu Real– tant en el palau d'Estocolm com en la Casa Ridderstolpe. Alguns historiadors de l'art consideren, no obstant, que la data d'inauguració del museu de facto va ser la de la seua mudança a la Casa Ridderstolpe, és dir, ya en 1847.
Despuix de mudar-se al Museu Nacional, les coleccions del Museu Històric es varen exhibir en la planta baixa del recent estrenat edifici. Aquelles instalacions, no obstant, pronte varen resultar massa chicotetes per a abdós museus. Durant la presentació dels plans per al nou edifici del Museu Nòrdic en 1876, es va sugerir que l'edifici també poguera albergar les coleccions del Museu de Història.
No obstant, el debat sobre l'ubicació del Museu de Història duraria décades més, fins a l'elecció en 1923 de Sigurd Curman com Custodie de Monuments Antics i president del Consell Nacional de Patrimoni de Suècia. Curman va reconduir el debat cap a una solució permanent, iniciant la busca d'una nova sèu que fora lo suficientment gran per a almagasenar, manipular i exhibir el sortit de coleccions –que ell denominava «el gran caos»–, al mateix temps que ordenar i reprendre els treballs d'investigació, denominades per ell «el viver» (fent alusió als baüls en els que els peixcadors guardaven els peixos vius baix l'aigua).[7]
En 1929, el govern suec va propondre els antics quarters i estables militars del carrer Storgatan d'Estocolm per a estajar les instalacions del museu. En 1930 es va celebrar un concurs públic per a elegir la millor proposta arquitectònica de conversió del conjunt en un estage adequat per al museu. Varis arquitectes han conseguit traçar un pla viable tant per a la remodelació del recint i els edificis com de l'àrea circumdant. El proyecte es va portar a terme en colaboració en Curman, el Consell Nacional de Propietat i el Consell Nacional del Patrimoni.[3]
Quan Curman va dissenyar originalment la distribució de les coleccions, va prendre prestades idees d'exposicions contemporànees, fires industrials i galeries. La seua idea va ser atraure i educar al públic, alguna cosa que va ser rebut en escepticisme per part de la comunitat acadèmica que considerava al museu principalment una institució científica. No obstant, en l'interés manifestat pel públic i el respal de les autoritats sueques, es varen fer palesa els objectius museístics i educatius de l'institució.
Vore també
- Museu Nacional de Suècia
- Consell Nacional de Patrimoni de Suècia
- Museu Cultural Històric (Noruega)
- Museu Nacional de Dinamarca
- Museu Històric Alemà
Referències
- ↑ «The Swedish History Museum» (en en-gb). historiska.es. Consultat el 2021-06-13.
- ↑ «In English - SHMM». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2006. Consultat el 2021-06-13.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Meddelanden Från Lunds Universitets Historiska Museum: Papers of the Archaeological Institute, University of Lund».CWK Gleerup.ISSN 0458-4767.
- ↑ 4,0 4,1 Allan, Tony (2012). Exploring the life, myth, and art of the Vikings, Rosen Pub. OCLC 706965665. ISBN 978-1-4488-4833-1.
- ↑ Montelius, Oscar. The National Historical Museum, Stockholm: A Guide to the Collection, Issued by the Royal Academy of Literature, History, and Antiquities.
- ↑ Johansson, Christina (2015). Museums, migration and cultural diversity : Swedish museums in tune with the claves?. OCLC 994929247. ISBN 978-3-7065-5742-9.
- ↑ 7,0 7,1 Lindqvist, Herman (1994). A journey through Swedish history, Nordiska museet. OCLC 32209334. ISBN 91-7119-705-2.
- ↑ «Wayback Machine». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2016. Consultat el 2021-06-13.
- ↑ «Bror Emil Hildebrand - Svenskt Biografiskt Lexikon». sok.riksarkivet.es. Consultat el 2021-06-13.
- ↑ Cozzo, Cessara (1994). Meaning and argument : a theory of meaning centred on immediate argumental role. OCLC 32317332. ISBN 91-22-01648-1.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo de Historia de Suecia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.