Museu Arqueològic de Llíria
El Museu Arqueològic de Llíria (en valencià MALL: Museu Arqueològic de Llíria) es va fundar en 1997 en la zona més elevada de la Vila Vella de Llíria (Valéncia, Espanya),[1] sobre les ruïnes de l'antiga alcazaba islàmica i el castell cristià medieval. L'edifici contemporàneu que alberga el museu és obra dels arquitectes Gemma Casany i Ignacio Docavo; el proyecte s'ha adaptat als elements de l'antiga fortificació, recuperant els seus elements i respectant l'iglésia de la Sanc o de Santa María, monument nacional.
El museu s'encarrega de la conservació, protecció i difusió del conjunt de peces arqueològiques que es recuperen en les intervencions arqueològiques realisades en el Camp de Turia, en la finalitat de recuperar el passat històric de Llíria i la seua comarca. És per això que actualment està desenrollant proyectes d'investigació arqueològica sobre els principals conjunts arqueològics visitables, integrats en la trama urbana de la ciutat com són: el Santuari i Termes de Mura, els Mausoleus romans o els banys àraps, entre uns atres.[2]
Exposició
[editar | editar còdic]
L'exposició queda articulada en dos plantes que comprenen des de l'época ibèrica fins a l'actual.
- Galeria epigràfica.
- Sala época ibèrica.
- Sala época romana 1a.
- Sala época romana 2a # Sala
época medieval
- Sala audiovisual.
La primera sala està dedicada al món medieval. Expon un conjunt d'objectes de ceràmica dels sigles XIV i XV i un joc llitúrgic de càliç i vinajeras de vidre del XIV. En esta sala destaquen, sobretot, dos pintures sobre taula procedents de l'iglésia de la Sanc: per un costat, una taula pertanyent al artesonado mudéjar (XIII), en representacions figurades i escenes mitològiques; i per l'atre, cinc taules originals del retaule de Sant Pedro Apòstol i de Sant Pedro de Verona d'estil gòtic internacional (sigles XIV i XV).[1]
La segona sala està dedicada al món dels íberos. Expon un conjunt de ceràmica procedent de les excavacions realisades en els poblats del Tosal de Sant Miguel (antiga Edeta) i de la Monravana.[3] D'este conjunt destaquen els gots en decoració epigràfica i figurada. La sala expon també l'escultura d'un bou que per als iberos simbolisava el guardià dels morts.[4][5]
La primera planta està dedicada íntegrament a l'época romana.[6] Expon materials i recrea antics edificis pertanyents a la ciutat romana d'Edeta. En esta planta, es troba la tercera sala que mostra una àmplia representació d'un dels tesors de denarios més important de tota l'Hispania romana les monedes de la qual (6000 denaris d'argent de l'época imperial) estan ordenades per orde cronològic.
Un chicotet corredor que dona pas a la quarta sala, expon els gravats del temple de les Nimfes que va realisar l'historiador francés Laborde.[1]
La quarta sala recrea a tamany real un thermopolium, una espècie de taverna romana en la que se servia menjar i beguda. Expon un ampli repertori de recipients ceràmics per a la cuina, la taula i l'almagasenage procedents de la ciutat romana. Esta sala exhibix també una maqueta que recrea l'aspecte original del conjunt arquitectònic format pel Santuari Oracular i Termes Romanes de Mura.[7]
Ademés de les sals d'exposició el museu també conta en un sòtol a on s'almagasenen els objectes recuperats que estan sent tractats o van a ser-ho. També en la part superior s'ubica una àmplia sala equipada en ordenadors, escáneres, bibliografia específica i lo necessari per a poder tractar i estudiar el material arqueològic recuperat.
Vore també
[editar | editar còdic]- Pla de l'Arc
- Tossal de Sant Miquel
- Castellet de Bernabé
- Monravana
- Banys àraps
- Iglésia de la Sanc (Llíria)
- Ermita de Sant Vicente Ferrer
- Ca la Vila
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Escrivà, V. i Vidal, X.: Guia del Museu Arqueològic de Lliria
- ↑ «MALL». AnuariosCulturals. org. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2015. Consultat el 5 de febrer de 2011.
- ↑ Escrivà, Vicent (2005). Xavier Vidal (ed.). Edeta a l'època ibèrica. (en valencià, espanyol i anglés), Llíria: M. I. Ajuntament de Llíria i Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric..
- ↑ Escrivà, Vicent; Vidal, {{{nom2}}} (2005). Ajuntament de Llíria i Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric (ed.). Història de la ciutat. Llíria: M. I. (en valencià, espanyol i anglés).
- ↑ (2009) «Sant Miquel, cerro de», Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana, Editorial Prensa Valenciana.
- ↑ (2009) «Pla de l'Arc, El.», Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana., Prensa Valenciana.
- ↑ (2009) Santuari i termes romanes de Mura (en valencià, espanyol i anglés), M. I. Ajuntament de Llíria.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Museu Arqueològic de Llíria.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Arqueológico de Liria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.