Iglésia de la Sanc (Llíria)

Erro al crear miniatura:

Iglésia de la Sanc (Llíria)

La iglésia de la Sanc de Llíria, també denominada “Antiga Iglésia de Santa María” o "Iglésia de Santa María de la Sanc", està ubicada en la plaça de la Vila Antiga, de la mencionada localitat. Està catalogada com Be d'interés cultural, en número d'anotació ministerial: R-I-51-0000165 i data de disposició de la seua catalogació com a Monument Nacional, 29 de setembre de 1919.

Història

L'iglésia es troba situada en el tossal a on s'assentava l'antiga ciutat medieval. Alçada sobre l'antiga mesquita, va anar el primitiu temple parroquial fins a 1646, data en la qual el cult va passar a la nova Iglésia Parroquial de l'Asunción de La nostra Senyora, convertint-se en eixe moment en una confraria: la Confraria de la Sanc. Se sap que la seua construcció es va iniciar baix el bisbat d'Andrés d'Albalat, entre els anys 1253, data de la carta de poblament als veïns de Llíria i 1262, en la designació del Infant Pedro, com a senyor de Llíria; terminant-se l'obra provablement en 1279, poc temps despuix de la donació de la parròquia de Llíria al monasteri de Portaceli.

Descripció

Per la seua estructura es pot catalogar com "iglésia de reconquista", erigida en la transició del romànic al gòtic, entre els XIII i XIV. Presenta planta rectangular en una sola nau (que hauria absorbit la sala d'oració hipóstila de la mesquita aljama), que està dividida en sis trams per cinc arcs diafragma apuntats, que sustenten la techumbre, que és de fusta a dos aigües. Este artesonado està decorat en representacions caballerescas, d'animals mitològics i de motius vegetals i heràldics com la flor de lis. En el voltó situat en el presbiteri apareixen tres escenes religioses excepcionals: la fugida a Egipte de José i María, la Verge en chiquet i la crucifixión, en la que es representa a Crist crucificado en la Verge i Sant Joan. En successives ampliacions es varen alçar les capelles laterals, per lo que no són totes iguals, ni tampoc utilisen els mateixos materials de construcció, ya que els murs d'estes ampliacions són de mampostería, mentres que la fàbrica inicial és de cantería; ni presenta policromía en la techumbre de fusta. En el primer espai entre els dos murs de càrrega (crujir), es va situar el cor de fusta (al com es pot accedir per una escala d'estil góticomudéjar), mentres que en el restant de crujir s'instalen les capelles dels sigles XIV i XV, que varen ser realisades en volta de crucería per baix del artesonado. La frontera dels peus, que presenta la portada a l'iglésia, està realisada en tapial i té en la part superior una espadaña de rajola, mentres que la portada(que es va construir uns xixanta anys despuix de la primitiva porta lateral), està realisada en pedra calcàrea, és abocinada i presenta tres arquivolta en fines columnillas. La frontera lateral, recau cap al surest, i conserva el mur original en la primera i última crujir; mentres que les restants estan ocupades per les capelles laterals. En la quarta crujir destaca la portada lateral anomenada "Portal del Hòmens" ( senzilla portada en un arc de mig punt adovelado), la qual dona pas a la capella de menor altura, en la que s'ubica el púlpit. Per la seua banda, en la frontera noreste es trobava la casa abadia; en eixe mateix costat es conserva un aljibe en tres naus cobertes en volta de canó. En el seu interior es poden contemplar obres pictòriques entre les que destaca “El Martiri de sant Pedro de Verona” i les escenes de “La vida de santa Bàrbara”. També té esta iglésia un campanar, que s'emplaça en el costat esquerre dels seus peus. Es tracta d'un campanar en una base inferior, un segon cos massiç i un tercer cos de campanes. Abans de la restauració (en 1997) presentava un arremate d'el XVIII.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de la Sanc (Llíria).