Monravana
La Monravana (en valencià la Mont-ravana) és un assentament ibèric situat a uns 10 km al noroest de Llíria (Valéncia, Espanya). Correspon al tipo de pobles que configuren les segona categoria de poblaments edetanos, en base econòmica agropecuaria i funcionant com a fonts d'aprovisionament de la capital.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]Té una superfície d'entre 6000 i 8000 m² i conserva tot el recint amurallado.[1] Est està construït seguint un dels models més senzills que utilisaven els íberos: constituïx, al mateix temps que muralla, el mur posterior de les vivendes.[2] En l'interior, les vivendes estan adossades entre sí i obertes a carrers que recorren l'assentament longitudinalment.
Les parets d'atobó estaven construïdes sobre zócalos de pedra, i abdós encalados i pintats de roig i blanc. Els sols estaven apisonados o enlosados. En les cases del sector sur, adossades a la muralla, s'aprecien clarament dos estàncies diferenciades.[1] També adossades a la muralla es varen trobar cinc llargues dependències, provablement un complex industrial destinat a la transformació d'aliments, en zones de molienda, lagares i àrees de prensage. Estos últims espais s'entenen com a anexos del sector domèstic.[3]
Excavacions i troballes
[editar | editar còdic]Les primeres excavacions les va portar a terme del Servici d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de Valéncia en 1958, centrades en l'extrem nort del poblat. Entre 1978 i 1983 un equip de l'Universitat de Valéncia va netejar tot el perímetro de la muralla i va proseguir les excavacions en el poblat, que han continuat de forma inconstante fins a l'actualitat. S'han recuperat materials des de la seua aparició en el V fins a la seua destrucció i abandó a mitan de el II Les principals troballes inclouen ceràmica ibèrica similar a la recuperada en Edeta (Tosal de Sant Miguel), aixina com ceràmica grega de figures roges i alguns texts escrits,[1] encara que destaca la figura d'un bou, que és l'única mostra d'escultura ibèrica que s'ha trobat en el Camp de Turia.[4]
En l'ala sur, a uns 53 metros al surest de la muralla, es varen trobar dos tombas aïllades en clot, en urnes d'incineració. Abdós estaven acompanyades del seu corresponent tap i mostren decoració geomètrica pintada.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2009) «Monravana, La», Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana, Editorial Prensa Valenciana.
- ↑ «Urbanisme i habitatge ibèrics al País Valencià» (en valencià). Cota zero: revista d'arqueologia i ciència.
- ↑ Bonet, Helena. «Urbanisme i habitatge ibèrics al País Valencià» (en valencià). Cota zero: revista d'arqueologia i ciència.
- ↑ Escrivà, Vicent (2005). Edeta a l'època ibèrica (en valencià, espanyol i anglés), Llíria: M.I. Ajuntament de Llíria i Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric, p. 8.
- ↑ Bisbal i Chinesta, Josep Francesc. «Els àrees funeràries ibèriques entre el Xúquer i el Millars» (en valencià). Universitat de Valéncia.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monravana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.