Anar al contingut

Mundaneum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

Entrada actual del Mundaneum, en Mons.
Caixons de fiches bibliogràfiques del Sistema Bibliogràfic Universal del Mundaneum, en la seua sèu actual de Mons.

El Mundaneum és una organisació belga sense ànim de lucre en sèu en la ciutat de Mons, que gestiona un espai d'exposició, un lloc web i un archiu que celebren el llegat del proyecte Mundaneum original, establit per Paul Otlet i Henri La Fontaine a principis de el XX.[1]

En els seus començos, entre 1920 i 1934, el Mundaneum[2] estava situat en el Palau del Cincuentenario de Brusseles i posseïa setze sales didàctiques, un repertori bibliogràfic format per dotze millons de fiches i un museu de la prensa en 200.000 espècimen de periòdics de tot lo món, que estava basat en les coleccions constituïdes entre 1895 i 1914.

Història

[editar | editar còdic]

El Mundaneum va ser creat en 1910 pels advocats Paul Otlet i Henri La Fontaine.[3] Abdós estaven convençuts de que el coneiximent podria facilitar la pau en el món. La Fontaine era secretari d'Edmond Picard, i havia publicat en 1889 un text cridat Essai de bibliographie de la paix (ensaig de bibliografia de la pau).[4][5]

Quan treballava per a Picard, La Fontaine va conéixer al jove aprenent Paul Otlet, que estava destinat a succeir al seu pare Édouard Otlet en el món dels negocis i dels tramvies.[6] No obstant, Otlet somiava en llibres, biblioteques i coleccions. Otlet està considerat com un bibliógrafo i un dels fundadors de lo que actualment es considera la ciència de la documentació.

Paul Otlet, Henri La Fontaine i la seua esposa Mathilde Lhoest davant de les portes del Palais Mondial (Palau Mundial) en el Parc del Cincuentenario de Brusseles


L'objectiu de otlet era el de crear un archiu de tot el coneiximent disponible en el món, classificat gràcies a un jagantesc i innovador sistema cridat Repertori bibliogràfic universal.[7] No obstant, per l'immensitat de la seua missió, els seus promotors es varen vore obligats a privilegiar certs dominis, i es varen llimitar essencialment la documentació internacional. En 1920, les primeres coleccions bibliogràfiques varen començar a instalar-se en l'ala esquerra del palau del Cincuentenario de Brusseles, a on varen aplegar a ocupar un centenar de sales. Otlet considerava este proyecte com la peça central d'una nova "ciutat mundial", i en el temps esta peça central es va convertir en un archive en més de 12 millons de fiches i documents. Alguns ho consideren un precursor d'Internet i de Wikipedia.[8] El mateix Otlet havia somiat que algun dia, d'alguna manera, tota l'informació que havia arreplegat poguera estar a l'alcanç de tot lo món des de la comoditat de les seues pròpies llars.

En 1934, les instalacions del Mundaneum de Brusseles varen ser tancades per a lliberar l'espai que ocupaven. En la mateixa época, el filòsof austríac Otto Neurath, refugiat en Holanda, dirigia un Mundaneum (Mundaneum Palais mondial) en El Haya, en estreta colaboració en Paul Otlet. No obstant, el proyecte va terminar quan Neurath va deure fugir a Anglaterra durant l'invasió dels Països Baixos.[9] Quan l'Alemània Nazi va invadir Bèlgica en 1940, el Mundaneum va ser reemplaçat per una exposició sobre el Tercer Reich, i una part dels seus fondos es varen perdre.[3] Les coleccions del Mundaneum varen ser desplaçades vàries voltes a partir de 1941, fins que varen ser instalades finalment en el edifici de l'independència de Mons en 1992.

El proyecte de li Corbusier per al Mundaneum en Ginebra (1929)

[editar | editar còdic]
Archiu:MundaneumCorbu.jpg
Planta del proyecte del Mundaneum en Ginebra (Li Corbusier, 1928)
Archiu:1-planta-el escorial.JPG
Planta de L'Escorial (Juan de Herrera, 1584)

En 1928, Otlet va encarregar al conegut arquitecte Li Corbusier el proyecte d'un «Museu Mundial» a on concentrar tot el coneiximent mundial classificat d'acort en el seu sistema. Estava previst alçar el museu en les afores de Ginebra, al servici de les associacions internacionals que integraven la Societat de Nacions, encara que per desgràcia mai va poder aplegar a construir-se. El programa, molt extens, incloïa un museu, una biblioteca, una universitat, i una residència d'estudiants, entre atres funcions, i tenia l'esperit de convertir-se en un gran centre mundial, científic i educatiu, un lloc utòpic en el qual convergirien totes les races i cultures humanes en un règim d'igualtat.

Cecilia O'Byrne, en la seua tesis sobre els museus en espiral quadrada de li Corbusier, citava les influències que reconeixia el propi Li Corbusier de les piràmides babilòniques i mayas (i de la seua reinterpretación per Adolf Loos en 1923), de la cúpula i el pòrtic de la Basílica de Sant Pedro, de Sargón, Nínive i Khorsabad en Iraq, de Tebas i Karnak en Egipte, de Stonehenge, Santa Sofia de Constantinopla, l'Acrópolis d'Atenes, Micenas i Versalles i, inclús, dels ilustrats Boullée i Lequeu.


Per una atra part, l'arquitecte Juan Rafael de la Quadra ha senyalat la semblança entre el proyecte del Mundaneum i la planta del Monasteri de l'Escorial, provablement per l'impressió que va causar a Li Corbusier la contemplació del monument en la seua visita a Espanya en 1928, guiat per l'arquitecte Fernando García Mercadal, en un moment en que els seus interessos per l'arquitectura manierista eren manifests, segons el teòric de l'arquitectura Colin Rowe.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Li Corbusier et Pierre Jeanneret, OEuvre Complète 1910-1929, Girsberger, Zuric 1937, p. 190-197.
  • María Cecilia O'Byrne Orozco, El proyecte per a el Hospital de Venècia de li Corbusier, tesis doctoral Universitat Politècnica de Catalunya,2008 [enllaç trencat].
  • Tocho T8, Li Corbusier i la Torre de Babel: el Mundaneum (1929) de Paul Otlet i Henri La Fontaine [2]
  • Juan Rafael de la Quadra Blanco, «Li Corbusier i el Manierisme: antecedents a la planta del Mundaneum», en La Ciutat de Deu, vol. CCXXIII, núm. 3 (setembre-decembre de 2010), Real Monasteri de l'Escorial, p. 789-798 [3].

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. «Mundaneum Exhibition Space». Consultat el 8 d'octubre de 2015.
  2. En aquell llavors era cridat Mundaneum Palais mondial (en francés, Mundaneum palau mundial).
  3. 3,0 3,1 Eric Pfanner. «[1]», New York Claves.
  4. Haesenne, Nicole. «Un bibliographe passionné», Henri La Fontaine, vaig traçar(s) d'unix vie, Mons: Mundaneum, p. 90.
  5. Boyd Rayward. «Paul Otlet, encyclopédiste, internationaliste belge», Els Impressions nouvelles (ed.). Paul Otlet, fondateur du Mundaneum (1868-1944), Architecte du savoir, artisan de paix (en francés), Brusseles, pp. 16-18.
  6. Kurgan, G.; Jaumain, {{{nom2}}}; Montens, {{{nom3}}}. Dictionnaire dones patrons en Belgique, De Boeck Université, pp. 496-497.
  7. «Alpha».Wolfram.
  8. Wright, Alex (10 de juliol de 2014). Cataloging the World: Paul Otlet and the Birth of the Information Age, Oxford ; New York: OUP USA, pp. 8–15. ISBN 9780199931415.
  9. (2010) L'Encyclopédie sociale d'Otto Neurath : La raison visuelle (en francés), París: El Harmattan, p. 266.


Referències

[editar | editar còdic]