Anar al contingut

Mothers of the Disappeared

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Artícul bo


«Mothers of the Disappeared» (en espanyol, «Mares dels desapareguts») és una cançó de la banda irlandesa de roc O2. És l'undècima i última pista del seu àlbum de 1987 The Joshua Tree. El cantant del grup, Bono, es va inspirar en les seues experiències pròpies en Nicaragua i El Salvador en juliol de 1986 per a escriure la seua lletra, en acabant de que O2 es comprometera en Amnistía Internacional en l'event A Conspiracy of Hope Tour i que el cantant s'informara sobre les Mares de Plaça de Maig, un grup de dònes els fills de les quals han segut desapareguts en el context de les dictadura militar d'Argentina.[1] Durant la seua visita a América Central es va reunir en COMADRES, una organisació similar els fills de la qual havien travessat la mateixa situació en El Salvador.[2] Bono va sentir empatia per abdós grups i va voler mostrar el seu respal cap a la causa.

La cançó es va compondre en guitarra acústica i la melodia prové d'una que Bono va crear en Etiopia en 1985 per a ensenyar als chiquets els contes bàsics d'higiene. La lletra posseïx crítiques implícites a la presidència de Ronald Reagan, per la seua posició respecte a estos dos règims suramericans que havien accedit al poder per mig de colps d'estat, i pel seu respal econòmic al govern militar del Salvador.[3] Greg Garret, autor del llibre We Get to Carry Each Other: The Gospel according to O2 i Lisa Hand, autora de l'artícul «Joshua Tree Blooms», publicat en el periòdic Sunday Independent, varen interpretar que la seua temàtica és un examen de les falles i contradiccions en la política exterior dels Estats Units.[4][5]

O2 va tocar «Mothers of the Disappeared» sèt voltes en la gira de 1987 Joshua Tree Tour i va considerar incloure el tema al final de la película de 1988 Rattle and Hum. La varen interpretar en quatre concerts suramericans de la gira PopMart Tour de 1998 i les Mares varen pujar a l'escenari en els músics en dos ocasions, una de les quals es va retransmetre en la televisió chilena. Bono va aprofitar l'oportunitat per a demanar a Augusto Pinochet que revelara a les Mares la localisació dels cossos dels seus fills. La varen tocar tres voltes en la gira O2 360° Tour i una d'elles va ser dedicada a Fehmi Tosun, un kurdo desaparegut forçosament en Turquia en 1995. La crítica va rebre favorablement el tema i alguns ho varen descriure com a «potent», «un tribut emotiu» i posseïdor de «una bellea i tristor increibles». Bono regrabó el tema a capela en 1998 per a l'àlbum ¡Ni un pas arrere!

Procés de creació i gravació

Les sessions de gravació per a The Joshua Tree varen començar en giner de 1986 en Danesmoate House en Dublín (Irlanda) i varen continuar durant tot l'any.[6] O2 va interrompre breument el seu treball en juny per a unir-se a la gira A Conspiracy of Hope, patrocinada per Amnistía Internacional. Despuix del primer concert, en Sant Francisco, Bono va conéixer a René Castro, un artiste plàstic de Chile. Castro va ser torturat i tancat dos anys en un camp de concentració per la dictadura militar, ya que el seu art criticava al règim d'Augusto Pinochet, que va prendre el poder per mig d'un colp d'Estat en 1973.[7] Castro va ensenyar a Bono un mural en el Mission District que representava la situació que estaven travessant Argentina i el seu país natal en aquell llavors.[8] També va saber sobre les Mares de Plaça de Maig, un grup de dònes els fills de les quals varen ser víctimes de la desaparició forçada durant la dictadura argentina.[1] Els desapareguts eren en la seua majoria guerrillers que s'oponien al govern durant la guerra bruta i al colp d'Estat que va permetre l'instauració del règim de Jorge Rafael Videla.[9] Este grup va dur alvance una campanya per a trobar informació sobre el lloc a on estaven els cossos dels seus fills i les circumstàncies de la seua mort; en molts casos, havien segut seqüestrats, torturats i assessinats.[10][11]

Inspirat en el mural, Bono va parar de gravar fins a juliol, i va viajar a Nicaragua i El Salvador en la seua esposa, Alison Hewson, per a conéixer de primera mà el malestar de la classe obrera que va sofrir conflictes polítics i l'intervenció de l'eixèrcit nortamericà. Durant la seua estància, varen treballar en el Central American Mission Partners (CAMP), una organisació defensora dels drets humans i el desenroll econòmic.[12] En El Salvador, es varen reunir en integrants del Comité de Mares Monsenyor Romero (COMADRES), una organisació de dònes els fills de les quals varen ser desapareguts pel govern del país durant la guerra civil degut la seua oposició al règim imperant en aquell moment.[2][3] Durant el viage, Bono, Alison i un membre del CAMP varen sofrir un tiroteig de les tropes del govern quan anaven a prestar auxili a un grup de grangers. Els dispars varen ser una advertència i, segons l'escritor John Luerssen, l'incident va fer que Bono es donara conte de que «no els importava la seua incursió i podien matar-els si consideraven que estaven obligats a això».[2]

«Recorde [a Daniel Lanois] quan estàvem terminant "Mothers of the Disappeared" tornant-se loco i tocant en la taula de mescla com Mozart en el piano, en el cap cap a arrere i un oraget imaginari, tot això en una pluja torrencial allà fòra i yo cantant In the rain we see their tears ("en la pluja veem les seues llàgrimes"), les llàgrimes dels desapareguts. I quan escoltes eixa mescla de fet pots escoltar la pluja allà fòra. Va ser realment màgic».
—Bono.[13]

En 2006, Bono va recordar una atra experiència que va tindre en El Salvador, a on va vore un cadàver tirat la carretera des d'una camioneta. Va comentar al respecte: «La gent simplement desapareixia. Si eres part de l'oposició, trobaries una camioneta de vidres polarisats estacionada en la porta de la teua casa. Si això no et detenia, llavors venien i et mataven, sense un juí previ».[11][14] Bono va comprendre la causa de les Mares i COMADRES i va voler rendir-els un tribut.[11] Les seues experiències en América Central varen inspirar la lletra de «Mothers of the Disappeared» i un atre tema de The Joshua Tree, «Bullet the Blue Sky».[15][16]

«Mothers of the Disappeared» va ser creada i mesclada en la casa nova de The Edge en Melbeach, que la banda va utilisar com a estudi.[6][17] Bono va compondre el tema en la guitarra acústica de la seua sogra i el baterista Larry Mullen Jr va crear un loop per al seu instrument que després Brian Eno va utilisar com sample durant la producció.[11][17][18] La melodia prové d'una cançó que Bono va compondre en Etiopia en 1985 per a ensenyar als chiquets els contes bàsics d'higiene.[11] El productor Daniel Lanois va ser qui més va treballar en la mescla de la cançó. Bono, en l'intenció de comparar l'estudi en sí a un instrument, va descriure la llabor de Lanois com una «interpretació».[18]

Al final de la lletra de la cançó i dels crèdits de The Joshua Tree, O2 va fer incloure les direccions de vàries seccions d'Amnistía Internacional en el compromís de que els ingressos de la cançó serien donados a l'organisació.[19][20] En 1998, Bono regrabó la cançó a capela en anglés i en espanyol per a l'àlbum ¡Ni un pas arrere!, junt en una recitació del poema «Mother of God» de William Butler Yeats.[21] Este àlbum va ser ideat per les Mares en commemoració de la desaparició dels seus fills.[22] La cançó també va figurar en la película de 1999 20 anys... 20 poemes... 20 artistes.[23][24]

Descripció i temàtica

«Hi havia una relació d'amor i odi cap a Estats Units. Gran part d'eixe àlbum reflectix els sentiments de Bono retornant del Salvador i la gira Conspiracy of Hope i veent el costat brutal de la política exterior nortamericana».
—Larry Mullen Jr.[25]

«Mothers of the Disappeared» dura 5:14 minuts i està composta en un compàs de quatre quartos i en la tonalitat de la major.[26] La cançó comença en el sò de la pluja colpejant un sostre, que es fon els primers catorze segons en el baix, tocat per Adam Clayton i un loop processat de bateria fet per Mullen, que reverbera en l'ambient. Despuix de treinta y dos segons, es pot escoltar un colp de bateria cada quatre o cinc segons.[13] Cinquanta segons més alvance, la bateria comença a ser més regular i la guitarra, tocada per The Edge, ingressa, acompanyada pels sintetisadors, a càrrec de Brian Eno.[26] La primera estrofa comença en el minut 1:28 i el seu progressió harmònica és de la5-el meu5-faPlantilla:Música menor-re-la5, repetida en totes elles.[26] En el minut 2:41 ingressa el teclat, tocat per Eno, i la cançó seguix una progressió harmònica de re-re5-la5, mentres que Bono canta en falsete.[13] La segona estrofa comença en el minut 3:01. La seua lletra finalisa en el 3:37 i la cançó recupera la progressió harmònica de re-re5-la5. Els concordes creixen en volum fins al minut 4:33, a on comença la coda; la part de teclat es termina i la guitarra toca la nota la ans que el seu sò es funda en els pròxims huit segons en el baix. El sintetisador, la bateria i el loop seguixen fins al final de la cançó, i desapareixen gradualment en els últims trenta segons.[13]

Eno va utilisar un piano com a instrument de percussió i va mesclar el resultat en el loop de bateria en un pedal d'efectes PCM70 per a crear un sò que Clayton va descriure com a «inquietant, estrany i tenebrós».[11][17][18] Lanois va afirmar que el processament de la bateria de Mullen, que va acabar sent un sò similar a un zumbido, va resultar ser la columna vertebral i la personalitat de la cançó.[18] Clayton ho va descriure com lo que «evoca aquella obscuritat sinistra dels esquadrons de la mort».[15][18] Colm O'Hare de Hot Press va considerar que va ser «l'element sónico clau» perque evoca «un sentit abstracte de la maldat i el pànic».[17]

El respal de Ronald Reagan cap als governs militars en América Central i del Sur és un tema mencionat en la cançó.

En decembre de 1986, Bono va afirmar que tenia una relació bipolar en Estats Units i que açò va influir sobre la seua forma de treballar en l'àlbum. Sobre la seua trobada en COMADRES en El Salvador i l'impacte d'açò en la cançó, va comentar: «No tinc dubtes de que la presidència de Ronald Reagan va recolzar al règim que va cometre eixes atrocitats. Dubte que la gent d'Estats Units siquiera tinga consciència d'açò. No pretenc convéncer-els, contar-els on estan o obrir els seus ulls de forma dràstica, pero m'afecta a mi, a les lletres que escric i a la música que componem».[27] En 2007, Clayton va comentar: «Miràvem a Estats Units en una lent europea en una época en la que Gran Bretanya estava governada per Margaret Thatcher, qui va fer que els miners quebraren, [...] aixina que estàvem cantant des de la mateixa partitura que The Clash, pero més focalizados en l'injustícia dins i fòra dels Estats Units».[28] Va afirmar que «"Mothers of the Disappeared" no solament era un reflex de lo que va passar baix la dictadura militar en Chile, sino que també [lo era] dels Estats Units, que varen recolzar dit govern» i va descriure la lletra de Bono com a «prehistòrica», ya que «es conecta en alguna cosa molt primitiu».[13][11]

Greg Garrett, professor anglés de la Baylor University, va vore la cançó com un intent de «[respondre] a desijos creixents de fer justícia i cridar l'atenció sobre les falles nortamericanes en dita qüestió»; ademés, va afirmar que els règims de Sudamérica varen rebre el respal d'Estats Units per les seues postures anticomunista, si ben les seues tàctiques s'oponien a valors democràtics dels que «Estats Units es jacta de ser campeó del món».[4] Lisa Hand de Sunday Independent va comentar l'influència del tema d'Estats Units: «No es llimita a la música, sino que s'estén a la lletra. No obstant, llunt de ser un tribut als cartells plens d'estreles, els versos reflectixen les mentires polítiques i ambigüitats que existixen en Estats Units. “Mothers of the Disappeared” i “Bullet the Blue Sky” tenen una mirada dura sobre l'intervenció [del país] en Sudamérica».[5] Richard Harrington de The Washington Post va descriure la cançó com «simplement una planyença de gran bellea i tristor que suplica que les batalles ideològiques de dreta i esquerra no eclipsen l'assunt més important de lo que és correcte i incorrecte».[19] L'escritor David Kootnikoff la va descriure com un «[retrat] del somi americà podrido».[29]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 McGee, 2008, p. 98.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Luerssen, 2010, p. 185.
  3. ↑ 3,0 3,1 Luerssen, 2010, p. 192-193.
  4. ↑ 4,0 4,1 Garrett, 2009, p. 97.
  5. ↑ 5,0 5,1 Hand, Lisa. «'Joshua Tree' Blooms».
  6. ↑ 6,0 6,1 McGee, 2008, p. 93.
  7. ↑ de la Parra, 2003, p. 76.
  8. ↑ de la Parra, 2003, p. 119-121.
  9. ↑ Graham, 2004, p. 35.
  10. ↑ Stokes, 2005, p. 77.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 McCormick, 2006, p. 184.
  12. ↑ Luerssen, 2010, p. 183-184.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 (2007) Notes de The Joshua Tree Edició del vigèsim aniversari d'O2 [Boxset]. Canadà: Island Records (B0010304-00).
  14. ↑ Assayas, 2005, p. 182.
  15. ↑ 15,0 15,1 Dalton, Stephen. «How the West Was Won».
  16. ↑ Cogan, 2008, p. 125.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 O'Hare, Colm. «The Secret History of 'The Joshua Tree' page 16». Consultat el 16 de setembre de 2011 (en anglés).
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 King, Philip, and Nuala O'Connor (directors) (1999). Classic Albums: O2 – The Joshua Tree (Documental televisiu). Isis Productions.
  19. ↑ 19,0 19,1 Harrington, Richard. «O2 Ca Be Famous; Breaking Into the Big Clave With 'Joshua Tree'», p. G1.
  20. ↑ Morse, Steve. «Politics and Music: Roc's New Social Consciousness», p. B1.
  21. ↑ (1998) Notes de ¡Ni un pas arrere! de varis artistes [CD]. Argentina: PolyGram (PAGINA12)
  22. ↑ de la Parra, 2003, p. 218-219.
  23. ↑ «Les Mares de Plaça de Maig, en el grup O2». Consultat el 24 de setembre de 2011.
  24. ↑ «Rosario, capital del roc». Consultat el 24 de setembre de 2011.
  25. ↑ McCormick, 2006, p. 186.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Chipkin, 1999, p. 88-91.
  27. ↑ «The Enduring Chill: Bono and the Two Americas».
  28. ↑ Cosyns, Simon. «It's a miracle of a record... much better than the band who made it at the clave – Bono», p. 74.
  29. ↑ Kootnikoff, 2010, p. 63.

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mothers_of_the_Disappeared&oldid=1316851»