L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Monument a la Llibertat (Riga)

El Monument a la Llibertat (en letó: Brīvības piemineklis) es troba en Riga (Letònia). És un monument construït en honor als soldats que varen morir durant la guerra d'Independència de Letònia. Es considera un important símbol de la llibertat, independència i sobirania de Letònia. Inaugurat en l'any 1935, els 42 m d'altura del monument de granit, travertino i coure sol servir com a punt principal de reunions públiques i cerimònies oficials.

Monument a la Llibertat (Riga)

Artícul bo

Les esculturas i bajorrelieves del Monument a la Llibertat, organisats en tretze grups, mostren la cultura i història de Letònia. El núcleu del monument està compost per formes tetragonals superpostes unes sobre les atres, que van disminuint en tamany conforme van ascendint, completat per una columna de travertino de 19 metros d'altura que sosté la figura de coure a la Llibertat alçant tres estreles dorades. L'idea del monument va sorgir per primera volta a principis dels anys 1920, quan el primer ministre de Letònia, Zigfrīds Anna Meierovics, va ordenar establir unes normes per a celebrar un concurs de dissenys per a una "columna memorial". Despuix de varis concursos, el monument va ser finalment construït a principis de la década de 1920, segons el proyecte "¡Lluïx com una estrela!" de l'escultor letó Kārlis Zāli. Les obres de construcció es varen finançar per mig de donacions privades.

Durant la Segona Guerra Mundial l'Unió Soviètica es anexionó a Letònia i va pretendre el derrocament del monument, encara que mai es va portar a terme. L'escultora soviètica Vora Mujina sol ser relacionada en el rescat del monument, possiblement perque considerava que era del més alt valor artístic. Es va utilisar propaganda com a mig per a alterar el significat simbòlic del monument d'acort a l'ideologia soviètica. No obstant, per a la majoria de la gent encara continua sent un símbol de l'independència nacional, reunint-se allí el 14 de juny de 1987 prop de 5000 persones per a commemorar a les víctimes del règim soviètic i colocar flors. Esta concentració va iniciar el moviment d'independència nacional, sent restablida tres anys despuix l'independència de Letònia.

Elements constitutius

Localisació

 

Plaça del Monument a la Llibertat.

El monument es troba en el centre de Riga en Brīvības bulvāris (Bulevar de la Llibertat), prop del caixco antic de Riga.[1] En 1990 els carrers que rodegen el monument entre els bulevars de Rainis i Aspazija, d'uns 200 metros de llarc, varen ser peatonisades formant una plaça. Part de la zona peatonada inclou a un pont sobre el canal de la ciutat, que va formar part del sistema defensiu de la ciutat que va ser demolit en el XIX per a la construcció del bulevar modern del districte.[2] El canal té 3,2 quilómetros de llarc i està rodejat per un parc en la mitat de la seua llongitut.[3] La terra obtinguda del derrocament de les muralles es va acumular en dit parc formant un tossal artificial en una cascada d'aigua en el nort del monument.[4] En el bulevar del districte este del parc s'ubiquen vàries embaixades i institucions, de les quals les més propenques al monument a la Llibertat són les embaixades d'Alemània i de França, l'Universitat de Letònia i el gimnasium Rīgas Valsts 1. ģimnāzija.


Al sur, en un parc propenc al monument, es troba l'Òpera Nacional en un jardí de flors i una font davant ella.[5] Front a l'òpera, en la part occidental de la plaça i prop del caixco antic es troba una chicoteta cafeteria i el rellonge Laima. El rellonge es va instalar en 1924 i en 1936 va ser decorat en un anunci per a la marca de confitería letona "Laima" de la qual va prendre el seu nom, és un popular lloc de reunió.[6]

Originalment s'havia previst construir una plaça elíptica al voltant del monument, tancada per un mur de granit d'1,6 metros d'alt en bancs situats en el seu interior mentres que l'exterior es rodejaria d'un bardiça de thuja. No obstant, este proyecte no es va realisar en la década de 1930. En la década de 1980 esta idea es va examinar de nou pero va anar novament abandonada.[4]

Arquitectura

 
Esquema del Monument a la Llibertat vist des de dalt. Localisació i nom de les escultures i bajorrelieves: (1) Llibertat, (2) Letònia, (3) Lāčplēsis, (4) Rompedors de cadenes, (5) Vaidelotis, (6) Per la Pàtria i la Llibertat, (7) 1905, (8) La Batalla contra els Bermontianos sobre el Pont de Ferro, (9) Protectors de la Pàtria, (10) El Treball, (11) Els Acadèmics, (12) La Família, (13) Fusileros Letons, (14) Poble Letó: Els Cantants.


Les escultures i bajorrelieves del Monument a la Llibertat, organisades en tretze grups, mostren la cultura i l'història de Letònia.[3] El centre del monument està compost per formes tetragonals una damunt d'una atra, que van disminuint conforme ascendixen. Una escala de granit roig de dèu escalons, en una altura d'1,8 metros, rodeja el monument entre dos relleus de travertino d'1,7 metros d'altura i 4,5 metros d'ample. Els dos relleus que decoren els tres metros de gruixa dels costats de l'escala es diuen Fusileros Letons (en letó: Latvju strēlnieki) i "Poble Letó: Els Cantants" (en letó: Latvju tauta - dziedātāja).[4] Tot açò es troba sobre dos escalons adicionals que formen una plataforma redona, de 28 metros de diàmetro, la qual soporta tota l'estructura del monument. En la part davantera del monument, esta plataforma forma un rectàngul que és utilisada per a cerimònies. La base del monument, feta també de granit roig, està formada per dos blocs rectangulars: l'inferior és un monolit de 3,5 metros d'alt, 9,2 metros d'ample i 11 metros de llarc; mentres que el bloc superior és de 3,5 metros d'alt, 8,5 metros d'ample i 10 metros de llarc en hornacinas és els seus cantons, cada una de les quals conté un grup escultural de tres figures. Els seus costats estan decorats en panels de travertino.[7] En la part davantera del monument, entre els grups escultòrics de "El Treball" (que representa a un peixcador, un artesà i un agricultor en el centre sostenint una dalla decorada en fulls de roure i bellotes, que simbolisen la força i la virilitat) i "Protectors de la Pàtria" (que representa a un antic guerrer letó entre dos guerrers moderns agenollats.) està inscrita en un dels panels de travertino una dedicació de l'escritor letó Kārlis Skalbe: Per la pàtria i la llibertat (en letó: Tēvzemei un Brīvībai).[4] En els costats els panels de travertino sostenen dos relleus: "1905" (en referència a la Revolució Russa de 1905) i "La Batalla contra els Bermontianos sobre el Pont de Ferro" (en letó: Cīņa pret bermontiešiem uz Dzelzs tilta, referint-se a la decisiva batalla ocorreguda en Riga durant la guerra d'Independència de Letònia). En la part atrassera del monument es troben atres dos grups esculturals: "La Família" (en letó: Ģimene, que representa a una dòna de peu entre els seus dos fills) i "Els Acadèmics" (en letó: Gara darbinieki).[4] Sobre la base de granit roig hi ha un atre bloc rectangular, de 6 metros d'alt i ample i 7,5 metros de llarc, rodejats per quatre grups escultòrics de granit gris i en unes altures d'entre 5,5 i 6 metros: "Letònia" (en letó: Latvija), "Lāčplēsis" (en espanyol: el caçador d'orsos, un héroe épico del poble letó), "Vaidelotis" (un sacerdot pagà del bàltic) i "Rompedors de cadenes" (en letó: Važo rāvēji, que representa a tres hòmens encadenats tractant de lliberar-se de les seues cadenes).[7]


El bloc superior servix també com a base per a la columna monolítica de travertino de 19 metros d'alt, en 2,5 metros per 3 metros en la base. En la part davantera i atrassera una llínea de vidre travessa la columna per la seua mitat.[7] La columna està arrematada per una figura de coure que representa a la Llibertat, d'uns 9 metros d'altura i en forma de dòna alçant tres estreles dorades que simbolisen a les regions constitucionals de Letònia: Vidzeme, Latgalia i Curlandia.[1] Tot el monument està construït entorn a un marc de formigó armat que originalment va ser sostingut en plom, cables de bronze i morter de calç.[7] No obstant, alguns dels materials originals varen ser reemplaçats en farcidura de poliuretano durant la restauració.[8] Hi ha una sala en l'interior del monument, a la qual s'accedix a través d'una porta situada en la seua part atrassera, que conté una escala que conduïx cap a dalt i que s'utilisa per a l'instalació elèctrica i facilitar l'accés a la ret d'aigüeral. L'habitació no pot ser visitada pel públic i s'utilisa principalment com a almagasén, no obstant s'ha propost que la sala podria ser redissenyada per a formar una chicoteta exposició, que seria utilisada per a presentar als funcionaris estrangers que visiten Letònia l'història del monument despuix de la cerimònia de la posada de flors.[9]

Guàrdies d'Honor

 
Els Guardes d'Honor al peu del Monument a la Llibertat.

Els guardes d'honor varen estar presents des de l'inauguració del monument fins a 1940, quan varen ser eliminats poc despuix de l'ocupació de Letònia.[4] Va ser renovat l'11 de novembre de 1992.[4] Els guàrdies són soldats de la Companyia dels Guardes d'Honor de la sèu del batalló de les Forces Armades Nacionals (en letó: Nacionālo Bruņoto spēku Štāba bataljona Goda sardzes trencada).[10] Els guardes no són requerits per al servici en males condicions meteorològiques i si la temperatura és menor a -10 °C o major de +25 °C.[11][12] Els guardes treballen en dos tandes semanals, en tres o quatre parells de guardes que prenen el relleu cada hora en una cerimònia dirigida pel cap de la guàrdia.[11][12] Ademés també hi ha un vigilant en cada tanda que cuida per la seguritat dels guardes d'honor.[12]


Normalment, es realisa el canvi de guàrdia cada hora entre les 9 del matí i les 6 de la vesprada. Despuix d'una hora vigilant, els guàrdies tenen dos hores lliures que poden passar en els seus dormitoris en el Ministeri de Defensa.[12] Des de setembre de 2004, els guardes també patrullen cada mija hora durant la seua vigilància: partixen de la base del monument i marchen dos voltes a lo llarc de cada costat del mateix i retornant despuix als seus llocs.[13] Tenen l'obligació de medir 1,82 metros d'estatura i tindre bona salut, ya que estan obligats a permanéixer sense moure's durant mija hora.[10][11]

Construcció i restauracions

Construcció

L'idea de construir un memorial per a honrar als soldats morts en batalla durant la Guerra d'Independència Letona va sorgir per primera volta a principis dels anys 1920. El 27 de juliol de 1922 el primer ministre de Letònia, Zigfrīds Anna Meierovics, va ordenar redactar les regles per a un concurs de dissenys d'un memorial en forma de columna. El guanyador d'este concurs va ser un pla que proponia una columna de 27 metros d'altura, en relleus dels símbols oficials de Letònia i bajorrelieves de Krišjānis Barons i Atis Kronvalds. Més tart, este disseny va ser rebujat despuix de les protestes de 57 artistes.[4] En octubre de 1923 es va anunciar un nou concurs que va usar per primera volta el terme "Monument a la Llibertat". El concurs va finalisar en dos guanyadors i en març de 1925 es va anunciar un nou concurs en el que competirien entre ells, pero pel desacort sorgit en el sí del jurat no es va obtindre cap resultat.[4]

Finalment, en octubre de 1929, es va anunciar l'últim concurs de dissenys. El guanyador va ser el disseny "¡Lluïx com una estrela!" (en letó: "Mirdzi kā zvaigzne!") de l'escultor Kārlis Zāli, que també havia tingut èxit en els concurs previs. Despuix de chicotetes correccions realisades per l'autor i l'arquitecte supervisor Ernests Štālbergs, la construcció va començar el 18 de novembre de 1931.[4] Finançat per donacions privades, el monument va ser erigit a l'entrada del caixco antic de la ciutat en el mateix lloc a on havia estat l'anterior monument principal de Riga, una escultura eqüestre en bronze de l'emperador rus Pedro el Gran.[14] En 1935, any en que el monument es va inaugurar, es va calcular que en els quatre anys que havia durat la seua construcció es varen necessitar 308.000 hores de treball sol per a treballar els materials de pedra: s'haurien necessitat 130 anys si una persona haguera realisat el treball usant l'equipament més alvançat de l'época. El pes total dels materials utilisats va ser d'aproximadament 2500 tonellades: tal cantitat de materials hauria requerit de 200 vagons si s'hagueren transportat per ferrocarril.[7]

Restauracions

 
Escultura a la llibertat en la part alta del monument.

El monument està en perill pel clima, que produïx danys per les gelades i pluges, i la contaminació de l'aire.[15] Encara que en 1990 l'àrea que rodeja al monument va ser peatonizada, encara hi ha tres carrers circumdants per les quals el tràfic encara circula.[4] S'han registrat prop del monument altes concentracions de diòxit de nitrogen i diòxit de sofre, que en combinació en l'aigua causen la corrosió de l'estructura del monument.[15] Ademés, l'aigua ha causat el resquebrajamiento del núcleu de formigó armat i l'oxidació dels seus reforços d'acer i de la subjecció del monument, que també s'ha desgastat per les constants vibracions causades pel tràfic.[8]

El travertino poroso s'ha anat trossejant progressivament, i els seus poros s'han omplit de suja i partícules d'arena, ennegrint el monument i proporcionant un hàbitat per a chicotets organismes, tals com verdets i líquenes.[15] Els components metàlics han causat l'eflorescència de la pedra.[15] El manteniment irregular i els poc habilidosos treballs de restauració realisats han contribuït també a l'erosió del monument. Per a evitar una deterioració major, durant la restauració de 2001 les subjecció varen ser reemplaçades per farcidura de poliuretano i se li va aplicar al monument repelent contra l'aigua. També es va determinar que el manteniment del mateix es deuria portar a terme cada dos anys.[8]

El monument va ser restaurat dos voltes durant l'era soviètica (en 1962 i entre 1980 i 1981). D'acort en la tradició, despuix de la restitució de l'independència de Letònia les restauracions i el manteniment són finançats en part per donacions privades. El monument va sofrir una important restauració entre 1998 i 2001. Durant dita restauració l'estàtua a la llibertat i les seues estreles es varen netejar, varen restaurar i varen ser dorades de nou.[16] El monument va ser reobert oficialment el 24 de juliol de 2001.[17] L'escala, la columna, la base i l'interior del monument varen ser restaurats, i els materials de pedra varen ser netejats i resellados. Les subjecció del monument varen ser fixades per a evitar el seu afonament. Encara que els restauradores varen dir en eixe llavors que el monument podria soportar cent anys sense una atra restauració de gran envergadura, pocs anys despuix es va descobrir que el dorat de les estreles havien sofrit danys per la tècnica de restauració utilisada. Les estreles es varen restaurar novament durant el manteniment i la restauració de 2006, no obstant, esta restauració va ser afanyada i no hi ha garantia de la seua calitat.[18]

Significat polític

Durant l'ocupació soviètica

Despuix del fi de la Segona Guerra Mundial va haver plans per a demolir el monument, encara que els historiadors disponen de pocs testimonis escrits i l'investigació es basa en gran mida en els testimonis verbals.[14] El 29 de setembre de 1949 el Consell de Comissaris del Poble de la República Socialista Soviètica de Letònia va propondre la restitució de l'estàtua de l'emperador rus Pedro el Gran.

 
El Monument a la Llibertat va reemplaçar a l'estàtua de l'emperador rus Pedro el Gran.

Si ben no varen exigir expressament el derrocament del Monument a la llibertat, l'única forma de restaurar l'estàtua a la seua posició original hauria segut la de derribar el monument. No es coneix el resultat del debat, pero ya que el monument seguix en peu es presupon que la proposta va ser rebujada.[14] Se sol relacionar a l'escultora soviètica Vora Mujina en el rescat del monument, encara que no hi ha proves escrites que recolzen este fet.[19] Segons el seu fill, va participar en una reunió en la que es va debatre el destí del monument i que en la seua opinió, segons va contar al seu fill, el monument era d'un alt valor artístic i el seu derrocament podria ferir els sentiments dels letons.[14]

Aixina, es va mantindre el Monument a la Llibertat pero es va reinterpretar el seu simbolisme. Es va dir que les tres estreles simbolisaven a les recent creades Repúbliques soviètiques del Bàltic (la RSS d'Estònia, la RSS de Letònia i la RSS de Lituània) sostingudes per la Mare Rússia. Es va dir també que el monument s'havia erigit despuix de la Segona Guerra Mundial com a símbol de la gratitut popular cap al líder soviètic Iósif Stalin per la lliberació dels països bàltics.[7][14] En l'estiu de 1963, quan es va plantejar novament la qüestió del derrocament del monument, es va concloure que la destrucció d'una estructura de tal valor artístic i històric, que havia segut finançat per donacions dels residents de Letònia, solament causaria una profunda indignació que a la seua volta provocaria tensions en la societat.[14] En el temps, l'interpretació errònea del seu simbolisme es va atenuar, dient-se cap a 1988 que havia segut construït per a "celebrar la lliberació de l'esclavitut de l'autocracia del sar i dels Alemans del Bàltic", ocultant el fet de que l'Eixèrcit Rojo bolchevique i els Tiradors Rojos letons també varen ser adversaris en la guerra d'Independència de Letònia.[5][4]

Durant la lluita per l'independència

El 14 de juny de 1987, a pesar dels esforços del govern soviètic, al voltant de 5000 persones es varen congregar per a commemorar a les víctimes de les deportacions soviètiques. Este event, organisat pel grup de drets humans Helsinki-86, va ser la primera volta des de l'ocupació soviètica en que es va portar a terme la cerimònia de la posada de flors, encara que dita pràctica va ser prohibida per les autoritats soviètiques.[4][20] En resposta, el govern soviètic va organisar una carrera de bicicletes en el monument en el mateix dia en el qual estava planejada la cerimònia. Helsinki-86 va organisar una atra cerimònia de posada de flors el 23 d'agost del mateix any per a commemorar l'aniversari del Pacte Ribbentrop-Mólotov, en la qual la multitut va ser dispersada utilisant chorrada d'aigua.[21] No obstant, el moviment d'independència va ser creixent, ascendint en alguns events a més de mig milló de participants (al voltant d'una quarta part de la població de Letònia) i tres anys més vesprada, el 4 de maig de 1990, es va declarar el restabliment de l'independència de Letònia.[22]

Despuix del restabliment de l'independència

 
Alguns acontenyiments del polèmic dia de la legió letona que tenen lloc tradicionalment en el Monument a la Llibertat.

Des del restabliment de l'independència, el monument s'ha convertit en punt de reunió de varis events. Un d'ells - el 16 de març, commemoració del dia dels veterans de la legió letona de la Waffen-SS, que varen lluitar contra l'Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial - ha causat controvèrsia.[23] La data va començar a celebrar-se pels letons en l'exili abans de ser duta a Letònia en 1990 i durant un curt temps (1998-2000) va ser el dia oficial de recort.[23][24] En 1998, l'event va cridar l'atenció dels mijos de comunicació estrangers i en l'any següent el govern rus va condenar l'acte com una glorificació del nazisme.[23] L'event es va convertir en un conflicte polític entre l'esquerra i la dreta, constituint una amenaça per a la seguritat pública.[16][25]


El Govern letó ha pres una série de mides per a tractar de posar la situació baix control, i en 2006 no només no varen ser aprovats els actes programats per les organisacions d'extrema dreta sino que ademés el monument va ser entancat para, segons va declarar l'Ajuntament de Riga, procedir a la seua restauració.[16][26] En realitat el monument va ser restaurat en 2006, per lo que esta declaració va ser qüestionada més vesprada. Encara que els polítics varen nomenar vàries raons per al canvi de data, l'àrea tancada era molt major que la necessària per a la restauració i la duració de la restauració va semblar inapropiada.[27] Per lo tant, el govern va ser criticat per la prensa letona per no poder garantisar la seguritat pública i la llibertat d'expressió. Els actes desaprovats varen ocórrer a pesar de la prohibició.[26] El 23 de novembre de 2006, la llei que requeria l'aprovació de les autoritats per a la celebració de reunions públiques va ser declarada inconstitucional.[28] En els pròxims anys el govern va movilisar a la força policial per a vigilar el barri del monument i els acontenyiments varen ser relativament pacífics.[29][30]

Simbologia

 
Milda en una moneda de 5 lats de 1931.

Milda

L'estàtua situada en la part superior del monument és malnomenada Milda pels habitants de la ciutat. Milda és un nom letó de gènero femení que va anar extremadament popular durant el periodo entre les dos guerres mundials.[31] Els letons nomenen també aixina a la jove chica el perfil de la qual adorna certes emissions de la seua moneda. És puix, en cert modo, l'equivalent letó de la Marianne francesa.

Monedes d'euro

Les monedes d'euro de Letònia són les monedes d'euro que planeja adoptar el país una volta que entre a formar part de l'eurozona. De la mateixa manera que el restant de monedes d'euro, les letones tenen un costat comú en el qual es representa als països d'Europa en els que està vigent esta moneda i, en l'atre costat, té el seu propi disseny. El disseny propi de les monedes de dos euros de Letònia mostren a l'estàtua principal del Monument a la Llibertat, en la qual l'estrela superior que subjecta l'estàtua es fon en una de les dotze estreles de l'Unió Europea.

Letònia havia planejat originalment adoptar l'euro com a divisa oficial l'1 de giner de 2008. S'esperava que Letònia introduïra l'euro en 2012 com a mínim,[32] encara que el Banc de Letònia ha sugerit 2013 com una data més provable.[33]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 (en anglés) Statue of Liberty. Consultat el 2007-02-07
  2. ↑ (en letó) Rīga 1860–1917 Rīga 1978 Zinātne (Sense ISBN)
  3. ↑ 3,0 3,1 http://www.vecriga.info/. Consultat el 2007-05-30
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 (en letó) "Latvijas Enciklopēdija" (I sējums) Rīga 2002 SIA "Valērigga Belokoņa izdevniecība" ISBN 9984-9482-1-8
  5. ↑ 5,0 5,1 (en letó) Enciklopēdija "Rīga" Rīga 1988 Galvenā enciklopēdiju redakcija (Sense ISBN)
  6. ↑ (en letó) "Laimas" pulkstenim veiks kosmētisko remontu. Consultat el 2007-04-20
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Brīvības Piemineklis, per Jānis Siliņš, Riga : Brīvības Pieminekļa Komitejas Izdevums (The Freedom Monument Committee), 1935. Consultat el 2007-02-07
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 (en anglés) New Materials for Conservation of Stone Monuments in Latvia [1] archivat en Wayback Machine. Inese Sidraba, Centre for Conservation and Restoration of Stone Materials, Institut de Materials de Silicat, Universitat Tecnològica de Riga
  9. ↑ (en letó) Iecere atvērt Brīvības pieminekļa iekštelpu [2] archivat en Wayback Machine. Tvnet.lv (LNT) 2008-02-20, Consultat el 2008-02-20
  10. ↑ 10,0 10,1 (en letó) Bruņoto spēku seja [3] archivat en Wayback Machine. Dialogi.lv 2004-11-17. Consultat el 2007-03-09
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 (en letó) Brīvības simbola sargs staburags.lv 2004-11-15. Consultat el 2007-03-09
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 (en letó) Dienests kā atbildīgs un interesants darbs [4] archivat en Wayback Machine. bdaugava.lv 2006-11-16. Consultat el 2007-03-09
  13. ↑ (en letó) [enllaç trencat] apollo.lv (BBI) 2004-09-20. Consultat el 2007-03-09
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 (en letó) Brīvības pieminekli uzspridzināt, Pēteri I vietā… Apollo.lv (Latvijas Avīze) 2006-05-05. Consultat el 2007-02-17
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 (en anglés) Environmental Influences on Cultural Heritage of Latvia [5] archivat en Wayback Machine. G. Mezinskis, L. Krage i M. Dzenis, Facultat de Ciències Materials i Química Aplicada, Universitat Tecnològica de Riga.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 (en letó) Brīvības pieminekļa atjaunošanas darbus sāks pirmdien Delfi.lv (Leta) 2006-03-10. Consultat el 2007-05-11
  17. ↑ (en letó) Brīvības pieminekļa atklāšanā skanēs Zigmara Liepiņa kantāet Delfi.lv (BNS) 2001-06-21. Consultat el 2007-02-15
  18. ↑ (en letó) Apzeltī bez garantijas Vietas.lv (Neatkarīga) 2006-04-20. Consultat el 2007-05-11
  19. ↑ «rigacase.com». Archivat des d'el original, el 3 de juny de 2007. Consultat el 7 de juny de 2007.
  20. ↑ (en anglés) George Bush: NATO will defend freedom worldwide Regnum News Agency, 2006-11-29, Consultat el 2007-02-07
  21. ↑ (en letó) "Helsinki – 86" rīkotās akcijas 1987. gadā. Consultat el 2007-03-19
  22. ↑ (en letó) Lūzooms. No milicijas līdz policijai per Jānis Vahers, Ilona Bērziņa Nordik, 2006 ISBN 9984-792-16-1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2007. Consultat el 21 de març de 2007.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 (en letó) 16. marts Latviešo liģiona vēstures kontekstā per Antonijs Zunda, professor de l'Universitat de Letònia. Consultat el 2006-03-16
  24. ↑ (en letó)Llei "Dies vacacionals i de recort" en les esmenes. Consultat el 2007-05-10
  25. ↑ (en letó) Provokācija peu Brīvības pieminekļa Cobertura de prensa archivada sobre 2005-03-16 (Neatkarīgā; Diena; Latvijas Avīze). Consultat el 2007-05-10
  26. ↑ 26,0 26,1 (en letó)Latvijas jaunāko laiku vēsturē ierakstīta jauna 16. marta lappuse Cobertura de prensa archivada sobre 2006-03-16 (Neatkarīgā; Diena; Latvijas Vēstnesis; Latvijas Avīze; Nedēļa). Consultat el 2007-03-17
  27. ↑ (en letó) Brīvības pieminekļa koka mētelītis Politika.lv 2006-03-14. Consultat el 2007-03-18
  28. ↑ (en letó) Decret del Tribunal Constitucional [6] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 2007-06-04
  29. ↑ (en letó) Policija Rīgas centrā gatavojas 16.marta pasākumiem Delfi.lv 2007-03-16. Consultat el 2007-03-19
  30. ↑ (en letó) Liģionāru piemiņas pasākums noritējis bez starpgadījumiem Delfi.lv 2008-03-16. Consultat el 2008-03-16
  31. ↑ (en anglés) Bousfield Jonathan, The Rough Guide to the Baltic States, Rough Guides, 2004, p. 206-207, ISBN 978-1-85828-840-6
  32. ↑ «Don’t look for the Euro until after 2012».New Europe.Consultat el 3 de febrer de 2008.
  33. ↑ http://www.baltictimes.com/news/articles/19151/ (en anglés)

Bibliografia adicional

  • Māra Caune (2002). Brīvības piemineklis: tautas celts un aprūpēts, Brīvības pieminekļa atjaunošanas fonds, Riga.

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Monument_a_la_Llibertat_(Riga)&oldid=1507783»