Anar al contingut

Lats letó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Lats letó

El lats (plural en letó: lati o latu (si el número és divisible entre 10)) va ser la moneda oficial de Letònia des d'octubre de 1993 fins al 31 de decembre de 2013. Un lats es dividia en 100 santīmu (singular, santīms en Espanyol És Cèntims). El còdic ISO 4217 per a esta unitat monetària era LVL i la seua abreviatura era Ls.

L'1 de giner de 2014, Letònia va passar a adoptar l'euro com la seua nova moneda.

Història

Primer lats, 1922-1940

El lats es va introduir per primera volta en 1922, substituint al rublis en una taxa de canvi d'1 lats per 50 rublis. En 1940, Letònia es va incorporar a l'Unió Soviètica i el lats va ser substituït pel rublo soviètic a la parell.

Monedes

Es varen falcar monedes en denominacions d'1, 2, 5, 10, 20, 50 santīmu, 1, 2 i 5 lati. Les monedes d'1, 2 i 5 santīmu eren de bronze, les de 10, 20 i 50 santīmu de níquel i les d'1 lats i superiors d'argent.

Billets

El Banc de Letònia va emetre billets des de 1922 en denominacions de 20, 25, 50, 100 i 500 latu. També es varen emetre billets de 10 latu impresos en antics billets de 500 rublis. El govern també va emetre billets des de 1925 en denominacions de 5, 10 i 20 latu.

Segon lats, 1993-2013

El lats es reintrodujo en 1993, substituint al rublis que es va utilisar durant el curt periodo de temps des de que el país es va independisar de l'URSS fins a 1993, en una taxa de canvi de 200 rublis per lats.

Monedes

S'han falcat monedes d'1 santīms, 2, 5 santīel meu, 10, 20, 50 santīmu, 1 lats i 2 lati. Ademés, existixen emissions commemoratives en denominacions d'1, 2, 10, 20 i 100 latu falcades en cuproníquel, or i argent.


Image Denominació Metal Pes
(g)
Diàmetro
(mm)
Vora Anvers Revers
Anell Centre
1 Santīms Cu+Fe 1,60 15,65 Pla Escut de Letònia - LATVIJAS REPUBLIKA - any d'acunyament 1 SANTĪMS
Erro al crear miniatura: 2 Santīel meu Cu+Fe 1,90 17,00 Pla Escut de Letònia - LATVIJAS REPUBLIKA - any d'acunyament 2 SANTĪEL MEU
Erro al crear miniatura: 5 Santīel meu Níquel-Latón 2,50 18,50 Pla Escut de Letònia - LATVIJAS REPUBLIKA - any d'acunyament 5 SANTĪEL MEU
10 Santīmu Níquel-Latón 3,25 19,90 Pla Escut de Letònia - LATVIJAS REPUBLIKA - any d'acunyament 10 SANTĪMU
Erro al crear miniatura: 20 Santīmu Níquel-Latón 4,00 21,50 Pla Escut de Letònia - LATVIJAS REPUBLIKA - any d'acunyament 20 SANTĪMU
Erro al crear miniatura: 50 Santīmu Cu+Ni 3,50 18,80 Estriado Escut de Letònia - LATVIJAS REPUBLIKA - any d'acunyament 50 SANTĪMU - Branques de pi
1 Lats Cu+Ni 4,80 21,75 Pla
LATVIJAS BANKA
Escut de Letònia - LATVIJAS REPUBLIKA - any d'acunyament 1 LATS - Salmó
Erro al crear miniatura: 2 Lati Cu+Ni Níquel-Latón 9,50 26,30 Pla
LATVIJAS BANKA
Escut de Letònia - LATVIJAS REPUBLIKA - any d'acunyament 2 LATI - Vaca


Billets

Denominació Color predominant Dimensions Anvers Revers
5 Lati Vert 130 x 65 mm Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:
10 Latu Violeta 130 x 65 mm Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:
20 Latu Marró 130 x 65 mm Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:
50 Latu Blau 130 x 65 mm Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:
100 Latu Rojo 130 x 65 mm Erro al crear miniatura:
500 Latu Gris/Groc 130 x 65 mm

Euro

L'1 de giner de 2005, el lats va ser vinculat a l'euro en un tipo de canvi de 0,702804 lats = 1 euro (en una banda de fluctuació del 1%). El 2 de maig de 2005, el lats es va incorporar al MTC II, el mecanisme de tipos de canvi de l'Unió Europea, en un tipo de 0,702804 lats = 1 euro en una banda de fluctuació de ± 15%.

El 5 de juny de 2013, la Comissió Europea va propondre l'entrada de Letònia en la zona de l'euro.[1] El 28 de juny de 2013, els caps d'Estat i de Govern de l'Unió Europea varen aprovar dita incorporació.[2] Finalment, el 9 de juliol de 2013, el Consell d'Assunts Econòmics i Financers de l'UE (ECOFIN) va donar llum verda a l'incorporació de Letònia a la zona de l'euro i va establir la taxa de canvi irrevocable en 0,702804 lats letons = 1 euro.[3]

L'1 de giner de 2014, Letònia va passar a adoptar l'euro com la seua nova moneda.[4]

Referències