Rublo soviètic

El rublo (en rus: рубль) va ser l'unitat monetària de l'Unió Soviètica entre 1919 i 1991. Estava dividit en 100 kopeks (en rus: копейки, sing. копейка). El seu còdic ISO 4217 era SUR. Entre 1991 i 1995 el rublo soviètic va ser substituït per les següents monedes: dram armeni, manat azerí, rublo bielorús, kupon lari georgià, tenge kazakh, som kirguís, rublo letó, talonas lituà, cupó moldavo, rublo rus, rublo de Transnistria, rublo tayiko, manat turcomano, karbóvanets ucranià, som uzbeko, corona estonia.

Rublo soviètic

Etimologia

La paraula "rublo" prové del rus, del verp рубить, rubit (tallar de manera fina). Històricament, el rublo va ser una peça tallada d'un lingot d'argent (grivnia), d'ahí el seu nom.

Vejau també: Etimologia del rublo

El rublo en l'Unió Soviètica

La moneda soviètica tenia el seu propi nom dins de totes les llengües oficials de l'URSS, a voltes distints de la designació russa. Tots els billets tenien el seu valor i denominació escrits en els idiomes de les repúbliques soviètiques. Hui en dia el nom propi s'ha mantingut, com per eixemple en el cas de Tartaristán, a on al rublo i al kopek se'ls coneix com sum i tien. Despuix de l'independència de les repúbliques soviètiques, moltes han mantingut el nom local del rublo per a emetre la seua pròpia moneda.

A continuació es detalla el nom del rublo en els distints idiomes oficials de l'Unió Soviètica:

Idioma	Denominació		Transliteración
	Rublo	Kopek	Rublo	Kopek
Rus	рубль	копейка	rubl’	kopeika
Ucranià	карбованець	копійка	karbovanets’	kopiyka
Bielorús	рубель	капейка	rub’el’	kapeika
Uzbeko	сўм	тийин	baix'm'	tiyin
Kazakh	сом	тиын	som	tiyn
Georgiano	მანეთი	კაპიკი	maneti	kapiki
Azerí	манат	гəпик	manat	qəpik
Lituà	rublis	kapeika	—	—
Moldavo	рублэ	копейкэ	rublă	copeică
Letó	rublis	kapeika	—	—
Kirguís	сом	тыйн	som	tyin
Tayiko	сӯм	тин	sum	tin
Armeni	ռուբլի	կոպեկ	roubli	kopek
Turcomano	манат	тенге	manat	tenge
Estonio	rubla	kopikas	—	—

Note's que hui en dia els idiomes uzbeko, azerí, moldavo i turcomano utilisen l'alfabet llatí.

Història

El rublo a penes va perdre el seu valor des de la seua aparició fins a la Revolució russa en 1917 gràcies al control autocràtic dels sars. Quan la guerra civil russa va aplegar al seu fi, Lenin va decidir, com una de les mides de la NEP, la devaluació del rublo en un 50 %. Des de 1917, el rublo va ser perdent progressivament valor en el mercat internacional fins que en 1958, el secretari general del PCUS Nikita Jrushchov va establir un canvi oficial i permanent de 0,00013 dólars nortamericans per rublo. Este canvi va permanéixer fins a l'aparició de la cridada perestroika, imposta a finals de la década dels anys 1980 per Mijaíl Gorbachov, que exigia una nova devaluació. El rublo va passar a valdre 1/10 del seu valor anterior en 1990.

A partir de la desintegració de l'Unió Soviètica en decembre de 1991, el valor del rublo es va desplomar. Totes les repúbliques integrants de la CEI (totes les que formaven l'URSS a excepció d'Estònia, Letònia i Lituània ademés de Moldàvia i Geòrgia que ingressarien més vesprada) varen acceptar continuar en el rublo com a moneda oficial. Ucrània violaria l'acort junt en Tadjikistan (que irònicament tornaria a acceptar el rublo) en primer lloc. Per a finals de 1992, tan sol Bielorússia i Rússia utilisaven rublos, i est va sofrir una devaluació que va deixar el canvi en 100 rublos per dólar. En 1993, la caiguda va ser màxima i el valor del rublo va quedar a 1000 rublos per dólar i Bielorússia va començar a emetre els seus propis rublos.

Primer rublo, 1919-1922

El primer rublo introduït pel govern socialiste va ser una emissió preliminar que es basava en el rublo anterior a la Revolució russa de 1917. Totes les denominacions consistien en billets i es varen imprimir a partir de 1919. Durant este periodo de temps, el govern del Moviment Blanco també va emetre els seus propis rublos. Les denominacions anaven des d'1 fins als 10 millons de rublos.

Segon rublo, 1922

Durant 1922 es varen portar a terme vàries redenominacions que varen donar lloc a un nou rublo equivalent a 10 000 rublos antics. També es varen introduir els chervonets (en rus: червонец).

Tercer rublo, 1923-1924

En 1923 va tindre lloc una nova redenominació, en una taxa de canvi d'1:100. De nou, solament es va imprimir paper moneda.

Quart rublo, 1924-1947

En 1924 es va tornar a crear un nou rublo, cridat «rublo d'or», que equivalia a 50 000 rublos antics. Esta reforma va fixar el valor del rublo als chervonets, en una taxa de canvi d'1 chervonet = 10 rublos. En 1924 es varen tornar a falcar monedes, mentres que els billets es varen utilisar per a les denominacions inferiors a 10 rublos i chervonets en altes denominacions.

Quint rublo, 1947-1961

Despuix de l'II Guerra Mundial, el govern soviètic va iniciar una reforma econòmica redenominando la moneda per a reduir la cantitat de diners en el mercat, lo que solament va afectar al paper moneda. Els rublos antics varen ser revaluados a una dècima part del seu valor facial.

Sext rublo, 1961-1991

En 1961 es va repetir la reforma portada a terme en 1947. Els billets emesos tenien dissenys de l'artiste Victor Tsigal, en els que descrivia escenes de la vida quotidiana de la societat soviètica, i guanys industrials. Este rublo equivalia a 0,987412 grams d'or, no obstant mai va existir la possibilitat de comprar or per part del públic en general. El rublo va mantindre la seua paritat fixada a la lliura esterlina fins al colapse de l'Unió Soviètica en 1991, quan el nou rublo rus va passar a ser la moneda de la Federació Russa.

Série 1961
Image		Valor
Anvers	Revers
		1 rublo
		3 rublos
		5 rublos
		10 rublos
		25 rublos
		50 rublos
		100 rublos

série 1991-2
Image		Valor
Anvers	Revers
		1 rublo
		3 rublos
Erro al crear miniatura:	Erro al crear miniatura:	5 rublos
Erro al crear miniatura:	Erro al crear miniatura:	10 rublos
Erro al crear miniatura:		50 rublos
	Erro al crear miniatura:	100 rublos
Erro al crear miniatura:	Erro al crear miniatura:	200 rublos
Erro al crear miniatura:	Erro al crear miniatura:	500 rublos
Erro al crear miniatura:	Erro al crear miniatura:	1000 rublos