El rublo bielorús (en bielorús: беларускі рубель) és la moneda de curs llegal de Bielorússia. El còdic ISO 4217 que li pertany és BYN i s'acostuma a abreviar-ho en la lletra "B" en un element adicional en forma de barra horisontal. Un rublo es troba dividit en 100 kopeks (капеек, kapiéiek; en singular капейка, kapieika; abreviat kap)

Rublo bielorús

El tipo de canvi del rublo bielorús es determina basant-se en una canastra de monedes composta pel rublo rus (en un pes del 60%), el dólar nortamericà (en un pes del 30%) i el renminbi (en un pes del 10%). l'euro va formar part de dita canastra de monedes pero va ser exclós en decembre de 2022 per una disminució en el volum del comerç entre Bielorússia i l'Unió Europea.[1][2][3]

Història

Primer rublo, 1992-2000

 
Moneda commemorativa en el 80 aniversari del Banc Central de Bielorússia

La necessitat d'una moneda pròpia va ser purament tècnica. Els alts nivells d'inflació en l'Unió Soviètica dels últims anys 1980 i principis dels 1990 varen crear la necessitat de que els bancs bielorusos incrementaren la cantitat de diners físics per a les operacions diàries. La branca bielorusa del Banc Nacional de l'URSS no tenia capacitat ni permís per a imprimir billets soviètics, per lo que el govern va decidir introduir la seua pròpia moneda nacional. Des del fi de l'URSS fins a maig de 1992, el rublo soviètic va circular en Bielorússia junt en el rublo bielorús. També varen circular els nous billets de la recent Federació Russa pero varen ser substituïts per billets emesos pel Banc Nacional de la República de Bielorússia en maig de 1992. Al primer rublo bielorús se li va assignar el còdic ISO BYB i va substituir al rublo soviètic a raó d'1 BYB = 10 rublos soviètics. El temps d'adaptació va durar uns dos anys fins que es va establir finalment el rublo bielorús.

Segon rublo, 2000-2016

En 2000, es va introduir un nou rublo en còdic ISO BYR, substituint a l'antic rublo a raó d'1 BYR = 1.000 BYB. En esta redenominació es varen eliminar tres zeros. Solament es varen emetre billets, i les úniques monedes falcades són commemoratives per a coleccionistes.

Tercer rublo, 2016-

L'1 de juliol de 2016, es va introduir un nou rublo en còdic ISO BYN, substituint al segon rublo a raó d'1 BYN = 10.000 BYR i dividit en 100 kopeks. En esta redenominació es varen eliminar quatre zeros a la moneda i per primera volta en l'història del país es varen falcar tant monedes com a billets en la nova denominació.[4]

Integració monetària en Rússia

Des del començ de la seua presidència, Alexander Lukashenko va sugerir l'idea de crear una integració en la Federació Russa i seguir els seus passos. Des del principi també va sorgir l'idea de crear una moneda única per a l'Unió de Rússia i Bielorússia, de fet, l'artícul 13 del Tractat per a la creació de l'Unió Estatal de Rússia i Bielorússia de 1999 contempla una unitat monetària comuna. Les discussions sobre l'unió monetària continuen despuix d'haver aplegat a les metes fixades per abdós països en 2005. Al començament de 2008, el Banc Central de Bielorússia va anunciar que el rublo bielorús es fixaria al dólar en lloc del rublo rus.

Monedes

Ni durant el primer rublo ni durant el segon rublo es varen emetre monedes destinades a la circulació. Va ser a partir de 2016 en l'entrada del tercer rublo quan el país va emetre la seua primera série de monedes, la qual està composta de les següents denominacions:

Denominació Emissió Metal Forma Diàmetro
(mm.)
Pes
(g)
Gruixa Anvers Revers
Anell Centre
1 kopek 2009- Cobre/Acer Circular 15 1,55 Pla    
2 kopeks 2009- Cobre/Acer Circular 17,5 2,01 Pla    
5 kopeks 2009- Cobre/Acer Circular 19,8 2,7 Pla    
10 kopeks 2009- Latón/Acer Circular 17,7 2,8 Estriado    
20 kopeks 2009- Latón/Acer Circular 20,35 3,7 Estriado    
50 kopeks 2009- Latón/Acer Circular 22,25 3,95 Estriado    
1 rublo 2009- Latón/Acer Circular 21,25 5,6 Estriado    
2 rublos 2009- Latón/Acer Níquel/Acer Circular 23,50 5,81 Estriado    


Referències