Escut de Letònia

El escut d'armes de Letònia (“ģerbonis”) es va aprovar despuix de l'independència del país (18 de novembre de 1918) i va ser dissenyat pels artistes Vilhelms Krūel meuņš i Rihards Zariņš. Reunix els símbols nacionals (el sol i les tres estreles) en els blasones de les regions històriques de Letònia (els camps en el lleó i l'aixeta). El sol, situat en la part superior de l'escut, en un camp d'azur (blau), ya va ser amprat com a emblema per soldats letons en l'eixèrcit rus durant la Primera Guerra Mundial. En aquell moment contava en dèsset rajos, un per cada comarca letona. Les tres estreles cimeras d'or, de cinc puntes, representen les regions històriques de Letònia: Vidzeme; Latgalia i, unides, Curlandia i Semigalia.

Escut de Letònia

Els elements heràldics de l'escut es remonten a el XVI. El camp d'argent en que figura un lleó rampante de gules, símbol de Curlandia i Semigalia (oest i suroest de Letònia) i que ya figurava en les armes del ducado de Curlandia en 1569. L'aixeta rampante d'argent que figura en un camp de gules és el blasón de Vidzeme i Latgalia (nort i noreste de Letònia) i va ser creat en 1566, quan els territoris mencionats varen ser dominats per Polònia-Lituània.

Existixen tres versions de l'escut:

• L'escut d'armes gran junt als dos símbols nacionals i els blasones regionals apareixen de nou, sostenint l'escut, el lleó de gules i l'aixeta d'argent (estes figures són conegudes en heràldica com soports) sobre unes branques de roure de sinople que estan unides per una cinta en els colors de la bandera nacional. Les armes grans són utilisades pel president de la República, el Parlament (“Saeima”), el primer ministre (o ministre president), el Consell de Ministres, els ministres, el Tribunal Suprem, la Fiscalia de l'Estat i les representacions diplomàtiques o consulars.
• En l'escut d'armes mijà no figuren els soports ni la cinta i és el que s'ampra en les dependències i entitats depenents del Parlament, el Govern i cada Ministeri.
• En l'escut d'armes chicotet únicament apareixen els símbols nacionals, el sol en un camp de azur i les tres estreles, i els dos blasones regionals. Es reserva per a les entitats educatives, els seus documents i certificacions, per a totes les institucions oficials no mencionades en els dos casos anteriors i els governs locals autònoms.

Escut soviètic

Artícul principal → Escut de la República Socialista Soviètica de Letònia.

Escut de la RSS de Letònia

Durant l'ocupació soviètica (1940-1990) la RSS de Letònia va usar un escut sense símbols nacionals, en els elements típicament comunistes de l'hoz i el martell, l'estrela de cinc puntes, el sol naixent i els mechons de blat. Com a senyal distintiva de Letònia estava la representació del mar Bàltica. L'escut duya una cinta roja en el lema nacional de l'Unió Soviètica («Proletaris de tots els països, ¡uniu-vos!») en letó i en rus i el nom de la República en letó, LATVIJAS PSR (Latvijas Padomju Sociālistiskā Republika, República Socialista Soviètica de Letònia). Va ser substituït per l'escut actual en 1990, que reprenia el de 1918.

Vore també

• Bandera de Letònia
• Dievs, svētī Latviju
• Escut de Lituània