Guerra d'Independència de Letònia
Plantilla:Teatre del Nort de la Guerra civil russa La guerra d'independència de Letònia, també coneguda com a guerra de lliberació de Letònia, va ser una série de conflictes militars que varen tindre lloc en Letònia entre el 5 de decembre de 1918 i l'11 d'agost de 1920 i que va tindre com a contendents a la República de Letònia i a la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia.[1][2][3][4][5]
Context
La guerra va enfrontar al govern de Letònia, que tenia el respal d'Estònia, Polònia i de part dels Aliats de la Primera Guerra Mundial, especialment el Regne Unit, contra els bolcheviques, integrats en l'efímera República Socialista Soviètica de Letònia, en el respal rus. Els alemans del Bàltic i els seus dirigents intrigaron durant part de la guerra per a conseguir el domini germànic de Letònia, missió en la que varen fracassar. Alguns episodis del conflicte s'engloben també en la guerra polac-soviètica i la guerra civil russa.[6]
La guerra es va acabar en la firma del Tractat de Riga pel qual els soviètics reconeixien l'independència de Letònia.[7]
Desenroll del conflicte
L'1 de decembre de 1918, la Rússia Soviètica va invadir Letònia en l'objectiu d'anexionarla. Gran part de l'eixèrcit invasor en Letònia consistia en Fusileros Rojos letons, lo que va facilitar l'invasió. L'ofensiva soviètica va trobar poca resistència durant les semanes que varen seguir al colapse de l'Imperi Alemà i la proclamació de la Letònia independent. En este punt, el Partit Socialdemócrata va decidir abandonar el Consell de la Gent i no es va reincorporar fins a abril de 1919. El 17 de decembre de 1918, el Govern Provisional de Treballadors i Llauradors, dirigit pel veterà polític d'esquerra Pēteris Stuč@ka, va proclamar la República Soviètica Socialista de Letònia. El 18 de decembre de 1918, Lenin va reconéixer oficialment la nova Letònia soviètica.
Riga va ser capturada per l'eixèrcit soviètic el 3 de giner de 1919. A fins de giner, el Govern Provisional i les unitats alemanes restants s'havien retirat fins a Liepāja, pero després l'ofensiva roja es va detindre a lo llarc del ric Venda. La República Socialista Soviètica de Letònia va ser proclamada oficialment el 13 de giner en el respal polític, econòmic i militar de la Rússia soviètica. Stuč@ka va establir un règim comuniste radical de nacionalisacions, expropiacions i eixecucions de enemics de classe. Es varen establir tribunals revolucionaris que varen condenar a mort als nobles alemans, pero també a pastors, comerciants adinerats i llauradors que es varen negar a entregar el seu gra, en total varen ser eixecutades unes 1000 persones. Per les interrupcions en el suministrament d'aliments, 8590 persones varen morir de fam en Riga.
El 3 de març de 1919, les forces alemanes i letones varen escomençar un contraatac contra les forces de la Letònia soviètica. El 16 d'abril, la noblea bàltica va organisar un colp d'Estat en Liepāja i es va establir un govern títaro baix el liderage d'Andrievs Niedra. El govern nacional provisional va prendre el refugi a bordo del barco de vapor Sarátov baix protecció britànica en el port de Liepaja. El 22 de maig de 1919, Riga va ser recapturada per les Freikorps i es va recórrer al Terror Blanco contra qualsevol sospitós simpatisant soviètic. Al mateix temps, l'eixèrcit estonio, inclosa la brigada del nort de Letònia, lleal al govern d'Ulmanis, va iniciar una ofensiva important contra els soviètics en el nort de Letònia. A mitan de juny de 1919 el règim soviètic va deure traslladar el seu govern a Latgalia.
En juny de 1919 varen escomençar les colisions entre la Baltische Landeswehr per un costat i la 3.ª divisió d'Estònia, inclós el 2.º regiment de la brigada del nort de Letònia per l'atre. La tercera divisió va derrotar a les forces alemanes en la batalla de Wenden el 23 de juny. Es va firmar un armistici en Strazdumuiža, baix els térmens dels quals els alemans varen tindre que abandonar Letònia. En lloc d'abandonar, les forces alemanes es varen incorporar al Eixèrcit de Voluntaris de Rússia Occidental. El 5 d'octubre va escomençar una ofensiva en Riga prenent la vora oest del riu Daugava en la llínea frontal dividint a Riga per la mitat. L'11 de novembre va escomençar la contraofensiva letona i, a fins de més, varen ser expulsats de Letònia. Durant les batalles en Riga, les forces letones varen ser recolzades per l'artilleria naval britànica.
El 3 de giner de 1920, les forces unides de Letònia i Polònia varen llançar un atac contra l'eixèrcit soviètic en Latgalia i despuix de la Batalla de Daugavpils varen lliberar l'última ciutat baix control soviètic. A fins de giner, varen aplegar a la frontera etnogràfica de Letònia i pronte varen escomençar les negociacions de pau en el règim soviètic.
Les llínees del front varen sofrir vàries modificacions, especialment a lo llarc de 1919:
-
6 de març de 1919
-
16 d'abril de 1919
-
22 de juny de 1919
-
11 de novembre de 1919
Vore també
Referències
- ↑ Hans von Rimscha, Hellmuth Weiss (1977). Von donen baltischen Provinzen zu donen baltischen Staaten 1918-1920, J. G. Herder-Institut, p. 61.
- ↑ Antonio Fernández García(1991).«L'independència dels Estats Bàltics (1918-1922)».Studia historica. Història contemporànea.(9)
- 7-22.ISSN 0213-2087.
- ↑ «The Independence».Consultat en 27/10/10
- ↑ «The Independence» (en en). Latvijas Institūts. Consultat el 10 d'octubre de 2017.
- ↑ «History of Latvia 1918-1940» (en en). Latvia. eu. Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2019. Consultat el 29 de giner de 2019.
- ↑ Janis Silins(2008).«Latvian Society and the Soviet Regime in 1919 from Support to Resistance».Rebellion and resistance.
- 69-83.
- ↑ Lucas Molina Franc(2019).«L'eixèrcit de Letònia i les guerres bàltiques 1918-1940».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra de Independencia de Letonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.