Eflorescència (química)

Mirabilita

Sal de Glauber (Na
2SO
4 . 12 Plantilla:Fòrmula química). Quan s'expon a l'aire sec ràpidament es deshidrata i transforma en sulfat de sodi anhidro.

La eflorescència (de el llatí efflorescens, -entis 'eflorescente') és una propietat que presenten algunes substàncies químiques per la qual una sal hidratada pert aiguapodent aplegar a convertir-se en un material pulverulento. Esta situació es dona en aquelles substàncies químiques que contenen aigua d'hidratació, pero en una pressió de vapor major que la pressió de vapor de l'aigua en l'atmòsfera, a la temperatura ambiente. En elles, durant el procés d'eflorescència, l'estructura cristalina sofrix un canvi en la seua ordenació, formant-se microcristales que li conferixen un aspecte pulverulento. Esta propietat química es contrapon a la delicuescencia, un cas extrem d'higroscopicidad en que les substàncies químiques sòlides absorbixen aigua de la humitat de l'aire fins a aplegar a formar dissolució.

Alguns eixemples de substàncies eflorescentes són:

• El sulfat hidratado de calcio o algeps (CAS₄·2H₂O) en un entorn suficientment sec cedix la seua aigua d'hidratació, convertint-se en la forma anhidra, també coneguda com anhidrita, CAS₄.

• El sulfat de coure (II) (CuSO₄.5H₂O) és un sòlit cristalí blau que, quan s'expon a l'aire, pert llentament l'aigua de cristalisació de la seua superfície per a formar una capa blanca de sulfat de coure (II) anhidro.

• El carbonat de sodi decahidratado (Na₂CO₃.10H₂O) perdrà aigua quan s'exponga a l'aire.