Anar al contingut

Eflorescència (química)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mirabilita
Sal de Glauber (Na
2
SO
4
. 12 Plantilla:Fòrmula química). Quan s'expon a l'aire sec ràpidament es deshidrata i transforma en sulfat de sodi anhidro.

La eflorescència (de el llatí efflorescens, -entis 'eflorescente') és una propietat que presenten algunes substàncies químiques per la qual una sal hidratada pert aigua[1]podent aplegar a convertir-se en un material pulverulento.[2] Esta situació es dona en aquelles substàncies químiques que contenen aigua d'hidratació, pero en una pressió de vapor major que la pressió de vapor de l'aigua en l'atmòsfera, a la temperatura ambiente. En elles, durant el procés d'eflorescència, l'estructura cristalina sofrix un canvi en la seua ordenació, formant-se microcristales que li conferixen un aspecte pulverulento. Esta propietat química es contrapon a la delicuescencia, un cas extrem d'higroscopicidad en que les substàncies químiques sòlides absorbixen aigua de la humitat de l'aire fins a aplegar a formar dissolució.[1]

Alguns eixemples de substàncies eflorescentes són:

  • El sulfat hidratado de calcio o algeps (CAS4·2H2O) en un entorn suficientment sec cedix la seua aigua d'hidratació, convertint-se en la forma anhidra, també coneguda com anhidrita, CAS4.
  • El sulfat de coure (II) (CuSO4.5H2O) és un sòlit cristalí blau que, quan s'expon a l'aire, pert llentament l'aigua de cristalisació de la seua superfície per a formar una capa blanca de sulfat de coure (II) anhidro.
  • El carbonat de sodi decahidratado (Na2CO3.10H2O) perdrà aigua quan s'exponga a l'aire.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Díaz Penya, M.; Roig Muntaner, {{{nom2}}}. «Cap. 21-8. Equilibri sòlit-gas», Química física, Madrit: Alhambra, p. 904. ISBN 84-205-0569-2.
  2. RAE. «Eflorescència. 2. Quim.». Consultat el 2024-09-12.