Anar al contingut

Monts de Valsaín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Monts de Valsaín

Artícul bo Els monts de Valsaín o Balsaín[1] es troben situats en el vall de Valsaín, o del riu Eresma, en la vertent nort de la serra de Guadarrama i en el terme municipal de Real Lloc de Sant Ildefons, pertanyent a la província de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya).

Estan formats per dos monts, la Pinada i Matas, abdós d'utilitat pública i pertanyents a l'Organisme Autònom Parcs Nacionals, que ho gestiona per mig del Centre Montes i Aserradero de Valsaín.

Dins del seu llímits, s'han habilitat tres zones d'espargiment i difusió dels valors naturals. Estes són: La Boca de l'Asno, que conta en un centre d'interpretació, Els Assents i La Roureda. També té les seues instalacions en ells el Centre Nacional d'Educació Ambiental (CENEAM).

Valle de Valsaín vist des del poble de Valsaín
Sèt Picos i La Dòna Morta. Són dos zones dels monts de Valsaín.
Peñalara i cara nort de Corda Llarga vists des del mirador de la Gallarza

Descripció

El vall de Valsaín se situa en l'alvertent Nort de la serra de Guadarrama coronat pels ports de Navacerrada i de la Fuenfría, pas històric de la serra. La serra de Guadarrama ho cobrix per la seua banda Est, mentres que el cordal de La Dòna Morta ho fa per l'Oest. Entre ells s'estén la vall en una orientació de sur a nort, un esgambi mig de 6 km i una llongitut aproximada de 9 km. L'altitut de la zona varia entre els 1100 m s. n. m. i els 2125 de Sèt Picos. Ho recorren els rius Eresma, l'Acebeda i el Peixos. Els sols són àcits en base en granit i gneis.

La superfície que ocupen els Monts de Valsaín és de 10 672 ha, de les quals, 7622 són del Monte Pinada i 3046 del Mont Matas; estant ocupades per diferents espècies arbóleas depenent de l'altitut. Predomina el pi selvat, que ha rebut el sobrenom de Pi de Valsaín que dona una excelent fusta i és explotat des de temps immemorials, sent el motor econòmic de la vall.

La riquea ambiental és molt alta en ser esta una zona de poca activitat humana i històricament protegida, com a reserva i vedat de caça, per la monarquia espanyola. Existix una gran diversitat d'espècies animals, destacant les aus, i vegetals.

La vall, i els monts, estan creuats per la carretera autonòmica CL-601 que unix Segòvia en Madrit pel port de Navacerrada. Una atra série de camins i carreteres asfaltades (en diferent estat de conservació) travessen el parage; estant, normalment, tancades al tràfic rodat. Entre estos camins, destaca la carretera que creua el port de Fuenfría, pas històric de la serra, que ha anat, segons ha passat el temps, adaptant-se a les diferents modalitats de vials, des del mer camí d'herrería prehistòric, la calçada romana (de la que queden importants restants) fins a la carretera asfaltada (l'última actuació de la qual va ser la nomenada carretera de la República). Este pas ha segut definitivament tancat al tràfic i substituït pel port de Navacerrada primer i l'Alt del León, i els túnels corresponents, despuix.

La geologia i païsage

Com el restant del sistema Central, els materials que formen el sol de la vall en el qual s'assenten els monts de Valsaín són d'orige granític i gneises. Són materials rígits que donen al sol una acidea destacada. Estos materials es varen quebrar seguint una série de llínees de fractura que varen formar les fosses i els massiços montanyosos.

La fisonomia dels monts s'estructura en tres unitats paisagístiques que s'organisen depenent de l'altitut, de l'orientació (una està en solà i l'atra en umbría), del sol, de l'aigua i els vents dominants, entre atres factors, a on l'intervenció humana és dels més importants. Estes unitats són: la serra, les valls i les rampes.

Hidrografia

Poza en el riu Eresma al seu pas pels Monts de Valsaín.

Els principals cursos d'aigua que recorren la vall de Valsaín, i en ell els seus monts, són els rius Eresma, l'Acebeda i el Peixos, tots ells en la part alta de les seues conques. Estos rius es van conformant en la suma de multitut de chicotetes rieres que baixen de les montanyes que rodegen la vall. Les precipitacions anuals solen oscilar entre els 885 mm de les zones baixes als 1170 mm de les altes. Sent molt a sovint en forma de neu, en especial en els cims dels monts a on es pot vore neu fins a ben entrada la primavera.

El riu Eresma es va conformant per les rieres que baixen per les ales nort de Sèt Picos, El Telégraf i Minguete, per la seua banda esquerra i de la riera del Port que baixa del port de Vedats.

El riu de la Acebeda es conforma per les aigües que baixen per les ales del Montó de Blat i La Pinareja.

El riu Peixos passa per la vora oriental del Mont de la Pinada.

Vegetació

Bosc de pi selvat en els Monts de Valsaín.
Pinada en la vall de Valsaín.

L'espècie arbòrea reina d'este espai és el pi selvat que ocupa la part alta dels monts, per damunt dels 1200 m, més avall s'establix el roure rebollo i en la zona baixa hi ha taques d'encinares. En les vores dels rius es formen boscs de galeria i, disseminats, podem trobar acebos, tejos, àlbers, guindos, fresnos i arces, que es combinen en els arbusts i xares com la retama, la jara estepa, la ginebrera rastrege, el piorno i la petorra. Es complementa la vegetació en les praderies en a on pasta el ganado vacú i equí. Per lo que trobem una diversitat que va des de les rouredes i encinares del fondo de la vall fins a les praderies dels cims.

Estan catalogades 867 espècies, de les quals solament 69 són espècies alòctones (no autòctones) i que estan situades en jardins i espais urbanisats.

Les principals espècies que existixen en els monts de Valsaín són les següents:

  • Pi selvat

El pi selvat (Pinus sylvestris) forma les extenses pinades que cobrixen la major part dels monts. Se situa entre les cotes dels 1200 i 1900 m s. n. m. d'altitut sent esta el llímit forestal de la zona. Alcança una altura mija de 25 m podent aplegar a superar els 30 m en algunes ocasions. En les zones de solà els volums de les copes són inferiors a les d'umbría. El sotabosc de les pinades sol estar compost de rebollo (Quercus pyrenaica, açò per baix dels 1400 m s. n. m.) i de retama, jabino o ginebrera, piorno i albarzers. En els clars que s'òbrin en les pinades abunden els albarzers.

En les parts altes del sotabosc hi ha jabino, piorno, cambrón i nabiu i en les baixes, retamas, serbals, prunyonera, majuelo, petorra, avellaner, cerezo i acebo.

  • Roure rebollo

El roure rebollo (Quercus pyrenaica) ocupa la part baixa. Se situa entre els 1000 i 1400 metros d'altitut. Es veu molt afectat per les nevades tardanes i primerenques que ho agarren en els fulls verts tronchándolo. Moltes voltes fa el paper d'espècie de sotabosc.

En els seus boscs es dona un sotabosc compost principalment per estepa, prunyonera, espino negre, aligustre, madreselva, graneres, majuelo i rosa.

  • Carrasca

La carrasca (Quercus ilex) ocupa dos chicotetes àrees en els monts de Valsaín. S'establix entre les altituts de 1300 i 1350 m en la zona de les ales de Cap Gran i entre els 1118 i 1225 m en l'ala nort del Cerro Matabueyes. El seu sotabosc està compost per estepa i espècies similars.

  • Pasturages

Hi ha diferents tipos de pasturages. Tots ells estan esguitats de leñosas espinoses com Rosa sp., Crataegus monogyna, Prunus spinosa, si estan molt pastoreados, i per arbusts inermes, com estepa, pero també per la granera negra (Cytisus scoparius) o la retama (Genista florida).

Els pasturages són:

  • Cervunals

S'establixen per damunt dels 1300 i 1400 metros d'altitut, per damunt de la cota de la pinada, són prats compost d'herba cervuna Nardus stricta a la que acompanyen Festuca rubra, F. indigesta, Anthoxanthum odoratum, Lotus corniculatus, Trifolium pratense i Trifolium repens. Tenen una gran producció pero escassa calitat bromatològica. Són freqüentats per la fauna selvada i el ganado equí.

  • Majadals monta-nos

Entre els 1100 i els 1300 metros d'altitut, en sols pobres hídricamente es donen estes pastures contínues que són aprofitats pel ganado vacú i caballar. També es poden vore estes praderies en clars de roureda i pinada.

Les espècies més freqüents són Festuca elegans, F. ampla, Bromus rigidus, B. hordaceus, B. diandus, Poa bulbosa, Aira praecox, Lolium perenne, Lotus corniculatus, Medicago sativa, Ornithopus perpusillus, Phleum pratense, Plantago lanceolata, Trifolium strictum i T. campestre.

  • Majadal siliceo

Estes prats de pastura contínua són aprofitats per al pastoreig de ganado oví i vacú per la seua calitat bromatològica i de bones característiques per al pastoreig. Estan composts per; Poa bulbosa, Trifolium subterraneum, Bromus hordaceus, Lupinus angustifolius, Eryngium tènue, Ornithopus compressus, Medicago rigidula i Vulpia bromoides.

  • Vallicar

Este és un pasturage que es forma quan els majadals s'acoten. Són propis de les zones baixes i es donen en sols humits. Són aprofitats per a la pastura de ganado major. Estan composts per; Vulpia bromoides, Ornithopus compressus, Holcus lanatus, Aira praecox, Arrenatherum album, A. elatius, Briza mija, Bromes hordaceus, Cynosorus echinatus, Dactilys glomerata i Trifolium striatum.

Fauna

El Catàlec de la fauna dels Monts de Valsaín indica arreplega més de 210 espècies d'animals vertebrats i 570 d'insectes.

Entre els vertebrats la següent distribució:

Valle de Valsaín en el massiç de Peñalara al fondo.
Pinades dels Monts de Valsaín en la montanya del Montó de Blat al fondo.
  • Aus

És el grup més numerós en 150 espècies diferents entre les que hi ha més de 100 nidificantes. Destaquen pel seu número, el buitre negre (Aegypus monachus) i els eixemplars d'àguila imperial (Aquila adalberti). També hi ha buitre leonado (Gyps fulvus) i atres rapaces nocturnes i diürnes. Ademés trobem una comunitat d'aus forestals important: páridos, piciformes, varis córvidos forestals (gayos, cuervos i cucales,...).

  • Mamífers

Hi ha 45 espècies de mamífers de les quals 15 són de rat penat. Es poden trobar javalíns, rabosots, cabirols, gats monteses i llúdries. Entre els rat penats Myotis blythii nathalinae és un endemisme ibèric, com també ho són Sorex granarius, Talpa caeca occidentalis i Microtus (Pitymys) lusitanicus depressus. També està present el ariçó (Erinaceus europaeus) i és molt abundant la farda roja (Sciurus vulgaris).

  • Reptils

Hi ha 15 espècies diferents de reptils sent els més rellevants l'escurçó hocicuda (Vipera latastei), la culebra de collar (Natrix natrix), la lagartija carpetana(Iberolacerta cyreni) i el fardacho verdinegro (Lacerta schreiberi).

  • Amfibis

Són 10 les espècies catalogades d'amfibis. Es troben en les zones humides i els més rellevants són, les salamandres (Salamandra salamandra bejarae), les salamandres i diferents espècies de granotes i sapos com la granota patilarga (Granota iberica).

  • Peixos

En els rius dels monts viuen 5 espècies de peixos, els més abundants són la trucha, els gobios i les bermejuelas.

  • Insectes

Entre les més de 570 espècies d'insectes cal destacar els emblemàtics cervo volant (Lucanus cervus) i palometes Graellsia isabelae, Parnassius apollo, Leptidea sinapis i Boloria selene castellana.

Gestió i usos

La gestió dels monts de Valsaín la realisa el Centre Montes i Aserradero de Valsaín que busca el manteniment de l'ús tradicional de la riquea dels boscs en la seua conservació.

La gestió combina l'explotació i l'aprofitament forestal i ganader, el tradicional dels monts, en l'ús públic. L'obertura dels monts de Valsaín a fruïment i descans dels ciutadans busca també la difusió entre la població dels valors naturals.

L'activitat que es genera al voltant del mont de Valsaín influïx molt significativament en l'entorn i en el municipi de Real Lloc de Sant Ildefons. Es genera activitat directa per a més de 150 persones a l'any i és el principal impulsor de l'activitat forestal i de transformació de la fusta.

Us públic

Camí de les Pesquería del Eresma.
Refugi de montanya sense guardar cridat "Aranguez", situat a 1890 metros d'altitut, en l'ala nort de Peñalara.

Destinat al fruïment dels monts per la ciutadania en general i a la difusió dels valors naturals s'han dispost tres àrees recreatives. Estes són, La Boca de l'Asno, Els Assents i La Roureda. Totes elles estan a la vora de la carretera que creua la vall, la CL-601 i disponen de zones d'aparcament i de diferents servicis.

En la zona de Boca de l'Asno hi ha un centre d'interpretació, obert en 2004, que acosta els monts als visitants mostrant la seua història, la riquea natural i la seua gestió. El Centre està estructurat en sis parts:

Entrada.

S'expon el tall d'un tronc centenari d'un pi en el que se senyala els acontenyiments històrics que s'han produït durant la seua vida i, una volta dins de l'edifici, hi ha varis terraris a on es pot observar corts del sol dels monts.

Recepció.

És el punt d'atenció al públic i a on es pot adquirir deferente material sobre la zona i informació de les diferents rutes que es poden realisar, tant lliures com guiades.

Proyecció.

En una sala de proyecció es passa un vídeo històric sobre els monts. S'expon la vinculació dels monts en la monarquia i la seua repercussió en els habitants de Valsaín i La Granja.

Exposició escenogràfica.

Una passejada virtual entre els diferents ecosistemes que es poden trobar en els monts. Un dia complet que comença en un amanecer i una posada de sol en la serra.

Exposició temàtica.

S'expon informació en diferents formats, des de panels a pantalles d'ordenador, sobre diferents aspectes dels monts de Valsaín i les diferents rutes habilitades per al seu coneiximent.

Sala d'audiovisuals.

Proyecció d'un audiovisual a on s'expon, per mig del fil conductor de l'història d'un pi, el procés de gestió de la pinada i la seua interpelació en atres espècies.

Per mig d'un sistema de rutes guiades, de servici gratuït, es pretén la difusió dels valors naturals i el coneiximent del terreny. Estes rutes tenen la seua eixida en les tres zones d'espargiment i d'atres llocs dels monts com Cogorros, pont de la Cantina, port de Vedats i la praderia de Navalhorno.

Una tupida ret de camins i carreteres, en accés inhabilitat als vehículs no autorisats, permet realisar qualsevol excursió o ascens a qualsevol dels monts que rodegen la vall, els quals superen, en molts casos, els 2000 m s. n. m. d'altitut en desnivells de més de 1000 m s. n. m.

Dins dels terrenys que ocupen els monts de Valsaín, estan ubicades l'instalacions del Centre Nacional d'Educació Ambiental, el CENEAM, que està orientat a informar, educar i conscienciar sobre el mig ambient. El centre consta de vàries instalacions entre les que destaca la proyecció d'un magnífic diaporama sobre la vida en la serra durant les estacions de l'any. Hi ha vàries sales exponent les diverses peculiaritats de la vall de Valsaín i de la serra de Guadarrama que es completen en una passejada interactiva per la pinada que rodeja les instalacions.

Entre les diferents rutes que hi ha per a coneiximent del mig natural cal destacar, per la seua singularitat i poca dificultat (lo que la fa acta per a qualsevol tipo de persona) la de les "pesquería del Eresma", és un recorregut per les màrgens del riu que comença en Boca de l'Asno i puja per la vora esquerra utilisant l'adequació realisada per a que els reis pogueren desplaçar-se cómodament a peixcar.

Vista panoràmica del vall de Valsaín i del Montó de Blat en l'esquerra.

Gestió forestal

Almagasenament de fusta en l'entorn de les "sèt tumults" de la carretera CL-601.

L'organisme de Montes i Aserradero de Valsaín té baix la seua responsabilitat gestionar el desenroll dels monts de Valsaín fent compatible el seu aprofitament segons els usos tradicionals en la conservació i millora dels diferents hàbitats en els que es desenrollen les diferents espècies de fauna i flora, obedint d'esta forma el dictat de la Llei 43/2003 de Montes, que diu:


Per a conseguir estos objectius es dividix la superfície dels monts de Valsaín en diferents zones o quarters, en els que s'establixen llínees d'actuació depenent de les seues característiques. Açò fa que existixquen quarters dedicats a l'explotació forestal, al recree, al pastoreig o a la protecció de diferents espècies. La principal activitat d'aprofitament és l'explotació forestal del pi selvat.

La gestió dels recursos dels monts ve establida en els següents documents;

  • 6.ª Revisió de l'Ordenació del Monte Pinada de Valsaín (determini de vigència 2000-2009).
  • 2.ª Rev.de l'Ordenació del Mont Matas de Valsaín (determini de vigència 2004-2019).
  • 1.ª Rev.de l'Ordenació Silvopastoral dels Monts de Valsaín (determini de vigència 2000- 2009).
  • IV Pla Cinegético del Vedat Monts de Valsaín (temporades de vigència 2006-07 a 2009-10).

Sistema de Gestió Forestal Sostenible dels Monts de Valsaín (SGFS).

L'ordenació es realisa conforme a cinc documents bàsics que suponen el coneiximent de l'espai a gestionar i els plans a llarc determini i a curt determini (el Pla General i el pla Especial) que determinen la planificació de les mides migambientals per a actuar sobre els diferents agents com la fauna, flora, territori, etc. El coneiximent de l'espai a gestionar s'arreplega baix diferents punts de vista o estats, estos són:

  • Estat Llegal.
  • Estat Natural.
  • Estat Inventarial.
  • Informe Selvícola.

Hi ha una revisió i correcció permanent sobre els Plans realisant-se revisions comparatives en els inventaris anteriors corregint-se les desviacions no desijades.

S'ha dividit la superfície dels monts en 25 quarters diferents, la majoria d'ells destinats a la producció, un dels quarters ha quedat al marge de l'explotació forestal en l'objectiu de conseguir una superfície de pinada madura seminaturalizado. En el restant es determinen les restriccions depenent de les seues característiques particulars.

L'espècie principal que s'explota és el pi selvat pero també hi ha explotacions d'atres espècies, en el quadro següent es mostren els diferents volums de fusta de cada espècie que hi ha en cada u dels monts i les seues possibilitats d'explotació:

Espècie Existències Monte Matas (m³) possibilitat d'explotació Monte Matas (m³) Existència Monte Pinada (m³) possibilitat d'explotació Monte Pinada (m³)
Pi selvat 284.216,00 3.626,25 2.337.974,00 28.748,50
Pi laricio 2.393,00 - - -
Roure 56.720,00 - 2.073,00 250,00
Carrasca 3.822,00 - - -

En excepció de 50 ha la principal espècie aprovechable del monte Pinada és el pi selvat. En el mont Matas també s'aprofita el roure melojo.

Forma d'explotació

En la pinada es realisen clareos successius per bosquetes que conseguix substituir els arbres madurs per uns atres més jóvens. En la roureda es realisen curtes eliminant els peus secs i dominats.

Estes activitats estan llimitades sobre la forma i a l'época de realisació, en determinades zones, per diferents motius com són els paisagístics, la no interferència en les tollas i testero o en la reproducció d'espècies protegides. No es realisa aprofitament algun en algunes àrees i en un radi de 100 m de les zones de nidificació del buitre negre i l'àguila imperial. En un radi de 500 m es fa en époques concretes.

Els pins es tallen en una edat de 120 anys. El apeo es fa per mig de tall en motosierra, despuix es derrama i despunta per a traure-ho seguidament del bosc en diferents mijos (cavalleries, tractors o autocargadores) i es transporta i apilen en camions grua despuix d'haver-els medit.

La gestió es realisa per mig del mètoto cridat de Tram Mòvil. Este mètoto dividix el quarter en diferents "cantones" que solen estar delimitats per accident naturals o camins i en eixa àrea es té inventariat el número d'arbres i les seues característiques. Depenent de l'estat de madurea de l'arbre s'assignen tres trams:

  • Regeneració, quan els seus arbres estan en periodo de regeneració. En este tram es donen les curtes de clareo.
  • Millora, quan ya ha finalisat la regeneració. Es realisen curtes dels arbres "pares" que s'han deixat per a l'aporte de la llavor.
  • Preparació, quan ya estan pròxims a la madurea. Es realisen curtes d'arbres malalts i secs preparant la densitat òptima per a conseguir, quan es realise el clareo, una nova regeneració.

Es deixa sempre un quarter per entresaca, un atre de protecció sense curtes i uns atres en sol trams de millora.

Hi ha 50 ha en el quarter de Revenga a on es pretén conseguir una massa adulta d'acebo per mig del resalvo del sotabosc de pinada formada per acebo.

Per al desenroll dels diferents treballs dins de Monts de Valsaín es conta en la participació de 50 persones que treballen en diferents àrees. Hi ha treballadors de camp, administratius, treballadors d'aserrío, guardes de parc, guies, agents migambientals, tècnics... i també es realisen contractes en empreses, tant públiques com a privades.

Vista panoràmica del vall de Valsaín des del cim del Montó de Blat.

La pinada

L'edat de curta del pi selvat és d'uns 120 anys. La forma tradicional d'explotació d'estos boscs és la de realisar clareos en les pinades. En els clars que s'òbrin per la curta dels pins adults l'índex lluminós s'eleva lo que facilita la germinació dels piñones i, d'esta manera, una nova generació de pins. En el temps es va substituint la massa d'arbres adults per nous pins jóvens regenerant, completament, la pinada.

Al principi la massa de pins jóvens és molt tupida que va disminuint per procés natural i per l'intervenció humana que realisa diferents neteges i curtes fins a alcançar la densitat convenient per a un òptim desenroll de l'arbre.

En les zones de protecció especial, a on habita alguna espècie amenaçada, no es realisa intervenció alguna en la finalitat de conservar l'estructura del "dosel arbòreu" i no molestar en la trascolada d'hòmens i màquines.

El aserradero

Fusta de Valsaín almagasenada.

L'explotació forestal dels monts de Valsaín es realisa per mig del Aserradero. Esta instalació, ubicada en el Mont de Matas, al costat del núcleu urbà de Valsaín i de les instalacions del Centre Nacional d'Educació Ambiental, ocupa una superfície de 12 ha.

Va nàixer en 1884 creada per la Casa Real. En els seus començos la força motriu estava basada en el vapor. La propietat de l'aserradero va seguir la mateixa sòrt que els monts. Quan en 1945 els monts varen passar a dependre de Patrimoni Nacional, el aserradero també ho va fer. El 16 de juliol de 1982 va passar a dependre de l'Institut Nacional per a la Conservació de la Naturalea (ICONA).

En 1952 es varen ampliar i varen modernisar les instalacions, es va dotar a les mateixes d'un cabezal, una desdobladora, una serra pendular i una galera. En 1985 es va realisar l'última reforma en la que es varen actualisar les seues instalacions dotant-li moderna maquinària i automatisant-ho.

En 1 d'octubre de 2005 va sofrir un incendi que va paralisar la producció. Les flames varen afectar a la maquinària i a la nau. En l'any 2007, es varen reemprendre les llabors d'aserrío en carro mòvil i es va continuar en les llabors de reconstrucció aprofitant les mateixes per a dotar al aserradero de la més moderna tecnologia de producció maderera.

La producció es comercialisa en la marca Fustes de Valsaín i està adaptada a les exigències del mercat.

S'han obtingut els certificats de sistemes de gestió forestal sostenible, el FSC (SW-FM/COC-1441) es va obtindre en febrer de 2005, expedit per FSC Espanya, i inclou la cadena de custòdia per a la fusta que processa el aserradero, i el PEFC (PEFC/14-23-00008) en novembre de 2004, expedit per PEFC Espanya.

Es preveu construir en les instalacions de l'aserradero un Museu de la Fusta que ocuparia les que varen anar les instalacions del Real Taller d'Aserrío Mecànic.

Vore també

Referències