Festuca rubra
Festuca rubra, cridada comunament cañuela comú[1] i festuca roja, és una espècie de gramínea nativa d'Europa.
Descripció
[editar | editar còdic]Rizomatoser i tolerant a entorns secs, és adequada com a herba d'herba i requerix poc manteniment. És una espècie de base en les mescles de les herbes ornamentals. Posseïx bona resistència a la fredor, encara que es desenrolla principalment en climes secs templats. No tolera els talls baixos, resistix moderadament la sequia, i s'adapta be a sols pobres i salinos (és una espècie poc exigent sobre fertilisació es referix).
La millor época de sembra és l'autumne o principis de primavera; se sembra a una profunditat d'uns 6 mm; la propagació d'esta espècie és per llavors.
Existixen tres subespecies principals: Festuca rubra rubra (reptante), Festuca rubra commutata, que s'utilisa com a herba, i Festuca rubra trichophylla, que es pot considerar com semirreptante.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Nativa d'Europa, creix en prats i s'identifica fàcilment per la baïna roja o purpúrea que rodeja la base del talle. Els fulls verts, primes i carcanyols medixen 15 cm d'alt i estan dominades per estretes panícules de flors teñir de púrpura.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Festuca rubra va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 74. 1753.[2]
Número de cromosomas de Festuca rubra (Fam. Gramineae) i táxones infraespecíficos: Festuca rubra L. = 2n=14[3] Festuca rubra subsp. pruinosa (Hack.) Piper = 2n=42[4]
Festuca: nom genèric que deriva del llatí i significa talle o bolva de palla, també el nom d'una mala herba entre l'ordi.[5]
rubra: epítet latino que significa "roig".[6]
- Avena dura Salisb.
- Bromus glaucus Spreng.
- Bromus secundus J.Presl
- Festuca alpestris Wulfen
- Festuca alpigena Hoppe
- Festuca ammobia Pavlick
- Festuca arenaria Retz.
- Festuca arenaria Osbeck
- Festuca askelofiana Schult.
- Festuca atlantigena (Litard.) Romo
- Festuca aucta Krecz. & Bobrov
- Festuca aurasiaca Trab.
- Festuca baicalensis (Griseb.) Krecz. & Bobrov
- Festuca balearica Zuccagni
- Festuca baltica Homann ex Mert. & W.D.J.Koch
- Festuca briquetii St.-Yves
- Festuca cambrica Huds.
- Festuca clarkei (Stapf) B.S.Sun
- Festuca cryophila Krecz. & Bobrov
- Festuca daghestanica (Tzvelev) I.B.Alexeev
- Festuca densiuscula (Hack. ex Piper) I.B.Alexeev
- Festuca dumetorum Hegetschw.
- Festuca dumetorum L.
- Festuca duriuscula L.
- Festuca egena Krecz. & Bobrov
- Festuca eriantha Fonda
- Festuca fallace f. longifolia Zapater
- Festuca fallax Thuill.
- Festuca fontqueri (Litard.) Romo
- Festuca glabra Lightf.
- Festuca glauca Planellas ex Willk. & Lange
- Festuca glaucescens Hegetschw.
- Festuca halleri Puccin.
- Festuca helgolandica Patzke
- Festuca heterophylla var. subheterophylla (Nyár.) Soó
- Festuca hondoensis (Ohwi) Ohwi
- Festuca inopoda Schur
- Festuca juncifolia var. planifolia (Hack.) Druce
- Festuca kirelowii Steud.
- Festuca kitaibeliana Schult.
- Festuca laevis (Hack.) Trab. ex Batt. & Trab.
- Festuca lanuginosa (Mert. & W.D.J.Koch) Scheele
- Festuca longifolia Hegetschw.
- Festuca michiganica I.B.Alexeev
- Festuca musashiensis Fonda
- Festuca nankotaizanensis Ohwi
- Festuca niitakensis (Ohwi) Ohwi
- Festuca oregona Vasey
- Festuca pallidiuscula Gand.
- Festuca paucispicula Font & Sánchez Mata
- Festuca paucispiculata Howarth ex St.-Yves
- Festuca planifolia (Hack.) Fritsch
- Festuca pluriflora D.M.Chang
- Festuca polonica Zapal.
- Festuca polyantha Haller f. ex Steud.
- Festuca pratensis Schreb.
- Festuca pseudonemorum Schur
- Festuca pseudorubra Schur
- Festuca pseudovina var. salina (Kern. ex Hack.) Soó
- Festuca pseudovivipara (Pavlick) Pavlick
- Festuca pubescens Willd.
- Festuca repens Knapp
- Festuca salina G.Natho & G.Stohr
- Festuca salina Kern. ex Hack.
- Festuca scabrescens Hack. ex Trab.
- Festuca septiflora Honck.
- Festuca siracusana Jan ex Steud.
- Festuca steineri Patzke
- Festuca subcontorta Gand.
- Festuca unifaria Dumort.
- Festuca vallicola Rydb.
- Festuca vaudensis Rouy
- Festuca villiflora Steud.
- Festuca viridis Panz. ex Schult.
- Festuca waldsteinii Degen
- Festuca yvesiana (Litard. & Maire) Romo
- Gramen rubrum (L.) I.H.L.Krause
- Poa tenuifolia var. oregona (Vasey) Vasey
- Schedonorus dumetorum (L.) P.Beauv.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ «Festuca rubra». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de decembre de 2013.
- ↑ Contribuiçao para o conhecimento cariológico dones halófitas i psamófitas litorais. 142-162. Coimbra. Mesquita Rodrigues, J. I. (1953)
- ↑ Estudi citotaxonómico de la flora de les costes gallegues Llac Canzobre, I. & S. Castroviejo (1993) Cadernos Àrea Ci. Biol. 3: 1-215
- ↑ (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2015. Consultat el 2 de febrer de 2010.
- ↑ En Epítets Botànics
Notes
[editar | editar còdic]- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20080921100752/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?16718 (22 ene 2008)
Cultius Herbáceos Extensius; Andrés Guerrero; 6ª edició; Mundi-Prensa 1999 Praderies i Forrajes; Muslera i Ratero; 2ª edició; Mundi-Prensa 1991
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Festuca rubra.
Wikispecies té un artícul sobre Festuca rubra.- Este artícul conté una traducció derivada de «Festuca rubra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.