Anar al contingut

Montepulciano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Montepulciano és una ciutat italiana de 13 984 habitants[1] de la Província de Siena en la Toscana. El municipi es troba a 605 metros sobre el nivell de la mar, entre Val vaig donar Chiana i Val d'Orcia.

D'antiga i llarga història, Montepulciano té orígens etruscs d'aproximadament el IV Conta en excelents vinyes, dels quals s'obté el Vino Nobile di Montepulciano.

Geografía Física

Territorio

Montepulciano s'erigix en una vasta zona montanyosa de l'interior de la Toscana, en una posició dominant respecte a la pantanosa Valdichiana. El territori municipal s'estén en l'àrea surest de la regió en la frontera en la regió de Umbría i no llunt de la regió de Lacio.

Climatología

  • Difusió atmosfèrica: alta, Ibimet CNR 2002

Origen del Nombre

El terme Montepulciano està compost per les paraules Monte i Policiano, Polciano o Pulciano. És un nom predial, que per lo tant es referix a terres o pobles rústics, que es deriva del latín Publicius (a la seua volta d'orige etrusco), en el sufix -ānus que forma l'adjectiu.[2]

Història

La ciutat té característiques de poble medieval en forma de "S" i està rodejada per tres anells de muralles, totes construïdes al voltant del XIV.

D'orige etrusco i fundat, segons la llegenda de Porsenna, per Lucumone de Chiusi; Alguns documents i artefactes trobats en la fortalea, es remonten al IV En l'época romana va ser la sèu d'una guarnició que protegia les carreteres consulars. Va ser evangelizado per san Donato, bisbe de Arezzo en el IV.

En el lloc de l'actual iglésia de la Verge de Sant Biagio, es trobava el castell de Pulliciano, segons el document Sancta Mater Ecclesia de 715. que durant el periodo lombardo va sofrir la seua primera reforma. De fet, en algunes escritures notarials dels Archius de l'Abadia de les SS. Salvatore sull'Amiata, hi ha documents entre els quals un de 806, que tenen com a testics, a sacerdots, clercs, un mege i un orfebre, tots de Montepulciano, un signe de l'alt nivell civil i cultural.

En el XII, la República de Siena va voler sometre a Montepulciano, lliure i rica, i va començar una série de guerres, que els polizianos varen afrontar en l'ajuda de Perugia i Orvieto, pero més asiduamente i en resultats desiguals, en el respal de Florencia.

Al començament del XIII, la vitalitat de la ciutat, promoguda per l'iniciativa de la burguesia mercantil, manufacturera i agrícola, va començar a atraure les mirades de Florencia i Siena.

El XIV va estar marcat per les fortes disputes pel poder entre les famílies més poderoses. Una relativa estabilitat va tindre lloc baix la família Del Pecora que, dividida internament sobre si recolzar a Florencia, Siena o Perugia, es varen convertir en senyors de Valiano i en tirans de Montepulciano.

En 1390, Montepulciano es va aliar constantment en Florencia, a la que se li va exigir tindre un bastió estratègic al sur de Siena.

Des de principis del XV fins a mediats del XVI, Montepulciano va tindre la seua época dorada, marcada per l'estabilitat política, el prestigi cultural i el florecimiento artístic.

El XV va ser l'época de l'humaniste Bartolomeo Aragazzi, secretari apostólico del papa Martín V i del poeta Angelo Poliziano. Un fervor excepcional per construcció va marcar el XVI: arquitectes com Antonio da Sangallo el Viejo, Jacopo Barozzi cridat Vignola, Baldassarre Peruzzi i Ippolito Scalza varen erigir suntuosas residències patricias, esplèndides iglésies i varis punts del centre de la ciutat varen ser embellits.

Durant este periodo va viure la moradura Marcello Cervini, que es va assentar en el tro papal durant sol 28 dies en el nom de Marcelo II.

En 1511, el Poliziani, despuix de la pau final en els florentinos, va registrar la següent inscripció en la porta i en el arquitrabe del saló del consell: Recuperatio Libertatis, A.D. 1511.

Des de 1559, en la sumissió de Siena al principat dels Medici, Montepulciano va perdre part de la seua importància estratègica i política, pero va mantindre el seu prestigi. Famílies històriques de Nobili, Tarugi, Contucci, Bellarmino, Ricci, Cervini, Benci, Cini, Cocconi i molts uns atres es varen establir en Montepulciano. Varen donar grans hòmens a l'Iglésia, a les lletres, a les arts i a les armes: un gran pontífex, numerós Moradures, moltes dotzenes de bisbes, grans prelats en gran número i un gran número d'hòmens que varen ser excelents en moltes disciplines. Un dels seus fills més lleals, la moradura Giovanni Ricci, en 1561, va obtindre del papa Pío IV, en el consentiment del gran duc, que Montepulciano el nomenament com sede episcopal i el títul de ciutat. Montepulciano va obtindre l'elevació a sede episcopal i el posterior derrocament de l'antiga iglésia parroquial per a construir l'imponent catedral (1594) en un proyecte de Ippolito Scalza i d'acort en els principis de la Contrarreforma, dels quals un dels pares emèrit va ser la moradura poliziano. Roberto Bellarmino.

A la mort de la moradura Giovanni Ricci, el gran duc Ferdinando va deixar als capitans de Montepulciano i Pietrasanta al govern lliure de la gran duquesa Cristina vaig donar Lorena, qui va permanéixer allí fins a la seua mort en 1636. La gran duquesa va donar un gran impuls a la construcció de la nova Catedral, a on el bisbe Antonio Cervini, en 1680, va anar el primer en celebrar el Pontifici i va ser consagrat en 1712 pel bisbe Francesco Maria Arrighi, qui en 1714 va consagrar l'Iglésia de Jesús.

En 1700, el bisbe Cervini també va consagrar l'iglésia de Sant'Agnese i en 1714 el bisbe Angelo Maria Vantini va consagrar l'iglésia de Santa Maria de la Gràcies.

En el XVIII va florir la Accademia degli Intrigati, que ademés de l'activitat lliterària, va construir un teatre en 1793, en les sales del Mont vaig donar Pietà del XV, com lo havia fet anteriorment en Via Collazzi i en Palau Municipal.

La llarga etapa de la familia Lorena va marcar el començ d'una recuperació econòmica i social generalisada per a Montepulciano. La recuperació de la Valdichiana va favorir la recolonización agrícola del fondo de la vall fèrtil. La consegüent reorganisació del sistema vial va facilitar els contactes comercials. En la Unificación de Italia, Montepulciano (que va passar de la Província de Arezzo a la Província de Siena) es va impondre com a principal mercat agrícola en la zona, mentres que les activitats comercials es varen desplaçar cap a l'interior de la vall, atretes pel ferrocarril (present des de 1884) i per la major facilitat de conexió en el creuament ferroviari emergent de Chiusi.

Monuments i llocs d\'interés

Arquitectura religiosa

  • Catedral de Santa María de la Asunción
  • Iglesia de San Blas
  • iglésia del Sant Nom de Jesús
  • Convent de Sant Francisco
  • Oratorio de Sant Joan Batiste en Poggiolo
  • Iglésia de Santa Lluïa
  • Iglésia de Santa María dei Servi
  • Iglésia de Santa María de la Gràcia
  • Iglésia de Santa Inés
  • Iglésia de Sant Agustín
  • Convent de Sant Bernardo

Arquitectura civil

Áreas naturales

  • Reserva natural Llac de Montepulciano

Demografia

Evolución demográfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011
Població 12 683 13 494 13 256 15 384 15 365 16 067 16 570 16 866 17 365 15 820 14 356 14 170 13 856 13 883 14 237
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Etnias y minorías extranjeras

Segons les senyes de ISTAT al 31 de decembre de 2010, la població estrangera resident era de 1313 persones. Les nacionalitats més representades en funció del seu percentage del total de la població resident varen ser:

Cultura

Tradiciones y folclore

  • Maig - 1 de maig: Fira
  • Juliol - 15 dies aproximadament: Taller Internacional d'Art.
  • Agost - últim dumenge: Bravio delle Botti
  • Agost - despuix del dia 15: Bruscello Poliziano

Bravìo delle Botti

Bravìo delle Botti (els seus orígens es remonten al XIV) és el desafiu que té lloc cada any en Montepulciano entre les 8 Contradas de Montepulciano (Cagnano, Collazzi, Gracciano, Li Cost, Poggiolo, Sant Donato, Talosa, Voltaia), l'últim dumenge d'agost, en honor al sant patró San Juan Bautista decapitat.

Bruscello Poliziano

La paraula bruscello deriva de arboscello, broscello, bruscello. El Bruscello Poliziano es realisa cada agost des de 1939, en la plaça de la catedral, la Plaça Gran. El Bruscello és una forma de teatre folklòric i llaurador, típicament toscano, recitat i cantat per actors no professionals i és una representació a voltes épico-dramàtica, a voltes ridícula, d'episodis de la vida quotidiana, creada per l'imaginari populars o per fets que realment varen succeir. El tema, que mescla vora i actuació, varia d'any en any, els temes, texts i guions es deuen a l'espontaneïtat creativa de bruscellanti, una companyia que manté esta tradició per a que no es perga i per a divertimento dels habitants de la ciutat.

Educación

Academias

L'Acadèmia Europea del Palau Ricci (Europäische Akademie für Musik und Darstellende Kunst) és un proyecte cultural alemà en Itàlia completament dedicat a la música. Es troba en el Palau Ricci de Montepulciano, a on realisen activitats artístiques de maig a octubre.

Bibliotecas

La biblioteca municipal de Montepulciano es troba en el Palau Sisti en la Via Ricci i conta en un patrimoni d'uns 12 000 volums antics i 48 000 moderns.

Ademés de la biblioteca, també podem trobar:

Museos

El Museu Cívic de Montepulciano es troba en el Palau Neri Orselli des de 1957 i està dividit en cinc seccions:

  • Secció arqueològica
  • Secció Poliziana.
  • Della Robbia terracota
  • Pinacoteca
  • Studiolo

El Conservatori de Sant Girolamo està ubicat en la plaça Savonarola 10 i està dividit en tres seccions:

  • art sacre
  • galeria de fotos
  • antiga farmàcia

Medios de comunicación

Prensa

L'Araldo Poliziano és un semanari de Montepulciano que publica principalment notícies de la Diòcesis de Montepulciano-Chiusi-Pienza. Va ser fundat el 23 d'abril de 1905 en Montepulciano pel sacerdot Alberto Angelotti, com "periòdic catòlic semanal del Districte de Montepulciano", districte que inclou uns quinze municipis en la zona sur de la província de Siena. Des de 2003 es ven junt en el periòdic.Toscanaoggi.

Radio

De 1976 a 1979 va haver una menuda estació de radi en Montepulciano, cridada Ràdio Montepulciano (RMP), en la freqüència 103 800 MHz.

L'emissora d'inspiració catòlica, gestionada per la Diòcesis de Polizia en l'assistència dels jóvens de Montepulciano, va iniciar la seua emissió a finals de 1976 i va finalisar en l'estiu de 1979. L'emissora va transmetre des del palau del bisbe en molt pocs mijos: dos tocadiscos, tres gravadors (dos de casete i un de bobina), dos micròfons i un menut mezclador de sis canals; els programes començaven a les 2:00 p. m. i terminaven a les 8:00 p. m., llevat els dumenges, quan l'emissió començava a les 8:00 del matí. L'emissora va tindre cobertura local encara que va aplegar fins a Siena.

En l'estiu de 1977, es va anunciar que la transmissió es recomençaria, lo que ocorreria el 20 de setembre. En 1978 varen ser suspeses novament les emissions per a ser recomençades de nou fins a l'estiu de 1979.

Televisión

En 1976 també es va fundar una televisió, que va prendre el nom de TeleAmiata, per iniciativa de Mario Guidotti. La seua sèu es trobava en la Via Ricci (Palau Ricci). El primer canal UHF va ser el 53 (més vesprada també canals varen emetre en el 44 i 58). La programació de TeleAmiata va incloure un noticiero local (TA Notizie), películes, séries de televisió, dibuixos animats, deports, espectàculs de varietats, actuacions musicals i concursos.

A principis dels anys huitanta es va ampliar l'àrea de cobertura, emetent els seus programes des de diferents freqüències (UHF 58, 44, 57, 58, 50, 55, 38, 23 i 39). Els periodistes Diego Mancuso i Vincenzo Mollica es trobaven entre els colaboradors, encara que posteriorment es varen canviar a la Rai Segons algunes fonts, TeleAmiata va ser elegit a principis dels anys huitanta per Edilio Rusconi per a emetre els programes de Italia 1, segons atres fonts (programació de TV Sorrisi e Canzoni i/o Firenzemedia) en canvi, es va convertir en part de la barbacoa de Canale 10, que junt en Canale 5, va emetre els programes de Telemilano 58 a nivell nacional. La segona versió és més provable ya que les paraules TeleAmiata - Canale 10, UHF 44, 58, 40, 53 i 55 varen aparéixer en 1981.

Cine

Películes rodades en Montepulciano
Séries de televisió
Publicitat
  • Faac (1990)
  • Banca Sant Paolo (1997)
  • Stracchino Nonno Nanni (2008)
  • Sky, Campionato mondiale vaig donar calcio (2014)
  • Gioco digitale (2015)[4]
  • Università Telematica Pegaso (2018)

Taller Internacional de Arte

El Taller Internacional d'Art oferix numerosos events culturals. El taller naix de la colaboració altruïsta de grans artistes que produïxen espectàculs en la participació de numerosos habitants de la ciutat.

Música

La banda de indie-roc Baustelle és originària de Montepulciano.

Geografía humana

Fracciones

Ciudades

  • Ascianello
  • Argiano
  • Bivio vaig donar Sant Biagio
  • Caggiole
  • Canapille
  • Casale
  • Casalte
  • Casella
  • Casenuove

Plantilla:Nueva columna

  • Castagneto
  • Cervognano Montenero
  • Ciarliana
  • Corbaia
  • Croce
  • Crugnole
  • Fontago
  • Fonte al Giunco
  • Fonte Sambuco

Plantilla:Nueva columna

  • Greppo
  • Il Sant
  • La Casetta
  • Madonna delle Querce
  • Nottola
  • Pelago Casanova
  • Poggio Saragio
  • Posa't
  • Posa't digues Ferro

Plantilla:Nueva columna

  • Salcheto
  • Sant Biagio
  • Sanguineto
  • Sciarti
  • Stabbiano
  • Terra Bianca
  • Totona
  • Tre Berte

Plantilla:Final columnas

Economía

Termas de Montepulciano

En el municipi de Sant'Albino, pertanyent a Montepulciano, es troben les "Termes de Montepulciano" a on es poden gojar de les propietats curativas de l'aigua i el fanc. Els primers testimonis directes sobre els banys termals de Montepulciano i sobre les propietats de les seues aigües termals es remonten a 1571, any en el que Andra Bacci va publicar el seu tractat "De Thermis". Les aigües minerals sulfurosas, salsobromoiodic-bicarbonato, particularment riques en dióxido de carbono, s'arrepleguen a una profunditat de 132 metros i es transporten als depòsits de tractament sense estar exposts al contacte en l'aire. Este procediment garantisa la conservació sense canvis de les qualitats terapèutiques naturals del azufre que, en estat naixent, realisa una activitat antiséptica, anticatarral, antiespasmódica i antialérgica. Els Spas, coneguts per les seues teràpies d'inhalació, alberguen un Centre de Audiología i Vestibología, un Centre de Rinología, un Centre de Bronco-neumología, especialisat en el tractament de bronconeumatopatías obstructivas cròniques com asma, bronquitis i enfisema pulmonar i un Centre de Rehabilitació Vascular i Ortopédica capaç d'oferir vàries teràpies per a una rehabilitació efectiva despuix d'una cirugia i de patologies vasculars arterials i venosas, aixina com per a traumatologia deportiva. També és digne de mencionar un centre termal pediàtric especialisat en el tractament de patologies respiratòries i de sentit-nas-gola en niños, com bronquitis, asma bronquial, rinitis recurrent i amigdalitis.

Enogastronomía

La viticultura en Montepulciano es remonta als temps dels etruscos, ya que el primer document escrit es remonta a 789. La producció d'excelents vins en el Mons Politianus va ser constant en l'Edat Mija i, a mitan del XIV, la ciutat va dictar normes per a regular el comerç i l'exportació. A mitan del XVI, el Rosso Scelto vaig donar Montepulciano (com era denominat) va delectar al papa Pablo III i en 1685 el mege, naturaliste i poeta Francesco Redi, en el seu divertit ditirambo Bacco in Toscana, ho va celebrar com la manna vaig donar Montepulciano, concloent entusiasta en un Montepulciano d'ogni va vindre è Re! (Montepulciano de tot va vindre és rei).

  • Vino Nobile di Montepulciano (DOCG). Està protegit des de 1980 per un consorci que reunix a tots els cellers. Solament es pot produir en les zones montanyoses dins dels llímits municipals en raïms de Prugnolo gentile (70 %) i atres vinyes autorisades per al cultiu en Toscana (30 %).Deu tindre un mínim de 12,5 % d'alcohol i reposar a lo manco 24 mesos en celler, dels quals a lo manco 1 en barrica de roure (13 ° d'alcohol, 36 mesos en celler dels quals a lo manco 1 en barrica de roure i 6 en la botella, es pot cridar "Reserva" ). El seu fort caràcter, en un bouquet complex, intens i persistent, marida excepcional ment en carns roges a la barbacoa, torrats i formages añejos.
  • Rosso di Montepulciano (DOC). Té la mateixa mescla raïm que el Vino Nobile. Com a mija alcança els 12,5 % d'alcohol. El seu repòs en barrica de fusta és opcional i la venda comença el primer més de març despuix de la collita. De color roig rubí és intensament vinoso i en notes de fruts rojos, té un sabor sec, persistent i llaugerament tánico, es pot considerar vi de taula
  • Vin Santo Montepulciano Occhio di Pernice. Vi de darreria produïda en Malvasía Blanca, Puncinculo i Trebbiano Toscano o qualsevol atra varietat de raïm blanc autorisat en la província. Els raïms se seleccionen i es deixen secar en sales acondicionades per a tal us i es prensan entre l'1 de decembre i el 15 de giner. Una graduació alcohòlica de 17° i 3 anys de criança li donen a lo manco un bouquet intens, en notes de fruta seca (El Reserva té 5 anys). En Prugnolo gentile i atres ceps s'obté la prestigiosa varietat' 'Occhio vaig donar Pernice' ', en un color àmbar o topacio que alcança una graduació alcohòlica de 18°.

Sanidad

En Nottola, un menut llogaret a 5 km de Montepulciano, es va construir entre 2000 i 2001 l'Hospital de Valdichiana, un complex hospitalari administrat pel Servici de Salut de la Toscana (USL 7 de Siena), per a substituir a sis menuts hospitals clausurats en les ciutats de Chiusi, Torrita vaig donar Siena, Sinalunga, Chianciano Terme, Sarteano i Montepulciano.

Infraestructuras y transporte

Via Lauretana

L'antiga Via Lauretana és una carretera etrusca-romana que unia Cortona en Siena, que travessa Montepulciano

Línea ferroviaria Montepulciano-Fontago

El 30 de juny de 1916, va entrar en operació la llínea ferroviària Montepulciano-Fontago, que unix Montepulciano en Fontago (ara Montepulciano Stazione). La llínea es va abandonar definitivament el 16 de setembre de 1927 i es va substituir pel transport per carretera. L'estació de Montepulciano estava ubicada en la plaça Lo Sterro, hui sèu dels bombers.

Administración

A continuació es mostra una taula sobre les administracions que es varen succeir en este municipi:[5]

Periodo Nom Posició Lloc
1985 1990 Francesco Colajanni Partit Comuniste Italià Alcalde
1990 1995 Giuliano Olivieri Partit Comuniste Italià Alcalde
1995 1999 Piero Vaig donar Betto Llesta Cívica Alcalde
1999 2004 Piero Vaig donar Betto Centre-Esquerra Alcalde
2004 2009 Massimo Della Giovampaola Centre-Esquerra Alcalde
2009 2014 Andrea Rossi Centre-Esquerra Alcalde
2014 2019 Andrea Rossi Llesta Cívica Alcalde
2019 Actualitat Michele Angiolini Centre-Esquerra Alcalde

Hermanamientos

La ciutat està hermanada en:

Personas notables

Artícul principal → Categoría:Nacidos en Montepulciano.


Referències

  1. ↑ Sitie web de Tuttitalia
  2. ↑ Wilhelm Schulze. Weidmann (ed.). [1] (en de).
  3. ↑ MoviesPictures.org
  4. ↑ youmark.it
  5. ↑ http://amministratori.interno.it/

Bibliografía

  • Mediateca della Marroca (ed.). (en IT).
  • Spinello Benci. (en IT), Le Balze.. ISBN 978-8-82-712987-6.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Montepulciano&oldid=1552408»