Orvieto

Orvieto és un municipi italiano de la Província de Terni, en la regió de Úmbria. Conta en una població de 20 692 habitants.

Història

La ciutat de Orvieto s'alça sobre una roca que domina la planura, per la que discorren els rius Paglia i Chiani poc abans de confluir en el Tíber. Esta enorme plataforma en toba volcánica marró, que s'eleva a cinquanta metros sobre el terreny circumdant, va ser creada per l'acció de varis volcanes.

Els primers assentaments de que es té notícia es remonten al VII, pero és molt provable que el lloc estiguera ya habitat en la Edad del Bronce i en la Edad del Hierro.

Periodo etrusco

Orvieto va ser una important ciutat etrusca, provablement Velzna, cridada Volsinii Veteres pels romans. Va sorgir en les rodalies d'un famós santuari etrusc, Fanum Voltumnae, a on cada any es reunien els numerosos habitants de Etruria per a celebrar ritos religiosos i jocs.

Entre els sigles VIII i VI, la ciutat va viure un notable desenroll econòmic, del que es varen beneficiar principalment algunes famílies riques en un règim fortament oligárquico, i un creiximent demogràfic que va conformar una població multiétnica.

La ciutat etrusca va alcançar el seu màxim esplendor entre els sigles VI i IV, convertint-se en un floreciente centre comercial i artístic, en una supremacia militar garantisada per la seua posició estratègica que la convertia en una fortalea natural.

Periodo romano

Pero l'equilibri social que havia permés el creiximent de la ciutat es va afonar a finals del IV i començos del III a. C. Les classes populars varen conquistar el govern, la lluita de classes va ser violenta, i la noblea va demanar ajuda als romanos. Estos varen aprofitar l'ocasió i en 264 a. C. varen destruir Volsinii i varen deportar als seus habitants a la vora del propenc lago de Bolsena, a on va sorgir Vosinii novi. No es coneix el motiu del encarnizamiento dels romans, que varen saquejar la ciutat i es varen dur a Roma més de dos mil estàtues dels santuaris d'etruscs, incloent la de la seua principal divinitat, Vertumnus.

Atres invasions varen provocar, sigles més vesprada, la tornada de la població a la seua antiga posició més protegida, i en la Alta Edad Media es va fundar sobre la roca la ciutadella de Ourbibentos, que a la veta d'alguns sigles es va convertir en una ciutat, Urbs Vetus (Ciutat Vella).

Ciudad libre

Despuix de la caiguda del Imperio romano de Occidente, Orvieto va estar baix domini dels ostrogodos fins que en 553, despuix d'una cruenta batalla i un sege, va ser conquistada pel general bizantino Belisario. Despuix de la constitució del Ducado de Spoleto, va passar a mans dels lombardos. Poc abans de l'any 1000 la ciutat, important punt estratègic en els confines de l'Itàlia bizantina, va tornar a florir, en noves fortificacions, palaus, torres i iglésies. Encara que oficialment no formava part dels Patrimonio de San Pedro estava de facto baix control del papat, i va precisar de l'autorisació del papa Adriano IV per a constituir-se en ciutat lliure en 1157.

A partir del XII, despuix de victorioses batalles contra Siena, Viterbo, Perugia i Todi, Orvieto va aplegar a dominar un vast territori, des de la Vall de Chiana fins a Orbetello i Talamone, en el mar Tirreno. Per a la seua expansió va contar en un important aliat, Florencia, rival de Siena. Els sigles XIII i XIV varen ser els de màxim esplendor de la ciutat, que en uns 30 000 habitants, més inclús que Roma, es va convertir en una potència militar indiscutible i es va adornar en esplèndits palaus i monuments.

En 1216 el papa Inocencio III va proclamar la tercera cruzada en l'iglésia de Sant Andrés, la mateixa en que Martín IV va ser elevat al pontificat en 1281, en presència de Carlos I de Anjou. En 1297, en l'iglésia de Sant Francisco, el papa Bonifacio VIII canonizó a San Luis, rey de Francia.

Las luchas internas

Pero en esta mateixa época varen nàixer enconadas lluites internes entre famílies patricias; els Monaldeschi, güelfos, i els Filippeschi, gibelinos; els Malcorini, partidaris de l'Emperador, i els Muffatti, partidaris del Papa. Estes lluites varen debilitar a la ciutat, favorint la seua conquista en 1364 per la moradura Gil Álvarez Carrillo de Albornoz (conegut en Itàlia com Egidio Albornoz).

Despuix de la moradura Albornoz, Orvieto va estar subjecta a varis senyors: Rinaldo Orsini, Biordo Michelotti, Giovanni Tomacello i Braccio Fortebraccio. En 1450, va passar a formar part dels Estados Pontificios.

Els sigles XVII i XVIII varen ser periodos de tranquilitat per a la ciutat. Baix el Imperio Napoleónico es va constituir en cantón, i de nou en poder del papat va ser convertida en Delegación Apostólica. En 1860 va ser anexionada pel Reino de Itàlia.

La ciudad subterránea

Tota la roca de Orvieto està foradada per més de mil pozos, galeries i cavernas artificiales en varis nivells, alguns dels quals han segut acondicionats i són accessibles als turistes.

Les primeres perforació són d'orige etrusc: pous per a alcançar el acuífero entre la toba volcánica porosa i la arcilla impermeable; galeries i cisternas per a arreplegar i almagasenar les aigües pluvials. Els pous etruscs són verticals de secció rectangular (70 o 80 per 110 o 120 cm), accessibles per mig de oquedades per als peus (pedarole) en les parets; també hi ha pous redons, revestits en anells superposts de terracota. Les cisternes, circulares, estan hábilmente impermeabilizadas; les més grans en una grossa capa d'argila protegida interiorment en una atra capa de pedra (alternant toba i travertino); les més chicotetes en cocciopisto, una mescla molt resistent de mortero, teixixques trencades i arena.

Durant l'Edat Mija es va estendre la ret d'obres hidràuliques per mig d'un aqüeducte públic que duya l'aigua des de l'altiplano de Alfina, a cinc quilómetros, i la distribuïa a les fonts per galeries subterrànees. Hi havia ademés numerosos pous i cisternes, públics i privats. Es varen construir cavernes per a extraure toba i puzolana que despuix s'usaven com a depòsits de gra, cellers, tallers de ceràmica o cordelería.

Moltes cavernes s'obrien directament a les ales de la roca i es convertien en colomers per a la cria intensiva de palomas en fins alimentaris (d'ahí la Festa della Palombella, durant la qual no es menjaven colomes).

En 1299, el papa Bonifacio VIII va prohibir tirar inmundicias al carrer i va obligar als ciutadans a construir en les seues cases o jardins pous per a rebujos, molts dels quals es varen seguir usant fins a mediats del XX mentres que uns atres saquejats o excavats a partir del XIX en busca d'objectes valiosos, ceràmica i atres antiguetats.

En els últims anys s'ha procedit a cartografiar el llaberint d'excavacions; la llei prohibix publicar el pla dels túnels baix la presó i les instalacions militares^{cita requerida}.

Demografia

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	14 318	14 431	16 142	18 298	18 935	19 333	20 361	21 599	24 422	25 088	23 220	22 847	21 419	20 705

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Festes

• Festa della Palombella (la coloma que simbolisa al Espíritu Santo) en Pentecostés, instituïda en el XVI pels Monaldeschi.
• Dumenge següent al de Pentecostés: Pali dell'oca en la Piaza del Popolo, concurs d'habilitat ecuestre.
• Processó del Corpus Domini: establida en 1337, en un corteig històric de més de 400 figurantes.

Deportes

En 2002 va albergar la meta te la quinta etapa del Giro de Itàlia (victòria de Aitor González, Pieter Weening segon).

Monuments i llocs d\'interés

• Catedral
• Pozzo vaig donar Sant Patrizio (1528)
• Pozzo della Cava
• Palazzo (1297)
• Palazzo Papal pala z zoe
• Torre del Moro
• Palazzo comunale
• Palazzo del Popolo
• Necròpolis del Crocifisso del Tufo i de Cannicella
• Chiesa vaig donar Sant Giovenale
• Chiesa vaig donar Sant'Andrea
• Via della Cava
• Chiesa vaig donar Sant Domenico, construïda sobre les ruïnes d'un temple pagà
• I Musei Faina, Greco i quell' dell'Opera del Duomo
• Fortalea de Albornoz
• Porta Maggiore
• Funicular de Orvieto

Frazioni (núcleos de población)

Bagni vaig donar Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto vaig donar Orvieto, Canale vaig donar Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta vaig donar Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, Rocca Sberna, Sant Faustino, Sferracavallo, Stazione vaig donar Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, Torre Sant Sever

Hermanamientos

Orvieto està hermanada en les ciutats de:

• Givors (França)
• Aviñón (França)
• Maebashi (Japó)
• Belén (Palestina)
• Aiken (Estats Units)
• Seinäjoki (Finlàndia)
• Kerċem (Malta)

Personas notables

Artícul principal → Categoría:Personas de Orvieto.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Orvieto.
• Pàgina de l'ajuntament de Orvieto
• Archivat el 14 de maig de 2011 archivat en Wayback Machine.