Mirmecófilo
Un mirmecófilo és un organisme que viu en associació en formigues. Mirmecofilia significa lliteralment «amor (o afinitat) per les formigues» i es referix a associacions mutualistes en estos insectes, encara que en un sentit més ampli s'utilisa també per a referir-se a interaccions antagónicas com comensalisme o inclús parasitisme.
Els mirmecófilos poden eixercitar varis papers en les colónies de formigues que els hostagen. Molts consumixen materials de rebuig dels nius, com a formigues o larves mortes, o fongos que creixen en el niu. Alguns, no obstant, s'alimenten dels víveres que almagasenen les formigues, o són predadores dels seus ous, larves o crisálidas. Uns atres beneficien a les formigues proveint-les d'una font de menjar. Moltes relacions mirmecófilas són obligades, açò és, que un o un atre participant requerix d'esta relació per a la seua supervivència, i algunes associacions són facultatives, beneficiant a un o a abdós participants, pero no és necessària per a la seua supervivència.
Una associació mirmecòfila ben coneguda es dona en les palometes de les famílies Lycaenidae i Riodinidae. Moltes orugas d'estes famílies produïxen néctar per mig d'uns òrguens especialisats i es comuniquen en les formigues emetent sons i vibracions.[1][2] Es creu que la seua associació en les formigues reduïx els paràsits de les orugas d'esta palometa.[3]
Alguns escarabats de les famílies Cholevidae, Pselaphidae, Staphylinidae, Histeridae i Ptiliidae, o la marieta Thalassa saginata són mirmecófilos. Associacions mirmecófilas també es poden trobar en uns atres insectes, com áfidos i membranácidos, ortòpters com grill Myrmecophilus acervorum, o el gènero de sírfidos Microdon,[4] i uns atres dípters com les mosques soldat Clitellaria obtusa.
També es dona en alguns àcars i aranyes, en particular alguns àcars oribátidos, en els que s'ha comprovat que són mirmecófilos obligats.[5][6]
Excepcionalment s'observa en els moluscs, com en el cas de Allopeas myrmekophilos.[7]
El primer treball important en la catalogació de mirmecófilos britànics va ser realisat per Horace Donisthorpe en el seu llibre de 1927 The Guests of British Ants.
Plantes mirmecófitas
- Artícul principal → Mirmecófita.
Les interaccions entre plantes i formigues són d'àmplia distribució geogràfica,[8] en centenars d'espècies de plantes mirmecófitas en vàries famílies, com Leguminosae, Euphorbiaceae i Orchidaceae.[9] En general, estes plantes proporcionen refugi i menjar a canvi de protecció, dispersió de llavors (mirmecocoria), control de competència en atres plantes, servicis higiènics i o suplements nutritius.[10][11]
Vore també
Referències
- ↑ Pierce NE, Braby MF, Heath A, Lohman DJ, Mathew J, Rand DB, Travassos MA(2002).«The ecology and evolution of ant association in the Lycaenidae (Lepidoptera)».Annual Review of Entomology.47
- 733-771.
- ↑ (2002).«A survey of androconial organs in the Riodinidae (Lepidoptera)».Zoological Journal of the Linnean Society.136
- 171–197.doi:10.1046/j.1096-3642.2002.00003.x.Consultat el 30 d'agost de 2014.
- ↑ H. T. Baumgarten i K. Fiedler(1998).«Parasitoids of lycaenid butterfly caterpillars: different patterns in resource use and their impact on the hosts' symbiosis with ants».Zoologischer Anzeiger.236
- 167–180.
- ↑ I. Brake(1999).«Prosaetomilichia de Meijere: a junior subjective synonym of Milichia Meigen, with a phylogenetic review of the myrmecophila species-group [Diptera, Milichiidae]».Tijdschrift voor Entomologie.142(1)
- 31–36.
- ↑ Paula E. Cushing(1997).«Myrmecomorphy and myrmecophily in spiders: A review».Florida Entomologist.80(2)
- 165–193.
- ↑ F. Ito i G. Takaku(1994).«Obligate myrmecophily in an oribatid mite. Novell symbiont of ants in the Oriental tropics».Naturwissenschaften.81(4)
- 180–182.doi:10.1007/BF01134538.
- ↑ V. Witte, R. Janssen, A. Eppenstein, U. Maschwitz(2002).«Allopeas myrmekophilos (Gastropoda, Pulmonata), the first myrmecophilous mollusc living in colonies of the ponerine army ant Leptogenys distinguenda (Formicidae, Ponerinae)».Insectes Sociaux.49(4)
- 301–305.doi:10.1007/PL00012646.
- ↑ V. Ric-Gray i P. Oliveira, The Ecology and Evolution of Ant-Plant Interactions, Chicago i Londres: University of Chicago Press, 2007.
- ↑ B. Holldobler i E. O. Wilson, Journey to the Ants, Cambridge, Massachusetts: The Belknap Press of Harvard University Press, 1994.
- ↑ K. Fiedler, B. Holldobler i P. Seufert, Butterflies and ants: The communicative domain, Cellular and molecular life sciences, vol. 52, 1996, pp. 14-24.
- ↑ M. Heil i D. McKey, Protective ant-plant interactions as model systems in ecological and evolutionary research, Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics, vol. 34, 2003, pp. 425-453.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mirmecófilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.