Anar al contingut

Staphylinidae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Staphylinidae

Els estafilínidos (Staphylinidae) són una de les famílies numeroses de coleòpters polífagos en unes 63 000 espècies descrites i mils de gèneros,[1] (casi tantes com vertebrats). El seu tamany oscila entre 0,5 i 50 mm, encara que la majoria medixen entre 2 i 10 mm. Segons Lawrence & Newton[2] les antigues famílies Micropeplidae, Pselaphidae i Scaphidiidae deuen incloure's entre els estafilínidos en categoria de subfamílies. És un grup antic. Es coneixen fòssils del Triásico, de 200 millons d'anys. És possible que hi haja uns atres més antics.

Característiques

És una família tan gran que presenta gran varietat. La majoria de les espècies són allargades i en tegumento bla. Els élitros estan típicament acurtats, deixant al descobert part del abdomen. En la majoria, les ales estan ben desenrollades i són bons voladores. Uns pocs carixen d'ales.

Biologia i ecologia

Erro al crear miniatura:
Stenus sp vista lateral

Els estafilínidos ocupen una gran diversitat d'hàbitats: fulleram, turba, fongos, corfa d'arbres, carronya, caus de mamífers, nius d'aus, nius d'insectes socials (formigues, avespes, abelles, termites), covas, vegetació, flors, etc.[3]

La majoria són carnívors o carroñeros, pero també hi ha espècies saprófagas (matèria vegetal en descomposició) i fitófagas (polen, flors, algues, etc.).[4] Molts segreguen substàncies malientes i irritantes per a repelir als seus enemics. Els estafilínidos tenen un important paper en els ecosistemes, tant actuant com a preses, com mantenint l'equilibri de poblacions d'atres insectes, als que depredan (escolítidos, larvas de dípters, caragols, etc.).

Galeria

Referències

  1. ↑ «archive. org/web/20070530182250/http://www. fieldmuseum. org/peet_staph/whatisstaph. html Austral Staphylinidae». Archivat des de l'fieldmuseum. org/peet_staph/whatisstaph. html original, el 30 de maig de 2007. Consultat el 13 d'octubre de 2007.
  2. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Lawrence
  3. ↑ Zahradník, J., 1990. Guia dels Coleòpters d'Espanya i d'Europa. Omega, Barcelona, 570 pp. ISBN 84-282-0781-X
  4. ↑ Winkler, Josef Rudolf (1964). google. com/books? id=xP5CAAAAYAAJ&newbks=0 A Book of Beetles (en en), Spring Books. Consultat el 2024-02-16.

Enllaços externs