Mirmecocoria
La mirmecocoria és la dispersió de llavors de plantes per les formigues. Esta és una forma de mutualisme en la que la planta es beneficia per la dispersió de les seues llavors i la formiga rep aliment. Este tipo de dispersió s'ha trobat en unes 80 famílies de plantes i juga un gran paper en moltes comunitats vegetals, especialment en els boscs templats caducifolios d'Europa i d'Amèrica del Nort i zones arbustivas seques d'Austràlia i Àfrica del Sur. Diferents espècies de formigues arrepleguen i transporten fruts i llavors, la majoria dels quals tenen uns apèndixs, cridats eleosomas (lliteralment, "cossos grassos"), que contenen substàncies nutricionals o atrayentes. Les formigues es duen les llavors al niu i, allí, alimenten a les seues larves en els eleosomas deixant el restant de la llavor, encara viable i en capacitat de germinar, en un lloc apartat de dit niu a on acumulen formigues mortes i atres rebujos que, ademés, servixen d'abonament per a la germinació de les llavors.[1] Experiments fets en l'euforbiácea Euphorbia characias demostren que si una formiga troba una llavor d'esta espècie, la provabilitat de que siga transportada al formiguer s'incrementa per 7 si la llavor té un eleosoma.[2]
La presència d'un eleosoma no és del tot imprescindible, puix hi ha espècies de formigues granívoras (per eixemple Messor barbarus) que acumulen en el niu, a efecte de reserves alimentícies, fruts i llavors sanceres que poden germinar baix terra abans de ser eventualment usades com a aliment.
Referències
- ↑ Beattie, A.J. (1985). The Evolutionary Ecology of Ant-Plant Mutualisms, Cambridge University Press, Cambridge U.K..
- ↑ Fenner F. & Thompson K., The Ecology of Seeds, 250 p., Cambridge University Press, 2005
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mirmecocoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.