Messor barbarus

Messor barbarus (Messor barbarus)

Messor barbarus és una espècie de formiga, de la subfamília Myrmicinae, recolectora de llavors. És comú en la península ibèrica, en el Migdia francés, en Itàlia i en Marroc. Atres espècies pròximes s'estenen pels atres països mediterràneus i pel Mig Oriente.

Descripció

Descripció morfològica general

• Aïllats (peciol i pospeciolo) formats pel segon i tercer segments abdominals entre el mesosoma i el gastro.
• Sutura promesonotal #present, no flexible.
• Pospeciolo articulat en la superfície ventral del primer segment gastral. Gastro no en forma de cor i sense capacitat per a doblar-se sobre el mesosoma.
• Antenes d'onze o dotze segments, maza formada per tres o més artejos sense ella.
• Ulls ovales, ubicats llunt de l'inserció mandibular.
• Mandíbules més o menys triangulars dentadas en la vora masticador.
• Sense aresta en el marge del cap.
• Pospeciolo sense proyecció ventral.
• Vores clipeales no elevats. Pronoto redonejat anterolateralmente en les espècies europees. Aguijón simple
• Antenes sense maza antenal o en està formada per quatre o cinc segments.
• Gastro sense canal llongitudinal dorsal, vora anterior del clípeo sense emarginar, mandíbules robustes i dentadas.
• Mandíbules redonejades en la seua part externa. Dimórficas. Cap rectangular.
• Primer artejo del funícul més o menys rectangular i aplanado, més llarc que el segon. Espolones simples en les tíbies II i III.
• Gula i mandíbules en numeroses quetas desiguals i no disposts en forma de cistella.
• Clípeo dentado en la seua vora anterior. En vista frontal, el cap pot presentar quetas erectas en la part superior del cap, pero està desprovista d'elles en les genas. Escultura més dèbil, en particular en el cap que pot ser en gran part plana.
• Primer artejo del funícul com a màxim 1,5 voltes major que el segon.
• Propodeo redonejat en vista de perfil; les obreres majors alcancen els 11 mm. i tenen el cap d'un color rojós, en el restant del cos negre; les minor presenten el cos completament negre.
• No presenta aguijón.

Castes (Terminologia de Michener, 1974)

• Ginas: Femelles reproductores o reines potencials.
• Obreres:
  • Obreres menors (minor). Duen l'aliment a la colónia.
  • Obreres miges, a voltes ajuden als soldats en la defensa de la colónia.
  • Obreres majors (soldats/major), s'encarreguen de la defensa de la colónia i de martafallar les llavors de major tamany i resistència.
• Machos:
  • Zánganos, mascles fèrtils, s'encarreguen de la fecundació de les ginas, per a convertir-les en reines.

Comportament

Desenrolle de la colónia i del niu

En l'autumne la reina recent fecundada s'enterra uns centímetros i es tanca; té reserves per a un any metabolizando els músculs alares i les reserves de greix; deu madurar els òrguens ponedores durant l'hivern, i en març-abril escomençarà la posada, de la que anirà consumint algunes larves fins a conseguir traure avant unes chicotetes cuidadores, que es dedicaran a cuidar la crío; estes cuidadores inhibixen el naiximent de la seua pròpia casta i naixerà alguna chicoteta exploradora, alguna cosa més gran i inquieta, que obrirà el niu i eixirà en busca d'aliment; donada la forta competència intraespecie que té la Messor barbarus els nius jóvens són tímits i passen la major part del temps tancats el primer any; el segon any aumenta el número d'exploradores i quan s'aplega a unes cinquanta obreres apareix una casta d'obreres capaç de mantindre net un graner. A partir d'este moment la població aumenta radicalment; s'àmplia el niu en profunditat i s'aïllen parts del mateix depositant excrements en les parets i sostre de les cambres; apareixen noves castes mijanes de bon olfat que reconeixen per primera volta a formigues d'atres nius, exploradores de major tamany, i alguna chicoteta cabezona; el tercer any és l'any de la busca de recursos, la colónia necessita aliment i establix els seus primers camins, apareixen més cabezonas, més cuidadores de graner, vigilants en les entrades, i alguna chicoteta soldat agressiva que freqüenta els camins; cada volta que plou aumenta l'agressivitat de totes les obreres cap a obreres d'atres nius de Messor barbarus, ya que s'han borrat les pistes d'olor i els territoris han d'establir-se de nou; comença les refregues en atres nius, i al començ de l'estiu les primeres guerres totals per a eliminar competència: les obreres formen un camí directe fins al niu més propenc i s'enredren en lluita a mort fins a conseguir entrar en el niu, solament ho fan quan estan segures de la seua superioritat aixina que deuen tindre algun sistema per a contar el número de cabezones en el que conta l'atre niu, que és un indicador de l'edat i els recursos; durant l'estiu naixen els primers supercabezones, autèntics molins i forzudos en a penes olfat que òbrin llavors dures i mouen pedres, necessiten del restant de formigues per a poder alimentar-se, és el començ d'un niu estable.

Dormen per tandes, rebaixen el metabolisme fins a permanéixer immòvils i sempre en el sol guardant les distàncies. Hi ha una densitat constant de formigues en repòs, est és el gatell per a aumentar o disminuir el tamany del niu: la densitat de formigues. Quan se supera s'inicia el moviment de terra, una casta d'obreres multitarea que van pel niu a l'espera de fer alguna activitat que es necessite en seguida, s'imiten unes a unes atres i comença el treball organisat: aboquen la terra a l'exterior en una forma volcànica característica, eleven l'altura de l'entrada i açò els servix per a regular la ventilació del niu. Quan plou òbrin chicotetes obertures a lo llarc de galeries superficials més baixes que l'entrada del niu; l'aire paralel a la superfície aumenta la velocitat a major distància d'esta i aixina creen una diferència de pressió entre les finestres a distinta altura del sol, controlant la ventilació i per tant l'evaporament d'humitat.

La distribució del niu és dinàmica, i en ell varien les condicions d'humitat, temperatura, ventilació a lo llarc del dia i de les estacions. La reina tendix sempre a baixar, i permanéixer en les parts més profundes del niu. Poden aprofitar alguna pedra que tinga gran capacitat calorífica per a desenrollar més ràpit la críes en temps frets o de competència en atres nius propencs. La críes pràcticament es deté en hivern, tan solament es mantenen una producció de larves que ben poguera ser una reserva de nutrients a consumir en époques d'escassea, o que siguen productores d'alguna substància útil per a elles, és dir, que les larves pogueren transformar aliments en substàncies que les obreres no puguen sintetisar i les fera dependents d'elles, lliberant aixina a les obreres de mantindre més funcions en el cos.

Alimentació

Les colónies salvages de M. barbarus són fonamentalment granívoras. Les obreres s'encarreguen de recolectar grans i transportar-los al niu almagasenant-los en el graner. Per a alimentar-se una obrera va fins al graner, i du una llavor que obri en la sala d'crío llevant-li el clafoll. Moltes voltes treballant en equip vàries obreres aboquen sucs digestius en ella i en una cadena de distintes obreres la van convertint en una papilla, comunament denominada "pa de formiga", de la que s'aniran alimentant totes les obreres, menjant en grup. Les larves no es mouen, són alimentades per trofalaxia per les obreres. Quan un aliment és apreciat una obrera es fa càrrec d'ell, es penja d'una paret subjectant-ho en les mandíbules i permaneix aixina dies sense que l'aliment toque les parets ni el sol, i deixant que les obreres que vullguen menjar d'ell ho facen, sense soltar-ho mai, fins que una atra obrera la relleva.

Higiene

La neteja és una activitat que es realisa de forma contínua, les obreres netegen les larves i es netegen entre sí contínuament, a voltes vàries a una. Cada volta que retorna una exploradora és somesa a una neteja exhaustiva, les mateixes obreres en reconéixer la rodalia del niu comencen a netejar-se per a evitar l'introducció d'àcars i fongos a l'interior.

Reproducció

M. barbarus és una espècie monogínica, és dir hi ha una sola reina per colónia, que és l'única encarregada de posar ous i aixina originar tots els individus de la colónia. La reina es aparea una única volta en un mascle guardant el semen d'est en una espermateca.

Distribució

És comuna en la península ibèrica, costa mediterrànea francesa i nort de la península itálica.

Tàxons infraespecíficos

Actualment es reconeixen sis subespecies:

• M. barbarus gallaoides
• M. barbarus mediosanguineus
• M. barbarus politus
• M. barbarus sahlbergi
• M. barbarus santschii
• M. barbarus varrialei

Sinonímia

• Messor binodis Smith, 1858
• Messor megacephala Mayr, 1863
• Messor rufitarsis Roger, 1863
• Messor ambiguus Collingwood, 1978
• Messor sordida Cagniant & Espadaler, 1998

Bibliografia

1. Michener C.D., The Social Behavior of the Bees. A Comparative Study, Harvard University Press, 1974 - 404 pàgines

Enllaces externs

• Wikispecies té un artícul sobre Messor barbarus.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Messor barbarus.