Mirmecófita
Una mirmecófita és una planta que viu associada (mutualisme) en una colónia de formigas i posseïx òrguens especialisats a on es guarecen els seus hospedantes. Hi ha prop d'una centena de gèneros de mirmecófitas.[1] Estes plantes posseïxen adaptacions especials que procuren menjar i refugi als seus hostes. Les estructures adaptades a estos requeriments inclouen els cridats domacios, els 'dispensadores' de nutrients i els nectarios extraflorales.[1] Recíprocamente, les formigues colaboren en un mirmecófito en varis modos: polinizando, dispersant llavors, reunint nutrients i contribuint a la defensa de la planta.[1] Concretament els domacios adaptats a les formigues es denomina 'mirmecodomacios'.[2]
Per eixemple, Myrmecodia, una planta epífita de Malàsia, desenrolla tubèrculs en una ret de cavitats habitades per formigues. Un atre eixemple és la pebre de les formigues.
Algunes espècies de Acacia d'Amèrica tropical tenen espines huecas per al mateix propòsit. Representa associacions mutualistes i comensalistas.
Mutualisme
[editar | editar còdic]
Les plantes mirmecófitas compartixen una relació mutualista en les formigues en benefici mutu. Esta associació pot ser tant optativa com a obligatòria.[3]
Mutualisme obligatori
[editar | editar còdic]En el mutualisme obligatori abdós organismes són interdependents. No poden sobreviure l'un sense l'atre. Un eixemple d'este tipo es troba en el gènero Macaranga. Totes les espècies d'este gènero proveïxen d'aliment d'algun tipo a les formigues, pero solament les espècies en mutualisme obligatori produïxen domacios.[1] Únicament algunes de les més comunes de les espècies mirmecófitas de Macaranga interactuen en les formigues del gènero Crematogaster. Aixina C. bornensis ha aplegat a dependre totalment de la seua planta associada. No podria sobreviure sense les celes a on habita i sense el menjar que rezuma la planta. En ensajos de laboratori, les formigues obreres no varen poder eixir avant llunt de la planta d'acolliment. Qualsevol atre hàbitat resultava inviable per a elles.[4]
Mutualisme optatiu
[editar | editar còdic]El mutualisme optatiu és aquell en que abdós beneficiaris (plantes i formigues en este cas) no són totalment interdependents. Qualsevol dels dos pot passar sense l'atre. Este tipo es dona en plantes que posseïxen nectarios extraflorales i no atres estructures especialisades per a favorir a les formigues.[3] Estos nectarios permeten a una gran varietat d'espècies animals interactuar en la planta i traure benefici d'ella. Pot donar-se també en plantes no natives (introduïdes) a on una coevolució encara no ha tingut lloc. Per eixemple les leguminosas del Vell Món, en ser introduïdes en Norteamérica varen ser objecte de protecció per part de les formigues en orige en atres regions diferents.[3]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mirmecófita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.