Anar al contingut

Mineria en Colòmbia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Les condicions geològiques i geogràfiques de Colòmbia fan que el seu subsol siga ric en tot tipo de minerals i hidrocarburs en potencial d'explotació econòmica.


La mineria en Colòmbia, constituïx un dels principals motors econòmics del país.[1] Els minerals més explotats són l'or, l'argent, esmeraldes, platí, coure, níquel, carbó. Una de les extracció més importants és la mina de carbó del Cerrejón en La Guajira, que és la mina de carbó a cel obert més gran d'Amèrica Llatina.[2] L'explotació d'or i coure daten de l'época precolombina i es va desenrollar en el país, en grups ètnics com els Muiscas, els Quimbaya, els Tayrona i els Zénues,[3] els quals encara són molt explotats artesanalment, existint gran cantitat d'illegalitat, i des de fa alguns anys multinacionals han començat a fer part d'este negoci.[4] Els minerals no metàlics inclouen sal, pedra calcàrea, sofre, algeps, dolomita, barita, feldespat, argila, magnetita, mica, talc i marbre. Colòmbia és un dels principals productors d'esmeraldes del món,[5] concentrant-se la seua explotació en Boyacá i Cundinamarca.[6] Per la seua banda, el petròleu és explotat en la seua majoria per Ecopetrol. En Barrancabermeja es troba la refineria de petròleu més grans del país.[7] Presenta problemes com la mineria illegal,[8] l'ingerència del conflicte armat intern[9] i l'extractivismo.[10]

Història

[editar | editar còdic]

Els principals productes de la mineria indígena varen ser l'or, esmeraldas, cuarzos, entre uns atres.

En época del virreinato de Perú, al que pertanyia Nova Granada, en 1563 va entrar en vigor Premática i Ordenances de Mines de Felipe II, per la que les mines americanes quedaven baix sobirania de la Corona. L'importància de les mines en Colòmbia no va tindre la dimensió de les grans mines d'argent d'Hispanoamèrica com Moricllo, Potosí o Zacatecas. No obstant, les millores, útils i mecanismes com a ventilació o desaiguador desenrollats en l'ingenieria de mines del restant de territoris varen ser difoses en Colòmbia. Es poden senyalar ademés les mines d'esmeraldes colombianes de Chivor (1537) i Muzo (1551). L'explotació minera seguia el sistema de regalías, el qual consistia en el pagament d'una contraprestació a canvi d'una concessió en l'explotació d'un jaciment miner. En el XVII es varen descobrir les mines d'or de Barbacoa i Va chocar. Es va produir el tancament de les de Chivor (1676) i de Coscuez (1646) per un corriment de terra que va matar a 300 miners. De 1683 a 1794 varen estar en vigor les Ordenances de Mines del Virreinato del Perú. En el XVIII es varen descobrir els jaciments auríferos el replanell colombià entre Cauca i Porco. En 1784 va ser manat a Bogotà per a millorar les tècniques d'explotació de les mines d'argent de Marieta el notable químic Juan José Delhuyar, descobridor del wolframio (1783).[11]

Despuix de l'independència de Colòmbia, cap a finals de 1850 en l'implementació del registre miner hi ha un control més directe de l'activitat minera del país. Per a esta época havien registrades 106 mines que en la seua majoria s'ubicaven en Antioquia i el sur de Bolívar. Després, la Constitució de Rionegro de 1863 li otorga la facultat als estats federats del recent constituït Estats Units de Colòmbia per a que legislen sobre la propietat minera, a on es dispon que certs minerals són propietat de l'amo del terreny. La Constitució de 1886 retorna a la nació (cridada per esta constituent la República de Colòmbia, com se li coneix a la nació fins al dia de hui) totes les mines que es trobaven baix domini dels Estats Federats.[12][13]


En el XIX i començos de el XX escomencen a ingressar a Colòmbia grans companyies mineres per les facilitats que donava el govern de l'época per a instalar-se en el país, els ineficientes mecanismes de control i la falta de regulació de l'activitat minera varen fer que esta indústria es desenrollara, de forma desorganisada, fins als anys 80´s.[12][13] En 1988 s'expedix el Còdic Miner Colombià, per mig del Decret Llei 2655, el qual definix els conceptes d'exploració i explotació lícita i ilícita de minerals. En l actualitat es troben regida per la Política minera en 2016 i el Pla Nacional de Desenroll Miner 2018-2025.[14] Es presenta l'us de noves tecnologies com la geometalurgia, recuperació de cianur, ions metàlics mòvils, maneig d'aigües residuals, tancament sostenible de mines.[15] Per a 2023 serà prohibit l'us de mercuri en la mineria.[16]

Recursos minerals de Colòmbia

[editar | editar còdic]

Petròleu

[editar | editar còdic]

L'indústria petrolera en Colòmbia és un dels principals motors de l'economia. L'història de l'extracció d'hidrocarburs escomença en l'any 1538 quan Gonzalo Jiménez de Quesada troba en manaderos de cru prop de la població colombiana de Barrancabermeja, a on es troba la principal refineria del país que processa el 95% de la demanda nacional de combustible i atres derivats del petròleu, deixant-li el restant a la Refineria de Cartagena (Reficar).

Les reserves actuals de petròleu es calculen en uns 1700 millons de barrils, lo que en una producció promig de 851.000 de barrils diaris garantisa la producció per aproximadament sis anys.[17]

Carbó

[editar | editar còdic]
Archiu:Cerrejón 2.jpg
Colòmbia, és un dels majors productors de Carbó a nivell mundial

El carbó mineral o hulla és un combustible de procedència fòssil, de color negre lluent, ardix en facilitat i produïx molta calor. Ademés del seu us com a combustible en les fàbriques, el carbó s'ampra en alts forns, locomotores, barcos, etc. La destilació de la hulla permet obtindre gran cantitat de subproductes de molta importància com a gas, coque, alquitrán que proporciona olis, substàncies per a perfum, pintures, plàstics, neumàtics, explosius, medicines, insecticida, paviments, etc. Colòmbia té immenses reserves de carbó en les tres cordilleres especialment en l'Oriental.


La mina més gran es troba en El Cerrejón (La Guajira).[18][19]

Reserves[20] En millons de tonellades
Departament Reserves provades
La Guajira 3.694,64
Cessar 1.770,91
Còrdova 378,19
Antioquia 87,07
Valle del Cauca 40,51
Cundinamarca 221,84
Boyacá 153,95
Santander 55,20
Nort de Santander 105,30
TOTAL 6.507,61

Or

[editar | editar còdic]
Archiu:Muisca raft Legend of El Dorado Offerings of gold.jpg
La Bassa Muisca, una de les obres del museu, en la que es representa la cerimònia de la Llegenda d'El Dorat.

L'explotació de l'or en Colòmbia data des d'abans de la conquista espanyola. Este mineral ha fet part de la cultura colombiana. Durant la conquista, la Corona espanyola va explotar i va transportar per primera volta l'or americà cap a Europa. L'or es troba en filons o vetes entre les roques i torrentades en les arenes d'alguns rius. Es troba en les cordilleres Central i Occidental. Els departaments de major producció d'or en el 2016 varen ser: Antioquia, Va chocar, Nariño, Bolívar, Cauca i Caldas.[21] S'ha presentat un aument en la mineria illegal d'or.[22] En 2020 Colòmbia ocupa el lloc 22 en producció d'or.[23]

Esmeraldes

[editar | editar còdic]
Vore també: Guerres verdes
Archiu:Beryl-Calcite-d05-4a.jpg
Colòmbia és un dels principals productors de les millors esmeraldes del món.

l'esmeralda és una varietat de mineral de característic color vert

És una pedra preciosa molt valorada per la seua rarea, puix des de l'Antiguetat es varen descobrir pedres precioses de color vert com la malaquita, pero l'esmeralda és l'única cristalina. El seu nom significa pedra verda i la seua tonalitat ha donat nom al color verda esmeralda.

Es troba en gran cantitat en el departament de Boyacá i Cundinamarca,[24] en els municipis de Muzo, Chivor, Otanche i Coscuez.

Coure

[editar | editar còdic]

Colòmbia es troba en la llínea del cinturó del Pacífic, considerada una franja estratègica i en potencial de coure. Actualment importa prop de 70% del coure que requerix l'indústria domèstica, i la producció nacional a penes alcança les 50.000 tonellades. Les mines de coure es localisen en Antioquia (AngloCold Ashanti), Va chocar (El Roure, Minera Coure, Volador-Rugby Mining) i Còrdova (Minerals Còrdova).[25] Les zones en potencial miner a on es troben pórfidos cupríferos són: Cinturó occidental d'edat Eoceno: (Antioquia,Va chocar,Nariño).Cinturó Oriental d'edat Jurásica: (Tolima,Huila,Santander i Putumayo) Cinturó Central d'edat Mioceno (Cauca).[26] Troballes en Cessar.[27]

Níquel

[editar | editar còdic]

El níquel és explotat principalment en mines com a Cerro Matoso (Còrdova).[28][29]

Minerals no metàlics

[editar | editar còdic]

A lo llarc del territori nacional s'explota a diferents escales minerals com: sal terrestre, sal marina, graves, arenes, argila, calcàrea, sofre, barita, bentonita, feldespat, fluorita, asbesto, magnetita, talc, algeps, roca fosfórica i roques ornamentals.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Bushnell, David (2006). «Capítul 11», Colòmbia una nació a pesar de sí mateixa: dels temps precolombinos als nostres dias (en és), Planeta Colombiana. ISBN 978-958-42-0749-4.
  2. ↑ «a-els seus-veïns/ El Cerrejón: una mina cada volta més insoportable per als seus veïns» (en és-co). ¡PACIFISTA!. Consultat el 2020-11-03.
  3. ↑ «La mineria colonial i republicana - La Ret Cultural del Banc de la República» (en espanyol). www.banrepcultural.org. Consultat el 2020-11-03.
  4. ↑ «Colòmbia, naturalment minera» (en espanyol). Portafolio.co. Consultat el 2020-11-03.
  5. ↑ «Colòmbia exporta US$140.000 millons en esmeraldes a tot lo món» (en és). www.larepublica.co. Consultat el 2020-11-03.
  6. ↑ «¿Quin és l'orige de l'esmeralda colombiana?» (en espanyol). Portafolio.co. Consultat el 2020-11-03.
  7. ↑ «La major refineria de Colòmbia impulsa ingressos de Ecopetrol en temps difícils» (en és). www.larepublica.co. Consultat el 2020-11-03.
  8. ↑ «Mineria illegal de l'or: el 48 % es practica en reserves forestals» (en espanyol). El Temps. Consultat el 2020-11-03.
  9. ↑ «Amèrica Llatina: riquea minera i conflicte social | DW | 11.09.2019» (en és-es). DW.COM. Consultat el 2020-11-03.
  10. ↑ «Dimensions del extractivisme miner en Colòmbia.».
  11. ↑ «Mineria espanyola en l'época colonial. Autor: OCTAVIO PUCHE RIART. E.S.T. de mines. Universitat Politècnica de Madrit».
  12. ↑ 12,0 12,1 «La Realitat de la Mineria Illegal en Països Amazónicos:Colòmbia» (PDF). Societat Peruana de Dret Ambiental. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2015. Consultat el 7 de juliol de 2015.
  13. ↑ 13,0 13,1 «ambient/MINERIA%20I%20MEDIO%20AMBIENTE%20EN%20COLOMBIA.pdf Mineria i Mig ambient en Colòmbia» (PDF). Universitat Sergio Arboleda - Colòmbia. Archivat des d'el ambient/MINERIA%20I%20MEDIO%20AMBIENTE%20EN%20COLOMBIA.pdf original, el 11 de juny de 2014. Consultat el 7 de juliol de 2015.
  14. ↑ «La riquea minera de Colòmbia en atres materials» (en espanyol). Riquea minera de Colòmbia. Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2019. Consultat el 4 de setembre de 2020.
  15. ↑ «a-la-mineria-en-colombia-2778226 Pràctiques i tecnologies sostenibles per a la mineria en Colòmbia» (en és). www.larepublica.co. Consultat el 4 de setembre de 2020.
  16. ↑ «Colòmbia prohibix l'us de mercuri en la mineria» (en és). Notícies ambientals. Consultat el 4 de setembre de 2020.
  17. ↑ L'Espectador (ed.): «Colòmbia té petròleu per a huit anys i atentats deixen pèrdues en el sector». Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2013. Consultat el 20 d'agost de 2013.
  18. ↑ «Mina de carbó Cerrejón reinicia operacions» (en és-mx). Forbes Colòmbia. Consultat el 2020-11-03.
  19. ↑ «Expert de la ONU demana cessar les activitats de la mina El Cerrejón en Colòmbia» (en és). Notícies ONU. Consultat el 2020-11-03.
  20. ↑ http://www.simco.gov.co/linkclick.aspx?fileticket=CjcYCscHVGA%3d&tabid=110
  21. ↑ «9.2.1-Producció d'or en quilograms per departaments. Anys 2004-2016» (en en). www.antioquiadatos.gov.co. Consultat el 20 de maig de 2020.
  22. ↑ «El 47 % de la mineria d'or està en zones de protecció especial» (en espanyol). El Temps. Consultat el 14 de setembre de 2020.
  23. ↑ «Ore, l'oportunitat dorada per a Colòmbia en la pospandemia» (en espanyol). El Temps. Consultat el 14 de setembre de 2020.
  24. ↑ «Inicie» (en és-es). FEDESMERALDAS. Consultat el 2020-11-03.
  25. ↑ «a-el-desenroll-de-energias-renovables/45395 Cobre: ¿necessari per al desenroll energies renovables en Colòmbia?» (en és-co). Cobre en Colòmbia necessari per al desenroll d'energies renovables. Consultat el 4 de setembre de 2020.
  26. ↑ «ha-urani-en-boyaca/246620 ¿Boyacá també té urani?» (en espanyol). Agència Nacional Minera explica si hi ha urani en Boyacá. Consultat el 4 de setembre de 2020.
  27. ↑ «Troballa de coure en el Cessar genera expectatives entre comunitats» (en espanyol). El Temps. Consultat el 4 de setembre de 2020.
  28. ↑ «Mineria del níquel en Còrdova: entre l'or i la misèria» (en espanyol). El Temps. Consultat el 4 de setembre de 2020.
  29. ↑ «EL MACONDO DEL NIQUEL» (en espanyol). EL MACONDO DEL NIQUEL. Consultat el 4 de setembre de 2020.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mineria_en_Colòmbia&oldid=831302»