Pórfido cuprífero
Es denomina pórfido cuprífero o pórfido de coure i molibdeno a un tipo de mineralisació d'orige magmático i hidrotermal.[1] Els pórfidos cupríferos constituïxen la principal font d'extracció tant de coure com de molibdeno.[1] Es poden subdividir en dos grups: els jaciments a on prima el molibdeno i aquells a on prima el coure, també coneguts com Mo-(Cu) i Cu-(Mo), respectivament.[1] El nom pórfido referix a la seua típica pero no necessària associació a roques de textura porfirítica, específicament de grans feldespats en una matriu fina.[2]
En la classificació de Seedorff i Pirajno els pórfidos cupríferos són un de cinc tipos de pórfidos sent els atres pórfido de molibdeno, pórfido d'or, pórfido de tungsteno i pórfido d'estany.[3]
Formació
[editar | editar còdic]
Els depòsits Cu-(Mo) s'originen quan magma pobre en aigua s'acosta a la superfície de la corfa terrestre sense graus majors de cristalisació. Este cos de magma pot formar dics de textura de pórfido i composició de granodiorita o riodacita. Estos dics poden alcançar la superfície formant volcans. En trobar-se prop de la superfície, el cos de magma se satura en aigua magmática en les fases inicials de la cristalisació.[1] L'aigua magmática exsuelta té aniones de clor (Cl-), lo que provoca l'extracció de coure del magma a l'aigua magmática.[1] És esta aigua la que després deposita el coure.
Es pensa que els depòsits tipo Mo-(Cu), més rics en molibdeno, originarien a partir de magma similar a la de Cu-(Mo) pero més ric en aigua. Este magma s'estancaria a nivells més profunts que el que dona orige a depòsits Cu-(Mo) i requeriria una major grau de cristalisació fraccionada per a saturar-se en aigua.[4] Una volta que se satura en aigua el molibdeno es concentra en ella.[5] El coure en canvi no es concentra tant en l'aigua ya partix del coure ya ha segut aïllat del sistema en cristals per la cristalisació fraccionada.[5]
Jaciments
[editar | editar còdic]Estos depòsits es distribuïxen principalment a lo llarc del Cinturó de Fòc del Pacífic,[1] encara que també existixen en Austràlia, China, Iran, Kazakhstan, la península balcànica, Rússia,[6] Namíbia[7] i Zàmbia.[6]
En Perú es troben grans depòsits en els departaments de Cajamarca, al nort, i Apurímac, Cusco, Arequipa, Moquegua i Tacna, al sur.
En el nort de Chile, els principals jaciments de coure són pórfidos cupríferos formats en cinc episodis en l'interval entre el Cretácico i el Plioceno.[8] Els principals depòsits de pórfidos cupríferos del nort de Chile —Chuquicamata, Collahuasi, L'Òbriga, El Salvador, L'Amagada i Potrerillos— estan tots emplaçats sobre la falla Domeyko.[8]
En Argentina, en la província de Catamarca, es troben jaciments de coure i or (tipo pórfidos cupríferos).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Robb, Laurence, p. 106.
- ↑ Maksaev, Víctor. 2004. Pórfidos cupríferos
- Archivat el 23 de setembre de 2015 archivat en Wayback Machine., Universitat de Chile. Revisat el 21 d'octubre de 2012.
- ↑ Pirajno, F. 2009. Hydrothermal Processes and Mineral Systems. Springer Science+Bussiney Mija, p. 358.
- ↑ Robb, Laurence, p. 107.
- ↑ 5,0 5,1 Robb, Laurence, p. 108.
- ↑ 6,0 6,1 Mapa de USGS
- Archivat el 10 de maig de 2009 archivat en Wayback Machine., Servici Geològic dels Estats Units, Consultat el 29 de febrer de 2013.
- ↑ Economic Geology Division > Base Metals, Ministry of Mines and Energy, Govern de Namíbia. Consultat el 29 de febrer de 2013.
- ↑ 8,0 8,1 Robb, Laurence, p. 104.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pórfido cuprífero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.