Cerrejón
Cerrejón es referix principalment a un jaciment o mina de carbó en el departament de La Guajira, Colòmbia, conegut com el Cerrejón o El Cerrejón.
La mina de carbó del Cerrejón està ubicada en la conca del riu Ranchería, al surest del departament de la Guajira, a l'est de la Serra Nevada de Santa Marta i a l'oest de la Serranía del Perijá, en la llínea en la frontera en Veneçola. Les característiques de la mina permeten una extracció a cel obert, i és una de les mines més grans a cel obert del món i la més gran de Llatinoamèrica.[1] El jaciment carbonífero es dividix en tres zones principals, corresponents a Cerrejón Zona Nort, Cerrejón Zona Central i Cerrejón Zona Sur. La mina s'estén sobre unes 69.000 hectàrees.
La mineria del carbó en el Cerrejón és una operació integrada de mineria, transport férreu i embarque de carbó en La Guajira, departament ubicat en l'extrem nort de Colòmbia. Comprén una mina a tajo obert de carbó tèrmic que produïx més de 32 millons de tonellades a l'any, en un ferrocarril de 150 km de llarc, i que conta en 562 vagons de 90-110 tonellades cada u, que la comunica a un port marítim de carregue directe capaç de rebre bucs de fins a 180.000 tonellades de capacitat.
No obstant, la mineria té moltes conseqüències per al mig ambient i les comunitats locals. La comunitat d'1.200 famílies afrocolombianas de Tabac, en el municipi de Hatonuevo, va ser expulsada de les seues terres a principis de la década de 2000 per a donar pas a un proyecte d'expansió minera. L'empresa minera va escomençar per desecar el riu Tabac aigües dalt, hormigonando i desviant els cursos d'aigua subterràneus que ho alimentaven. La comunitat va resistir tot lo que va poder, pero l'arribada d'hòmens armats - "paramilitars a sòu de l'empresa minera", segons ella - va acabar provocant l'evacuació violenta de la zona. En 2014, i de nou tres anys despuix, els tribunals colombians varen ordenar a la mina el pagament d'indemnisacions i el reallojament de la comunitat en terres productives, pero dèu anys despuix les indemnisacions seguixen sense pagar-se, i el municipi de Hatonuevo, responsable de la construcció del nou poble de Tabac, no ha començat les obres.[2][3]
En 2021, Glencore va adquirir la propietat total de l'empresa Carbons del Cerrejón Limited per un valor de 588 milloones de dólars i la concessió dels quals expira en 2036.[4]
Història
[editar | editar còdic]Existixen controvèrsia sobre el descobridor de la mina del Cerrejón, i es barallen alguns noms; l'ingenier civil nortamericà John May, contractat pel Govern Nacional, que va realisar l'exploració en 1864; l'escritor Jorge Isaacs, i el senyor Juan Gómez Osío, oriunt de la Guajira. En el XIX es va donar una menuda explotació artesanal.[5]
El primer embarque de carbó de la mina del Cerrejón, es va realisar en decembre de 1984, a través de Port Zúñiga, ubicat contigu a l'aeroport Simón Bolívar de la ciutat de Santa Marta, en un moll propietat de la companyia Prodeco S. A. (Productes de Colòmbia S. A.), companyia de capital colombià en eixe llavors. El mineral va ser dut fins a Port Zúñiga en camions d'unes 35 tonellades de capacitat. Va ser l'ingrés de Colòmbia al grup de països exportadors de carbó.
Cerrejón Zona Nort
[editar | editar còdic]Com una part important de l'història de la mina del Cerrejón, es menciona la "extinta" empresa Intercor (International Colòmbia Resources Corporation Intercor), gestora, de lo que en el seu moment es va conéixer com "El Proyecte Carbonífero del Cerrejón Zona Nort".
En decembre de 1976 es va firmar el Contracte entre Carbocol S. A. (Carbons de Colòmbia S. A.), empresa de l'Estat colombià, i Intercor (International Colòmbia Resources Corporation Intercor), filial de la Exxon en eixe llavors (hui ExxonMobil), per al desenroll de la zona nort del Cerrejón. Este contracte va contemplar tres etapes: exploració (1977-1980), construcció (1981-1986) i producció (1986-2009).
Etapa d'exploració. El primer campament que es va construir en el Cerrejón Zona Nort, va anar el pioner de Tabac en l'any 1977. En 1980 es va terminar l'evaluació geològica i els estudis per a determinar el programa de montage de les instalacions de la Mina.
Etapa de construcció. La construcció del proyecte carbonífero del Cerrejón Zona Nort, va ser realisat per part de la multinacional Morrison–Knudsen (MK), qui va obrar en nom de l'Associació Carbocol - Intercor per a construir el complex carbonífero, tant en La Mina com en Port Bolívar.
Etapa de producció. En l'any 1985, es va iniciar l'operació anomenada Early Coal, exportació anticipada de carbó, en unes instalacions temporals en La Mina i un moll flotant temporal instalat en Baïa Portete en Port Bolívar; en eixe mateix any es completa la primera exportació d'un milló de tonellades.
- En giner de 1999, l'Estat colombià va acordar en Intercor estendre la concessió per 25 anys més, fins a 2034; ya que la concessió contractada inicialment contemplava fins a 2009.
- En novembre de 2000, el Govern de Colòmbia va vendre la participació de Carbocol S. A. (50%) en el Contracte d'Associació El Cerrejón Zona Nort, al consorci integrat per companyies subsidiàries de BHP Billiton, Anglo American i Glencore International AG. Posteriorment, Glencore va vendre la seua participació a Xstrata.
- En febrer de 2002, este consorci va comprar a Intercor (pertanyent a ExxonMobil) el 50% restant, convertint-se aixina en l'únic en concessió en el Cerrejón Zona Nort.
- En novembre de 2002 es va formalisar l'unió de lo comprat a Intercor, en l'empresa Carbons del Cerrejón S. A., que va passar a ser l'ama de les antigues instalacions de Intercor (filial ExxonMobil) i va canviar el seu nom a Carbons del Cerrejón Limited, Cerrejón.
Cerrejón Zona Central
[editar | editar còdic]En esta zona hi ha dos àrees contractades:
- El Depòsit Central (comunitat del Cerrejón), el qual ha estat en producció des de 1981 per mig de contractes en diferents empreses (Consorci Domi Prodeco Auxini, Carbons del Carib i unes atres); fins que en 1995, Glencore adquirix a Prodeco S. A., creant Carbons del Cerrejón S. A. i després en 1997, Anglo American es vincula al negoci. En 2000, BHP Billiton es convertix en el tercer associat.
- El Depòsit Oreganal (estatal) va ser contractat inicialment entre Carbons del Carib i l'Estat colombià i després, en 1995, en Oreganal S. A., que a la seua volta en 1999, va cedir la seua participació a Carbons del Cerrejón S. A.
Àrea de Patilla
[editar | editar còdic]En 2001 esta àrea va ser adjudicada, per mig de concurs públic, al consorci integrat per Carbons del Cerrejón S. A. i Cerrejón Zona Nort S.A., les quals pertanyen actualment a companyies subsidiàries de BHP Billiton, Anglo American i Xstrata.
Cerrejón Zona Sur
[editar | editar còdic]En 1997, a través de licitació, li va ser adjudicat el contracte d'exploració i explotació d'esta zona, al consorci integrat hui per companyies subsidiàries de BHP Billiton, Anglo American i Xstrata.
Operació, instalacions i operador
[editar | editar còdic]
Carbons del Cerrejón és una entitat composta per multinacionalés, extractora i exportadora de carbó tèrmic que opera en La Guajira, Colòmbia. La seua explotació de 32 millons de tonellades anuals es realisa en un complex miner carbonífero a cel obert ubicat en el vall del riu Ranchería justament al sur de la falla dels Montes de Oca (Guajira) - Ancon (Falla Oca - Ancon), en una via férrea de 150 quilómetros de llongitut i Port Bolívar, un terminal marítim d'embarque, que rep bucs de fins a 180.000 tonellades de càrrega. El valor agregat d'esta minera residix en la seua operació integrada (mina-via férrea-port) única en Colòmbia, lo que garantisa major eficiència productiva i menor impacte sobre el mig ambient.
- La Mina està ubicada entre els municipis d'Albània, Barrancas i Hatonuevo, i posseïx recursos estimats en 5.244,2 millons de tonellades de carbó.
- Conta en uns tallers de manteniment d'un àrea superior a 26 000 metros quadrats, a on es realisa el control i la reparació als equips miners (preventiu, programat i per condició).
- Cada ferrocarril pot traslladar 109 vagons, cada u en capacitat nominal per a transportar entre 96 i 110 tonellades de carbó.
- Port Bolívar és el terminal carbonífero de Carbons del Cerrejón. Des de 1985, conta en un sistema de carregue directe. Té un canal navegable de 19 metros de profunditat, 225 metros d'ample i quatre quilómetros de llarc. És considerat un dels ports marítims de carbó més grans de Suramérica, en tecnologia neta.
- El port conta, ademés, en un moll de suministraments per a rebre barcos, fins a de 70.000 tonellades, en maquinària, recanvis, combustibles i atres materials per a l'operació minera.
Flota minera
Carbons del Cerrejón conta en una flota minera composta per 493 equips entre els que es destaquen: 258 camions miners de 190, 240 i 320 tonellades de capacitat, 50 pala i 185 equips auxiliars.
- Un camió de 320 tonellades pot carregar l'equivalent a lo que transportarien aproximadament 10 tractomulas. Una tractomula en Colòmbia movilisa en promig entre 30 i 35 tonellades.
- Una pala P&H2800XPC té una capacitat de càrrega equivalent al pes de 40 automòvils, és dir 63,5 tonellades, aproximadament.
- Una pala PC8000 soporta el pes equivalent de 50 automòvils (75,3 tonellades aproximadament).
Ferrocarril
- Carbons del Cerrejón usa una via férrea de trocha estàndar
- Esta via té 150 km de llongitut que conecten a la Mina en Port Bolívar
Port Bolívar
- Infraestructura portuària d'exportació de carbó més gran de Llatinoamèrica
- Bandes transportadoras cobertes i sistema de carregue directe des de 1985
- Rep bucs de fins a 180.000 tonellades
Aeroports
- 3.300 m de pista disponible. LMN: 1.700 metros. PBV: 1.600 metros.
- Àrea de vol restringida
Carretera LMN – PBV
- Via de 150 km per a soport a l'operació i d'accés per a la població de la Guajira des de 1982. Unix al sur en el nort del departament.
Unitat Residencial Mushaisa
- Completa infraestructura de vivenda, locals comercials i servicis que donen cobertura a residents
- Colege Albània
Sifres
- Entre 1985 i l'any 2011, la mina de carbó del Cerrejón, va produir 508,8 millons de tonellades, i va generar US$2006 millons en regalías. Per este rubro, en el 2011, li va girar a la Nació i a la Guajira US$ 336,6 millons.
- Al final del 2011, Carbons del Cerrejón va alcançar una sifra històrica de producció, exportant 32,03 millons de tonellades als següents destins: Europa (58 %), Mediterràneu i Àsia (21 %), Centroamérica i Suramérica (12 %) i Norteamérica (9 %).
- Estes vendes externes representen el 40 % del carbó que ubica Colòmbia en atres mercats, i el 4,6 % del comerç global del mineral.
- La força laboral directa de Carbons del Cerrejón és de 5.373 empleats directes (62% de la Guajira, 28 % d'atres llocs de la Costa Carib i 10 % del restant del país).
- Adicionalment, conta en el soport de 4.497 treballadors indirectes, a través d'empreses contractistes de l'operació.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rodríguez Maldonado, Tatiana; Conca Castelblanco, {{{nom2}}}; Portela Montoya, {{{nom3}}} (2023). Does Cerrejón always win? between corporate impunity for human rights violations and the search for comprehensive reparation in claves of transition, Censat Aigua Viva. ISBN 978-628-95699-3-3.
- ↑ «Tabac: 20 anys de desplaçament i lluiten per la seua reubicación». www.radionacional.co.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Edwin Hernández, Universitat de Sant Buenaventura,. .
- ↑ «Glencore strikes $588m deal over Cerrejón». Engineering News. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «La pugna pel carbó del Cerrejón en el sigle XIX». L'Heralt.
- ↑ «Port Bolívar». cerrejon.com. Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2013. Consultat el 14 de juny de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerrejón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.