Anar al contingut

Esmeraldes colombianes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Béryl var. émeraude sur gangue (Muzo Mine Boyaca - Colombie) 4.jpg
Esmeraldes colombianes
Archiu:Béryl var. émeraude sur gangue (Muzo Mine Boyaca - Colombie) -2.jpg
Esmeraldes extreta de la Mina de Muzo, Districte Miner Vásquez-Yacopí, Colòmbia

Plantilla:Format de referències

Les esmeraldes són pedres precioses verdes que s'extrauen en varis entorns geològics. Són minerals del grup del berilo dels silicat. Des de fa més de 4000 anys, les esmeraldes són considerades com una de les joyes més precioses i valorades. Colòmbia, ubicada en el nort de Sudamérica, travessada pel forcall de la cordillera andina en tres, és el país que extrau i produïx més esmeraldes per al mercat mundial, aixina com el més apetecible. S'estima que Colòmbia representa entre el 70% i el 90% del mercat mundial d'esmeraldes.[1] Encara que és possible trobar esmeraldes de calitat comercial en relativa facilitat, les esmeraldes d'alta calitat són extremadament difícils de conseguir. Les esmeraldes colombianes de més de 50 quilats poden tindre un valor molt major que els diamants de tamany equivalent.cita requerida

Els departaments colombians de Boyacá i Cundinamarca, ubicats sobre la Cordillera Oriental dels Vages colombians, són els dos llocs a on es porta a terme la major part de l'extracció d'esmeraldes en el país.[2]

Archiu:"La Lechuga" - 34390476523.jpg
Custodia de l'Iglésia de Sant Ignacio de Bogotà, “La Lletuga”. Colecció d'Art del Banc de la República de Colòmbia.

L'indústria de les esmeraldes colombianes té una llarga història que es remonta a l'época precolombina,pero per l'aument de la demanda global de pedres precioses a principis del sigle XX, els preus de les esmeraldes s'han casi doblat en el mercat internacional. Fins a 2016, el comerç d'esmeraldes colombianes va estar en el centre del conflicte armat intern colombià, que assota al país des de finals de la década de 1950.[3]

Història de l'extracció d'esmeraldes

[editar | editar còdic]

Periodo precolombino

[editar | editar còdic]

Durant mils d'anys, les esmeraldes han segut extretes i considerades una de les joyes més valioses del món. Les primeres esmeraldes registrades es remonten al antic Egipte, a on varen ser especialment admirades per faraonas com Cleopatra. En l'antiguetat, les esmeraldes eren considerades molt valioses no solament per la seua bellea sino també perque es creïa que tenien poders especials. Es dia que podien aumentar l'inteligència, protegir matrimonis, facilitar el part i permetre al seu amo predir el futur.[4]

Antics mits d'esmeraldes

[editar | editar còdic]

Existix una antiga llegenda indígena en Colòmbia de dos sers humans immortals, un home i una dòna, cridats Fura i Tena, creats pel deu muisca Llaure per a poblar la terra. L'única estipulació de Llaure va ser que estos dos sers humans devien permanéixer fidels l'u a l'atre per a conservar la seua eterna joventut. Fura, la dòna, no obstant, no va permanéixer fidel. Com a conseqüència, se'ls va llevar l'immortalitat. Abdós pronte varen envellir ràpidament i finalment varen morir. Llaure després es compadeció dels desgraciats i els va convertir en dos peñascos protegits de tormentes i serps i en les profunditats de les quals les llàgrimes de Fura es varen convertir en esmeraldes. Hui, els picos Fura i Tena, dins del territori del poble indígena extint dels Muzos en el departament de Boyacá, en una altura de 840 i 500 metros, respectivament, sobre la vall del riu Miner, són els guardians oficials de la zona esmeraldera de Colòmbia. Les mines d'esmeraldes més extenses de Colòmbia se situen a uns 30 km al nort, les mines de Muzo són conegudes com les més grans de la regió.[5]

Periodo colonial i independentiste

[editar | editar còdic]

Els historiadors creuen que els indígenes de Colòmbia varen dominar l'art de la mineria ya des de l'any 500 d.C. Pero als conquistadors espanyols se'ls atribuïx el descobriment i l'inici de la comercialisació a nivell mundial de lo que ara coneixem com a esmeraldes colombianes. Colòmbia, durant l'época precolonial, esta zona va estar ocupada en pels indígenes del poble Muzo, beligerant contres els seus veïns Muiscas, pero els qui varen ser dominats per Espanya a mitan del sigle XVI.[6] Espanya va tardar cinc décades en dominar al poble tribal Muzo que ocupava tota esta zona minera. Una volta en control, els espanyols varen obligar a esta població indígena nativa a treballar en els camps miners que anteriorment varen ocupar durant molts sigles.

Els monarques europees i les seues coretes amants de les gemas provinents d'Índia, Turquia i Pèrsia finalment varen buscar els tesors que els oferia el mercat del Nou Món una volta que les gemas aplegaren a Europa. Entre 1600 i 1820 els coleccioniste europeus de pedres precioses varen ampliar les seues coleccions privades en artefactes espectaculars enlluernants adornats en esmeraldes, tot això baix el marc de temps del control d'Espanya sobre les mines colombianes. Despuix de l'independència de Colòmbia d'Espanya en 1819, el nou govern i atres empreses mineres privades d'orige francòfon i anglofono varen assumir les operacions mineres. A lo llarc dels sigles XIX i XX, estes mines es varen tancar periòdicament en numeroses ocasions per situacions polítiques dins del país.[7]

Geologia

[editar | editar còdic]

Cinturó occidental

[editar | editar còdic]

El cinturó d'esmeraldes occidental de Colòmbia s'estén pel noroest del departament de Cundinamarca i el suroest del departament de Boyacá fins a l'extrem sur del departament Santander, des dels municipis de La Palma i Topaipí en el suroest fins als de La Bellea i Florián en el noreste.[8] Els principals municipis del cinturó occidental són:


Les esmeraldes es troben principalment en mineralisacions hidrotermales en les Formacions Rosablanca, Palla, Muzo i Furatena,[9][10] esta última cridada aixina per la mítica cacica Furatena. Furatena era l'amo de les esmeraldes més fines dels territoris dels Muzos abans de la conquista espanyola.[11]

Les principals mines d'esta zona són:[12]

  • Mina de Muzo
  • Mina de Coscuez
  • Les Pavas
  • La Pita
  • Mina de Penyes Blanques
  • Mina de la Palma
  • Mina de Yacopí
  • Mina de Quipama

Els aeroports operatius, tots ells menuts que funcionen dins del cinturó occidental són l'aeroport de Furatena i l'aeroport de Muzo .

Cinturó oriental

[editar | editar còdic]

El cinturó oriental de la regió esmeralda de les Cordilleres Orientals s'ubica en l'orient de Cundinamarca i surest de Boyacá, a uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. distància des del cinturó occidental.[10] Les àrees principals són:[13]

Les esmeraldes es troben principalment en les Formacions de Macanal, Les Juntes i Guavio .[10][13]

Les principals mines són:[14]

  • Mina de Chivor
  • Mina de Somondoco
  • Mina de Gualí
  • La Vega de Sant Joan
  • Les Creus
  • El Diamant
  • L'Estrela
  • El Gos
  • La Mula
  • El Bou


Referències

[editar | editar còdic]
  1. CiCeRi LLC Colombian Emeralds. «Emerald: The Queen of Gems». Archivat des d'el original, el 2013-08-25. Consultat el 2013-05-07.
  2. Proexport Colòmbia. «The Green Spell of Colombian Emeralds».
  3. «[1]».
  4. CiCeRi LLC Colombian Emeralds. «Emerald: The Queen of Gems». Archivat des d'el original, el 2013-08-25. Consultat el 2013-05-07.
  5. Proexport Colòmbia. «The Green Spell of Colombian Emeralds».
  6. Sanchez International. «The Fascinating History of Colombian Emeralds». Archivat des d'el original, el 2014-07-27. Consultat el 2013-05-07.
  7. Genesis Gems. «Jewels of Colòmbia».
  8. Reis et al., 2006, p.105
  9. Reis et al., 2006, p.106
  10. 10,0 10,1 10,2 Rodríguez & Solano, 2000, p.86
  11. Ocampo López, 2013, p.98
  12. «Emerald deposits of Colòmbia». Archivat des d'el original, el 2016-12-29. Consultat el 2018-05-13.
  13. 13,0 13,1 Acosta & Ulloa, 2002, p.76
  14. «Emerald deposits of Colòmbia». Archivat des d'el original, el 2016-12-29. Consultat el 2018-05-13.