Anar al contingut

Formació Palla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Formació Palla
Colòmbia durant el Cretàceu Inferior

La Formació Palla és una formació geològica del Mesozoic que data de les edats Hauteriviense a Aptià del Cretàceu Inferior, ubicada en el centre de Colòmbia,[1] estenent-se per la Cordillera Oriental dels Andes colombians, en els departaments de Cundinamarca, Santander i Boyacá. Es compon principalment de ludolitas en nòduls d'arenisques i calcàrees, que són interpretats com a part d'un depòsit marí marginal,[2] en zones anóxicas, en la mar càlida i poc profunt que cobria la major part del territori colombià durant el Cretàceu. Es dividix en tres subdivisions o membres, segons la seua litologia i posició estratigráfica: Membre Lutitas negres inferiors, Membre Arcillolitas abigarradas i Membre Arcillolitas en nòduls buits, sobreponent-se a la Formació Rosablanca i ubicant-se baix de la Formació Tablazo.[3] Entre els principals restants fòssils trobats en els estrats d'esta formació es troben els de plesiosaurios, ictiosauris, tortugues marines, peixos teleósteos, ammonites [4] i foraminíferos,[5] principalment prop del poble de Vila de Leiva en Boyacá.[6]

La formació du el nom de Quebrada La Palla en Betulia, Santander, i s'estén per mig de 450 quilòmetros (280 milles) de norest a suroest. La Formació Palla se superpon a la Ritoque i Formacions Rosablanca i està coberta pel Grup Sant Gil i la Simití i Tablazo Formacions i data de la vesprada Hauteriviano a finals de l'Aptiano . La Formació Palla comprén lutitas, esquistos i nòduls d'areniscas i calcàrees, depositats en una anóxica entorn, en la mar càlida i poc profunt que cobria gran part de l'actual territori colombià durant el Cretàceu.

Inicialment es va considerar que albergava esmeraldes colombianes, la part que portava esmeraldes es va redefinir com una formació separada; La Formació Muzo . La Formació Palla Lagerstätte és famosa pels seus fòssils de vertebrats i és la formació fosilífera mesozoica més rica de Colòmbia. Des de la formació s'han descrit varis fòssils de reptils marins de plesiosaurios, pliosaurios, ictiosauris i tortugues, i alberga els únics fòssils de dinosauris descrits en el país fins a la data; Padillasaurus. La formació també ha proporcionat moltes amonitas, fòssils, flora , decápodos i el taburó fòssil Protolamna ricaurtei .

Descripció

La Formació Palla va ser descrita per primera volta per O.C. Wheeler, d'acort en Morales (1958),[1] i du el nom de Quebrada La Palla , un afluent del riu Sogamoso. La secció tipo està exposta en les vores nortenyes de la quebrada en la confluència del riu Sogamoso en Betulia, Santander.

La formació es dividix en els membres de Lutitas Negres Inferiors, Arcillolitas Abigarradas i Arcillolitas en Nòduls Buits, i s'estén per mig de 450 quilòmetros de norest a suroest. La Formació Palla se superpon a les Formacions Ritoque i Rosablanca i està coberta per les Formacions Simití i Tablazo i data del Hauteriviano al Aptiano tardà.

Afloraments

La secció tipo de la Formació Palla es troba en les vores de la Quebrada La Palla en Betulia, Santander, a on la formació té una gruixa de 625 metros.[4] Afloraments de la formació s'estenen des de Simití en el nort, prop de la frontera de Santander i Bolívar, a on la formació és compensada per la Falla de Simití , fins a l'Anticlinal Pauna en Sant Pablo de Borbur, a on està la formació espentat sobre la Formació Ritoque en el sur.  En l'extensió sur de les exposicions, la formació sorgix en el nort de Tununguá, prop de la falla de Ibacapí..


Tàxons de vertebrats de la Formació Palla
Gènero Espècies Lloc Posició estratigráfica Abundància Notes Images
Monquirasaurus Monquirasaurus boyacensis Un gran pliosàurit, i un parent de l'espècie australiana K. queenslandicus.[7][8]
K. boyacensis
Stenorhynchosaurus S. munozi Membre Arcillolitas abigarradas Un chicotet pliosàurit, de prop de 3 metros de llongitut. Anteriorment considerat com un parent propenc de Brachauchenius lucasi d'Amèrica del Nort.[6][9]
Sachicasaurus S. vitae Membre Arcillolitas abigarradas Un enorme pliosàurit, possiblement un parent propenc de "K". boyacensis[10]
Kyhytysuka K. sachicarum Membre Arcillolitas abigarradas Un ictiosaurio platipterigino, emparentat en P. americanum; abans inclós en el gènero Platypterygius.[11]
Cràneu de Kyhytysuka sachicarum
Muiscasaurus M. catheti Membre Arcillolitas abigarradas Un ictiosaurio oftalmosáurido, sembla haver ocupat una caseta diferent al de Kyhytysuka.[12]
Callawayasaurus C. colombiensis Un plesiosaurio elasmosáurido, originalment classificat en Alzadasaurus.[13][14]
Cràneu de Callawayasaurus
Leivanectes L. bernadoi Un plesiosaurio elasmosáurido[15]
Padillasaurus P. leivaensis Membre Arcillolitas abigarradas Un dinosauri braquiosáurido, que constituïx el primer registre d'un animal terrestre de l'àrea, aixina com el primer braquiosáurido del Cretàceu trobat fòra de Norteamérica.[16]
Vèrtebres de Padillasaurus
Desmatochelys D. padillai Membre Arcillolitas abigarradas Una espècie pertanyent al gènero Desmatochelys, tortugues marines de l'extinta família Protostegidae. Representa la més antiga tortuga marina coneguda.[17]
Leyvachelys Leyvachelys cipadi Membre Arcillolitas abigarradas Una tortuga durófaga membre de la família Sandownidae; representa el primer registre d'este grup en Amèrica del Sur. Esta espècie apareix també en la Formació Glen Rose en Estats Units.[18]

Peixos

Ammonites

Ammonites de la Formació Palla en el pis del Convent del Sant Ecce Homo
Centre d'Investigacions Paleontològiques
Ammonite en una concreció en el Museu Paleontológico de Vila de Leyva
Concrecions septàries en el museu
Ammonites de la Formació Palla
Espècies Images Notes
Acanthoptychoceras trumpyi
[20]
Ancycloceras vandenheckii
[21]
Ancycloceras vandenheckii velezianum [22]
Buergliceras buerglii
[20][23]
Colchidites breistrofferi
[24][25]
Crioceratites emerici
[26]
Crioceratites leivaensis
[27]
Crioceratites tindre
[28]
Hamiticeras chipatai
[29]
Hamiticeras pilsbryi
[30]
Hamulinites munieri
[31]
Karsteniceras beyrichi
Erro al crear miniatura:
[32][33]
Karsteniceras multicostatum
Erro al crear miniatura:
[34]
Monsalveiceras monsalvense
[35]
Nicklesia pulcella
[20][25]
Pariacrioceras barremense
[21]
Pedioceras asymmetricum
[36]
Pedioceras caquesense
[37]
Protanisoceras creutzbergi
[38]
Pseudoaustraliceras columbiae
[39]
Pseudoaustraliceras pavlowi
[40]
Pseudoaustraliceras ramososeptatum
[41]
Pseudocrioceras anthulai
[39]
Ptychoceras puzosianum
Erro al crear miniatura:
[24]
Tonohamites koeneni
Erro al crear miniatura:
[42]
Criceratites sp.
Erro al crear miniatura:
[20]
Pedioceras sp.
[20]
Acanthohoplites [43]
Acrioceras julivertii [44]
Colchidites apolinarii [45]
Crioceratites portarum [46]
Favrella colombiana [47]
Heinzia (Gerhardtia) veleziensis [25]
Nicklesia didayana didayana [48]
Nicklesia didayana multifida [48]
Nicklesia dumasiana [48]
Nicklesia nolani [48]
Olcostephanus boussingaultii [49]
Parasaynoceras horridum [50]
Pseudohaploceras incertum [48]
Psilotissotia colombiana [51]
Pulchellia galeata [25]
Dufrenoyia sp. [52]
Valdedorsella sp. [48]

Crustacis

Crustacis de la Formació Palla
Espècies Image Notes
Bellcarcinus aptiensis
Erro al crear miniatura:
[53]
Colombicarcinus laevis [54]
Notopocorystes kerri [55]
Planocarcinus olssoni [56]
Telamonocarcinus antiquus [57]

Flora

Flora de la Formació Palla
Espècies Image Notes
Frenelopsis cf. ramosissima
Erro al crear miniatura:
[58]
Pseudofrenelopsis sp.
Erro al crear miniatura:
[59]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Morales , J., et al. (1958). «General Geology and Oil Ocurrences of Middle Magdalena Valley, Colòmbia». AAPG Habitat of Oil Symposium, p. 641-695
  2. ↑ Forero, H. & Sarmiento, L. (1985). «La facies evaporítica de la Formació Palla en la regió de Vila de Leiva». In Etayo-Serna, F. & Montaño, F. L. (eds.): Proyecte Cretàceu. Publicacions geològiques especials del INGEOMINAS, 16(17): 1–16
  3. ↑ Gaona-Narvaez, T., Florentin, J. M. M., & Etayo-Serna, F. (2013). «Geochemistry, palaeoenvironments and timing of Aptian organic-rich beds of the Palla Formation (Curití, Eastern Cordillera, Colòmbia)». Geological Society, London, Special Publications, 382(1): 31-48.
  4. ↑ 4,0 4,1 Patarroyo, P. (2010). «Amonitas d'un nivell d'alta energia del Barremiano inferior en la Formació Palla dels sectors de Vila de Leyva (Boyacá) i de Vélez (Santander)». Bolletí de Geologia, 31(2).
  5. ↑ Patarroyo-Camargo, G. D.; Patarroyo, P. i Sánchez-Quiñónez, C. A. (2009). «Foraminíferos bentónicos en el Barremiano inferior de la Formació Palla (Boyacá-Santander, Colòmbia): Evidències preliminars d'un possible bioevento». Geologia Colombiana, 34: 111-122
  6. ↑ 6,0 6,1 Hampe, O. (2005). Considerations on a Brachauchenius skeleton (Pliosauroidea) from the lower Palla Formation (clapix Barremian) of Vila de Leyva area (Colòmbia). Fossil Record, 8(1), 37-51.
  7. ↑ Acosta, C. E., Hortes, G. & Ruiz, P. M. 1979. Notícia preliminar sobre la troballa d'un presunt Kronosaurus (Reptilia: Dolichorhynchopidae) en el Aptiano superior de Vila de Leiva, Colòmbia. – Lozania (Acta Zoologica Colombiana) 28: 1–7.
  8. ↑ Hampe, O. 1992. Ein großwu¨ chsiger Pliosauride (Reptilia:Plesiosauria) aus der Unterkreide (oberes Aptium) von Kolumbien. – Courier Forschungsinstitut Senckenberg, 145: 1–32
  9. ↑ Páramo, María E.; Gómez-Pérez, Marcela; Noé, Leslie F.; Etayo, Fernando(6 d'abril de 2016).«Stenorhynchosaurus munozi, gen. et sp. nov. a new pliosaurid from the Upper Barremian (Lower Cretaceous) of Vila de Leiva, Colòmbia, South America».Revista de l'Acadèmia Colombiana de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.40(154): 84-103.ISSN 2382-4980.doi:10.18257/raccefyn.239.(en en)
  10. ↑ Páramo Fonseca, María Eurídice; Benavides Cabra, Cristian David; Gutiérrez, Ingry Esmirna(2018).«A new large pliosaurid from the Barremian (Lower Cretaceous) of Sáchica, Boyacá, Colòmbia».Earth Sciences Research Journal.22(4): 223–238.Consultat el 9 de març de 2019.
  11. ↑ Páramo, M. E. 1997. Platypterygius sachicarum (Reptilia, Ichthyosauria) nova espècie del Cretàceu de Colòmbia.– Revista INGEOMINAS 6: 1–12.
  12. ↑ Erin E. Maxwell, Daniel Dick, Santiago Padilla and Mary Llum Parra(2015).«A new ophthalmosaurid ichthyosaur from the Early Cretaceous of Colòmbia».Papers in Palaeontology.in pressdoi:10.1002/spp2.1030.
  13. ↑ Welles, S. P. 1962. A new species of elasmosaur from the Aptian of Colòmbia and a review of the Cretaceous plesiosaurs. –University of Califòrnia Publications in Geological Sciences 44 (1): 1–96.
  14. ↑ Carpenter, K. 1999. Revision of North American elasmosaurs from the Cretaceous of the Western Interior. – Paludicola 2 (2):148–173.
  15. ↑ Páramo Fonseca et al., 2019
  16. ↑ José L. Carballido, Diego Pol, Mary L. Parra Rugix, Santiago Padilla Bernal, María E. Páramo-Fonseca and Fernando Etayo-Serna(2015).«A new Early Cretaceous brachiosaurid (Dinosauria, Neosauropoda) from northwestern Gondwana (Vila de Leiva, Colòmbia)».Journal of Vertebrate Paleontology.Online edition: i980505.doi:10.1080/02724634.2015.980505.
  17. ↑ Cadena, Edwin A.; Parham, James F.(2015).«Oldest known marine turtle? A new protostegid from the Lower Cretaceous of Colòmbia».PaleoBios.32(1): 1–42.
  18. ↑ Edwin Cadena(2015).«The first South American sandownid turtle from the Lower Cretaceous of Colòmbia».PeerJ.3: i1431.doi:10.7717/peerj.1431.
  19. ↑ 19,0 19,1 Carrillo Briceño et al., 2019
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Patarroyo, 2009, p.19
  21. ↑ 21,0 21,1 Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.66
  22. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.67
  23. ↑ Etayo, 1968b, p.63
  24. ↑ 24,0 24,1 Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.81
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Patarroyo, 2000, p.154
  26. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.62
  27. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.59
  28. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.61
  29. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.77
  30. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.75
  31. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.80
  32. ↑ Etayo, 1968b, p.54
  33. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.71
  34. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.72
  35. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.74
  36. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.64
  37. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.63
  38. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.82
  39. ↑ 39,0 39,1 Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.68
  40. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.69
  41. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.70
  42. ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.78
  43. ↑ Gómez & Salgado, 2017, p.17
  44. ↑ Etayo, 1968b, p.56
  45. ↑ Etayo, 1968b, p.59
  46. ↑ Etayo, 1968b, p.57
  47. ↑ Etayo, 1968b, p.62
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 48,4 48,5 Patarroyo, 1997, p.137
  49. ↑ Etayo, 1968b, p.60
  50. ↑ Etayo, 1968b, p.64
  51. ↑ Patarroyo, 2000, p.152
  52. ↑ Espinel & Hurtado, 2010, p.11
  53. ↑ Luque, 2014
  54. ↑ Karasawa et al., 2014
  55. ↑ Luque et al., 2012, p.411
  56. ↑ Luque et al., 2012, p.408
  57. ↑ Luque, 2015
  58. ↑ Moreno et al., 2007, p.18
  59. ↑ Moreno et al., 2007, p.15