Formació Palla


La Formació Palla és una formació geològica del Mesozoico que data de les edats Hauteriviense a Aptiense del Cretácico Inferior, ubicada en el centre de Colòmbia,[1] estenent-se per la Cordillera Oriental dels Vages colombians, en els departaments de Cundinamarca, Santander i Boyacá. Es compon principalment de ludolitas en nòduls d'areniscas i calcàreas, que són interpretats com a part d'un depòsit marí marginal,[2] en zones anóxicas, en la mar càlida i poc profunt que cobria la major part del territori colombià durant el Cretácico. Es dividix en tres subdivisions o membres, segons la seua litologia i posició estratigráfica: Membre Lutitas negres inferiors, Membre Arcillolitas abigarradas i Membre Arcillolitas en nòduls buits, sobreponent-se a la Formació Rosablanca i ubicant-se baix de la Formació Tablazo.[3] Entre els principals restants fòssils trobats en els estrats d'esta formació es troben els de plesiosaurios, ictiosaurios, tortugues marines, peixos teleósteos, ammonites [4] i foraminíferos,[5] principalment prop del poble de Vila de Leiva en Boyacá.[6]
La formació du el nom de Quebrada La Palla en Betulia, Santander, i s'estén a través de 450 quilómetros (280 milles) de norest a suroest. La Formació Palla se superpon a la Ritoque i Formacions Rosablanca i està coberta pel Grup Sant Gil i la Simití i Tablazo Formacions i data de la vesprada Hauteriviano a finals del Aptiano . La Formació Palla comprén lutitas, esquistos i nòduls d'areniscas i calcàrees, depositats en una anóxica entorn, en la mar càlida i poc profunt que cobria gran part de l'actual territori colombià durant el Cretácico.
Inicialment es va considerar que albergava esmeraldes colombianes, la part que portava esmeraldes es va redefinir com una formació separada; La Formació Muzo . La Formació Palla Lagerstätte és famosa pels seus fòssils de vertebrats i és la formació fosilífera mesozoica més rica de Colòmbia. Des de la formació s'han descrit varis fòssils de reptils marins de plesiosaurios, pliosaurios, ictiosaurios i tortugues, i alberga els únics fòssils de dinosauris descrits en el país fins a la data; Padillasaurus. La formació també ha proporcionat moltes amonitas, fòssils, flora , decápodos i el taburó fòssil Protolamna ricaurtei .
Descripció
[editar | editar còdic]La Formació Palla va ser descrita per primera volta per O.C. Wheeler, d'acort en Morales (1958),[1] i du el nom de Quebrada La Palla , un afluent del riu Sogamoso. La secció tipo està exposta en les vores nortenyes de la quebrada en la confluència del riu Sogamoso en Betulia, Santander.
La formació es dividix en els membres de Lutitas Negres Inferiors, Arcillolitas Abigarradas i Arcillolitas en Nòduls Buits, i s'estén a través de 450 quilómetros de norest a suroest. La Formació Palla se superpon a les Formacions Ritoque i Rosablanca i està coberta per les Formacions Simití i Tablazo i data del Hauteriviano al Aptiano tardà.
Afloraments
[editar | editar còdic]La secció tipo de la Formació Palla es troba en les vores de la Quebrada La Palla en Betulia, Santander, a on la formació té una gruixa de 625 metros.[4] Afloraments de la formació s'estenen des de Simití en el nort, prop de la frontera de Santander i Bolívar, a on la formació és compensada per la Falla de Simití , fins a l'Anticlinal Pauna en Sant Pablo de Borbur, a on està la formació espentat sobre la Formació Ritoque en el sur. En l'extensió sur de les exposicions, la formació sorgix en el nort de Tununguá, prop de la falla de Ibacapí..
| Tàxons de vertebrats de la Formació Palla | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Gènero | Espècies | Lloc | Posició estratigráfica | Abundància | Notes | Imàgens |
| Monquirasaurus | Monquirasaurus boyacensis | Un gran pliosáurido, i un parent de l'espècie australiana K. queenslandicus.[7][8] | ||||
| Stenorhynchosaurus | S. munozi | Membre Arcillolitas abigarradas | Un chicotet pliosáurido, de prop de 3 metros de llongitut. Anteriorment considerat com un parent propenc de Brachauchenius lucasi d'Amèrica del Nort.[6][9] | |||
| Sachicasaurus | S. vitae | Membre Arcillolitas abigarradas | Un enorme pliosáurido, possiblement un parent propenc de "K". boyacensis[10] | |||
| Kyhytysuka | K. sachicarum | Membre Arcillolitas abigarradas | Un ictiosaurio platipterigino, emparentat en P. americanum; abans inclós en el gènero Platypterygius.[11] | |||
| Muiscasaurus | M. catheti | Membre Arcillolitas abigarradas | Un ictiosaurio oftalmosáurido, sembla haver ocupat una caseta diferent al de Kyhytysuka.[12] | |||
| Callawayasaurus | C. colombiensis | Un plesiosaurio elasmosáurido, originalment classificat en Alzadasaurus.[13][14] | ||||
| Leivanectes | L. bernadoi | Un plesiosaurio elasmosáurido[15] | ||||
| Padillasaurus | P. leivaensis | Membre Arcillolitas abigarradas | Un dinosauri braquiosáurido, que constituïx el primer registre d'un animal terrestre de l'àrea, aixina com el primer braquiosáurido del Cretácico trobat fòra de Norteamérica.[16] | |||
| Desmatochelys | D. padillai | Membre Arcillolitas abigarradas | Una espècie pertanyent al gènero Desmatochelys, tortugues marines de l'extinta família Protostegidae. Representa la més antiga tortuga marina coneguda.[17] | |||
| Leyvachelys | Leyvachelys cipadi | Membre Arcillolitas abigarradas | Una tortuga durófaga membre de la família Sandownidae; representa el primer registre d'este grup en Amèrica del Sur. Esta espècie apareix també en la Formació Glen Rose en Estats Units.[18] | |||
Peixos
[editar | editar còdic]Ammonites
[editar | editar còdic]
Crustacis
[editar | editar còdic]| Crustacis de la Formació Palla | ||
|---|---|---|
| Espècies | Image | Notes |
| Bellcarcinus aptiensis | [53] | |
| Colombicarcinus laevis | [54] | |
| Notopocorystes kerri | [55] | |
| Planocarcinus olssoni | [56] | |
| Telamonocarcinus antiquus | [57] | |
Flora
[editar | editar còdic]| Flora de la Formació Palla | ||
|---|---|---|
| Espècies | Image | Notes |
| Frenelopsis cf. ramosissima | [58] | |
| Pseudofrenelopsis sp. | [59] | |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Morales , J., et al. (1958). «General Geology and Oil Ocurrences of Middle Magdalena Valley, Colòmbia». AAPG Habitat of Oil Symposium, p. 641-695
- ↑ Forero, H. & Sarmiento, L. (1985). «La facies evaporítica de la Formació Palla en la regió de Vila de Leiva». In Etayo-Serna, F. & Montaño, F. L. (eds.): Proyecte Cretácico. Publicacions geològiques especials de el INGEOMINAS, 16(17): 1–16
- ↑ Gaona-Narvaez, T., Florentin, J. M. M., & Etayo-Serna, F. (2013). «Geochemistry, palaeoenvironments and timing of Aptian organic-rich beds of the Palla Formation (Curití, Eastern Cordillera, Colòmbia)». Geological Society, London, Special Publications, 382(1): 31-48.
- ↑ 4,0 4,1 Patarroyo, P. (2010). «Amonitas d'un nivell d'alta energia del Barremiano inferior en la Formació Palla dels sectors de Vila de Leyva (Boyacá) i de Vélez (Santander)». Bolletí de Geologia, 31(2).
- ↑ Patarroyo-Camargo, G. D.; Patarroyo, P. i Sánchez-Quiñónez, C. A. (2009). «Foraminíferos bentónicos en el Barremiano inferior de la Formació Palla (Boyacá-Santander, Colòmbia): Evidències preliminars d'un possible bioevento». Geologia Colombiana, 34: 111-122
- ↑ 6,0 6,1 Hampe, O. (2005). Considerations on a Brachauchenius skeleton (Pliosauroidea) from the lower Palla Formation (clapix Barremian) of Vila de Leyva area (Colòmbia). Fossil Record, 8(1), 37-51.
- ↑ Acosta, C. E., Hortes, G. & Ruiz, P. M. 1979. Notícia preliminar sobre la troballa d'un presunt Kronosaurus (Reptilia: Dolichorhynchopidae) en el Aptiano superior de Vila de Leiva, Colòmbia. – Lozania (Acta Zoologica Colombiana) 28: 1–7.
- ↑ Hampe, O. 1992. Ein großwu¨ chsiger Pliosauride (Reptilia:Plesiosauria) aus der Unterkreide (oberes Aptium) von Kolumbien. – Courier Forschungsinstitut Senckenberg, 145: 1–32
- ↑ Páramo, María E.. “Stenorhynchosaurus munozi, gen. et sp. nov. a new pliosaurid from the Upper Barremian (Lower Cretaceous) of Vila de Leiva, Colòmbia, South America” (en). Revista de l'Acadèmia Colombiana de Ciències Exactes, Físiques i Naturals 40 (154): 84-103. doi:. ISSN 2382-4980.
- ↑ Páramo Fonseca, María Eurídice (2018). “A new large pliosaurid from the Barremian (Lower Cretaceous) of Sáchica, Boyacá, Colòmbia”. Earth Sciences Research Journal 22 (4): 223–238. Recuperate le 9 de març de 2019.
- ↑ Páramo, M. E. 1997. Platypterygius sachicarum (Reptilia, Ichthyosauria) nova espècie del Cretácico de Colòmbia.– Revista INGEOMINAS 6: 1–12.
- ↑ Erin E. Maxwell, Daniel Dick, Santiago Padilla and Mary Llum Parra (2015). “A new ophthalmosaurid ichthyosaur from the Early Cretaceous of Colòmbia”. Papers in Palaeontology in press. doi:.
- ↑ Welles, S. P. 1962. A new species of elasmosaur from the Aptian of Colòmbia and a review of the Cretaceous plesiosaurs. –University of Califòrnia Publications in Geological Sciences 44 (1): 1–96.
- ↑ Carpenter, K. 1999. Revision of North American elasmosaurs from the Cretaceous of the Western Interior. – Paludicola 2 (2):148–173.
- ↑ Páramo Fonseca et al., 2019
- ↑ José L. Carballido, Diego Pol, Mary L. Parra Rugix, Santiago Padilla Bernal, María E. Páramo-Fonseca and Fernando Etayo-Serna (2015). “A new Early Cretaceous brachiosaurid (Dinosauria, Neosauropoda) from northwestern Gondwana (Vila de Leiva, Colòmbia)”. Journal of Vertebrate Paleontology Online edition: i980505. doi:.
- ↑ “Oldest known marine turtle? A new protostegid from the Lower Cretaceous of Colòmbia” (2015). PaleoBios 32 (1): 1–42.
- ↑ Edwin Cadena (2015). “The first South American sandownid turtle from the Lower Cretaceous of Colòmbia”. PeerJ 3: i1431. doi:.
- ↑ 19,0 19,1 Carrillo Briceño et al., 2019
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Patarroyo, 2009, p.19
- ↑ 21,0 21,1 Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.66
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.67
- ↑ Etayo, 1968b, p.63
- ↑ 24,0 24,1 Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.81
- ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Patarroyo, 2000, p.154
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.62
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.59
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.61
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.77
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.75
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.80
- ↑ Etayo, 1968b, p.54
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.71
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.72
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.74
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.64
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.63
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.82
- ↑ 39,0 39,1 Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.68
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.69
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.70
- ↑ Kabakadze & Hoedemaeker, 1997, p.78
- ↑ Gómez & Salgado, 2017, p.17
- ↑ Etayo, 1968b, p.56
- ↑ Etayo, 1968b, p.59
- ↑ Etayo, 1968b, p.57
- ↑ Etayo, 1968b, p.62
- ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 48,4 48,5 Patarroyo, 1997, p.137
- ↑ Etayo, 1968b, p.60
- ↑ Etayo, 1968b, p.64
- ↑ Patarroyo, 2000, p.152
- ↑ Espinel & Hurtado, 2010, p.11
- ↑ Luque, 2014
- ↑ Karasawa et al., 2014
- ↑ Luque et al., 2012, p.411
- ↑ Luque et al., 2012, p.408
- ↑ Luque, 2015
- ↑ Moreno et al., 2007, p.18
- ↑ Moreno et al., 2007, p.15
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Paja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.











