Anar al contingut

Muiscasaurus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Muiscasaurus és un gènero extint d'ictiosaurio oftalmosáurido que va habitar en l'actual Colòmbia durant el Cretàceu Inferior. l'espècie tipo i única coneguda és Muiscasaurus catheti.[1]

Descobriment

Els restants fòssils de Muiscasaurus varen ser trobats en la Formació Palla, els sediment de la qual estan exposts prop del poble de Vila de Leyva en el departament de Boyacá. Estos restants es varen trobar 2010 en la zona mija de la formació en una concreció calcárea, coneguda com a Membre arcillolitas abigarradas que data de les époques del Barremià a l'Aptià del Cretàceu Inferior. Encara que es varen trobar amonitas adherides als fòssils, la seua mala preservació va impedir identificar-les i establir d'esta manera l'estratigrafia i edat precises de l'espècimen. El fòssil trobat, catalogat com l'espècimen holotip CIP-FCG-CBP-74, consistix d'un cràneu parcial junt en vèrtebres i algunes costelles que es varen trobar associades al cràneu. Estos restants varen ser denominats en 2015 com el nou gènero i espècie Muiscasaurus catheti, sent el nom del gènero una referència al poble indígena muisca del centre de Colòmbia, junt en el terme en grec latinisat saurus, "reptil". El nom de l'espècie, catheti, vol dir perpendicular i es referix a la forma de l'obertura nassal. Els restants varen ser preparats pel Centre d'Investigacions Paleontològiques en Vila de Leyva.[1]

Descripció

Els fòssils de Muiscasaurus corresponen a un individu jovenil, tenint en conte l'incompleta ossificació de les vèrtebres i la proporcions del cràneu. Est carix la part anterior del hocico, aixina com d'en la part posterior del cràneu, presentant certa aplastament cap a la dreta. Els elements de la mandíbula són molt prims i llarcs, en algunes dents preservades, els quals són relativament menuts. Muiscasaurus era un animal relativament gran: la llongitut preservada del cràneu és de 45 centímetros, i, depenent de les seues proporcions exactes, va poder tindre entre 48 a 65 cm de llongitut total craneal.[1] Este individu va poder tindre 3 metros de llarc, i fins a 5 metros de llarc en els eixemplars adults.[2] Com tots els ictiosauris alvançats, Muiscasaurus va deure tindre un cos compacte i hidrodinàmic, en una coa en forma de mija lluna i les quatre pates transformades en aletes.[2]

Muiscasaurus es diferencia dels seus parents més propencs per una combinació de característiques: posseïa un premaxilar molt prim, una obertura nassal dividida parcialment en dos óvals per un procés de l'os nassal en forma de púa, en la part posterior vertical i l'anterior més horisontal; en atres ictiosauris oftalmosáuridos, l'obertura estava completament oberta o completament separada en dos. La regió postorbital era estreta i dotada d'un cuadratoyugal prim, les dents eren molt prims i carien de l'esmalt gros i en estries, mentres que en ictiosauris similars com les espècies de Platypterygius i Pervushovisaurus les dents eren més robusts i en regates en l'esmalt.[1]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Erin E. Maxwell, Daniel Dick, Santiago Padilla and Mary Llum Parra(2015).«A new ophthalmosaurid ichthyosaur from the Early Cretaceous of Colòmbia».Papers in Palaeontology.in pressdoi:10.1002/spp2.1030.
  2. ↑ 2,0 2,1 Hogenboom, Melissa (18 d'octubre de 2015). «There was onze a marine reptile that had four nostrils» (en en). BBC - Earth. Consultat el 19 d'octubre de 2015.