Anar al contingut

Desmatochelys

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Desmatochelys

Desmatochelys és un gènero extint de tortugues de mar pertanyents a la família Protostegidae, que varen viure durant el periodo Cretácico en Amèrica. S'han descrit dos espècies, D. lowi i D. padillai[1][2][3]

Desmatochelys lowi

[editar | editar còdic]

Desmatochelys lowi va viure durant el Cretácico Superior (Turoniense - Campaniense, fa aproximadament 90 - 82 millons d'anys) els restants dels quals fòssils s'han trobat en Norteamérica. Esta espècie era dimensions mijanes a gran; la seua closca per sí solament alcançava aproximadament un metro i mig de llarc. El seu cràneu media prop de 20 centímetros de llongitut, en grans fosses nassals. La coana es trobava en una posició molt alvançada; ademés tenia menuts forámenes en el palatino posterior. El húmer indica que les extremitats anteriors tenien forma de rem. El plastrón, la coraza de la zona inferior estava a penes unida a la closca superior.[4]

D. lowiva ser descrit originalment en 1894, en base en restants fòssils provinents de la Formació Niobrara en Kansas, Estats Units, i és la espècie tipo del gènero. Durant molt temps, esta tortuga va tindre una classificació molt confusa, sent incert que formes podrien ser parents seus: alguns ho varen classificar com un membre primitiu dels quelónidos actuals,[5] o be com a parent de les tortugues llaüt i el gènero extint Corsochelys. Anàlisis cladísticos més recents (Hirayama, 1998;[6] Kear i Lee, 2006)[7] han demostrat que en lloc d'això és provable que Desmatochelys represente un membre molt arcaic dels protostégidos, provablement afí a Rhinochelys (de dimensions més reduïdes). Els fòssils de Desmatochelys lowi s'han recuperat també en la Formació Trent River en la illa de Vancouver, lo que sugerix una distribució molt àmplia per a estos animals.[8] A esta espècie se li ha atribuït en ocasions l'húmer parcial i jagantesc del gènero conegut com Atlantochelys (Hi ha, 1908).[4]

Desmatochelys padillai

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 13 .jpg
Fòssil de D. padillai en el Centre d'Investigacions Paleontológicas, Vila de Leyva, Colòmbia.

Desmatochelys padillai és una espècie descrita en 2015. S'estima que tenia més de 120 millons d'anys d'antiguetat, lo que la convertix en la més antiga tortuga marina coneguda, superant el récort abans atribuït a Santanachelys gaffneyi, la qual va ser descrita en 1998.[9] Els fòssils, que inclouen ossos i closques, varen ser descoberts en Vila de Leyva en Colòmbia.[10] L'espècimen és més gran que un humà promig, en dos metros de llongitut, i mostra les traces claus de les tortugues marines modernes.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut El nom de l'espècie va ser donat en honor de Carlos Bernardo Padilla, un destacat impulsor de la paleontologia en la regió.[3]

Els fòssils ara coneguts com Desmatochelys padillai varen ser descoberts en la década de 1940 en Colòmbia. El seu primer estudi sistemàtic va ser realisat per Donald Thomas Jeremy Smith del Politècnic de Kingston en Surrey, Anglaterra. Com a part de la seua dissertació doctoral en 1989, va sugerir que l'espècimen devia ser classificat en el gènero Desmatochelys.[11][12] Elizabeth L. Nicholls va confirmar esta classificació en 1992.[8] Degut a que tenia característiques incompletes i caria d'informació sobre el seu context geològic, la

nova espècie va permanéixer sense descriure en les coleccions del museu de la Universitat de Califòrnia en Berkeley. James Parham, qui va anar un dels autors de la descripció de l'espècie, hi havia vist els fòssils originals en Berkeley mentres realisava el seu doctorat en 1996. Ell recorda que "si haguera sabut que tan antics era els espècimen de Berkeley en 1996, de segur que yo els vaig poder haver inclós en la meua dissertació."[13] Espècimen millor preservats varen aparéixer en 2007, sent descoberts pels aficionats a la paleontologia Mary Llum Parra i els seus germans Juan i Freddy Parra. Els espècimen varen ser recuperats en Vila de Leyva en Colòmbia. Esta localitat s'inclou dins de la Formació Palla, la qual data del Cretácico Inferior, i tindria més de 120 millons d'anys.[14] Els fòssils varen ser preservats en les coleccions del Centre d'Investigacions Paleontológicas en Vila de Leyva i el Museu de Paleontologia de l'Universitat de Califòrnia. La descripció formal va ser realisada per Edwin Cadena de l'Institut d'Investigació Senckenberg, i James Parham de l'Universitat Estatal de Califòrnia.[15]

Els fòssils descoberts en 2007 corresponen a un esquelet casi complet. També hi ha quatre cràneus, dos d'ells complets i els atres casi complets. L'espècimen holotip consistix en la mandíbula, un hiodes dret parcial, vèrtebras cervicals (3–8), els membres davanters dret i esquerre (als que els falten moltes de les falanges), el closca casi complet, la escàpula i el coracoides esquerre, i el hioplastrón i hipoplastrón parcials.[3] Les dos closques parcials estan mal preservats pero són lo suficientment distints dels d'atres tortugues marines.[16]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Karl, H. V., & Tichy, G. (2010).
  2. ↑ «Introduction to Testudines». UCMP Berkeley. Consultat el 25 d'abril de 2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 (2015).PaleoBios.32(1)
    1–42.
  4. ↑ 4,0 4,1 Hi ha, O.P. 1908. The fossil turtles of North America. Publications of the Carnegie Institution 75:1-568. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits
  5. ↑ Miynarski, M. 1976: Testudines. Handbuch der Paläoherpetologie/Handbook of Paleoherpetology, Part 7, Gustav Fischer Verlag
  6. ↑ Hirayama, R. 1998. "Oldest known siga turtle". Nature 392 (6677): 705–708. doi:10.1038/33669
  7. ↑ Benjamin P. Kear, and Michael S. Y. Llig, 2006, A primitive protostegid from Austràlia and early siga turtle evolution Biol. Lett. 2, 116-119 doi:10.1098/rsbl.2005.0406
  8. ↑ 8,0 8,1 Canadian Journal of Earth Science.29(2)
    377-380.
  9. ↑ (1998).Nature.392(6677)
    705–708.doi:10.1038/33669.
  10. ↑ «[1]», Índia Today. Consultat el 18 de setembre de 2015.
  11. ↑ (1989) The cranial morphology of fossil and living siga turtles (Cheloniidae, Dermochelyidae and Desmarochelyidae), England: Kingston Polytechnic.
  12. ↑ (1997) Ancient Marine Reptils, Sant Diego: Academic Press, p. 246. ISBN 978-0-08-052721-5.
  13. ↑ «[2]», LiveScience. Consultat el 24 de setembre de 2015.
  14. ↑ (2013).Geological Society, London, Special Publications.382(1)
    31–48.doi:10.1144/SP382.6.
  15. ↑ «[3]», ScienceDaily. Consultat el 18 de setembre de 2015.
  16. ↑ «[4]», Reptils, -5 Publishing, LLC. Consultat el 24 de setembre de 2015.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Desmatochelys&oldid=697034»