Meteorit metàlic
Els meteorits metàlics, també coneguts com sideritos, holosideritos, meteorits fèrrics o meteorits ferrosos, són un tipo de meteorits que es caracterisen per estar composts majoritàriament per ferro (Fe) i níquel (Ni), sobretot formant aleacions cridades kamacita i taenita. Es creu que són restants del núcleu d'asteroides que es varen destruir al impactar entre ells o en atres cossos del sistema solar. Pel seu gran densitat i tamany, el pes de tots els meteorits metàlics recolectats supera les 500 tonelladas, lo que representa un 89,3 % de la massa total de tots els meteorits coneguts. No obstant, solament representen un 5,7 % de les caigudes.
Existixen dos formes de classificar als meteorits metàlics: una d'elles, la més antiga, es basa en l'observació de l'estructura del meteorit quan es talla, es polix i es tracta en aiguafort, i es denomina classificació estructural; l'atra és la classificació química, i té com a criteri la cantitat d'elements traça (germani [Ge], gali [Ga] o iridi [Anar]) que conté l'eixemplar.
Per la seua composició sofrixen menys ablació en entrar en l'atmòsfera, lo que fa que el seu tamany siga major comparat en el dels meteorits rocosos o els litosideritos. El meteorit de major tamany que es coneix és el meteorit Hoba, trobat en Namíbia, en un pes d'unes 60 tonellades.[1]
Els meteorits metàlics dins dels meteorits
Tradicionalment els meteorits es dividixen en tres grups tenint en conte la seua composició: meteorits rocosos, litosideritos i meteorits metàlics. Els meteorits rocosos estan constituïts casi en la seua totalitat per silicats, lo que representa el 92,8 % de les caigudes.[2] Els litosideritos són el terme mig entre els meteorits rocosos i fèrrics, en estar constituïts per silicat i aleació de Fe-Ni casi a parts iguals; l'1,5 % de les caigudes corresponen a estos meteorits. Per últim, el grup dels meteorits metàlics, que representa el 5,7 % de les caigudes. No presenten silicat, i, si estan presents, són en cantitats molt baixes.
-
Meteorit rocós.
-
Litosiderito. -
Meteorit metàlic.
Classificació
Generalment s'usen dos classificacions en l'estudi dels meteorits metàlics: la classificació estructural i la classificació química.
| Classificació | Classes |
|---|---|
| Estructural | Hexaedritas (H) |
| Octaedritas molt grosses (Ogg) | |
| Octaedritas grosses (Og) | |
| Octaedritas miges (Om) | |
| Octaedritas fines (Of) | |
| Octaedritas molt fines (Off) | |
| Ataxitas (D) | |
| Química | Grup IAB |
| Grup IC | |
| Grup IIAB | |
| Grup IIC | |
| Grup IID | |
| Grup IIE | |
| Grup IIF | |
| Grup IIG | |
| Grup IIIAB | |
| Grup IIICD | |
| Grup IIIE | |
| Grup IIIF | |
| Grup IVA | |
| Grup IVB | |
| Sense Grup |
Classificació estructural
Les aleacions de Fe-Ni presents en els meteorits metàlics són dos: la kamacita (4-7,5 % de Ni) i la taenita (27-65 % de Ni). Depenent de la presència i distribució d'estes aleacions, els meteorits presentaran distintes estructures (estructures de Widmanstätten), i segons cuales siguen estarem parlant de hexaedritas, octaedritas i ataxitas. Les ataxitas carixen d'estructures de Widmanstätten, i estan formades majoritàriament per taenita, en gran abundància de Ni. Com a contrapartida es troben les hexaedritas, a on predomina la kamacita rica en Fe, i les estructures de Widmanstätten tenen un gran desenroll. Les octaedritas són el terme mig, presentant bandes formades pel intercreiximent de taenita i kamacita. Segons l'esgambi d'estes bandes, les octaedritas es subdividen en Molt grosses (bandes més amples de 3,3 mm), Grosses (entre 3,3 i 1,3 mm), Miges (entre 1,3 i 0,5 mm), Fines (entre 0,5 i 0,2 mm) i Molt fines (esgambi menor de 0,2 mm).
Classificació química
La classificació química està basada bàsicament en la presència Ni i d'elements traça com el Ge, el Ga i l'Anar, pero també s'utilisen l'antimoni (Sb), arsènic (As), cobalt (Co), coure (Cu), or (Au), talio (Tl) i wolframio (W). Quan es va començar a usar esta classificació solament hi havia quatre grups, nomenats en números romans (I, II, III i IV), pero en el temps es varen escomençar a obtindre senyes químiques de major calitat, per lo que va ser necessària la creació de subgrups (Per eixemple, IVA i IVB). Segons es varen ser estudiant més meteorits, es varen descobrir eixemplars les abundància dels quals d'elements traça indicaven una transició entre dos subgrups ya existents, per lo que molts es varen agrupar en un solament (per eixemple, de IIA i IIB es va formar IIAB). Els subgrups des de IAB fins a IIICD tenen un alt contingut en volàtils i presència de silicats, al contrari que els grups IVA i IVB.
Grup IAB
- Artícul principal → Meteorit IAB.
Dins d'este grup hi ha representades ataxitas i hexaedritas, pero predominen les octaedritas grosses i miges.[3] Presenten silicat similars als de les winonaitas (un tipo de acondrita), lo que podria implicar que les winonaitas i els meteorits del grup IAB tenen un orige comú.[4] També contenen inclusions de troilita, grafit i cohenita.
Grup IC
Els meteorits metàlics d'este grup contenen cohenita, cromita i inclusions de sulfurs, i es caracterisen per l'absència de silicat i de grafit en els sulfur. Posseïxen menys cantitat d'As i Au que els meteorits del grup IAB, i se solen correspondre en les octaedritas des d'un punt de vista estructural.
Grup IIAB
Des d'un punt de vista estructural solen tractar-se de octaedritas i hexahedritas, en poca cantitat de Ni. La distribució dels seus elements traça és semblada a la de les condritas carbonàcees i les condritas de Enstatita, lo que pot indicar una relació genètica. Les cantitats de sofre (S) presents són les majors de tots els meteorits metàlics.
Grup IIC
Són octaedritas en cantitats altes de Tl, i es creu que procedixen del núcleu d'un asteroide diferenciat (en capes com el núcleu, el mant...) de chicotet tamany. També es caracterisen per la presència de plessita, que és un intercreiximent de taenita i kamacita.
Grup IID
Octaedritas fines a miges, en cantitats altes de Ga i Ge i inclusions de schreibersita (fosfuro de Fe i Ni). Este mineral és molt resistent, lo que complica la tasca de tallar estos meteorits. Va ser en un eixemplar d'este grup a on Alois von Widmanstätten va descobrir les estructures que duen el seu nom.
Grup IIE
La composició del metal és similar al de les mesosideritas i pallasitas (els dos tipos de litosideritos), i les proporcions d'isòtops d'oxigen (O) són similars a les condritas H, podent implicar un orige comú. Des d'un punt de vista estructural són octaedritas miges.
Grup IIF
Són ataxitas des d'un punt de vista estructural, lo que indica una gran abundància de Ni. També tenen cantitats altes de Ga, Ge, Cu i Co, i les proporcions d'isòtops d'O són semblades a les de les pallasitas Eagle Station, per lo que estos dos grups de meteorits podrien compartir un orige comú.
Grup IIG
Són meteorits en poca cantitat de Ni i sofre (S) i prou abundància de schreibersita, relacionats genèticament en el grup IIAB. Es troben com hexaedritas o octaedritas molt grosses.
Grup IIIAB
Presenten estructura de octaedrita mija a grossa, presentant nòduls de troilita i grafit, i sent rara la presència de silicat. Poden tindre un orige comú en les pallasitas del Grup Principal, a on els meteorits del grup IIIAB formarien part del núcleu d'un asteroide, i les pallasitas formarien part del llímit entre el núcleu i el mant de dit asteroide.
Grup IIICD
Són octaedritas molt fines o ataxitas, en una química semblada a la dels meteorits del grup IAB, i que es caracterisa per la presència d'haxonita (un carbur de Fe i Ni). També presenten inclusions de silicat.
Grup IIIE
De la mateixa manera que els meteorits del grup IIICD, es caracterisen per la presència d'inclusions de haxonita. Des d'un punt de vista estructural són octaedritas grosses, i presenten similituts composicionales en els meteorits del grup IIIAB, diferenciant-se en l'esgambi de les bandes de kamacita i en la presència de carbur en el grup IIIE, i no en el grup IIIAB. Ademés, els gràfics de abundància de Ga-Ni i Ge-Ni d'abdós grups diferixen entre sí.
Grup IIIF
Octaedritas fines i miges en poca cantitat de Ni, Ge, Co, fòsfor (P) i As, i cantitats elevades de crom (Cr). Es creu que la seua formació es va produir en el núcleu diferenciat d'un chicotet asteroide.
Grup IVA
Sembla ser que estos meteorits es varen formar en el núcleu d'un asteroide, encara que la seua velocitat de refredat va ser molt ràpida. S'ha propost un model que explicaria estes velocitats de refredat: la destrucció d'un asteroide per un impacte meteorítico quan s'estava formant el núcleu, en un posterior reagrupament dels restants de l'asteroide. Estructuralment són octaedritas fines, en molt poca abundància de Ge i Ga.
Grup IVB
Presenten grans cantitats de Ni i Anar, i menor abundància d'elements volàtils com el Ga o el Ge. Les seues taxes de refredat són prou ràpides, i el seu orige deu estar lligat a un asteroide de chicotet tamany. Estructuralment són ataxitas, en presència de plessita.
Sense grup
Estos meteorits, per les seues característiques, no poden incloure's en cap dels grups anteriors, representant el 15 % dels meteorits metàlics recolectats fòra de l'Antàrtida, i el 39 % dels recollits en ella.
Vore també
Referències
- ↑ The Giant Crystal Project. «Africa : Namíbia : Largest known iron meteorite on Farm Hoba West» (en anglés). Archivat des d'el original, el 14 d'agost de 2009. Consultat el 7 d'agost de 2009.
- ↑ Haberer-Meteorites Gifts of the sky. «Stony-Meteorites» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2009. Consultat el 7 de juliol de 2009.
- ↑ Haberer-Meteorites. Gifts of the sky. «Iron-Meteorites» (en anglés). Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2009. Consultat el 19 de juliol de 2009.
- ↑ Open Adit. «Achondrites» (en anglés). Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2008. Consultat el 19 de juliol de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Meteorito metálico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.