Cohenita
.png)
La cohenita és un mineral de la classe l segons la classificació de Strunz, un carbur de fòrmula química (Fe,Ni,Co)3C. Es troba en la Terra en ambients reductors a on abunda el Fe, i en meteorits metàlics, sent similar a un dels constituents del acer, la cementita. És inestable a temperatura i pressió atmosfèrica, convertint-se en kamacita i grafit.
La cohenita va ser descoberta en 1887 en el meteorit de Magura[1] pel mineralogista i petrólogo alemà Ernst Weinschenk, que ho va aïllar, va analisar i ho va nomenar[2] reconeixent en ell l'identitat en la cementita.[3] Este últim va ser identificat per Frederick Abel en 1885.[4]
Weinschenk ho va nomenar com a dedicatòria a Emil Cohen, que havia segut el primer en analisar-ho i descriure-ho.
Referències
- ↑ Meteorit ferrose trobat en 1880 prop de Námestovo (regió de Žilina, actualment en Eslovàquia pero llavors en Hungria).
- ↑ Unix espèce chimique ne constitue un minéral que quand on l’observe dans la nature, et chaque minéral es voit attribuer un nom spécifique. La cémentite était juste un composé chimique produit parell l’homme.
- ↑ E. Weinschenk(1889).«Ueber einige bestandtheile dones meteoreisens von Magura, Arva, Ungarn».Annalen dones K. K. Naturhistorischen Hofmuseums.IV(2): 93-101.Consultat el 13 d'agost de 2014.(en de).
- ↑ George F. Becker(1909).«Relations between local magnetic disturbances and the genesis of petroleum».United States Geological Survey Bulletin.Government Printing Office.Washington:(401): 19-22 : Facts bearing on carbide of iron theory.Consultat el 23 d'agost de 2014.(en en).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cohenita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.