Anar al contingut

Ataxita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El meteorit Santiago Papasquiero, una ataxita trobada en 1958 en Durango, Mèxic. Consistix en una mescla finament cristalina de camacita i taenita, més atres minerals menors. Santiago Papasquiero és una ataxita estranya que sembla ser una octahedrita completament metamorfizada i recristalizada. Camp de visió 2.5 cm. Est és un tall d'una superfície gravada, polida, en àcit nítric.

Les ataxitas (del grec; significa "sense estructura") són una classe estructural de meteorits metàlics en un alt contingut de níquel que no mostren cap estructura de Widmanstatten despuix del seu gravat.

Característiques

Les ataxitas, meteroritos metàlics, estan compostes principalment d'un metal originari trobat en meteorits que consistix en els minerals taenita en cantitats menors de plesita, troilita, i làmines microscòpiques de camacita. Les ataxitas són els meteorits coneguts en major percentage de níquel; habitualment més d'un 18%.[1] Per açò últim, no desenrollen una estructura de Widmanstatten perque la camacita pot desmezclarse de la taenita només a una temperatura menor als 600 °C a on la difusió és ya massa llenta.[2]

Classificació

La major part de les ataxitas pertanyen al grup IVB de meteorits o són classificades com a metàlics, sense agrupar degut a que no caben en cap dels grups comunament reconeguts en la classificació de meteorits. Algunes ataxitas pertanyen al grup IAB per la seua composició química i entren dins de la classificació de meteorits metàlics no magmáticos (primitius) en els subgrups sHL (molt Au, poc Ni), sLH (poc Au, molt Ni), sHH (molt Au, molt Ni) i "sense grup" (no caben en cap subgrup del IAB). Només una parella de ataxitas han segut classificades dins del complex IAB i dels grups IIF, IVA, IIAB, IIIAB.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ Vagn F. Buchwald, Handbook of Iron Meteorites. University of Califòrnia Press, 1975
  2. ↑ Heide, F.; Wlotzka, {{{nom2}}} (1995). Meteorites, Messengers from Space (en anglés), Springer-Verlag, pp. 143.
  3. ↑ «Meteoritical Bulletin Database» (en anglés). Meteoritical Society. Consultat el 18 de decembre de 2012.