Classificació de meteorits
Des del XIX els criteris per a establir una <o>classificació de meteorits</o> han variat segons s'adquirien nous coneiximents. No hi ha cap classificació de meteorits que siga més correcta o més vàlida que una atra.
Evolució de la classificació
En la "classificació clàssica" de meteorits (roques, mixt i metàlic), es va creure que els meteorits provenien del mateix cos: roques (la superfície), metàlic (el núcleu del supost cos) i mixt (entre la superfície i el núcleu). Pero al voltant de 1970, es varen poder estudiar els meteorits en millors microscopis i realisar anàlisis químics més profunts especialment en isòtops. Açò va provocar que la "classificació clàssica" que havia segut utilisada durant décades escomençara a no ser vàlida, ya que molts meteorits aparentment iguals, no eren de la mateixa época ni del mateix cos d'orige.[1]
Fent un símil és com tindre tres ous, un de fresc, un atre als tres minuts i l'atre dur. La relació entre els tres és que inicialment tots eren frescs, pero en la temperatura i el temps es varen convertir en "ou de tres minuts" i en ou dur. Una volta alcançat un d'estos dos últims estats, no és possible tornar a l'estat inicial de l'ou fresc, el procés és irreversible. En els meteorits succeïx alguna cosa paregut i entre atres aspectes, per esta transformació es va tindre que canviar la classificació per la moderna per a especificar tant l'orige com el temps de "cocció".
Poc abans de 1980 es va observar que les condritas no afectades per metamorfisme (per aigua o per temperatura), eren les úniques que preserven informació sobre la seua acreció, és dir, que des de la seua formació fa 4.555 millons d'anys no han sofrit canvis. Utilisant el símil anterior, les condritas (de classe 3) serien els ous frescs sense metamorfosear.
Aixina que es va acordar fer una escala de "alteració" entre 1 i 6: a on 3 significa "no alterat", els números 2 i 1 s'assignen a condritas en alteració acuosa (2 és poc i 1 és molt alterada) i els números 4, 5 i 6 s'assignen a les condritas metamorfoseadas tèrmicament (4 és poc alterades i 6 és molt alterades).
La classificació de meteorits moderna atén a la petrologia fonamentalment. Els criteris mineralógicos i texturales permeten crear una série de grups de meteorits. Criteris com a distribució de minerals, tamany de gra, abundància d'elements com níquel, ferro, calcio o magnesi, són aspectes que es contemplen en la classificació. En última instància, el cos d'orige del meteorit (asteroide, planeta Mart, la Lluna...) també es contempla en la classificació. Aixina que, en anar aumentant el coneiximent va refinant-se la classificació.[3]
Gràcies a les rets fotogràfiques en diferents països, s'ha pogut fotografiar caigudes de meteorits com en Příbram (Praga, 1959) o en Lost City (Oklahoma, 1970), lo que va permetre calcular matemàticament les seues trayectòries i punt d'orige. Hui en dia se sap en certea que l'immensa majoria dels meteorits provenen del cinturó d'asteroides.
Classificació antiga (o clàssica)
Des de temps inmemoriales s'ha tingut coneiximent dels meteorits, pero no com conceptualment es coneixen hui en dia. En l'antiga Grècia, Aristóteles, Séneca i Plinio el Vell ya intuïen que es tractaven de cossos celests, pero creïen que eren d'orige terrestre o inclús que els Deus es tiraven pedres entre ells.
Durant els següents sigles en el món cristià els tenien com a senyals divines, quan caïa un meteorit se li entregava a l'iglésia i sense qüestionar-se res més. Esta etapa va durar fins a l'any 1794, quan un físic alemà cridat Ernst Florens Friedrich Chladni va realisar el primer informe d'albiraments en varis països en proves irrefutables del seu orige extraterrestre. Els científics d'aquella época varen rebujar el seu informe i de la mateixa manera que Aristóteles, varen seguir pensant que els meteorits eren d'orige terrestre, fins al punt que l'Acadèmia de Ciències francesa va publicar un informe oficial declarant que els meteorits eren una fantasia i que no existien. Georges Cuvier (naturiste francés) es va sumar a la declaració dient que: "les pedres no poden caure del Cel, perque en el Cel no hi ha pedres".
Nou anys en acabant de que Ernst Chladni publicara el seu informe, va haver una espectacular caiguda d'un meteorit en les afores de L'Aigle (França), el 26 d'abril de 1803. En entrar en l'atmòsfera terrestre es va partir en més de 3.000 fragments i va provocar una lluenta "pluja d'estreles", que ademés de aterrorizar a les gents de la regió, va fer que l'Acadèmia de Ciències francesa es replantejara la seua posició inicial i enviaren a estudiar el fenomen al científic Jean-Baptiste Biot. Gràcies als seus informes, va ser estenent-se entre la comunitat científica l'idea de l'orige extraterrestre dels meteorits.
Des d'Ernst Chladni que els meteorits es varen classificar en tres apartats, que eren les característiques més evidents: pétreos, metàlics i metálicorrocosos. En els anys posteriors, utilisant els rudimentaris anàlisis químics de llavors, es varen ser creant subapartats. Esta classificació va durar fins a al voltant de l'any 1970, quan varen aparéixer els microscopis electrònics més potents i els anàlisis químics a nivell de isotopos, i es varen donar conte de que la classificació clàssica no era suficient per a classificar l'enorme varietat de meteorits en que es trobaven.
A continuació estan els tres apartats de la classificació clàssica dels meteorits:
- Meteorits rocosos (també cridats pétreos)
- Meteorits metàlics (també cridats: sideritos, de ferro, ferrosos, fèrrics)
- Meteorits metalorrocosos (també cridats: siderolitos, mixts, fèrrics de tipo rocós, ferro-pétreos, petro-ferrosos, rocós-metàlics, litosideritos, pétreo-metàlic)
- Pallasitas o pallasitos
- Mesosideritas o (Mesosideritos)
Vore també
Referències
- ↑ Meteorits i cràters (2004) del Dr. Jordi Llorca Piqué ISBN 84-9743-124-3
- ↑ Tesis doctoral "Mineralogia, textures i cosmoquímica de cóndrulos en condritas H4, H5, L5 I LL5"
- Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine. de la Dra. M.J.Muñoz-Espases (2003), Universitat Complutense de Madrit (Espanya). ISBN 84-669-1784-5
- ↑ chicoteta guia sobre els meteorits i cóm rebujar els falsos del Dr. César Menor Salven, Centre de Astrobiología Madrit (CSIC-INTA)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clasificación de meteoritos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.